Avui hem sentit: "La tempesta", música incidental per a l'obra de Shakespeare, op. 109; "Tapiola", poema musical, op. 112. L'activitat creativa de maduresa de Jean Sibelius (1865-1957) està completament marcada per la seva complexa personalitat, pels daltabaixos emocionals, per les angoixes i les obsessions que es van anar accentuant amb el pas dels anys i el van portar a una renúncia absoluta i dràstica a continuar escrivint música. A principis del segle XX Sibelius era un compositor i director de prestigi, reconegut i guardonat arreu d'Europa, autor de simfonies i obres de gran envergadura amb un llenguatge poderós, inconfusible, orgull i estendard del nacionalisme escandinau. Però durant els anys vint es va anar aïllant del món, va tallar vincles amb el món musical i va morir als 91 anys després de tres dècades d'absolut silenci creatiu.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 7 en do major, op. 105; "Intrata" (de la "Música ritual maçònica", per a orgue, op. 113); "Esbossos" per a piano, op. 114. L'activitat creativa de maduresa de Jean Sibelius (1865-1957) està completament marcada per la seva complexa personalitat, pels daltabaixos emocionals, per les angoixes i les obsessions que es van anar accentuant amb el pas dels anys i el van portar a una renúncia absoluta i dràstica a continuar escrivint música. A principis del segle XX, Sibelius era un compositor i director de prestigi, reconegut i guardonat arreu d'Europa, autor de simfonies i obres de gran envergadura amb un llenguatge poderós, inconfusible, orgull i estendard del nacionalisme escandinau. Però durant els anys vint es va anar aïllant del món, va tallar vincles amb el món musical, i va morir als 91 anys després de tres dècades d'absolut silenci creatiu.

Avui hem sentit: "Oma maa" (Nostra terra), cantata per a cor mixt i orquestra, op. 92; Simfonia núm. 6 en re menor, op. 104. L'activitat creativa de maduresa de Jean Sibelius (1865-1957) està completament marcada per la seva complexa personalitat, pels daltabaixos emocionals, per les angoixes i les obsessions que es van anar accentuant amb el pas dels anys i el van portar a una renúncia absoluta i dràstica a continuar escrivint música. A principis del segle XX, Sibelius era un compositor i director de prestigi, reconegut i guardonat arreu d'Europa, autor de simfonies i obres de gran envergadura amb un llenguatge poderós, inconfusible, orgull i estendard del nacionalisme escandinau. Però durant els anys vint es va anar aïllant del món, va tallar vincles amb el món musical i va morir als 91 anys després de tres dècades d'absolut silenci creatiu.

Avui hem sentit: "Les oceànides", poema simfònic op. 73; Simfonia núm. 5 en mi bemoll major, op. 82. L'activitat creativa de maduresa de Jean Sibelius (1865-1957) està completament marcada per la seva complexa personalitat, pels daltabaixos emocionals, per les angoixes i les obsessions que es van anar accentuant amb el pas dels anys i el van portar a una renúncia absoluta i dràstica a continuar escrivint música. A principis del segle XX, Sibelius era un compositor i director de prestigi, reconegut i guardonat arreu d'Europa, autor de simfonies i obres de gran envergadura amb un llenguatge poderós, inconfusible, orgull i estendard del nacionalisme escandinau. Però durant els anys vint es va anar aïllant del món, va tallar vincles amb el món musical i va morir als 91 anys després de tres dècades d'absolut silenci creatiu.

Avui hem sentit: "Pelléas et Mélisande", poema simfònic op. 46; Concert per a violí i orquestra en re menor, op. 47. L'activitat creativa de maduresa de Jean Sibelius (1865-1957) està completament marcada per la seva complexa personalitat, pels daltabaixos emocionals, per les angoixes i les obsessions que es van anar accentuant amb el pas dels anys i el van portar a una renúncia absoluta i dràstica a continuar escrivint música. A principis del segle XX, Sibelius era un compositor i director de prestigi, reconegut i guardonat arreu d'Europa, autor de simfonies i obres de gran envergadura amb un llenguatge poderós, inconfusible, orgull i estendard del nacionalisme escandinau. Però durant els anys vint es va anar aïllant del món, va tallar vincles amb el món musical i va morir als 91 anys després de tres dècades d'absolut silenci creatiu.

