En els últims 50 anys, l’edat mitjana de les mares en tenir el primer fill a Catalunya ha passat de 25 anys a 31 i mig. Hi influeixen motius econòmics i socials, però també científics. Malgrat que les possibilitats d’una dona sana de més de 40 anys de tenir un embaràs natural se situen només en el 5%, la ciència ofereix moltes alternatives per compensar-ho.

Avui hi ha moltes dones que decideixen ser mares després dels 40. I aquesta píndola és per a elles i per a les seves parelles. Quin és el límit d’edat per quedar-se embarassada? Quines tècniques de fertilitat són les més indicades en aquestes edats? I sobretot... Com s’ha d’afrontar un embaràs així?

En aquesta 'Píndola de salut' compartim l’experiència de la Susana i els coneixements del doctor Francesc Fàbregues, cap de la Unitat de Reproducció Assistida d’Àptima Centre Clínic; un podcast molt útil i interessant per a les dones que volen ser mares i ja han fet 40 anys.

Hi ha moltes persones que tenim problemes de caràcter digestiu i que els arrosseguem durant massa temps. Sovint perquè considerem que no són prou greus per anar al metge o perquè apareixen de forma molt irregular i esporàdica, o també perquè ens fa vergonya explicar segons quins símptomes.

Però ens hauríem de trobar bé. Quan tenim indisposicions, malestar o problemes que apareixen diverses vegades hem de consultar-ho amb un especialista, perquè hi ha molts números que tinguem alguna intolerància alimentària o fins i tot alguna al·lèrgia.

Per explicar les diferències entre els dos conceptes i saber com afrontar aquestes situacions hem demanat a la Montse Ibarra que ens acompanyi en aquest episodi de 'La píndola de salut'. Ella és dietista nutricionista d’Àptima Centre Clínic i conversa amb Marc Redorta.

Fas un moviment sobtat o aixeques un pes, i de cop i volta sens una fiblada a la part baixa de l'esquena. De seguida saps què tens. Es diu lumbàlgia i possiblement sigui una de les malalties més fàcils d'identificar per la persona que la pateix.

Un estudi publicat fa uns anys a la Revista Española de Reumatología apuntava que un 15% de la població major de 20 anys pateix lumbàlgia a Espanya. Això vol dir que de cada 20 persones que escoltin aquesta Píndola de Salut patiran en algun moment aquest dolor agut tan característic. El mateix estudi apuntava que, per edats, la lumbàlgia afecta a tothom per igual entre els 20 i els 70 anys, però que després els casos ja són molt menys nombrosos.

La conclusió és clara... Les possibilitats de patir lumbàlgia són altes. La bona notícia és que en la majoria d’ocasions és un dolor que marxa amb el temps, i que només limita la nostra vida de manera parcial. Però també hi ha casos en els que la malaltia no desapareix i es converteix en crònica. Llavors el problema ja és greu i de difícil solució.

Hi ha maneres d’evitar la lumbàlgia? Cal fer esport o és millor no fer-lo per evitar riscos? Quins són els millors tractaments? Tenim un munt de preguntes per respondre sobre aquesta vella coneguda a la que popularment li hem posat el nom de lumbago. I per contestar-les tenim a una persona que és especialista en el tractament de l’esquena, el doctor Carles Morera, que és cirurgià ortopèdic i traumatòleg de COTCAT a Àptima Centre Clínic.

En els darrers anys la malaltia celíaca ha guanyat protagonisme, en sentim a parlar més. Però perquè? Hi ha dos motius principals. En primer lloc perquè durant les darreres dècades ha augmentat el número de persones que són intolerants al gluten, especialment en edats superiors als 20 anys. I en segon lloc perquè l’interès pel què mengem i els hàbits alimentaris han escalat posicions en les prioritats de la nostra societat. I això també ha portat a molts supermercats i restaurants a oferir línies de producte especials per a aquestes persones.

Tot plegat, sumat a un major esforç en investigació mèdica, ha portat a visibilitzar molt més una malaltia que avui afecta, aproximadament a 1 de cada 100 persones. I de forma que altera el seu dia a dia d'una manera rellevant.

La celiaquia és una malaltia complexa de detectar i de tractar. De fet, els experts asseguren que malgrat les noves tècniques de diagnòstic, possiblement el 70% de les persones celíaques encara no sàpiguen que ho són. I les que tenen el diagnòstic confirmat només tenen una única manera d’apaivagar-ne els efectes: mitjançant una rigorosa dieta sense gluten.

El doctor Fernando Fernández Bañares ens explica quins indicis ens poden fer sospitar que patim aquesta malaltia, com ens poden confirmar el diagnòstic i què caldrà fer a partir de llavors. El doctor Fernández Bañares és metge especialista en l’aparell digestiu d’Àptima Centre Clínic.

Possiblement la decisió de ser mare és la més important de la vida. Per això, cada cop més, les dones volen seleccionar el moment que consideren més oportú per a la maternitat. I això, combinat amb factors econòmics, socials i professionals, fa que els fills es tinguin cada vegada més tard. Segons les últimes dades, avui hi ha més dones menors de 36 anys sense fills que no pas mares. Per posar-ho en context, el 1975 les mares tenien el primer part als 25 anys de mitjana.

