Avui escoltarem: "Requiem" op. 89 (selecció); "Te Deum" per a cor i orquestra, op. 103. La producció coral d'Antonín Dvorák (1841-1904) consta d'una vintena d'obres per a un ampli ventall de formacions i efectius (des de cançons a cappella o amb piano fins a grans composicions simfònicocorals) i de temàtica diversa (oratoris, misses, himnes festius, motets, cançons populars). Dvorák no va escriure cap obra coral d'entitat fins als 35 anys i gairebé totes van ser fruit d'encàrrecs i peticions. Però, en canvi, aquest reduït corpus de música coral conté obres decisives en la seva carrera, que van contribuir poderosament al prestigi i difusió de la seva música al seu país i especialment a Anglaterra, on les seves obres eren rebudes amb entusiasme, fervor i devoció, una admiració que li va obrir les portes als Estats Units.

Avui escoltarem: Missa en re major, per a cor, solistes i orquestra op. 86. La producció coral d'Antonín Dvorák (1841-1904) consta d'una vintena d'obres per a un ampli ventall de formacions i efectius (des de cançons a cappella o amb piano fins a grans composicions simfònicocorals) i de temàtica diversa (oratoris, misses, himnes festius, motets, cançons populars). Dvorák no va escriure cap obra coral d'entitat fins als 35 anys i gairebé totes van ser fruit d'encàrrecs i peticions. Però, en canvi, aquest reduït corpus de música coral conté obres decisives en la seva carrera, que van contribuir poderosament al prestigi i difusió de la seva música al seu país i especialment a Anglaterra, on les seves obres eren rebudes amb entusiasme, fervor i devoció, una admiració que li va obrir les portes als Estats Units.

Avui escoltarem: "La núvia de l'espectre" cantata op. 69 (selecció); "Santa Ludmilla", oratori per a cor, solistes i orquestra, op. 71. La producció coral d'Antonín Dvorák (1841-1904) consta d'una vintena d'obres per a un ampli ventall de formacions i efectius (des de cançons a cappella o amb piano fins a grans composicions simfònicocorals) i de temàtica diversa (oratoris, misses, himnes festius, motets, cançons populars). Dvorák no va escriure cap obra coral d'entitat fins als 35 anys i gairebé totes van ser fruit d'encàrrecs i peticions. Però, en canvi, aquest reduït corpus de música coral conté obres decisives en la seva carrera, que van contribuir poderosament al prestigi i difusió de la seva música al seu país i especialment a Anglaterra, on les seves obres eren rebudes amb entusiasme, fervor i devoció, una admiració que li va obrir les portes als Estats Units.

Avui sentirem: "Duets moravis" op. 32; Psalm 149, per a cor mixt i orquestra, op. 79. La producció coral d'Antonín Dvorák (1841-1904) consta d'una vintena d'obres per a un ampli ventall de formacions i efectius (des de cançons "a cappella" o amb piano fins a grans composicions simfonicocorals) i de temàtica diversa (oratoris, misses, himnes festius, motets, cançons populars). Dvorák no va escriure cap obra coral d'entitat fins als 35 anys i gairebé totes van ser fruit d'encàrrecs i peticions. Però, en canvi, aquest reduït corpus de música coral conté obres decisives en la seva carrera, que van contribuir poderosament al prestigi i difusió de la seva música al seu país i especialment a Anglaterra, on les seves obres eren rebudes amb entusiasme, fervor i devoció: una admiració que li va obrir les portes als Estats Units.

Avui escoltarem: "Stabat Mater" op. 58 (selecció). La producció coral d'Antonín Dvorák (1841-1904) consta d'una vintena d'obres per a un ampli ventall de formacions i efectius (des de cançons a capella o amb piano fins a grans composicions simfònicocorals) i de temàtica diversa (oratoris, misses, himnes festius, motets, cançons populars). Dvorák no va escriure cap obra coral d'entitat fins als 35 anys i gairebé totes van ser fruit d'encàrrecs i peticions. Però, en canvi, aquest reduït corpus de música coral conté obres decisives en la seva carrera, que van contribuir poderosament al prestigi i difusió de la seva música al seu país i especialment a Anglaterra, on les seves obres eren rebudes amb entusiasme, fervor i devoció: una admiració que li va obrir les portes als Estats Units.