Avui hem sentit fragments de la banda sonora de les pel·lícules "La llista de Schindler", "Set anys al Tibet", "Salveu el soldat Ryan", "Harry Potter i la pedra filosofal", "Minority report" i "War Horse". John Williams (Nova York, 8 de febrer del 1932) és un dels compositors de música cinematogràfica més importants de la història, amb més de cent bandes sonores, moltes de les quals molt populars i estimades, guardonades amb Oscars, Grammys i Globus d'Or, i considerades entre les millors del gènere. Amb una excel·lent formació acadèmica i amb els grans clàssics com a referents, Williams va ser qui va implantar el gran simfonisme en la música de cinema, amb temes inspiradíssims que van de l'espectacularitat i la força dramàtica fins a episodis de gran lirisme i melodies inoblidables que han encimbellat les imatges a qui servien. El tàndem format amb el director Steven Spielberg ha estat un dels més brillants i fructífers de les últimes dècades.

Avui hem sentit fragments de la banda sonora de les pel·lícules "Nascut el 4 de juliol", "L'imperi del sol", "Sol a casa", "Hook", "JFK", "Un horitzó molt llunyà", i "Jurassic Park". John Williams (Nova York, 8 de febrer de 1932) és un dels compositors de música cinematogràfica més importants de la història, amb més de cent bandes sonores, moltes de les quals molt populars i estimades, guardonades amb Oscars, Grammys i Globus d'Or, i considerades entre les millors del gènere. Amb una excel·lent formació acadèmica i amb els grans clàssics com a referents, Williams va ser qui va implantar el gran simfonisme en la música de cinema, amb temes inspiradíssims que van de l'espectacularitat i la força dramàtica fins a episodis de gran lirisme i melodies inoblidables que han encimbellat les imatges a qui servien. El tàndem format amb el director Steven Spielberg ha estat un dels més brillants i fructífers de les últimes dècades.

Avui hem sentit fragments de la banda sonora de les pel·lícules de la saga "Indiana Jones", "Superman" i "ET l'extraterrestre. John Williams (Nova York, 8 de febrer de 1932) és un dels compositors de música cinematogràfica més importants de la història, amb més de cent bandes sonores, moltes de les quals molt populars i estimades, guardonades amb Oscars, Grammys i Globus d'or, i considerades entre les millors del gènere. Amb una excel·lent formació acadèmica i amb els grans clàssics com a referents, Williams va ser qui va implantar el gran simfonisme en la música de cinema, amb temes inspiradíssims que van de l'espectacularitat i la força dramàtica fins a episodis de gran lirisme i melodies inoblidables que han encimbellat les imatges a qui servien. El tàndem format amb el director Steven Spielberg ha estat un dels més brillants i fructífers de les últimes dècades. Però Williams també és autor d'una cinquantena d'obres de concert on hi trobem el seu vessant més experimental i agosarat.

Avui hem sentit fragments de la banda sonora de les pel·lícules de la saga "Star Wars". John Williams (Nova York, 8 de febrer de 1932) és un dels compositors de música cinematogràfica més importants de la història, amb més de cent bandes sonores, moltes de les quals molt populars i estimades, guardonades amb Oscars, Grammys i Globus d'or, i considerades entre les millors del gènere. Amb una excel·lent formació acadèmica i amb els grans clàssics com a referents, Williams va ser qui va implantar el gran simfonisme en la música de cinema, amb temes inspiradíssims que van de l'espectacularitat i la força dramàtica fins a episodis de gran lirisme i melodies inoblidables que han encimbellat les imatges a qui servien. El tàndem format amb el director Steven Spielberg ha estat un dels més brillants i fructífers de les últimes dècades. Però Williams també és autor d'una cinquantena d'obres de concert on hi trobem el seu vessant més experimental i agosarat.

Avui hem sentit fragments de la banda sonora de les pel·lícules "Com robar un milió", "The reivers", "El violinista dalt de la teulada", "Sugarland Express", "Jaws", "Family plot", i "Encontres a la tercera fase". John Williams (Nova York, 8 de febrer de 1932) és un dels compositors de música cinematogràfica més importants de la història, amb més de cent bandes sonores, moltes de les quals molt populars i estimades, guardonades amb Oscars, Grammys i Globus d'or, i considerades entre les millors del gènere. Amb una excel·lent formació acadèmica i amb els grans clàssics com a referents, Williams va ser qui va implantar el gran simfonisme en la música de cinema, amb temes inspiradíssims que van de l'espectacularitat i la força dramàtica fins a episodis de gran lirisme i melodies inoblidables que han encimbellat les imatges a qui servien. El tàndem format amb el director Steven Spielberg ha estat un dels més brillants i fructífers de les últimes dècades.