L'Arrabassada

Com a tres joves de Nou Barris encara per emancipar, cada dia que passa veiem com el nostre futur es va tornant més negre que en Michael Jackson si poses el seu biopic marxa enrere. I és que com molts altres, hem fet tot el que ens havien dit que havíem de fer per tenir una bona vida: sigueu bons, estudieu una carrera amb sortides, busqueu-vos una bona feina, treballeu molt… Això ha portat a tota la nostra generació al coitus interruptus més gran de tots els temps. Ni bones feines, ni independitzar-nos, ni oportunitat de formar el nostre projecte de vida, ni molt menys pensar a portar canalla a aquest món. Imagineu-vos com ha d’estar la cosa que el nostre as sota la màniga per intentar sortir de la precarietat és aquesta matraca en format MP3 que avui compleix el seu seixantè episodi.

Precarietat, canvi climàtic, Espanya, extrema dreta, lingüicidi, preu de l’habitatge, PSC, pensions, guerres, la graella de TV3… Si mirem una mica al nostre voltant, la veritat és que no ve gaire de gust pensar a 10 o a 20 anys vista i posar-se a tenir fills. De fet, el més normal del món és resignar-se i convertir-se en un rondinaire i en un pessimista o un nihilista militant, és a dir, en un català.

Però per desempallegar-nos d’aquesta aura derrotista que sempre tenim a sobre els catalans, avui ens acompanya una persona amb una alta flipamenta a qui ja podríem considerar amic del programa. Més enllà de la seva secundària faceta d’humorista i de les seves aparicions puntuals a l’Està Passant i altres projectes de la Corpo sense importància, el nostre convidat és conegut sobretot per haver estat co-nominat amb nosaltres als prestigiosos i reconegudíssims Premis Crit i també per haver-nos fet de teloner al Paral·lel 62. I com que no és prou conegut doncs hem dit: mira, li fem el favor de convidar-lo a l’Arrabassada i així li donem una empenteta, aviam si li va bé.

Avui, rebrem una trucada molt especial d’un amic de l’Iñaki que diu que pot predir el futur i el Marc recuperarà la secció "Saber Morir".

Les parts:

0:00 - Intro

10:40 - Sense futur

56:10 - La secció de l'Iñaki

1:05:17 - Preguntes ràpides

1:20:29 - El Tomb

1:35:23 - La secció del Marc

1:54:54 - Comiat

Per primer cop en tres anys, i en un clar acte de beneficència, l’Arrabassada per fi trepitja les Terres de l’Ebre. I avui no és que només siguem a la vegueria més deixada de la mà de Déu del país, sinó que som també a la comarca menys poblada i més abandonada dintre de les mateixes Terres de l’Ebre. Imagineu-vos si la Terra Alta està aïllada que fins i tot l’aigua del riu Ebre els ha abandonat, perquè no pràcticament per cap poble de la comarca. Aquí no hi ha arròs, no hi ha centrals nuclears, no hi ha autovies, no hi ha canals de regadiu i el més emocionant que passa és que de tant en tant algú trobi alguna bomba de la Guerra Civil en una pineda perduda. Això és la perifèria real, la perifèria de la qual no parlen ni el PSC ni els Comuns, estimats oients, i no pas Nou Barris o l’Hospitalet de Llobregat. “No, és que soc de Santako i visc a la perifèria, estic molt mal comunicat”. Víctima, que ets un víctima, que vius només a 30 minuts en metro del centre de Barcelona, eh, no et queixis tant. Vine a Gandesa i els expliques què és viure a la perifèria.

En fi, aprofitant que som a la perifèria real, en una comarca on només hi ha una estació de tren que, a més, para enmig del no-res i que tan sols la fan servir aragonesos, avui parlem de despoblament rural. La Terra Alta ja fa anys que perd població i l’únic que creix aquí són parcs eòlics a tort i a dret. Com ho podem fer per reviscolar els pobles i evitar que la gent marxi a les ciutats? Quines són les conseqüències d’anar buidant el país i que els pagesos ja no treballin la terra? Hi ha oportunitats reals al món rural? Estan fent prou les administracions públiques per evitar aquesta sagnia de gent?