Avui hem sentit: "Regne amour" (ària de "Zoroastre"); "Du pouvoir de l'amour" (ària de "Pygmalion"); Suite de danses de "Pygmalion"; "C'est trop soupirer" (de "Les Paladins"); "Les Boréades" (selecció). Jean-Philippe Rameau (1683-1764) és el gran geni de l'òpera francesa del barroc, amb més de trenta obres escèniques compostes a partir del 1733, quan ja havia fet cinquanta anys. Mestre del clavecí, teòric i organista, Rameau va tenir una joventut poc productiva, plena de viatges i de càrrecs insignificants, fins que un poderós mecenes parisenc, Le Riche de La Pouplinière, el va fitxar per al seu cenacle artístic, on va coincidir amb Voltaire, Rousseau i altres erudits de les arts, les lletres i el pensament. Va ser aquí, i entre els anys 1733 i 1739, on va compondre grans obres escèniques que van revolucionar l'escena teatral i musical francesa, i van generar una polèmica d'abast continental coneguda com la "Querelle des Bouffons". La paraula "òpera", d'origen italià, estava vetada.

Avui hem sentit: "Platée" (selecció). Jean-Philippe Rameau (1683-1764) és el gran geni de l'òpera francesa del barroc, amb més de trenta obres escèniques compostes a partir del 1733, quan ja havia fet cinquanta anys. Mestre del clavecí, teòric i organista, Rameau va tenir una joventut poc productiva, plena de viatges i de càrrecs insignificants, fins que un poderós mecenes parisenc, Le Riche de La Pouplinière, el va fitxar per al seu cenacle artístic, on va coincidir amb Voltaire, Rousseau i altres erudits de les arts, les lletres i el pensament. Va ser aquí, i entre els anys 1733 i 1739, on va compondre grans obres escèniques que van revolucionar l'escena teatral i musical francesa, i van generar una polèmica d'abast continental coneguda com la "Querelle des Bouffons". La paraula "òpera", d'origen italià, estava vetada.

Avui hem sentit: "Castor et Pollux" (selecció); "Dardanus" (selecció). Jean-Philippe Rameau (1683-1764) és el gran geni de l'òpera francesa del barroc, amb més de trenta obres escèniques compostes a partir del 1733, quan ja havia fet cinquanta anys. Mestre del clavecí, teòric i organista, Rameau va tenir una joventut poc productiva, plena de viatges i de càrrecs insignificants, fins que un poderós mecenes parisenc, Le Riche de La Pouplinière, el va fitxar per al seu cenacle artístic, on va coincidir amb Voltaire, Rousseau i altres erudits de les arts, les lletres i el pensament. Va ser aquí, i entre els anys 1733 i 1739, on va compondre grans obres escèniques que van revolucionar l'escena teatral i musical francesa, i van generar una polèmica d'abast continental coneguda com la "Querelle des Bouffons". La paraula "òpera", d'origen italià, estava vetada.

Avui hem sentit: "Hippolyte et Aricie" (selecció). Jean-Philippe Rameau (1683-1764) és el gran geni de l'òpera francesa del barroc, amb més de trenta obres escèniques compostes a partir del 1733, quan ja havia fet cinquanta anys. Mestre del clavecí, teòric i organista, Rameau va tenir una joventut poc productiva, plena de viatges i de càrrecs insignificants, fins que un poderós mecenes parisenc, Le Riche de la Pouplinière, el va fitxar per al seu cenacle artístic, on va coincidir amb Voltaire, Rousseau i altres erudits de les arts, les lletres i el pensament. Va ser aquí, i entre els anys 1733 i 1739, on va compondre grans obres escèniques que van revolucionar l'escena teatral i musical francesa, i van generar una polèmica d'abast continental coneguda com la "Querelle des Bouffons". La paraula "òpera", d'origen italià, estava vetada.

Avui hem sentit: "Les indes galants"(selecció). Jean-Philippe Rameau (1683-1764) és el gran geni de l'òpera francesa del barroc, amb més de trenta obres escèniques compostes a partir del 1733, quan ja havia fet cinquanta anys. Mestre del clavecí, teòric i organista, Rameau va tenir una joventut poc productiva, plena de viatges i de càrrecs insignificants, fins que un poderós mecenes parisenc, Le Riche de La Pouplinière, el va fitxar per al seu cenacle artístic, on va coincidir amb Voltaire, Rousseau i altres erudits de les arts, les lletres i el pensament. Va ser aquí, i entre els anys 1733 i 1739, on va compondre grans obres escèniques que van revolucionar l'escena teatral i musical francesa, i van generar una polèmica d'abast continental coneguda com la "Querelle des Bouffons". La paraula "òpera", d'origen italià, estava vetada.