Foc a Terra

Concebem el progrés com quelcom inevitable. Adoptem les noves tecnologies amb ingenuïtat i sense preguntar gaire. Dos tecnòlegs un pèl escèptics es pregunten si tot plegat és sempre sinònim inequívoc de benestar, o si, en canvi, la tecnologia ens està fent a tots una mica més ximples.

Notes de l’episodi:

• Devs és la sèrie que mencionem — i també recomanem — durant l'episodi. En ella es posa de manifest una paradoxa: hem fet ben poc com a espècies en els primers dos-cents mil anys d'existència, en canvi, hem viscut una sobtada acceleració en l'època moderna.
• Ted Kaczynski, més conegut popularment com el Unabomber, tenia la convicció que el desenvolupament tecnològic era en si mateix un motor de destrucció del medi ambient i la humanitat en general. Pels interessats en la seva història, aquest serial de Netflix n'és un bon relat.
• Aquest és el primer episodi que publiquem des que vàrem anunciar el podcast al món. Des d'aquí volem donar les gràcies a tots els que ens vàreu donar suport i caliu durant el llançament — precisament, la temàtica que explorarem el proper episodi.

Tothom en parla, però sembla que ningú es posa d'acord que és això del Metavers. En aquest episodi intentem donar-te la nostra controvertida opinió sobre les seves potencials aplicacions i si realment aquesta tecnologia acabarà filtrant a totes les capes de la societat.

Notes de l'episodi:

• Molts són els que apunten a Second Life com l’inevitable precursor del Metavers. Malgrat això l’Àlex creu que la seva primera interacció amb ell fou molt abans, jugant a Ultima Online.
• El Marc per la seva banda es posa la gorra històrica i ens intenta vendre la idea del "meta-metavers". Argumenta que la mateixa història és una consecució d’intents per recrear aquest món paral·lel.
• Sigui com sigui, el que sabem del cert és que el nom Metavers és una referència extreta directament de Snow Crash, una novel·la de ciència-ficció de Neal Stephenson.
• Quan parlem d’una tecnologia que ha creuat l’abisme i ha estat globalment adoptada per la societat, al·ludim a un concepte que popularitzà aquest llibre.

La setmana passada mencionàvem el concepte de superpoder inútil, quelcom que executes meravellosament bé, fas cada dia, i no serveix absolutament per res. N'expliquem alguns dels nostres i les millors històries que hem escoltat en formular aquesta pregunta.

Notes de l'episodi:

• eunoia.world és la pàgina que recull paraules que no tenen traducció en altres llengües. Allí hi podràs trobar expressions com kaizen, el concepte de millora contínua que introduíem a l'episodi anterior.
• Un dels superpoders inútils de l'Àlex és el de recordar les lletres de les cançons que no li agraden. El del Marc és la capacitat de deduir la data de matriculació d'un vehicle donada la seva matrícula.
• Jimmy Carr és el còmic que descobriràs a Netflix i que pots interrompre en qualsevol moment del seu espectacle.

Estrenem any nou i, amb ell, una bateria de falsos propòsits i promeses que no complirem durant les cinquanta-dues setmanes vinents. Així doncs, ens sumem a la festa i aprofitem aquest context per a parlar de la millora contínua i el moviment de la mesura d’un mateix.

Notes de l’episodi:

• La setmana passada introduíem el concepte de Kaizen. Una bona pràctica que utilitzem en aquesta ocasió per presentar-te un parell d’idees molt relacionades:
  • La utilitat marginal decreixent: el motiu pel qual el dotzè bombó mai és tan bo com el primer. Quelcom que hem de tenir molt present per saber quan ha arribat el moment de dir “prou”.
  • El caràcter direccional de la felicitat: el fet que “a on anem” és més important que “a on som”. És a dir, que el nostre estat d’ànim és més dependent dels increments que no pas de les xifres absolutes.
• El rellotge que acompanyà el Marc en el món del córrer és aquest Garmin que data del 2009 i que avui dia sembla tret d’una pel·lícula de ciència-ficció de baix cost.
• L’Àlex és un home més de software i AudioScrobbler — posteriorment adquirida per last.fm — fou l’aplicació amb la qual comptabilitzava i recollia la música que escoltava. Ens agrada pensar que fou el rebesavi del recull anual de Spotify.
• Mencionem dotzenes de productes i ginys. Tants, que si enllacem a cadascun d’ells això semblarà un basar xinès més que una nota d’episodi. Així que si tens interès per algun en particular, et convidem a que ens contactis directament i t’explicarem de molt bon grat.
  • Ara ens contradiem i et portem Everyday, una aplicació feta a casa per un bon amic de l’Àlex. L’excepció que, per una bona causa, trenca amb la norma.
• Pels amants de la lectura i els reptes d’any nou, l’Àlex manté el sa costum de llegir tants llibres com anys té.
• Ja per acabar, demanem disculpes per l’àudio del Marc, que no és de la qualitat a la qual Foc a Terra ens té acostumats. Fou un problema puntual, pel qual ens demana disculpes, ens promet que no tornarà a passar i, aquesta vegada, el perdonem.

