El compositor de la setmana

Avui hem sentit: Simfonia núm. 7 en la major, op. 92 (extractes); Simfonia núm. 8 en fa major, op. 93 (extractes); "An die Ferne Geliebte", cicle de Lieder op. 98. Beethoven era un personatge genial i geniüt, impulsiu i apassionat, franc, honest però malcarat, amb un físic poc agraciat i ple de xacres, però amb un magnetisme que el feia molt atractiu. A part de ser un creador prodigiós, també era un virtuós del piano, i alternava actuacions enlluernadores amb l'ofici de professor particular. Enamoradís de mena, va festejar diverses alumnes (a qui doblava l'edat) i dames de la classe alta vienesa (sovint casades), però cap d'aquestes relacions va reeixir: totes li donaven carbasses! No obstant, aquests amors impossibles i convulsos van inspirar-li obres apassionades i plenes d'emocions contradictòries, un repertori molt vinculat a la seva biografia més íntima, i que escoltarem aquesta setmana.

Avui hem sentit: "Fidelio" (extractes); "Für Elise", bagatel·la en la menor; Tres Lieder, op. 83; "Quartet de corda núm. 11, op. 95, "Quarteto serioso"; Lied "An die Geliebte". Beethoven era un personatge genial i geniüt, impulsiu i apassionat, franc, honest però malcarat, amb un físic poc agraciat i ple de xacres, però amb un magnetisme que el feia molt atractiu. A part de ser un creador prodigiós, també era un virtuós del piano, i alternava actuacions enlluernadores amb l'ofici de professor particular. Enamoradís de mena, va festejar diverses alumnes (a qui doblava l'edat) i dames de la classe alta vienesa (sovint casades), però cap d'aquestes relacions va reeixir: totes li donaven carbasses! No obstant, aquests amors impossibles i convulsos van inspirar-li obres apassionades i plenes d'emocions contradictòries, un repertori molt vinculat a la seva biografia més íntima, i que escoltarem aquesta setmana.

Avui hem sentit: Sonata núm. 18, op. 31; Sonata en fa # major, núm. 24,op. 78; "An die Hoffnung", lied op. 94. Beethoven era un personatge genial i geniüt, impulsiu i apassionat, franc, honest però malcarat, amb un físic poc agraciat i ple de xacres, però amb un magnetisme que el feia molt atractiu. A part de ser un creador prodigiós, també era un virtuós del piano, i alternava actuacions enlluernadores amb l'ofici de professor particular. Enamoradís de mena, va festejar diverses alumnes (a qui doblava l'edat) i dames de la classe alta vienesa (sovint casades), però cap d'aquestes relacions va reeixir: totes li donaven carbasses! No obstant, aquests amors impossibles i convulsos van inspirar-li obres apassionades i plenes d'emocions contradictòries, un repertori molt vinculat a la seva biografia més íntima, i que escoltarem aquesta setmana.

Avui hem sentit: Gran Sonata en la bemoll major, núm. 12, op. 26 (Marxa fúnebre); Sonata núm. 14 en do # menor, op. 27/2 "Clar de lluna". Beethoven era un personatge genial i geniüt, impulsiu i apassionat, franc, honest però malcarat, amb un físic poc agraciat i ple de xacres, però amb un magnetisme que el feia molt atractiu. A part de ser un creador prodigiós, també era un virtuós del piano, i alternava actuacions enlluernadores amb l'ofici de professor particular. Enamoradís de mena, va festejar diverses alumnes (a qui doblava l'edat) i dames de la classe alta vienesa (sovint casades), però cap d'aquestes relacions va reeixir: totes li donaven carbasses! No obstant, aquests amors impossibles i convulsos van inspirar-li obres apassionades i plenes d'emocions contradictòries, un repertori molt vinculat a la seva biografia més íntima, i que escoltarem aquesta setmana.

Avui hem sentit: "Adelaïde", cicle de cançons; Sonata núm. 23, op. 57, "Apassionata"; Trio op. 70/1 (extractes). Beethoven era un personatge genial i geniüt, impulsiu i apassionat, franc, honest però malcarat, amb un físic poc agraciat i ple de xacres, però amb un magnetisme que el feia molt atractiu. A part de ser un creador prodigiós, també era un virtuós del piano, i alternava actuacions enlluernadores amb l'ofici de professor particular. Enamoradís de mena, va festejar diverses alumnes (a qui doblava l'edat) i dames de la classe alta vienesa (sovint casades), però cap d'aquestes relacions va reeixir: totes li donaven carbasses! No obstant, aquests amors impossibles i convulsos van inspirar-li obres apassionades i plenes d'emocions contradictòries, un repertori molt vinculat a la seva biografia més íntima, i que escoltarem aquesta setmana.

