Tenim moltes ganes de començar l’episodi però abans de tot, permeteu-nos parafrasejar l’Hugo Chaves en català: "Vull condemnar una altra vegada, des del fons de la meva ànima i dels meus budells, l'Estat d'Israel. Maleït siguis, Estat d'Israel!" I és que precisament avui som a la Israel de Catalunya, Girona, el territori odiós que manté en règim d'apartheid a tot el sud del Principat. Terra de flipats i pedants, de catalanor pura, i de calés, molts calés.

Nosaltres venim de Barcelona, just al límit de la Catalunya Vella, i avui tenim la intenció de deixar ben escaldats als gironins. Per fer-ho, ens acompanya algú que ve del Tercer Món, d’allà on les neutres no existeixen i on encara xalen, com dirien ells, amb els braus Joan Ferrús, odiador professional de gironins. El programa d’avui ve farcit de seccions. L’Iñaki ens portarà una paròdia de com serien algunes sèries americanes si es gravessin a Catalunya, el Marc farà un joc de titulars sobre desastres naturals i l'Oriol s’imaginarà com seria una futura Catalunya independent que inclogués només les comarques gironines

Avui parlarem d’un tema sobre el qual la gent diu que no se’n parla prou. Paradoxalment, de tant repetir i dir que no se’n parla, és un dels temes sobre els quals se’n parla més. Sí, nois, el teu pòdcast de Radio Primavera Sound preferit o el teu influencer de Sumar de confiança només tenen un sintagma a la boca: Salut mental. El pòdcast dels basats, però, li donarà una volta al concepte i en parlarem obertament amb un tio que sempre sembla estar a punt del col·lapse mental, en Marc Sarrats.

Avui l’Iñaki ens presentarà el nou format que ho està petant a Telecirco titulat “Quién quiere ser psicòleg de la seguretat social”, el Marc retornarà amb el seu consoltori de ‘Saber Morir’ i l'Oriol, per primera vegada i excusant-se en la seva nul·la salut mental, no ha fet cap secció perquè no li donava més la vida. Hem de donar exemple, no?

Segona temporada que encetem, com sempre, amb els cartutxos ben carregats de bales i la furgoneta arrabassaire ben plena de benzina.

I és que avui parlarem d’aquells éssers que regalen ulleres de sol a nanos famolencs de Sud-àfrica, que es graven al Japó rient-se al davant de cadàvers o que promocionen trastorns de conducta alimentària amb els seus continguts. Exacte, avui parlem d’influencers, i per fer-ho, n'hem convidat a una que, malgrat néixer a Mataró, creiem que és un pèl més assenyada que la majoria.

L’Iñaki ens delectarà amb el dietari del viatge d’un influencer al continent africà, en Marc s’imaginarà com serà Catalunya quan els influencers en prenguin el poder a punta d’iPhone, i l'Oriol us farà descobrir tots els xafardejos més rellevants dels famosets catalans amb la col·laboració de la nostra convidada.

Som al bell mig de la campanya electoral per les eleccions espanyoles i avui l’Arrabassada posarà el seu granet de sorra per aturar l’extrema dreta en els propers comicis. Nosaltres no ensabonarem el president del Govern que va abaratir l’acomiadament, retallar en sanitat o canviar la Constitució per prioritzar el pagament del deute, com fan als pòdcasts de pseudoesquerra espanyola conduïts per Inés Hernand. En comptes de demanar-vos que dipositeu la papereta del PSOE o el PSOE 2.0 (Sumar) a l'urna per aturar l’extrema dreta, us portem un convidat que coneix quina és la capital de la Cerdanya i que en sap prou d'extrema dreta. Llàstima que justament el seu primer cognom rimi amb cambra de gas, ja és mala sort.

L’episodi d’avui parla de dos grans sectors econòmics que destaquen per la seva estabilitat laboral, les seves bones condicions i la gran riquesa que aporten a la ciutadania sense cap mena d’externalitat negativa: l’hostaleria i la restauració.

Qui no coneix algun cambrer o hostessa d’hotel que no sigui ric després de rebre els grans beneficis que aporta el sector als treballadors?

Avui l’Iñaki us porta el nou format televisiu que ho està petant arreu, el concurs “Quién quiere ser proletario?”, en Marc us portarà un gran repertori de cançons d’estiu en relació amb l’hostaleria i l'Oriol exercirà per fi de periodista i investigarà les millors ofertes de feina del sector. I tot això amb el gran Ritxi Naval, que va decidir passar de la comèdia a ser un explotador laboral en potència.

