"Appetite for destruction", de Guns N' Roses, es considera un dels millors debuts de la història, tot i que quan va aparèixer, el 1987, no se li va fer gaire cas. Molta gent considerava que el rock dur i heavy que proposaven s'assemblava massa a altres coses anteriors. El llançament del tercer single, "Sweet child o' mine", va ser la clau per captar l'atenció de crítica i públic.

01 "Welcome to the jungle"

02 "It's so easy"

03. "Nightrain"

04 "Out ta get me"

05 "Mr. Brownstone"

06 "Paradise city"

07 "My Michelle"

08 "Think about you"

09 "Sweet child o'mine"

10 "You're crazy"

11 "Anything goes"

12 "Rocket Queen"

Billie Holiday és coneguda com una de les grans veus del jazz vocal, si bé ella es movia molt bé pel terreny del blues, el swing i la cançó popular. La seva vida va ser molt complicada i plena d'infortunis. El 1958, amb 43 anys, va publicar un dels seus millors discos, "Lady in Satin", que acabaria sent el seu últim disc en vida. Un disc de cançons tristes perfectament orquestrades en la línia de l'"In the wee small hours" de Sinatra. 

01 "I'm a fool to want you"

02 "For heaven's sake"

03 "You don't know what love is"

04 "I get along without you very well"

05 "For all we know"

06 "Violets for your furs"

07 "You've changed"

08 "It's easy to remember"

09 "But beautiful"

10 "Glad to be unhappy"

11 "I'll be around"

12 "The end of a love affair"

El programa d'avui el dediquem a un d'aquells discos que diuen que han generat més influència que vendes. Els britànics My Bloody Valentine van pràcticament inaugurar el gènere shoegaze amb la seva segona obra i van obrir les portes a l'ús massiu dels pedals d'efectes i les multicapes de guitarres elèctriques que definirien el moviment indie dels 90. A nivell comercial, va ser un fracàs, però avui es considera un disc fonamental de la història.

01 "Only shallow"

02 "Loomer"

03 "Touched"

04 "To here knows when"

05 "When you sleep"

06 "I only said"

07 "Come in alone"

08 "Sometimes"

09 "Blown a wish"

10 "What you want"

11 "Soon"

El disc de debut de The Cars, el grup de Boston, és una de les obres més valorades del gènere new wave, el pont entre els 70 i els 80. "The Cars" és una col·lecció de cançons de base rock que, amb una producció fascinada pels sintetitzadors, aconsegueix ser divertida i excèntrica alhora.

01 "Good times roll"

02 "My best friend's girl"

03 "Just what I needed"

04 "I'm in touch with your world"

05 "Don't cha stop"

06 "You're all I've got tonight"

07 "By bye love"

08 "Moving in stereo"

09 "All mixed up"

10 "They won't see you"

11 "Take what you want"

12 "Wake me up"

13 "You just can't push me"

14 "Hotel Queenie"

"Ben endins", el tercer disc de Sopa de Cabra, enregistrat en directe a la Sala Zeleste de Barcelona durant dues nits de febrer del 1991, va ser tot un fenomen i encara avui és el disc més venut del rock català. El repassem amb el cantant del grup, Gerard Quintana, al llarg d'un programa/conversa especial per tancar l'any.

01 "Tot queda igual»"

02 "Bloquejats"

03 "Mai trobaràs"

04 El boig de la ciutat"

05 Cardíaco y acabado"

06 Si et quedes amb mi"

07 "No tinguis pressa"

08 "L'Estació de França"

09 "El sexo (que me hace feliz)"

10 "L'Empordà"

11 "Quan et mous"

12 "Ninyin's Mine"

13 "Guerra"

14 "Rock'n'Roll"

15 "Sota una estrella"

16 "No vull canviar de pell"

17 "El so de la llum"

18 "Fes la teva sort"

19 "Podré tornar enrere"

Kevin Ayers va ser un personatge clau en l'època psicodèlica britànica de finals dels 60. Va ser fundador de Soft Machine i va ser a primera línia a l'escena de Canterbury. La seva carrera va ser sempre molt lliure i mai feia el que s'esperava d'ell. El 2007 va fer un disc especial i espectacular, "The unfairground", rodejat dels músics indie del moment, que el tenien com a referent. Lamentablement, es va convertir en el seu darrer disc. 

