Els homes clàssics

L'any del bicentenari del seu naixement, "Els homes clàssics" s'han marcat l'objectiu de fer una aproximació a l'univers simfònic del gran Anton Bruckner, el que per a molts és l'hereu de Richard Wagner, per qui ell sentia una autèntica admiració. En aquest primer capítol destacarem la Simfonia número 1 en do menor que Bruckner va compondre després de conèixer personalment Wagner, i per això la influència wagneriana és molt evident en aquesta obra.

Es considera que la Simfonia número 7 en mi major d'Anton Bruckner és la seva millor obra simfònica. És una composició que va coincidir amb la mort de Wagner, i Bruckner ho va voler expressar en la seva obra, mostrant el moment exacte en què va saber que Wagner va morir, amb un clímax que culmina amb una explosió de la percussió. En aquest capítol, "Els homes clàssics" t'ho mostren.

Si Wagner va compondre la famosa tetralogia de "L'anell del nibelung", Bruckner va compondre la seva "Tetralogia major", quatre simfonies seguides que tenien un element en comú, la tonalitat major. Les repassem, destacant-ne la Simfonia número 5 en si bemoll major.

Bruckner va ser un gran admirador de Wagner, fins al punt que li va dedicar una de les seves simfonies, la número 3 en re menor. Ara bé, la dedicatòria va ser després d'una confosa trobada en què els dos compositors van beure massa cervesa.

A causa del seu caràcter tímid i insegur, Bruckner va revisar les seves obres al llarg de tota la seva vida, i això va provocar que no tingués temps per concloure una de les seves composicions més grans, la Simfonia número 9 en re menor, una obra que, a més, es pot interpretar com un homenatge a Beethoven.

La vida i obra de Gabriel Fauré explicada pels "Homes clàssics" i resumida en una hora de ràdio.

Aquesta setmana commemorem el centenari de la mort del genial compositor francès Gabriel Fauré revisant algunes de les seves millor obres. Comencem, però, repassant la seva biografia amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Fauré va ser el pont entre el romanticisme alemany i l'impressionisme francès i això ho demostra en el seu catàleg per a piano. Nocturns i barcaroles amb "Els homes clàssics".

El repertori per a piano sol de Fauré és immens i les obres de petit format són les que més destaquen. Balades, masurques i valsos amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Tot i el seu interès pel piano, la veu és la gran protagonista del catàleg d'obres de Fauré. Les obres corals, les òperes i les cançons, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.