De tot això i molt més parlarem avui amb no un, sinó dos convidats! Ells són una mica la nit i el dia: un home i una dona, una persona que s’ha quedat a la Terra Alta i una que n’ha marxat, un activista i una creadora de contingut. Les seves dues perspectives ens serviran molt per entendre què està passant aquí i al món rural en general.

Avui, l’Iñaki ens portarà a la nau del misteri, el Marc farà d'influencer de viatges i ens descobrirà la cara secreta de la Terra Alta i jo mateix intentaré explicar i resoldre el despoblament rural.

Les parts:

0:00 - Intro

6:35 - El despoblament

51:30 - Preguntes ràpides

1:01:56 - El Tomb

1:14:21 - La secció de l'Iñaki

1:22:18 - La secció del Marc

1:36:58 - Comiat

🤝 Fes-te'n mecenes i gaudeix dels avantatges! https://larrabassada.aixeta.cat/

L’Arrabassada torna per tercer cop a Girona, la ja anomenada "Petite Tour-de-France", l’única gran capital catalana on governa l’esquerra independentista i, sorpresa, gairebé no es nota. Girona cada cop s’assembla més a Barcelona: lloguers cars, locals de brunch a cada cantonada i expats a tort i dret que, amb una mica de sort, compren masies per milions d’euros i les converteixen en allotjament rural mentre et diuen “no entiendo como los españolos pueden pagar sus casas”. Avui, a més, som al FuturFest, la trobada de creadors de contingut dels Països Catalans, és a dir, la trobada dels que volen ser constantment el centre d’atenció. En aquest sentit, ens sembla molt encertat fer-lo a Girona, perquè segur que els creadors i les creadores se senten en la seva salsa entre la gent més egocèntrica de tot Catalunya.

Avui farem un repàs a l'actualitat (de fa una setmana): Palestina, inundacions al sud, Vito Quiles, una llengua oprimida sent discriminatòria i moltes altres coses que comentarem, com sempre, des de la nostra perspectiva nacional-marxista-cunyadista. Què vol dir això? Que parlem sense gairebé tenir ni idea de res, exactament igual que els tertulians del Matí de Catalunya Ràdio però sense cobrar diners públics i sense tant d'egocentrisme. I ho farem acompanyats del nostre col·laborador de capçalera, el lavabo portàtil més conegut i esperem que més net de Catalunya, don Pol Solernou i Parera, millor conegut com el Polyklin.

Avui, l’Iñaki ens explicarà el dia a dia d’un discriminat per la llengua a Catalunya, el Marc trucarà a una immobiliària de luxe per esbrinar qui hi ha darrere de la gentrificació de Girona i l'Oriol i el Pol faran l'1x1 dels influencers catalans si fossin monuments de la capital gironina.

Les parts:

0:00 - Intro

6:00 - La repassada

38:00 - El Tomb

52:53 - La secció del Marc

1:05:55 - La secció de l'Oriol i del Pol

1:09:50 - La secció de l'Iñaki

1:16:12 - Comiat

12 d’octubre, dia internacional de “qué pone en tu DNI” que enguany celebrem des del Paral·lel, un carrer tradicionalment força freqüentat a la nit per tots els que van a la manifestació del matí. Droga, prostíbuls... en fi, ja ens enteneu. L’episodi d’avui és molt especial, no només pel goig que fa la sala del Paral·lel 62 plena d’un públic un pèl més femení i amb més paritat que el de la Sotana (només un pèl), sinó perquè avui parlem de la cosa que probablement més odiem del món. El capitalisme? No. La gent que veu TikToks amb volum al metro? Tampoc. Argentina? Gairebé.

Avui parlem d’una cosa encara pitjor: l’Estat que ens odia, ens reprimeix i no ens permet ser qui volem ser, que ens xucla els recursos any rere any i que ens ha imposat la seva llengua des de fa tres segles. Avui venim a cagar-nos en Espanya, la germana petita i retardada de França.

