La dèria de l'Empar Moliner

Els partits matinals del Mundial han generat un dubte als instituts: què en fem dels nens que es posen a mirar-lo al mòbil d'amagat? I per què és socialment penalitzat que t'agradi el futbol?

La setmana meteorològica està molt boja. De moment, fa vent i ja comença a fer fred. Però sembla que als pròxims dies seguirem tenint sorpreses. Moment ideal per refredar-nos i agafar-nos-ho amb filosofia.

Avui celebrem el Dia Mundial de la Infància i l'Empar li ha cedit la dèria al Mauro, que ens ha fet una reflexió sobre les contradiccions que tenim tots amb el Mundial de Qatar. Escolteu-la perquè no té res a envejar al que hàgiu pogut llegir de molts adults.

Joaquín Sabina presenta un documental sobre ell mateix i en una roda de premsa ha dit que ja no és tan d'esquerres com abans perquè el comunisme o les esquerres llatinoamericanes l'han decebut. I també perquè, diu, té orelles i ulls. L'Empar també en té, d'orelles i ulls.

Avui la població humana ha arribat als 8.000 milions i al nen que han triat per l'efemèride, li han posat Damian. L'Empar no ha pogut evitar pensar en "La profecia", on l'anticrist es deia... Damien.

Empar Moliner està enganxada al podcast en què Corinna Larsen revela detalls de la seva relació amb Joan Carles I. De tot el que hi explica, diu Moliner que el que més la terroritza no són les qüestions morals o econòmiques, sinó comprovar fins a quin punt els serveis secrets han ajudat Joan Carles en tot, incloent-hi suposades amants desaparegudes balcons o vaixells avall.

Empar Moliner ha buscat l'oracle dels lingüistes de Catalunya Ràdio i TV3 per tenir clar quan es pot dir "bon dia" (de 5 del matí a les 14.30), "bona tarda" (de les 14.30 a les 21) o "bona nit" (de les 21 a les 5). La prova del cotó fluix la passa Bertín Osborne: "si ell diu 'buenas noches, señora', vol dir que són les 9 o més.

Ja coneixem els tres anuncis de la campanya d'enguany de la loteria estatal: històries sensibles i carregades de sensibilitat, que Empar Moliner confronta amb l'anunci de la Grossa de Cap d'Any: desenfadat i amb tocs d'humor i d'escatologia.

Ahir l'alcalde de Madrid, José Luis Martínez Almeida, va homenatjar el militar franquista Millán-Astray. L'Empar no ha pogut evitar recordar les mutilacions amb què va conviure tota la vida aquest veterà de les Filipines i la guerra del Marroc i franquista recalcitrant.

Un jutjat de Càceres ha decidit que una treballadora que feia teletreball i va caure tornant del lavabo havia tingut un accident laboral. Ella creu que ja és hora que es reconegui la feina de les treballadores de la llar i els seus drets. I els de l'Empar concretament, també.