Notes del programa

L'abraçada de la Sílvia

Transcripció

[0:16] Andreu... [Sílvia.] Què... Què m'ha dit el Joan d'un missatge de YouTube, no sé què, d'un senyor que ens deia que el seu cognom era mig català? No he entès re!

[0:26] Sí, vam rebre un missatge, com a resposta a un dels vídeos, d'una persona de la qual no et sé dir el nom, perquè el nom d'usuari són unes sigles que no acabo d'entendre… Però bé, la qüestió, aquesta persona ens va escriure en anglès, perquè encara… és a dir, està aprenent català però encara no té prou nivell, aleshores ens va escriure en anglès. Jo he traduït el missatge al català i ara te'l llegeixo, d'acord? [D'acord.] Diu: "El meu cognom sona a castellà, però la meva família no sap de quina part d'Espanya prové. Alguns diuen que és francès, però els francesos no el pronuncien com ho fem nosaltres. 400 anys després que la nostra família es mudés a Guatemala i més tard als Estats Units, vam començar a fixar-nos en les diferències d'accent i dialectes entre tots els idiomes que es parlaven al nostre voltant. De seguida que vaig llegir un text en català i el vaig sentir llegit en veu alta, vaig reconèixer a l'instant d'on venia la meva família, i fins i tot…

[1:28] Què dius!?

[1:29] "… i fins i tot vam descobrir de quina ciutat! [Sí, home!] Aquest és el motiu pel qual aprenc català". A tot això, explicat, ho explica en anglès, eh? Repeteixo, això és una traducció al català feta per mi.

[1:42] D'acord.

[1:45] Diu: "He de dir que la barreja de català i castellà que hi ha en el nostre accent és molt més antic, o antiga, que el català actual. A la meva família, sonem una mica més portuguesos quan parlem castellà i una mica més italians quan parlem anglès". Diu: "Tot plegat és molt divertit, i un dia m'agradaria poder visitar la casa dels meus avantpassats, així com parlar català fluidament amb la gent d'allà. Creuem els dits. Adeu!"

[2:12] Però què m'estàs explicant? Però és de veritat? O sigui, us ha tornat contesta, us ha respost?

[2:18] No he seguit la conversa, jo li vaig respondre, però ara he perdut el fil.

[2:22] Però, o sigui, no saps ni el cognom ni qui és ni res?

[2:25] No, no sabem res més. O sigui, l'única informació que et puc donar és aquesta, la que acabo de llegir. Però és molt fort, no?

[2:30] Mare meva! És molt fort.

[2:33] O sigui, jo em pregunto com poden arribar a haver esbrinat la ciutat.

[2:38] O sigui, la ciutat deu ser molt senzilla.

[2:40] Clar, per alguna paraula, no?, m'imagino.

[2:42] No, o sigui, la ciutat deu ser o Palafrugell, o Calella… (Bé, bé), vull dir Calella de Palafrugell, Begur… O sigui, algun lloc d'aquests en el qual el seu rererererebesavi se'n va anar cap a… cap a Cuba. Saps què et vull dir?

[2:58] Ja, sí.

[2:59] O sigui, això, més o menys, ho tinc clar, deu ser una ciutat de la costa i va emigrar, no?, per fer fortuna. I el cognom?

Aquest episodi ha comptat amb el suport del Departament d'Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya.

Support Easy Catalan: Aprèn català amb converses reals