I per desfogar-nos comptem amb un dels millors convidats que podíem tenir. Terrassenc i graduat en comunicació audiovisual (escalf), avui ens acompanya un dels tòtems de la comunicació a Catalunya, és a dir, un paio que xucla de la mamella pública a TV3 però també de la mamella privada a Can Godó. Codirector i guionista de la Competència des del 2009 i presentador de l’Està Passant, al diari El Triangle el descriu així: “Líder dels humoristes contractats per TV3 que difonen l’odi contra Espanya”. Per tant, avui ens visita un gran putaespanyista a qui encara no han fet fora de la feina. Sortosament, ha millorat els seus defectes, tant cantar en castellà com el fet de no tenir sentit del ridícul, que seria ben bé el mateix.

Avui, l’Iñaki ens ajudarà a fer la Transició del 78 com realment s’hauria d’haver fet, el Marc reclutarà l'Òscar per convèncer la gent que deixi de sentir-se espanyola i l'Oriol el sotmetrà a un test per veure com seria ell si no hagués nascut a Catalunya.

Les parts:

0:00 - Intro

10:02 - Puta Espanya

35:32 - Preguntes ràpides

55:13 - El Tomb

1:12:17 - La secció de l'Iñaki

1:25:45 - La secció del Marc

1:39:39 - La secció de l'Oriol

1:48:46 - Comiat

Segueix el pòdcast que es passa de frenada a totes les plataformes:

Sortosament per vosaltres i malauradament per nosaltres tornem de les vacances i encetem ja la quarta temporada. L’estiu, aquella època xafogosa que passa entre agressió i agressió catalanòfoba, ja ha acabat i, per tant, tornen les cares de son al metro, els dies interminables a l’oficina, les carmanyoles de macarrons amb tomàquet solís que et menges a correcuita, torna Podemos dient-te racista per ser català… En fi, torna la rutina, torna el capitalisme en el seu estat més pur.

Avui parlem de parlamentarisme, de política de despatxos, de partits, governs i oposicions. Aprofitant això, també parlarem de per què cada cop la gent mostra més apatia política o, per contra, directament es fa d’extrema dreta, analitzarem les esperançadores enquestes que s’han publicat fa no gaire i intentarem esbrinar què ha fet malament l’esquerra per arribar fins a aquest punt. Realment es treballa gaire, al Parlament? Estan justificats els sous que cobren els polítics? Com revertim la desafecció política i la dretanització? La democràcia funciona?

Tot això ho comentarem amb una convidada que, per primer cop en dos anys, ha estat bastant mediàtica aquest estiu. Perquè sí, els cupaires intenten que els facin cas, però només surten a la tele quan es barallen. Llicenciada en Ciències ambientals, professora, militant compromesa, exregidora de l’Ajuntament de Tarragona i ara també exdiputada, avui ens visita una dona que fins fa dos mesos, quan va dimitir per discrepàncies polítiques, era la presidenta del grup parlamentari de la CUP.

A banda de l'editorial de l'Oriol, l’Iñaki ens portarà el test “Quin tipus de cupaire ets?” i el Marc entrenarà a la nostra convidada per tornar a fer de professora o de diputada al Parlament.

Les parts:

0:00 - Intro

7:08 - El parlamentarisme

1:07:17 - Preguntes ràpides

1:22:20 - El Tomb

1:34:58 - La secció de l'Iñaki

1:43:20 - La secció del Marc

1:58:32 - Comiat

Segueix el pòdcast que es passa de frenada a totes les plataformes:

📝 Testimonis de militants independentistes torturats per la Guardia Civil durant l'Operació Garzón: https://www.vilaweb.cat/noticies/loperacio-garzon-fa-25-anys-els-relats-de-les-tortures-en-primera-persona/

📺 Documental "L'operació Garzón contra l'independentisme català": https://www.youtube.com/watch?v=ydiMs3u2obg

🤝 Fes-te'n mecenes i gaudeix dels avantatges! https://larrabassada.aixeta.cat/

Avui tornem a Osona per enllestir la temporada amb un petardasso d’episodi (mai millor dit). Ja sabeu que el nostre humil pòdcast fa pseudo-apologia de la violència revolucionària (tot i que nosaltres siguem uns cagats) i a cada episodi simulem que afusellem algú de forma figurada. Com a conseqüència, crec ja era hora que parléssim per fi d’un tema, d’un tabú, d’un elefant a l’habitació que hi ha a Catalunya que es diu Terra Lliure: el que t’arriba quan demanes ETA per AliExpress.