Parlem de ments curioses, culs inquiets i projectes paral·lels. Interessos personals i passions que desenvolupem al marge de l’activitat que ens paga les factures. Així doncs, com gestionem tot plegat? Per què ho fem? Són una bona idea?

Notes de l’episodi:

• El Marc ens parla de tenir en compte com funciona la nostra “API” a l’hora de plantejar-nos nous reptes o hàbits. Una manera sofisticada per ressaltar la importància de conèixer-se a un mateix.
• Com és que sentim un buit tan incòmode al no fer res? Algú més savi que nosaltres va dir que “we derive value from motion”. Una manera molt eloqüent per justificar que requerim el mòbil mentre caguem. També una explicació de per què, en el context d’una societat tant demandant, li tenim pànic a l’avorriment.
• Quan parlem de Kaizen ens referim al procés de millora contínua originalment practicat per la indústria Japonesa després de la Segona Guerra Mundial i posteriorment acollit en múltiples entorns socials més enllà dels negocis o la productivitat.
• El passatge bíblic de Mateu 25:29 — que diu una cosa així com que “al qui té, tindrà més; i al qui no té, fins i tot el que té li serà llevat” — ens descriu la mateixa naturalesa de l’efecte compost o cumulatiu. Per capitalitzar aquest fenomen, nosaltres fem una petita acció cada setmana per millorar el pòdcast. Malgrat que pot semblar poc de setmana en setmana, és sorprenent l’impacte d’aquesta constància practicada durant un llarg període de temps.
• L’Àlex ens comparteix un parell de bones pràctiques sobre saitprogects: la primera, sempre deixar les expectatives ben clares; i la segona, aïllar les notificacions i distraccions que pugui ocasionar.
• Independentment de l’èxit (sigui com sigui que s’hagi definit) d’un saitprogect, el Marc creu que hom sempre n’ha de sortir amb més connexions i/o habilitats.
• Per acabar, un avís per navegants: doncs un saitprogect pot morir d’èxit i esdevenir, sense voler-ho, en la teva principal preocupació.

Finalment, ens decantem per l’episodi número u. Et presentem Foc a Terra: un podcast de minories per a les majories que t’apropa a la tecnologia, sense sensacionalismes. De la mà de l’Àlex i el Marc. Ah, i per si no ho havíem dit, en català.

Notes de l’episodi:

• Pels que no sabem seure ni estar-nos quiets, recomanem una "standing desk". El nostre consell editorial és, sens dubte, la Jarvis Bamboo.
• Tenim altres podcasts: ens pots escoltar també a Life on Mars i a Safareig.
• La idea de Foc a Terra deriva de les converses informals al voltant del foc — o en anglès els "fireside chats". Els quals troben les seves arrels en els discursos radiofònics de Franklin D. Roosevelt durant la dècada dels trenta.
• Ja per tancar l’analogia et deixem amb la cervesa Fireside Chat — una Winter Spiced Ale de 21st Amendment Brewery ilustrada amb el mateix Roosevelt al costat de la ràdio.
• L’aplicació texts.com promet agrupar tots els serveis de missatgeria en una sola aplicació.
• Passem una bona estona parlant dels dèficits d’atenció i la pèrdua de la privacitat a les xarxes. Aquest llibre fou un oracle que ja en vaticinava moltes d’aquestes tendències.