Avui hem sentit: "Renard", història burlesca cantada i interpretada per a dos tenors, dos baixos i petita orquestra; "Les noces" per a solistes, cor, quatre pianos i percussió. Igor Stravinsky (1882-1971) va ser un dels compositors més versàtils i polièdrics de tota la història de la música, un tastaolletes musical d'una curiositat extrema que al llarg de la seva trajectòria va compondre en llenguatges molt diversos, flirtejant amb estètiques avantguardistes, experimentals o tradicionals, des de l'impressionisme fins al folklorisme, del neoclassicisme a l'atonalitat, des de l'expressionisme o el cubisme fins al jazz, però sempre amb un segell inconfusible. El context històric que li va tocar viure també va afavorir aquesta explosió multicolor de creativitat d'un personatge pintoresc i camaleònic, i que podríem considerar un apàtrida musical. Aquesta setmana sentirem una selecció d'obres que toquen estils ben diversos.

Avui hem sentit: "Dos poemes de Paul Verlaine", per a baríton i orquestra; Estudis per a piano, op. 7 (selecció); "La consagració de la primavera". Igor Stravinsky (1882-1971) va ser un dels compositors més versàtils i polièdrics de tota la història de la música, un tastaolletes musical d'una curiositat extrema que al llarg de la seva trajectòria va compondre en llenguatges molt diversos, flirtejant amb estètiques avantguardistes, experimentals o tradicionals, des de l'impressionisme fins al folklorisme, del neoclassicisme a l'atonalitat, des de l'expressionisme o el cubisme fins al jazz, però sempre amb un segell inconfusible. El context històric que li va tocar viure també va afavorir aquesta explosió multicolor de creativitat d'un personatge pintoresc i camaleònic, i que podríem considerar un apàtrida musical. Aquesta setmana sentirem una selecció d'obres que toquen estils ben diversos.

Avui hem sentit: "Cant fúnebre" op. 5; "Petruixka", suite del ballet. Igor Stravinsky (1882-1971) va ser un dels compositors més versàtils i polièdrics de tota la història de la música, un tastaolletes musical d'una curiositat extrema que al llarg de la seva trajectòria va compondre en llenguatges molt diversos, flirtejant amb estètiques avantguardistes, experimentals o tradicionals, des de l'impressionisme fins al folklorisme, del neoclassicisme a l'atonalitat, des de l'expressionisme o el cubisme fins al jazz, però sempre amb un segell inconfusible. El context històric que li va tocar viure també va afavorir aquesta explosió multicolor de creativitat d'un personatge pintoresc i camaleònic, i que podríem considerar un apàtrida musical. Aquesta setmana sentirem una selecció d'obres que toquen estils ben diversos.

Avui hem sentit: "Scherzo fantàstic" op. 3; "Focs d'artifici" op. 4; "L'ocell de foc", suite del ballet. Igor Stravinsky (1882-1971) va ser un dels compositors més versàtils i polièdrics de tota la història de la música, un tastaolletes musical d'una curiositat extrema que al llarg de la seva trajectòria va compondre en llenguatges molt diversos, flirtejant amb estètiques avantguardistes, experimentals o tradicionals, des de l'impressionisme fins al folklorisme, del neoclassicisme a l'atonalitat, des de l'expressionisme o el cubisme fins al jazz, però sempre amb un segell inconfusible. El context històric que li va tocar viure també va afavorir aquesta explosió multicolor de creativitat d'un personatge pintoresc i camaleònic, i que podríem considerar un apàtrida musical. Aquesta setmana sentirem una selecció d'obres que toquen estils ben diversos.

Avui sentirem: "Klagelied" B76; Coral per a orgue "Ein feste Burg ist unser Gott" B184; Sonata per a dos violins, viola da gamba i continu, en do major, B266; cantata "Heut triumphieret Gottes Sohn", B43. Dietrich Buxtehude (1637-1707) està considerat un dels pares de la música barroca germànica, predecessor de Händel, Mattheson o Bach. Era un músic tan prestigiós que Bach, l'any 1705 (amb vint anys), va viatjar més de 400 quilòmetres fins a Lübeck, on Buxtehude era mestre de capella, per conèixer-lo, sentir-lo tocar i rebre els seus consells. Buxtehude era un extraordinari organista i improvisador, però també va compondre cantates i música de cambra amb un llenguatge fresc i nou, precursor de la gran música barroca del segle XVIII. Dissortadament, no tenim gaires dades biogràfiques seves, ni tan sols el lloc ni la data de naixement. Però la seva música ens parla d'un gran mestre del primer barroc que cal reivindicar.