La fertilitat no és una ciència exacta, però està demostrat que amb els anys disminueix tant el nombre com la qualitat dels òvuls, i passa el mateix amb l’esperma. El resultat és que als 40 anys les possibilitats d’una dona sana de tenir un embaràs natural se situen només al 5%. Arribats a aquest punt, quin és el límit d’edat per quedar embarassades? Podem frenar o alentir d’alguna manera el rellotge biològic? Quines tècniques hi ha per ajornar la maternitat sense córrer riscos de cap mena?

Per trobar respostes a aquestes qüestions hem convidat el doctor Francesc Fàbregues, professor de medicina de la Universitat de Barcelona i cap de la Unitat de Reproducció Assistida d'Àptima Centre Clínic.

Afortunadament cada vegada vivim més anys i els vivim millor. Però també és cert que arribem a l'última etapa de la vida amb més fragilitat. Els músculs, els ossos, els sentits i els reflexos perden capacitats i, sovint, això es tradueix en una caiguda.

Quan els infants cauen diem que són de goma. Doncs bé, la gent gran podríem dir que és de vidre. De fet, i segons dades de l’Institut d'Estadística espanyol, el 70% de les caigudes en persones de més de 65 anys comporten conseqüències. I en un de cada deu casos les conseqüències són greus: fractures de maluc, de fèmur, de clavícula...

La bona notícia és que podem fer un munt de coses per evitar aquestes caigudes en la gent gran. Les repassem amb calma i deteniment amb un expert que ha tractat centenars de persones que han tingut algun accident d'aquesta mena. Ell és el doctor Pablo Castillón, especialista en cirurgia ortopèdica i traumatologia del servei Trauma Advance, a Àptima Centre Clínic.

Amb l’arribada de la calor, ens agrada exposar més el cos, però hem d’admetre que no sempre està en les millors condicions. La pell és la capa més externa i visible de les persones, és un teixit resistent i flexible que actua com a capa protectora dels òrgans interns i que evita la pèrdua excessiva d’aigua. Sense pell no podríem viure i, per tant, hem de conèixer-la i cuidar-la més del que ho fem.

Per descomptat, tenim a l’abast molts productes, però sovint ens falta aquell consell professional que ens pot ajudar a tenir un aspecte òptim i, el que encara és més important, a tenir una pell saludable. Amb aquesta 'Píndola de salut' resolem aquesta mancança. Descobrim quines coses podem fer per tenir la pell en les millors condicions i com la medicina estètica ens pot ajudar a sentir-nos més bé. Ho comentem tot amb la doctora Dori Rubia, que és cirurgiana plàstica i especialista en medicina estètica d’Àptima Centre Clínic.

Feridura, vessament, embòlia, trombosi... són paraules que serveixen per definir allò que els metges coneixen com a ictus, és a dir, una alteració de la circulació de la sang al cervell que pot comportar conseqüències molt negatives si no s’actua amb rapidesa.

El temps és l’element clau en aquesta malaltia. Davant d’un possible ictus cada segon que guanyem és un estalvi de complicacions posteriors. Per tant, en aquest episodi de La Píndola de Salut, expliquem com detectar si estem patint un ictus i com actuar correctament. Ho fem amb el doctor Jerzy Kuprinski, neuròleg d’Àptima Centre Clínic i un dels metges que acumula més experiència i estudis sobre els ictus a casa nostra.

L’infart de miocardi és més habitual del què ens pot semblar. A Espanya cada any es produeixen uns 100.000 casos, però compte, perquè una de cada tres persones que el pateix mor abans d’arribar a l’hospital. Per contra, les persones que pateixen un infart i són hospitalitzades tenen un 95% de possibilitats de sobreviure. Per tant, l’infart de miocardi és una malaltia que convé evitar i de la que cal conèixer amb detall els símptomes, perquè de la nostra rapidesa en la reacció en dependrà que ho puguem explicar després.

En aquest episodi aprendrem moltes coses d’aquest cor que batega al començament i al final de cada Píndola de Salut. Sabrem com cuidar-lo i com escoltar-lo. I també explicarem com recuperar-nos després de patir un infart. Escolteu un podcast a cor obert fet amb la col·laboració de la doctora Empar Àlvarez, Cardiòloga d’Àptima Centre Clínic Mútua Terrassa.

Fa 10 anys van morir de gana un milió de persones arreu del planeta. Però va haver-hi 3 milions que van morir per obesitat. Efectivament, avui, a la Terra mor molta més gent de menjar massa que de menjar poc.

La nostra alimentació no ajuda massa, però tampoc el nostre sedentarisme. Cada vegada ens movem menys i tenim una vida més sedentària. Hi ha moltes malalties que apareixen o empitjoren per culpa d’aquests hàbits, i després anem al metge i intentem buscar solucions d’urgència.

Però hi ha un àmbit de la medicina que proposa una aproximació innovadora: La medicina de l’estil de vida. Una de les persones que més en sap al nostre país és el doctor Carles Maristany, cirurgià i especialista en nutrició d'Àptima Centre Clínic i membre de l’American Society of Lifestyle Medicine.