Avui hem sentit: Quintet amb piano, en mi major, op. 15; "Quatre cançons de comiat", op. 14. Erich Wolfgang Korngold (1897-1957) va ser un nen prodigi de la música: les seves obres d'infantesa, tant les pianístiques com també les orquestrals, van enlluernar grans personalitats de l'època com Mahler, Strauss, Puccini o el sever crític Eduard Hanslick, que l'anomenava "el petit Mozart". Tenia 13 anys quan van representar a Viena la seva primera obra escènica; l'any 1911 Arthur Nikisch ja dirigia les seves obres orquestrals, i la Filharmònica de Viena va estrenar la seva "Simfonietta", dirigida per Felix Weingartner, quan Korngold tenia 16 anys. Abans de fer els 20 ja havia estrenat dues òperes, i la consagració va arribar amb la que es considera la seva obra mestra: l'òpera "Die Tote Stadt", del 1920. L'any 1934, l'ascens del nazisme el va obligar a exiliar-se als Estats Units, on va passar la resta de la vida dedicat de ple a la música per al cinema.

Avui hem sentit: "Much ado about nothing", Suite per a orquestra op. 11; extractes de l'òpera "Die Tote Stadt", op. 12. Erich Wolfgang Korngold (1897-1957) va ser un nen prodigi de la música: les seves obres d'infantesa, tant les pianístiques com també les orquestrals, van enlluernar grans personalitats de l'època com Mahler, Strauss, Puccini o el sever crític Eduard Hanslick, que l'anomenava "el petit Mozart". Tenia 13 anys quan van representar a Viena la seva primera obra escènica; l'any 1911 Arthur Nikisch ja dirigia les seves obres orquestrals, i la Filharmònica de Viena va estrenar la seva "Simfonietta", dirigida per Felix Weingartner, quan Korngold tenia 16 anys. Abans de fer els 20 ja havia estrenat dues òperes, i la consagració va arribar amb la que es considera la seva obra mestra: l'òpera "Die Tote Stadt", del 1920. L'any 1934, l'ascens del nazisme el va obligar a exiliar-se als Estats Units, on va passar la resta de la vida dedicat de ple a la música per al cinema.

Avui hem sentit: "Much ado about nothing", Suite op. 11; "Die Tote Stadt", op. 12 (extractes). Erich Wolfgang Korngold (1897-1957) va ser un nen prodigi de la música: les seves obres d'infantesa, tant les pianístiques com també les orquestrals, van enlluernar grans personalitats de l'època com Mahler, Strauss, Puccini o el sever crític Eduard Hanslick, que l'anomenava "el petit Mozart". Tenia 13 anys quan van representar a Viena la seva primera obra escènica; l'any 1911 Arthur Nikisch ja dirigia les seves obres orquestrals, i la Filharmònica de Viena va estrenar la seva "Simfonietta", dirigida per Felix Weingartner, quan Korngold tenia 16 anys. Abans de fer-ne 20 ja havia estrenat dues òperes, i la consagració va arribar amb la que es considera la seva obra mestra: l'òpera "Die tote stadt", del 1920. L'any 1934, l'ascens del nazisme el va obligar a exiliar-se als Estats Units, on va passar la resta de la vida dedicat de ple a la música per a cinema.

Avui hem sentit: "Prelude", "Música de Carnaval" de l'òpera "Violanta", op. 8; "Sextet per a corda", op. 10. Erich Wolfgang Korngold (1897-1957) va ser un nen prodigi de la música: les seves obres d'infantesa, tant les pianístiques com també les orquestrals, van enlluernar grans personalitats de l'època com Mahler, Strauss, Puccini o el sever crític Eduard Hanslick, que l'anomenava "el petit Mozart". Tenia tretze anys quan van representar a Viena la seva primera obra escènica; l'any 1911 Arthur Nikisch ja dirigia les seves obres orquestrals, i la Filharmònica de Viena va estrenar la seva "Simfonietta", dirigida per Felix Weingartner, quan Korngold tenia 16 anys. Abans de fer vint anys ja havia estrenat dues òperes, i la consagració va arribar amb la que es considera la seva obra mestra: l'òpera "Die tote stadt", del 1920. L'any 1934, l'ascens del nazisme el va obligar a exiliar-se als Estats Units, on va passar la resta de la vida dedicat de ple a la música cinematogràfica.

Avui hem sentit: "Der schneemann" (extractes); "Märchenbilder", op. 3; "Schauspiel overture", op. 4. Erich Wolfgang Korngold (1897-1957) va ser un nen prodigi de la música: les seves obres d'infantesa, tant les pianístiques com també les orquestrals, van enlluernar grans personalitats de l'època com Mahler, Strauss, Puccini o el sever crític Edward Hanslick, que l'anomenava "el petit Mozart". Tenia tretze anys quan van representar a Viena la seva primera obra escènica; l'any 1911 Arthur Nikisch ja dirigia les seves obres orquestrals, i la Filharmònica de Viena va estrenar la seva Simfonietta, dirigida per Felix Weingartner, quan Korngold tenia 16 anys. Abans de fer vint anys ja havia estrenat dues òperes, i la consagració va arribar amb la que es considera la seva obra mestra: l'òpera "Die tote stadt", del 1920. L'any 1934, l'ascens del nazisme el va obligar a exiliar-se als Estats Units, on va passar la resta de la vida dedicat de ple a la música cinematogràfica.