En aquest capítol podeu escoltar: Sonata per a piano núm. 21, op. 53, "Waldstein"; obertura "Les criatures de Prometeu", op. 43; "An die Hoffnung", lied op. 32. A 30 anys, Ludwig van Beethoven (1770-1827) ja havia demostrat la seva personalitat arrauxada, el seu instint revolucionari i el seu formidable talent amb obres de tots els gèneres. Però va ser aleshores quan va arribar el sotrac existencial que va marcar la seva vida per sempre més: la sordesa era creixent i irreversible, i condicionaria tota la seva creació i la seva raó de viure. És d'aquesta època la cèlebre carta adreçada als seus germans i coneguda com a "Testament de Heiligenstadt", en què Beethoven parla per primera vegada de la seva sordesa, del seu caràcter, dels neguits i les pors que l'assetgen, de l'ombra del suïcidi: però la música és el seu refugi, allò que el consola i que el redimeix, allò que l'empeny a seguir vivint i creant.