Estimats oients, avui parlem de lluita armada, de clandestinitat, de valentia, d’explosions, de detencions, de tortures, de compromís amb unes idees malgrat la repressió, però no només això, sinó que també reflexionarem sobre la legitimitat de la violència política i sobre l’evolució que ha fet l’independentisme en les darreres dècades. Per què la lluita armada als Països Catalans va ser molt menys potent que al País Basc? Per què hi havia gent que decidia agafar les armes i arriscar-ho tot durant la Transició? Com treballava i s’organitzava per dins un grup armat? Què va passar l’any 92 durant l’Operació Garzón?

De tot això i molt més parlarem amb el nostre convidat d’avui, en Pep Musté tot un emblema d’Osona, pagès i militant de pedra picada de l’esquerra independentista que durant dos anys va ser dirigent de Terra Lliure. Detingut i torturat per la seva activitat política, va passar quatre anys a la presó. 20 anys després d’això, les seves idees continuen sent igual de fermes i és precisament per aquest motiu que és militant de la CUP i no s’ha fet d’Aliança Catalana com el Bentanachs.

Les parts:

0:00 - Intro

6:46 - Terra Lliure

57:22 - Preguntes ràpides

1:08:01 - El Tomb

1:21:58 - El consultori del militant

1:37:32 - Comiat

🤝 Fes-te'n mecenes i gaudeix dels avantatges! https://larrabassada.aixeta.cat/

Avui som al Teatre l’Espiga (per segon cop ple de gom a gom) a Les Corts, a tocar del Reial Club de Polo, dels xalets de Pedralbes, del Reial Club de Tennis, de la Plaça d’Artós, del 90% de clíniques i escoles privades de Barcelona o, entre d’altres, del campus d’ESADE on els cayetanos fingeixen que estudien per poder heretar les empreses dels seus pares. I què abunda aquí, a l’Upper Diagonal, més enllà d’una proporció inexplicablement alta de gent amb diversitat funcional fruit de genealogies circulars? Doncs els pijos, valgui la redundància.

En efecte, arrabassaires, avui parlarem d'aquell col·lectiu que, tot i tenir la vida solucionada d’ençà que neixen, no podran fugir mai de les futures i inevitables malalties degeneratives causades per l’endogàmia. I avui, evidentment, deixarem relluir el nostre odi de classe de forma desvergonyida o, com va dir la il·lustre portaveu de l’associació de propietaris “Som Habitatge”, la nostra “envegeta”. Perquè sí, potser l’odi de classe és enveja, jo reconec que tinc enveja de ser ric i poder viure tranquil sense fotre ni brot, però almenys nosaltres no ens diem Bosco, no patim la síndrome de l’alcoholisme fetal ni vestimmocassins en ple 2025. I tenim moltes preguntes. D’on prové la riquesa dels pijos de Catalunya? Quins són els seus hàbits i objectius vitals? Hi ha diversos tipus de pijo? Per què aquí són més carques i vesteixen pitjor que a la resta d’Europa? És el mateix ser ric que ser pijo?

De tot això i molt més parlarem amb el convidat que més coneixements té sobre aquest col·lectiu disfuncional. Avui ens acompanya un home que és el resultat del que sorgiria si un gentleman de Londres i un peixater d’un mercat barceloní que crida molt i no té respecte per les vocals neutres tinguessin un fill. Historiador de l’art, escriptor dels llibres “Pijos: qui són, què fan i on trobar-los” i de la seqüela “Encara més pijos”, comunicador en majúscules i fashion victim, el convidat d’avui és probablement la persona més mediàtica que ha passat per l’Arrabassada d’ençà que va fer el salt a “la uno” de Televisió Espanyola aquest gener passat.