01 Kevin Ayers - "Only heaven knows"

02 Kevin Ayers - "Could shoulder"

03 Kevin Ayers - "Walk on water"

04 Kevin Ayers - "Friends and strangers"

05 Kevin Ayers - "Shine a light"

06 Kevin Ayers - "Wide awake"

07 Kevin Ayers - "Baby come home"

08 Kevin Ayers - "Brainstorm"

09 Kevin Ayers - "Unfairground"

10 Kevin Ayers - "Run, run, run"

11 The Ladybug Transistor - "Oceans in the hall"

12 Teenage Fanclub - "Sparky's dream"

13 Neutral Milk Hotel - "Two-headed boy"

14 Gorky's Zygotic Mynci - "Patio song"

15 Euros Child -"Chemistry"

16 Phil Manzanera - "Frontera"

La música pop viu de múltiples influències. No es pot intentar conèixer el pop sense tenir unes mínimes nocions de jazz. Un dels discos que els experts en aquest divers gènere consideren fonamental per establir unes noves regles del joc és "Birth of the cool", disc de Miles Davis del 1954.

01 "Move"

02 "Jeru"

03 "Moon dreams"

04 "Venus de Milo"

05 "Budo"

06 "Deception"

07 "God child"

08 "Boplicity"

09 "Rocket"

10 "Israel"

11 "Rouge"

Cream es considera un dels primers supergrups de la història, format per grans músics pertanyents a altres bandes. Va ser un dels infinits vehicles d'expressió del gran Eric Clapton. El 1967, en plena època psicodèlica, van barrejar aquest gènere amb el blues i les guitarres més dures del moment per fer un disc mític ja des de la portada.

01 "Strange brew"

02 "Sunshine of your love"

03 "World of pain"

04 "Dance the night away"

05 "Blue condition"

06 "Tales of brave Ulysses"

07 "SWALBR"

08 "We're going wrong"

09 "Outside woman blues"

10 "Take it back"

11 "Mother's lament"

12 "We're going wrong (demo)"

13 "Hey now, princess"(demo)"

14 "SWALBR (demo)"

15 "Weird of Hermiston"

16 "Lawdy mama"

17 "Strange brew (BBC)"

18 "Tales of brave Ulysses (BBC)"

El 1994, Nine Inch Nails van publicar el seu tercer disc, on trobaven la seva veu pròpia, allò que tot artista espera. Del pop de sintetitzadors havien arribat a la música industrial i ho feien amb una cruesa guitarrera pròpia del heavy metal. El disc era conceptual i tractava temes foscos com l'odi social i l'embogiment. Els anys 90 eren un terreny apropiat perquè una obra així fos un èxit de crítica.

01 "Mr. Self Destruct"

02 "Piggy"

03 "Heresy"

04 "March of the pigs"

05 "Closer"

06 "Ruiner"

07 "The becoming"

08 "I do not want this"

09 "Big man with a gun"

10 "A warm place"

11 "Eraser"

12 "Reptile"

13 "The downard spiral"

14 "Hurt"

Ja es pot dir que Karen Dalton és un mite. Era un dels personatges de l'escena de Greenwich Village de començaments dels 60, quan Bob Dylan va arribar a dir que era la seva cantant preferida. No escrivia cançons, però reinterpretava els clàssics folk amb guitarra i banjo i tenia veu de Billie Holiday. Va ser un fenomen únic que va intentar dedicar-se a la música publicant dos discos entre 1969 i 1971, però com que no ho va aconseguir, va desaparèixer i va morir en l'anonimat als anys 90, amb 55 anys. Aleshores diversos artistes la van redescobrir i això va provocar reedicions de la seva obra. Escoltem el primer disc.

01 Karen Dalton - "Little bit of rain"

02 Fred Neil - "Everybody's talkin'"

03 Karen Dalton - "Sweet substitute"

04 Karen Dalton - "Ribbon bow"

05 Karen Dalton - "I love you more than words can say"

06 Karen Dalton - "In the evening"

07 Karen Dalton - "Blues on the ceiling"

08 Karen Dalton - "It hurts me too"

09 Tampa Red - "It hurts me too"

10 Karen Dalton - "How did the feeling feel to you"

11 Tim Hardin - "Reason to believe"

12 Karen Dalton - "Right, wrong or ready"

13 Karen Dalton - "Down on the street"

14 Billie Holiday - "All of me"

15 Devendra Banhart - "Heard somebody said"

16 Joanna Newsom - "Divers"