La Sotana

Els bambús, canyes americanes o canyes d'Amèrica són les plantes que conformen la tribu bambúsia (Bambuseae) de la família de les poàcies.

Els bambús constitueixen part de la subfamília de les bambusòidies amb més de 100 gèneres i unes 1500 espècies. N'hi ha d'autòctons a l'Àsia, Amèrica, l'Àfrica i Oceania, podent adaptar-se a nombrosos climes (tropical, mediterrani, continental, alpí). A Europa n'existeixen fòssils però cap espècie endèmica, almenys des de fa 2000 anys.

El Moog, por cierto, es oscuro, hace calor, la gente baila y no se podría definir como “cómodo” (si es que este término es susceptible de acompañar a la palabra discoteca). Pero da igual. También es vibrante, divertido, convulso. Toda una experiencia digna de vivir. Sobre todo si en la visita se explora la planta subterránea, ya que ir al Moog y quedarse en la sala de entrada es como toser y rascarse el codo: un sinsentido.

La Viquipèdia en català, o Viquipèdia en valencià,[1] és l'edició de la Viquipèdia en llengua catalana. Fou la tercera a crear-se, el 16 de març de 2001, pocs minuts després de la versió alemanya. Durant dos mesos fou l'única a tenir articles en llengua no anglesa, mentre que la versió alemanya romania latent.[2][3][4] Pel nombre total d'articles, a data de gener de 2021, és la vintena, per davant de la sèrbia i per darrere de la persa, així com la cinquena edició en llengua romànica.[5]

Temps de Neu és un programa dedicat a divulgar tot allò referent a la neu, activitats esportives i tota mena de competicions relacionades amb els esports d'hivern. L'espai intenta mostrar llocs i activitats arreu de Catalunya i també dóna serveis en l'àmbit de la meteorologia.

Martí Pujol i Casals (Llinars del Vallès, 1957), enginyer tècnic agrònom, empresari agrari i polític català és l'actual batlle de Llinars del Vallès, en càrrec des del 14 de juny de 2003.[1]

El batlle d'Esquerra Republicana de Catalunya és actualment resident al poble, té una granja i és enginyer tècnic agrònom i empresari agrari. L'any 1983 va passar a formar part de Convergència i Unió, començant per primer cop a la seva vida l'activitat política. Presentat a les eleccions municipals, va obtenir el càrrec de regidor de cultura i ensenyament. Deixant enrere l'etapa de Convergència i Unió (CiU), l'any 1991 es va afiliar amb Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Durant el tripartit que hi hagué a Llinars fins a l'any 1999, quan es va dur a terme la moció de censura, va continuar amb la regidoria d'ensenyament. Després va passar a ser segon de la candidatura d'Esquerra Republicana de Catalunya, i l'any 2003 va arribar a encapçalar la llista. Com a resultat de les eleccions municipals d'aquell any, Martí Pujol i Casals va ser escollit batlle (amb 774 vots).[2] Actualment té 8 regidors[3] i majoria absoluta, segons les eleccions municipals de 2011 on va treure 2081 vots,[2] força dominant sobre el següent de la llista que va ser el líder del PSC amb 407 vots.

"Quiero decirles que si yo soy presidente del Real Madrid, Figo será jugador del Real Madrid". De esta manera, Florentino Pérez anunció ayer la principal apuesta deportiva de su proyecto. Pérez no enseñó papel alguno -"hay un compromiso; no hablo de documentos"-, pero trató de mostrarse convincente con una promesa: pagar a los socios las cuotas de un año (en el pasado ejercicio, 3.655.965.000 pesetas) si gana y Figo no ficha. Pérez estuvo ayer con José Veiga, representante del jugador, quien tras la reunión, dijo: "Si Florentino gana, volveremos el lunes".

Antes de ser directivo, Vilajoana fue jugador. Se formó en las categorías inferiores de La Masia y llegó a jugar con el Barça C. No pudo cumplir su sueño de jugar en el primer equipo y en 1994 se marchó a L'Hospitalet, donde estuvo hasta 1996, cuando fichó por la Gramanet. En 1997 volvió a la institución catalana, pero para jugar en el equipo de fútbol sala, en el que militó hasta 2001.

Benedito cursà estudis de Dret a la Universitat de Barcelona i completà els seus estudis amb la realització, als Estats Units d'Amèrica, del Curs de Gestió de Concessionaris al General Motors Institute de Michigan i el Màster en Direcció d'Àrees Funcionals i Finances de l'Escola Superior d'Administració i Direcció d'Empreses de Barcelona.[1]

Benedito s'incorporà a l'empresa familiar el 1986 i el 1992 ocupà el càrrec de director general del grup d'automoció Benedito, una xarxa de concessionaris i tallers d'automòbil amb més de 50.000 clients.[1] Posteriorment la família Benedito vengué part de les empreses i des d'aleshores es dedica a la gestió del patrimoni i a l'assessorament d'empreses de capital familiar.

Hi ha dones nues, a Sabadell

I tanques de pues amb plomes d'ocell.

Divorciats pansidets,

Fan cerimònies a déus baratets;

Teràpies naturals,

Amb energies i meridians.

Sabadell, bell Parnàs

Que amb els ulls negats lloa el cantant:

Si bemoll, mi, fa, sol...

Supositoris de clembuterol.

Som a la glòria, a Sabadell;

Piscines florides, nedadors mesells.

Pensant en paraules, parlem pensaments;

I els que callen fins passen per intel·ligents.

Sabadell intel·lectual,

Canta "lerele" el ciutadà del món;

I a l'estiu pot sucar els ous

A l'aigua fresca de les teves fonts.

Sabadell, nirvana dolç;

Cel a la terra per a l'industrial;

I els hereus dels fabricants

Se la pelen amb les dues mans.

Celebrem 200 programes i qui dia passa any empeny. Gràcies a tots. a