Avui sentirem: "Concierto mágico", música per a la pel·lícula (fragment); "Monocromies", per a orquestra de cambra; "Tríptic de la pell de brau", per a piano i orquestra. Ricard Lamote de Grignon (1899-1962) va ser un dels músics pertanyents a la generació de compositors catalans de la República amb una producció més extensa i variada. Fill d'un altre gran músic, Joan Lamote de Grignon, va tenir una formació molt sòlida i va destacar també com a director d'orquestra i de banda. La seva trajectòria brillant i prometedora es va estroncar amb l'esclat de la Guerra Civil, i la postguerra li va comportar repressió i presó. Depurat i amenaçat pel règim franquista, i després de passar set anys a València, va tornar a Barcelona per reprendre lentament l'activitat. La composició va ser el seu refugi en una època grisa i sinistra, i la seva producció musical és un magnífic retrat de totes les vicissituds de la seva biografia.

Avui sentirem: "Goya. Sis peces desagradables per a 10 solistes"; "Tres cants magiars", per a orquestra de cambra; "Simfonia catalana" (4t moviment); "Amical", sardana per a piano. Ricard Lamote de Grignon (1899-1962) va ser un dels músics pertanyents a la generació de compositors catalans de la República amb una producció més extensa i variada. Fill d'un altre gran músic, Joan Lamote de Grignon, va tenir una formació molt sòlida i va destacar també com a director d'orquestra i de banda. La seva trajectòria brillant i prometedora es va estroncar amb l'esclat de la Guerra Civil, i la postguerra li va comportar repressió i presó. Depurat i amenaçat pel règim franquista, i després de passar set anys a València, va tornar a Barcelona per reprendre lentament l'activitat. La composició va ser el seu refugi en una època grisa i sinistra, i la seva producció musical és un magnífic retrat de totes les vicissituds de la seva biografia.

Avui sentirem: "Preludis a l'amic absent", per a piano; "Divertiment per a orquestra de jazz"; "Nana", per a orquestra de cambra; "Bagatel·les de final de segle", per a violoncel i piano. Ricard Lamote de Grignon (1899-1962) va ser un dels músics pertanyents a la generació de compositors catalans de la República amb una producció més extensa i variada. Fill d'un altre gran músic, Joan Lamote de Grignon, va tenir una formació molt sòlida i va destacar també com a director d'orquestra i de banda. La seva trajectòria brillant i prometedora es va estroncar amb l'esclat de la Guerra Civil, i la postguerra li va comportar repressió i presó. Depurat i amenaçat pel règim franquista, i després de passar set anys a València, va tornar a Barcelona per reprendre lentament l'activitat. La composició va ser el seu refugi en una època grisa i sinistra, i la seva producció musical és un magnífic retrat de totes les vicissituds de la seva biografia.

Avui sentirem: "Boires", impressió simfònica; Sonatina per a piano; "Quatre estances de Kayyam", per a veu i piano; "Quatre petites pastorals", per a orquestra de cambra. Ricard Lamote de Grignon (1899-1962) va ser un dels músics pertanyents a la generació de compositors catalans de la República amb una producció més extensa i variada. Fill d'un altre gran músic, Joan Lamote de Grignon, va tenir una formació molt sòlida i va destacar també com a director d'orquestra i de banda. La seva trajectòria brillant i prometedora es va estroncar amb l'esclat de la Guerra Civil, i la postguerra li va comportar repressió i presó. Depurat i amenaçat pel règim franquista, i després de passar set anys a València, va tornar a Barcelona per reprendre lentament l'activitat. La composició va ser el seu refugi en una època grisa i sinistra, i la seva producció musical és un magnífic retrat de totes les vicissituds de la seva biografia.

Avui sentirem: "Vesprada" per a piano; "Nupcial", sardana; "Somnis", ballet infantil per a Banda simfònica. Ricard Lamote de Grignon (1899-1962) va ser un dels músics pertanyents a la generació de compositors catalans de la República amb una producció més extensa i variada. Fill d'un altre gran músic, Joan Lamote de Grignon, va tenir una formació molt sòlida i va destacar també com a director d'orquestra i de banda. La seva trajectòria brillant i prometedora es va estroncar amb l'esclat de la Guerra Civil, i la postguerra li va comportar repressió i presó. Depurat i amenaçat pel règim franquista, i després de passar set anys a València, va tornar a Barcelona per reprendre lentament l'activitat. La composició va ser el seu refugi en una època grisa i sinistra, i la seva producció musical és un magnífic retrat de totes les vicissituds de la seva biografia.

