So de cobla

Avui ens endinsem en un viatge a través del temps per explorar un esdeveniment únic en la història cultural de Barcelona: la primera visita d'Igor Stravinsky a la capital catalana, el 1924.

I és que a inicis dels anys vint Stravinsky estava immers en una tendència estètica centrada en els conjunts de vent, i va mostrar molt interès en la cobla i la sardana. Tant és així que, el 1924, després d'assistir a un concert de la Cobla Barcelona, va prometre als seus intèrprets que escriuria una sardana per a cobla.

De la partitura no se'n sap res, i tot apunta que el geni rus no la va escriure mai, però l'editorial Ficta, el 2021, va voler posar a prova com sonaria aquesta sardana stravinskiana a través d'un concurs musical. El resultat, el sentirem avui, també.

Alumne de clàssics com Eduard Toldrà, i referent de l'actualitat musical catalana, Antoni Ros Marbà ens parla de la seva experiència amb la cobla com a compositor i com a director. Ens parla de Personatges, en majúscula, que va conèixer. I ens parla de la seva aportació a aquesta formació. En plena forma i amb el discurs clar, al so de cobla és un plaer sentir aquest mestre.

Que la cobla ha servit, històricament, per fer ballar tot tipus de música no és una descoberta. De fet, quan neix, ho fa per posar música a les festes i acompanyar les serenates i les ballades festives. I els xotis, les polques, les sardanes (és clar) o els valsos en són repertori habitual. Avui repassem alguns d'aquests valsos, des d'històrics a més contemporanis. També ens fixarem en les primeres sardanes de Juli Garreta, sardanes que ja apuntaven la genialitat del compositor de Sant Feliu de Guíxols. I, finalment, intentem situar on les sardanes tenen els seus precedents més directes, en una dansa medieval del segle XIV, les caroles.

Des que Manuel Oltra va estrenar la seva "Rapsòdia per a piano i cobla", hem pogut sentir altres trobades d'aquests instruments molt celebrades. Un dels seus artífexs ha sigut Albert Guinovart, pianista i compositor que avui ens acompanya al programa. De la seva obra per a cobla i la seva vivència acompanyant-ne seran els eixos del "So de cobla" d'avui.

Un gènere minoritari, però que ha donat grans alegries al món de la cobla, és el format de les sardanes corals. L'obra literària de Maragall, Guimerà o Folch i Torres ha servit de font d'inspiració per a compositors de l'àmbit coblístic. Sardanes que s'han convertit, moltes vegades, en himnes nacionals o locals. Avui repassem alguns dels títols menys coneguts d'aquest gènere. També passarem de puntetes per algunes de les sardanes de Josep Blanch i Reynalt i, a través de les seves mateixes paraules que va deixar escrites, en sabrem detalls i continguts. A més, per tancar el "So de cobla" d'aquest dissabte, ens fixarem en una de les formacions més agosarades i més productives discogràficament, com és la Cobla Contemporània. Ho farem a partir de les moltes i diverses col·leccions que any rere any van presentant. Des dels clàssics i aclamats "Sardaxous" fins als necessaris "Contemporanis".

Edmon Colomer és un dels compositors catalans que més escenaris internacionals ha trepitjat, i s'ha posat al capdavant de formacions que van de Catalunya a Corea. Colomer, qui ha estat convidat a posar-se davant de la cobla, en aquest cas la Marinada, ens parla de les seves impressions al davant d'aquesta formació així com de la figura de Robert Gerhard, compositor al qual hi ha dedicat força hores.

Serra, Toldrà, Comín, Garreta, Pagès o Timon. Aquests són alguns dels noms que firmen el concert que recuperem de la discografia de Catalunya Música. Un concert de les cobles Marinada i Sant Jordi celebrat a L'Auditori de Barcelona el maig del 2023. I parlarem amb Joan Magrané, que hi va estrenar l'obra "Cant auroral".

Una combinació explosiva, en aquest programa que tanca el gener. Per un costat, escoltem algunes de les sardanes menys conegudes d'Enric Morera a través de les seves explicacions. Recuperem textos d'ell mateix on explica fragments d'aquestes obres. També repassem l'obra d'Honorat Vilamanyà, un dels compositors més descriptius en els seves creacions. Considerat un especialista del tractament de la cobla com a ensemble musical. I, finalment, també fem un apunt del que ha passat amb la música urbana tacada de cobla i sardana aquest 2023, perquè han passat moltes més coses que el "Coti x coti".

Compositors que van excel·lir en la seva obra i la seva tasca com a directors. Són pare i fill, en Joan i en Ricard Lamote de Grignon. El primer, nascut el 1872, va ser pianista, compositor i director, i també fundador de l'orquestra simfònica de Barcelona i director del conservatori del liceu; a més d'escriure més de 150 obres, més enllà d'arranjaments i transcripcions. I Ricard, fill de Joan. Nascut el 1899, figura compromesa políticament, col·laborador de figures com Eduard Toldrà o Manuel Blancafort. També va seguir els passos com a compositor i director. A la seva obra, peces simfòniques, corals, bandes sonores i música per a cobla. I per parlar d'ells, ens visita el seu net i besnet, David Craven Lamote.

Passem una hora llarga, avui, parlant amb un dels compositors actuals que més convençuts estan de la música simfònica per a cobla. Coneix bé els clàssics, coneix bé les obres més paradigmàtiques i s'ha convertit, en algun moment, en un dels màxims exportadors d'aquesta formació. Salvador Brotons, que arriba amb un enregistrament nou monogràfic d'obra seva, interpretada per la Cobla Sant Jordi, ens parla dels seus referents, les seves dèries i, és clar, la seva composició.