Després de dos primers discos de rock alternatiu i guitarrer, Primal Scream van ser capaços de captar el canvi dels temps que s'apropava amb la dècada dels 90. Per crear la seva tercera obra, van acostar-se (sense perdre gaire de vista el passat) a la música de clubs d'allò que es va anomenar "so Madchester". Així van aconseguir un disc que, reflectint una època, esdevé atemporal.

01 "Movin' on up"

02 "Slip inside this house"

03 "Don't fight it, feel it"

04 "Higher than the sun"

05 "Inner flight"

06 "Come together"

07 "Loaded"

08 "Damaged"

09 "I'm coming down"

10 "Higher than the sun (a dub symphony in two parts)"

11 "Shine like stars"

El 1991 es va formar un supergrup de músics que havien triomfat individualment: Ry Cooder, John Hiatt, Nick Lowe i Jim Keltner. Només van publicar un disc i no va ser un èxit de vendes, però va estar nominat al Grammy a millor interpretació de rock en grup vocal. Vist amb el temps, és una petita joia única de rock d'arrels americanes.

01 "Solar sex panel"

02 "The action"

03 "Inside job"

04 "Big love"

05 "Take another look"

07 "Do you want my job"

08 "Don't go away mad"

09 "Fool who knows"

10 "She runs hot"

11 "Don't think about her when you are trying to drive"

12 "Don't bug me when I'm working"

13 John Hiatt - "Have a little faith in me"

14 Nick Lowe - "Cruel to be kind"

15 Ry Cooder - "Paris, Texas"

16 Joe Cocker - "Night calls"

Nick Lowe es va fer un nom a finals dels 70 amb els seus discos de new wave i com a productor clau per al jove Elvis Costello. Als anys 90, com molts artistes de l'època, es va desviar del seu gènere més habitual per ampliar horitzons. "Dig my mood", del 1998, és la segona entrega d'una trilogia on tira més cap a la figura de crooner.

El segon disc de Rufus Waiwright, del 2001, amagava tot el que estava a punt de fer amb els mítics "Want (1 & 2)": pop barroc amb base de piano i amb melodies que no sempre et condueixen cap a on esperes. Amb el pas dels anys, molts el considerem el seu millor disc de joventut, on els excessos encara estaven controlats.

01 "Cigarettes and chocolate milk"

02 "Greek song"

03 "Poses"

04 "Shadows"

05 "California"

06 "The tower of learning"

07 "Grey gardens"

08 "Rebel prince"

09 "The consort"

10 "One man guy"

11 "Evil angel"

12 "In a graveyard"

13 "Cigarettes and chocolate milk (reprise)"

14 "Across the universe"

15 Loudon Wainwright III - "One man guy"

It's a Beautiful Day va ser una banda de l'escena psicodèlica de San Francisco de finals dels 60 que no va tenir tant èxit com d'altres de contemporànies. Només van publicar quatre discos entre el 1969 i el 1973, on mostraven el camí cap al rock progressiu abans que no fos evident. La seva barreja de folk, jazz, rock i world music, vista amb el temps, els fa únics.

01 "White bird"

02 "Hot summer day"

03 "Wasted Union blues"

04 "Girl with no eyes"

05 "Bombay calling"

06 "Bulgaria"

07 "Time is"

La banda americana de Filadèlfia The War On Drugs va aconseguir el Grammy a millor àlbum de rock en l'edició del 2018 amb el seu quart disc, "A deeper understanding", una obra mestra contemporània on trobem neopsicodèlia i un ús sensible i intel·ligent de l'electrònica.

01 "Up all night"

02 "Pain"

03 Holding on"

04 "Strangest thing"

05 "Knocked down"

06 "Nothing to find"

07 "Thinking of a place"

08 "In chains"

09 "Clean living"

10 "You don't have to go"

El tercer disc de The Allman Brothers Band va capturar en directe tot el talent de la banda especialitzada en el blues més rocker del sud dels Estats Units. Va ser un èxit comercial i figura en tots els catàlegs de millors discos de la història, tot i ser en directe i instrumental.

01 "Statesboro blues"

02 "Done somebody wrong"

03 "Stormy monday"

04 "You don't love me"

05 "Hot 'Lanta"

06 "In memory of Elizabeth Reed"

07 "Whipping post"

Els anys 80, a banda de la frivolitat ballable per la qual són fonamentalment recordats, també són la dècada d'esplendor del heavy. Escoltem el quart disc de Metallica, del 1988, que es considera el darrer que van fer dins el subgènere trash abans d'obrir-se a un públic més ampli.

01 "Blackened"

02 "...And justice for all"

03 "Eye of the beholder"

04 "One"

05 "The shortest straw"

06 "Harvester of sorrow"

07 "The frayed eyes of sanity"

08 "To live is to die"

09 "Dyers eve"

The Stooges van ser un grup sense gaire èxit a la seva època de finals dels 60 i inicis dels 70 que, no obstant, van deixar un llegat imprescindible per entendre el punk, que es consolidaria amb The Ramones i The Sex Pistols a mitjans de la dècada. El seu segon disc, del 1970, és una obra mestra, el disc preferit de gent com Joey Ramone, Nick Cave o Steve Albini. De fet, els tres primers discos són obres mestres.

01 "Down on the street"

02 The Pixies - "Rock music"

03 The Doors - "Back door man"

04 "Loose"

05 Deep Purple - "Smoke on the water"

06 "T.V. Eye"

07 "Dirt"

08 "1970"

09 "Fun house"

10 "L.A. Blues"

Tornem a la dècada dels 90 per escoltar un disc fundacional de l'indie noranter. El dream pop psicodèlic dels poc prolífics Mazzy Star (quatre discos en 35 anys) s'expressa més narcòtic que mai en aquesta obra classificada sempre entre el millor de la seva època.

01 "Faced into you"

02 "Bells ring"

03 "Mary of silence"

04 "Five string serenade"

05 "Blue light"

06 "She's my baby"

07 "Unreflected"

08 "Wasted"

09 "Into dust"

10 "So tonight that I might see"

11 Arthur Lee - "Five string serenade"

12 J Mascis -"Fade into you"