Els Cabosanroque han ofert visions insòlites sobre tres tòtems de la literatura catalana que han arribat com una alenada d’aire fresc. En l’última dècada s’han enfrontat a Brossa, Verdaguer i Rodoreda des del respecte i l’admiració, via encàrrec o via obsessió. I han reconstruït, a través de la instal·lació teatral, els seus universos. Ara ho podem veure tot junt al CCCB. Són No em va fer Joan Brossa, Dimonis i Flors i viatges.

Laia Torrents és Cabosanroque amb Roger Aixut, un duet artístic que han passejat per mitja Europa Brossa i Verdaguer i que ara comencen una nova aventura amb Rodoreda. El 2015 van estrenar No em va fer Joan Brossa i més de 25.000 persones l’han vista al continent. El 2020 va arribar-li el torn a Dimonis, a partir dels exorcismes de Jacint Verdaguer. I l’any passat, a Temporada Alta, van donar vida al llibre Viatges i flors de Mercè Rodoreda, que ells han titulat Flors i viatges.

Amb la ‘Trilogia de teatre expandit de Cabosanroque’, el CCCB recull durant el juliol el periple de Torrent i Aixut per tres obres i tres autors que s’assemblen poc, i que els han permès portar a terme, com diu Torrents, “una exploració” de la relació del públic amb l’espai.

Però, què tenen en comú Brossa, Verdaguer i Rodoreda? Torrents creu que res, llevat que “escriuen en una llengua minoritària” i que, quan escriuen, “ho fan en una llengua perseguida”.

Encara que sigui l’última peça de la trilogia, Rodoreda és el principi de tot. El 2012 van rebre l’encàrrec del director del TNC, Xavier Albertí, de treballar amb l’artista alemany Heiner Goebbels, un geni. “La idea era fer una instal·lació amb un actor, que havia de ser la Mònica López”, recorda Torrents. La crisi va fer-la impossible.

Més tard, el mateix Albertí els va demanar que se submergissin en Brossa. I van decidir aplicar “les seves estratègies creatives”, com el transformisme, el joc, la màgia, el punt de vista, l’espai, l’al·literació…

Verdaguer surt de la lectura de Dimonis i de la necessitat de portar-lo a escena. “És l’únic text que agafem que no està fet per ser llegit”, diu Torrents. A diferència de No em va fer Joan Brossa, deixen “el públic més lliure i abandonat”.

Quan tornen a Rodoreda, que “parla de l’horror des de la bellesa i la poesia”, ja han fet tot un camí. I decideixen ser més teatrals que mai i sobreposar-se a l’acusació de ser massa críptics. “Sempre anem a la contra”, assegura Torrents. “Anem en contra de l’objecte metafísic, en contra de l’objecte, en contra de la matèria”, afegeix.

La trilogia no és el final d’una manera de fer per a Cabosanroque. “No hem acabat la nostra investigació sobre l’espai i el temps, i la relació amb el públic”, apunta Torrents. “Ens agrada manipular el públic sense que en sigui conscient”, indica. Això són les tres peces que podem veure al CCCB i el seu futur.

Fa uns mesos van fer un taller al Palau de les Arts de València sobre el Don Giovanni de Mozart i volen abordar-lo des d’una perspectiva de gènere. Faran òpera i trap.

Tema d’obertura: ‘Verdaguer’ d’El Pèsol Feréstec

L'entrada Cabosanroque: “Ens agrada manipular el públic sense que en sigui conscient” ha aparegut primer a El Temps de les Arts.