A banda del show d'en Marc Giró, l'Iñaki i l'Oriol descobriran la biodiversitat cayetana del nostre país i posaran el nostre convidat a prova.

Les parts:

0:00 - Intro

9:11 - Els pijos

47:51 - Preguntes ràpides

1:06:45 - L'afusellada (Preguntes incòmodes)

1:21:23 - El Tomb

1:36:20 - La secció de l'Iñaki i de l'Oriol

1:48:56 - Comiat

Salaris irrisoris, feines en negre, períodes de prova que no se superen, contractes temporals que no esdevenen mai fixos, hores extra pagades com a ordinàries, falsos autònoms, acomiadaments improcedents, horaris partits indignes, pràctiques no remunerades, ritmes de treball frenètics… I així podríem continuar hores. La precarietat laboral és un dels problemes estructurals enquistats als Països Catalans. Estic segur que la majoria dels nostres oients n’han patit en algun moment de la seva vida. Nosaltres també. Treballar ja no és sinònim de poder guanyar-se la vida dignament, sinó que en gran part dels casos, sobretot entre els més joves, el treball assalariat és sinònim de males condicions laborals i, de retruc, d’una vida marcada per la pobresa.

“Oh, és que la gent d’ara no vol treballar”, diu el teu pare boomer jugant al Candy Crush mentre la teva mare posa una rentadora que ell encara no sap com funciona per rentar els seus calçotets bruts. Doncs no, el que passa és que les condicions són tan esclavistes que cada cop menys gent està disposada a acceptar-les. La realitat és que el model econòmic i social del nostre país basat en el turisme i el sector serveis, impulsat des de la Puta Espanya, però també pels partits sobiranistes, juntament amb la legislació i inspecció laboral lamentable que tenim, ens empobreix com a nació i com a classe.

D’això parlem avui, de precarietat en el seu sentit més ampli. Què és ser classe treballadora? Quines són les causes de l’escassetat que pateix una gran part de la nostra població? Existeix la classe mitjana? Quins sectors dels assalariats són els més empobrits? Quina responsabilitat té l’esquerra en tot plegat? Com podem canviar el nostre model econòmic?

Preguntes, masses preguntes que avui intentarem respondre amb l’ajuda d’un convidat que, com sempre, és de luxe. Avui ens acompanya el Jordi Hurtado del Baix Llobregat, perquè tot i que s’acosti a la cinquantena, sembla que tingui 30 anys. Vidal Aragonès és advocat laboralista, és a dir, dels bons, té un cognom com a nom i va ser diputat de la CUP durant tres anys. Però no només és advocat, també és marxista revolucionari, és docent i també escriptor d’uns quants llibres, entre els quals "Pobretariat", de Tigre de Paper, del qual parlarem avui. Vingut des de Cornellà, creieu-me si us dic que està molt infravalorat si el comparem amb altres figures conegudes de la ciutat com Jordi Évole o Joan Tardà.

A més, avui l’Iñaki ens porta una guia per sobreviure a la precarietat i el Marc tornarà a treure el CD del Chiringo Mix amb els hits de l’estiu dedicats a la precarietat.

Les parts:

0:00 - Intro

7:43 - La precarietat als Països Catalans

1:07:03 - Preguntes ràpides

1:30:33 - El Tomb

1:42:08 - La secció de l'Iñaki

1:54:35 - La secció del Marc

2:08:36 - Comiat

Segueix el pòdcast que es passa de frenada a totes les plataformes!