Avui l’Arrabassada no marxa enlloc, l’Arrabassada se queda, com va dir Piqué amb Neymar. Ja hem criticat sense embuts en altres programes la nostra ciutat, amb qui tenim una relació d’amor-odi, però mai és tard per criticar-la encara més. Avui li dediquem exclusivament un programa a Barcelona, una ciutat plena d’europeus rics que fan trebacances i paguen lloguers de temporada a 2.000€ al mes, mentre els indígenes autòctons tenen feines de merda al sector serveis i gaudeixen només d’un 2% d’habitatge públic. Una ciutat venuda al capitalisme global, buidada de contingut, que ja és un producte més que un lloc on viure. Xerrarem de tot plegat amb l’Antonio Baños, periodista i autor del llibre “Barcelona no té solució” i, sobretot, noubarrienc. Com va tot?

Avui l’Iñaki us portarà una reedició del Joc de Trons però amb els alcaldables de la Ciutat Comtal, en Marc produirà una nova temporada de Plats Bruts més de vint anys després a la Barcelona actual i jo mateix m’endinsaré en un viatge al futur per saber com serà la nostra ciutat el 2035.

Una mica de soroll que són les festes de la Prospe! Avui a l’Arrabassada

agafarem els guants i les tisores de podar perquè ens ficarem en un bon

jardí del qual ens pot costar molt sortir. L’humor té límits? Es poden fer

acudits sobre qualsevol tema? Podem ofendre a qualsevol col·lectiu

existent o hi ha excepcions? La correcció política està provocant que no

es puguin fer bromes de res, tal com asseguren els humoristes

d’extrema dreta que opinen que les dones no haurien de sortir de casa?

Avui intentarem respondre a totes aquestes preguntes i ho farem

acompanyats d’un home que, per si no tenia prou amb néixer a Santa

Coloma de Gramenet, ha viscut la censura en la seva pròpia pell a la

Corpo.

En aquest desè episodi, l'Arrabassada recorre el sinuós camí del Far West i arriba als Estats Units, un país en què els tirotejos massius són tradició i les eleccions tracten de triar entre la dreta amb purpurina i l’überextrema dreta propera a Mussolini. Xerrarem sobre urbanisme distòpic cotxecentrista, sobre imperialisme, sobre el dret a tenir armes, sobre racisme policial o sobre la nul·la gastronomia del país en què les propines són obligatories. Radiografiarem el país de la llibertat (si l'entenem com a tenir la llibertat de vendre la teva sang a canvi de diners i exportar-la) acompanyats de la Marnie Manning, humorista estatunidenca i exiliada a Catalunya. L'Iñaki us portarà el concurs del "Preu Just" per endevinar algunes factures mèdiques, en Marc fundarà un nou mitjà de l'alt-right per difondre fake news i l'Oriol posarà a prova el coneixement amb un quiz sobre les lleis més absurdes dels EUA.

No cal ser un culturetes que llegeix compulsivament Núvol, para catanyol i fa veure que a l’Heliogàbal posen música bona per adonar-se que la cultura viu moments convulsos. Sí, ara la cultura arriba a més gent, però també és més precària i més elititzada que mai.

Però no cal que patiu, gent de Nou Barris. Per sort, per arreglar la cultura catalana. hem vingut els de l’Arrabassada aquí, en directe al Parc de la Guineueta! Tres homes que pensen que la Ilíada la va escriure Homer Simpson. Serà entretingut. L’Iñaki farà un pitching amb productes culturals made in Nou Barris, en Marc convidarà a la Juana Dolores perquè ens reciti un dels seus poemes i el seccionista platino Pol Solernou cantarà a les elits culturals que, de moment, no som nosaltres tampoc.

Queda ben poc per les eleccions municipals, aquella data mística cada quatre anys on, per art de màgia, totes les obres de la ciutat s’aixequen a l’uníson, el Comte Godó i Jordi Basté engeguen la maquinària perquè votis al candidat convergent de torn i els partits s’afanyen a intercanviar-se polítics per afegir-los a les seves llistes.

Per parlar de les eleccions municipals hem sortit al carrer per primer cop. És Sant Jordi i som a l’estand de la CUP al costat de l’Estació del Nord, probablement un dels llocs més decadents de la ciutat, on els lavabos només serveixen per fer cruising. Avui comptem amb l’Adriana Llena, la número 3 de la llista de la CUP de Barcelona. Amb ella debatrem plegats sobre l’obra de govern de l’Ajuntament aquests darrers quatre anys, però també us portarem tres seccions ben sucoses: avui presentarem el programa polític definitiu per Barcelona, també tindrem un debat electoral en directe amb el senyor Joan d’Enmig i per acabar vindrà la Glòria Serra del programa equip d’investigació a esbrinar els programes electorals dels partits que es presenten a Barcelona.