Ja ho deien els Enemigos que "la vida mata"... Els Ilegales afirmaven que "solo la muerte te salva de la vida"... I el DjNaski ens assegura que només hi ha un camí per fer el bé en aquesta vida: "viure cada segon com si anéssim amb un pal de beisbol a les mans". Doncs au, intenteu no fer-lo empenyar, que l'home està desbocat.

Les pastilles ens han regirat definitivament al pitjor dj del planeta terra, que ara a més es creu que pot anar predicant la bona nova des de les ones. En aquest programa 70 ens parla des del seu alter ego catòlic, apostòlic i afectat per dir-nos quin és el bon camí, i sembrant-lo de cançons que ell creu que són prou bones. Doncs deixem-lo amb la il·lusió i fent el ridícul...

La música dels Vampiresados no està especialment programada per ballar, però tampoc van programar el cervell del seu presentador per pensar com havia de titular-ne cadascun dels capítols. O sigui que com si fóssiu un Llàtzer qualsevol, aixequeu-vos del vostre sarcòfag i balleu, balleu maleïts.

L'inacabable mes de maig ha de destrossar-nos sí o sí. Per acomiadar-lo com a mínim fins d'aquí a un any tirem de la fòrmula habitual a Vampiresados, amb r'n'r, pop, easy listening, doo wop, surf, high energy i el soundtrack habitual d'una sèrie. A més aquest cop sentim tres escenes de la millor (amb diferència) pel·lícula d'Almodóvar "Qué he hecho yo para merecer esto". Mala vida...

Quatre vegades va sonar el timbre i quatre vegades el peregrí va obtenir el sileni per resposta. A l'interior de l'hostal el seu propietari estava massa ocupat escoltant l'easy listening, surf, doo wop, punk, pop, rock'n'roll i altres músiques meravelloses del Vampiresados 67. L'endemà al matí quan va obrir la porta de l'establiment, va trobar al brut i pollós humà recolzat contra la porta. El policia, que aleshores escoltava el podcast del programa, tampoc va sentir el telèfon que volia advertir-la el decés. Mala sort.

I el setè dia déu estava tan cansat que va decidir prendre-s'ho amb més calma, va anar a al quiosc de la platja (després d'inventar-se també una màquina del temps per poder-hi viatjar) i es va comprar uns cacauets, unes xancletes i una tovallola per poder-se estirar a la sorra. I ja que hi era posat va esperar-se fins dilluns per poder escoltar el programa preferit de només dues o tres persones al món. El Vampiresados, clar...

Enfonsats en la misèria estem. Ho hem intentat tot menys prostituir-nos per aconseguir més audiència, però no hi ha manera. Per això avui combinem els ingredients musicals de sempre (pop, surf, guitarres, bandes sonores, fressa i melodia) adobats amb fragments de la pel·lícula Comanchería i el segon consell gratuït del Dj que no podem acabar-nos de treure de sobre. Comon freak power!

El programa que hi hauria d'haver hòsties per poder escoltar, arriba carregat de hits de sèrie B. Sebadoh, The Diamonds, Ilegales, OMD o Burt Bacharach formen part d'una alineació que ja li hagués agradat tenir al Tarda Tardà (acs), al cantant dels Pets, o a algun altre programa d'aquesta mateixa emissora. Però bé, si convé muntem un ring, i anem a pinyes amb la competència o amb els oients mateixos. Let's go dirty animals.

Barreja de clàssics amb novetats de noms cabdals o que podrien ser-ho en un futur proper: Yawners, Boo Boo Davis, Angelo de Augustine, Cayman Kings, Deniro o Snakerattlers debuten a un Vampiresados on també ens posarem les botes escoltant un fragment emblemàtic de Los Odiosos Ocho del bo d'en Quentin, mentre esnifem eau de fish acabat d'aplicar sobre el parquet de l'emissora.

No ens hem tornat bojos. Simplement som d'aquesta terra, i no podem ser aliens a l'escena local. Però no espereu merdes de mestissatge ni cançó lleugera... Nosaltres som més modernikis i anem d'indie-pop i totes aquestes mandangues que tampoc serveixen per lligar.