Els homes clàssics

Fauré no es va interessar gaire per les obres orquestrals, però sí per la música de cambra. Repassem les seves millors composicions cambrístiques amb "Els homes clàssics".

La setmana de Tots Sants, "Els homes clàssics" ens parlaran d'obres en què la tristesa o el record dels difunts han inspirat els seus autors. Comencem la setmana amb la "Primera simfonia" de Gustav Mahler i la seva famosa marxa fúnebre.

El segon moviment de l'"Eroica" no és l'única marxa fúnebre que Beethoven compon en una obra més gran. Amb "Els homes clàssics" descobrim altres marxes fúnebres beethovenianes.

Puccini i Wagner són dos dels compositors d'òperes que escriuen marxes fúnebres en els seus drames lírics. Amb Albert Galceran i Pedro Pardo les coneixerem.

Amb "Els homes clàssics" repassem les que es consideren les cinc obres de música clàssica més tristes de tots els temps.

Una setmana amb la tristesa com a protagonista resumida en poc més de 50 minuts de ràdio amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Una setmana dedicada a grans mestres de la direcció orquestral, com Georg Solti, Thomas Beecham, Otto Klemperer, Pierre Boulez i Charles Mackerras, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

El 21 d'octubre de 1912 naixia a Budapest un dels millors directors de la història, Sir Georg Solti. La seva obsessió per la perfecció van fer d'ell un dels mestres més llegendaris de tota la història i, malgrat haver dirigit algunes de les orquestres més importants del món, on —ell assegurava— va ser més feliç va ser amb la Simfònica de Chicago. "Els homes clàssics", Albert Galceran i Pedro Pardo, te n'expliquen els motius.

La família de Thomas Beecham era enormement rica, i això li va permetre poder formar-se com a director de manera autodidàctica, gràcies a la possibilitat de programar concerts per aprendre l'ofici. Ara bé, gràcies al seu talent va poder esdevenir un dels directors més destacats de la seva generació, alhora que va impulsar la creació de diverses orquestres.

En aquest capítol ens traslladem fins a Alemanya amb Otto Klemperer, un director que va rebre classes de direcció de Gustav Mahler i de composició d'Arnold Schönberg, i gràcies a les gravacions discogràfiques que va realitzar amb l'Orquestra Philharmonia de Londres, va esdevenir mundialment famós.