I el setè dia déu estava tan cansat que va decidir prendre-s'ho amb més calma, va anar a al quiosc de la platja (després d'inventar-se també una màquina del temps per poder-hi viatjar) i es va comprar uns cacauets, unes xancletes i una tovallola per poder-se estirar a la sorra. I ja que hi era posat va esperar-se fins dilluns per poder escoltar el programa preferit de només dues o tres persones al món. El Vampiresados, clar...

Enfonsats en la misèria estem. Ho hem intentat tot menys prostituir-nos per aconseguir més audiència, però no hi ha manera. Per això avui combinem els ingredients musicals de sempre (pop, surf, guitarres, bandes sonores, fressa i melodia) adobats amb fragments de la pel·lícula Comanchería i el segon consell gratuït del Dj que no podem acabar-nos de treure de sobre. Comon freak power!

El programa que hi hauria d'haver hòsties per poder escoltar, arriba carregat de hits de sèrie B. Sebadoh, The Diamonds, Ilegales, OMD o Burt Bacharach formen part d'una alineació que ja li hagués agradat tenir al Tarda Tardà (acs), al cantant dels Pets, o a algun altre programa d'aquesta mateixa emissora. Però bé, si convé muntem un ring, i anem a pinyes amb la competència o amb els oients mateixos. Let's go dirty animals.

Barreja de clàssics amb novetats de noms cabdals o que podrien ser-ho en un futur proper: Yawners, Boo Boo Davis, Angelo de Augustine, Cayman Kings, Deniro o Snakerattlers debuten a un Vampiresados on també ens posarem les botes escoltant un fragment emblemàtic de Los Odiosos Ocho del bo d'en Quentin, mentre esnifem eau de fish acabat d'aplicar sobre el parquet de l'emissora.

No ens hem tornat bojos. Simplement som d'aquesta terra, i no podem ser aliens a l'escena local. Però no espereu merdes de mestissatge ni cançó lleugera... Nosaltres som més modernikis i anem d'indie-pop i totes aquestes mandangues que tampoc serveixen per lligar.

Alguns grups s'han dedicat durant tota la seva trajectòria a recercar la cançó perfecta. Pocs, en cas que n'hi hagi algun, ho ha aconseguit. En aquesta edició ens dediquem a buscar grups que han buscat aquesta mena de cançons, i encara que hem tornat a fracassar en l'intent, donem unes quantes alegries als nostres aparells auditius. Àndaleeeeee.

Abans d'aterrar al planeta 60 la nau del misteri -o millor dit la del rock'n'roll- ens porta per viaranys esperem que poc explorats pels oients. En una vida paral·lela potser no tindreu la sort de gaudir del torrent de frikisme que ens proporciona Vampiresados, amanit aquí per fragments cinèfils de la talla de Los Santos Inocentes, Historias del Kronen o El pico 2.

La psicofonia resultant d'escoltar les primeres paraules de Vampiresada de Jonathan Richman, és claríssima... Nosaltres li fem cas escoltant avui un bon grapat de temes a mig camí entre la melomania i el frikisme, de la cinefilia de baixa intensitat i la fase prèvia a ingressar al frenopàtic. Au doncs, Escuchame una vez o dos...

DjNaski s'ha tornat boig i en un acte de megalomania musical ha convertit petits fragments de més de tres-cents artistes en el programa definitiu de Vampiresados. Podeu vomitar sobre la seva tomba, però espereu primer que la palmi. I sobretot si el trobeu no deixeu que s'acosti a la peixera (ni a l'ampolla de vodka).

Programa primaveral amb connotacions freak de la mà del pitjor dj del planeta terra. Aquesta vegada Lynch i Hitchcock ajuden a amenitzar el subconscient cinèfil dels oients, gràcies a dues pel·lícules terrorífiques, malgrat que no s'adaptin del tot als cànons del gènere. I molt r'n'r, funk, pop i punk.