Avui escoltarem: "Idomeneo, re di Creta", KV366 (selecció). La complexitat del caràcter de Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) i la seva forta personalitat van provocar relacions complicades i difícils amb determinats personatges amb qui va haver de tractar. Un dels més truculents i perjudicials en la vida del jove geni de Salzburg va ser l'arquebisbe Hieronimus Colloredo, màxim mandatari de la ciutat, a qui Mozart va haver de patir des de ben jovenet. Colloredo mai no va suportar l'esperit rebel i lliure del jove Mozart, que es va convertir en el blanc de la seva ira, amb enfrontaments i humiliacions constants. La seva producció de joventut està molt condicionada per aquesta relació tan tòxica, fins que Mozart va trencar amb la cort i va fugir cap a Viena.

Avui escoltarem: "Vesperae Solennes de Confessore", KV339 (selecció); Simfonia concertant per a violí i viola, en mi bemoll major, KV364. La complexitat del caràcter de Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) i la seva forta personalitat van provocar relacions complicades i difícils amb determinats personatges amb qui va haver de tractar. Un dels més truculents i perjudicials en la vida del jove geni de Salzburg va ser l'arquebisbe Hieronimus Colloredo, màxim mandatari de la ciutat, a qui Mozart va haver de patir des de ben jovenet. Colloredo mai no va suportar l'esperit rebel i lliure del jove Mozart, que es va convertir en el blanc de la seva ira, amb enfrontaments i humiliacions constants. La seva producció de joventut està molt condicionada per aquesta relació tan tòxica, fins que Mozart va trencar amb la cort i va fugir cap a Viena.

Avui escoltarem: Serenata en re major per a instruments de vent, KV320, "Posthorn"; Simfonia núm. 33 en si bemoll major, KV319. La complexitat del caràcter de Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) i la seva forta personalitat van provocar relacions complicades i difícils amb determinats personatges amb qui va haver de tractar. Un dels més truculents i perjudicials en la vida del jove geni de Salzburg va ser l'arquebisbe Hieronimus Colloredo, màxim mandatari de la ciutat, a qui Mozart va haver de patir des de ben jovenet. Colloredo mai no va suportar l'esperit rebel i lliure del jove Mozart, que es va convertir en el blanc de la seva ira, amb enfrontaments i humiliacions constants. La seva producció de joventut està molt condicionada per aquesta relació tan tòxica, fins que Mozart va trencar amb la cort i va fugir cap a Viena.

Avui escoltarem: Missa brevis núm. 14 en do major, "de la Coronació", KV317; "Regina Caeli" KV276; Simfonia núm. 32 en sol major, KV318. La complexitat del caràcter de Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) i la seva forta personalitat van provocar relacions complicades i difícils amb determinats personatges amb qui va haver de tractar. Un dels més truculents i perjuducials en la vida del jove geni de Salzburg va ser l'arquebisbe Hieronimus Colloredo, màxim mandatari de la ciutat, a qui Mozart va haver de patir des de ben jovenet. Colloredo mai no va suportar l'esperit rebel i lliure del jove Mozart, que es va convertir en el blanc de la seva ira, amb enfrontaments i humiliacions constants. La seva producció de joventut està molt condicionada per aquesta relació tan tòxica, fins que Mozart va trencar amb la cort i va fugir cap a Viena.

Avui sentirem: Sonata per a violí i piano, KV378; Concert per a dos piano núm. 10, KV365 (selecció). La complexitat del caràcter de Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) i la seva forta personalitat van provocar relacions complicades i difícils amb determinats personatges amb qui va haver de tractar. Un dels més truculents i perjudicials en la vida del jove geni de Salzburg va ser l'arquebisbe Hyeronimus Colloredo, màxim mandatari de la ciutat, que Mozart va haver de patir des de ben jovenet. Colloredo no va suportar mai l'esperit rebel i lliure del jove Mozart, que es va convertir en el blanc de la seva ira, amb enfrontaments i humiliacions constants. La seva producció de joventut està molt condicionada per aquesta relació tan tòxica, fins que Mozart va trencar amb la cort i va fugir cap a Viena.