Avui sentirem: "Membra Jesu nostri", cantates VI i VII; Preludi i Ciaccona per a orgue, B173; Preludi en mi major B141; Sonata a trio núm. 5, op. 2. Dietrich Buxtehude (1637-1707) està considerat un dels pares de la música barroca germànica, predecessor de Händel, Mattheson o Bach. Era un músic tan prestigiós que Bach, l'any 1705 (amb vint anys), va viatjar més de 400 quilòmetres fins a Lübeck, on Buxtehude era mestre de capella, per conèixer-lo, sentir-lo tocar i rebre els seus consells. Buxtehude era un extraordinari organista i improvisador, però també va compondre cantates i música de cambra amb un llenguatge fresc i nou, precursor de la gran música barroca del segle XVIII. Dissortadament, no tenim gaires dades biogràfiques d'ell, ni tan sols el lloc ni la data de naixement. Però la seva música ens parla d'un gran mestre del primer barroc que cal reivindicar.

Avui sentirem: "Membra Jesu nostri", cantates I a V. Dietrich Buxtehude (1637-1707) està considerat un dels pares de la música barroca germànica, predecessor de Händel, Mattheson o Bach. Era un músic tan prestigiós que Bach, l'any 1705 (amb vint anys), va viatjar més de 400 quilòmetres fins a Lübeck, on Buxtehude era mestre de capella, per conèixer-lo, sentir-lo tocar i rebre els seus consells. Buxtehude era un extraordinari organista i improvisador, però també va compondre cantates i música de cambra amb un llenguatge fresc i nou, precursor de la gran música barroca del segle XVIII. Dissortadament, no tenim gaires dades biogràfiques d'ell, ni tan sols el lloc ni la data de naixement. Però la seva música ens parla d'un gran mestre del primer barroc que cal reivindicar.

Avui sentirem: Suite per a clavicèmbal en sol major, núm. 7; Sonata a trio núm. 3, op. 2; Cantata "Herzlich Lieb, hab ich dir o Herr". Dietrich Buxtehude (1637-1707) està considerat un dels pares de la música barroca germànica, predecessor de Händel, Mattheson o Bach. Era un músic tan prestigiós que Bach, l'any 1705 (amb vint anys), va viatjar més de 400 quilòmetres fins a Lübeck, on Buxtehude era mestre de capella, per conèixer-lo, sentir-lo tocar i rebre els seus consells. Buxtehude era un extraordinari organista i improvisador, però també va compondre cantates i música de cambra amb un llenguatge fresc i nou, precursor de la gran música barroca del segle XVIII. Dissortadament, no tenim gaires dades biogràfiques d'ell, ni tan sols el lloc ni la data de naixement. Però la seva música ens parla d'un gran mestre del primer barroc que cal reivindicar.

Avui sentirem: Motet "Cantate Domino"; Sonates per a violí, viola da gamba i clavicèmbal, op. 1/1 i op. 1/3; Cantata "Nun danket alle Gott". Dietrich Buxtehude (1637-1707) està considerat un dels pares de la música barroca germànica, predecessor de Händel, Mattheson o Bach. Era un músic tan prestigiós que Bach, l'any 1705 (amb vint anys), va viatjar més de 400 quilòmetres fins a Lübeck, on Buxtehude era mestre de capella, per conèixer-lo, sentir-lo tocar i rebre els seus consells. Buxtehude era un extraordinari organista i improvisador, però també va compondre cantates i música de cambra amb un llenguatge fresc i nou, precursor de la gran música barroca del segle XVIII. Dissortadament, no tenim gaires dades biogràfiques d'ell, ni tan sols el lloc ni la data de naixement. Però la seva música ens parla d'un gran mestre del primer barroc que cal reivindicar.

Avui sentirem: "Happy end" (tres cançons); "Els set pecats capitals". Kurt Weill (1900-1950), un creador fill de la república de Weimar, d'origen jueu i profundament compromès amb els moviments socials progressistes, va passar la joventut amenaçat i perseguit per l'emergent nazisme. La seva fructífera col·laboració amb el dramaturg Bertold Brecht i el seu punyent i transgressor llenguatge musical incomodaven les autoritats culturals del règim, que el van acabar titllant de "músic degenerat" i el van empènyer a l'exili. Amargat pels boicots, les prohibicions i les amenaces, l'any 1933 va marxar amb la seva esposa, la cantant Lotte Lenya, cap a París i, el setembre del 1935, cap als Estats Units, on va triomfar escrivint musicals: no va tornar mai més al seu país. La seva música de joventut és filla i retrat cru d'una època inquietant i terrible.