Ja ho va dir Pere Quart: Com el Vallès no hi ha res. El problema és que es va oblidar de dir la resta de la frase, que seria “Com el Vallès no hi ha res tan horrorós”. I és que allà onta abans hi havia masies i conreus ara hi ha polígons industrials on els quillos fan “kdadas” per cremar roda, autopistes plenes de camions, trens de Rodalies que s’incendien, urbanitzacions cutres plenes de votants del PSC o, el pitjor de tot, la Roca Village. El Vallès Oriental és l’exemple perfecte de com el progrés econòmic i el creixement demogràfic pot arribar a trinxar una comarca fins al punt de fer desaparèixer la major part del seu sector primari, del seu patrimoni, del seu paisatge i, en definitiva, de la seva identitat.

I quina millor idea, ha pensat el PSC, que construir una altra megainfraestructura d’origen franquista per acabar de rebentar-ho tot. D’això parlarem avui, del Quart Cinturó, de la B-40, un projecte continuista amb la cotxe-dependència que tant de mal ha fet al país. Per què la gent hi està en contra si és una infraestructura suposadament descentralitzada? Quins espais naturals trinxarà aquesta carretera si s’arriba a construir? Per què el PSC vol convertir Catalunya en un país només pels cotxes com si això fos Oklahoma? Som la Catalunya del “no a tot” o també proposem alternatives?

De tot això i molt més parlarem amb la nostra flamant convidada d’avui. Membre de la Campanya contra el Quart Cinturó i encausada per aturar un desnonament, i nascuda a Marata, una de les poblacions amenaçades pel projecte del Quart Cinturó i un dels pocs reductes catalanòfils que queden a les Franqueses. Va agafar l’ascensor social i com a bona botiflera que és es va mudar a l’altre Vallès, a Sant Cugat. No li preguntarem com s’hi pot pagar el lloguer, perquè és clar que no és gràcies al seu ofici, ja que va estudiar Ciències Polítiques, carrera no coneguda precisament per l’opulència que genera.

A més, l’Iñaki, ens ensenyarà els plans reals del PSC en aquest projecte i el Marc s’imaginarà com seran les obres del futur Quart Cinturó.

Les parts:

0:00 - Intro

6:23 - El Quart Cinturó

32:23 - Preguntes ràpides

42:26 - El Tomb

53:19 - La secció de l'Iñaki

1:01:26 - La secció del Marc

1:12:45 - Comiat

Avui l’Arrabassada torna a Girona, la Florència de Catalunya que s’assembla tant, però tant a Florència, que ja té el dubtós honor de coprotagonitzar amb Barcelona el documental ‘Expats’. Fa uns dos anys vam fer un programa aquí i el públic encara no sabia què eren les cafeteries franquícia com el Vivari o el 365. En aquest breu temps que ha passat podríem dir que, malauradament, Girona gairebé ha avançat Barcelona pel que fa a gentrificació. I sabeu com l’ha avançat? En bicicleta i per l’esquerra, perquè tot i que hi ha un govern liderat per l’esquerra independentista a la ciutat, almenys de moment sembla que no s’hi pugui fer gaire cosa per evitar aquesta gentrificació.

I coses com aquesta són símptomes del que precisament parlarem avui. Avui parlem de l’esquerra al poder, dels límits que hi ha a l’hora de governar i de si realment es poden canviar les coses des de les institucions o, per contra, tot està muntat perquè no canviï res. Quina ha de ser l’estratègia de l’esquerra anticapitalista, governar o estar a l’oposició? Les reformes també poden ser revolucionàries? Per què quan l’esquerra governa acostuma a ser decebedora? Quins són els límits que es troben els polítics que volen canviar les coses quan arriben al poder? Es pot ser purista ideològicament sense caure en la irrellevància política?

De tot això i molt més parlarem amb el nostre convidat de luxe, el primer alcalde que oficialment passa per l’Arrabassada. Sí, d’acord, és cert que el poble que governa amb prou feines arriba als 1.000 habitants, però continua sent un il·lustríssim senyor alcalde, té un bastó ben guapo que ho acredita i, a més, és de la CUP. Potser el coneixereu per ser un dels pocs membres d’aquest partit que aquest estiu es va adonar que al segle XXI fer vídeos a les xarxes és més efectiu per arribar als joves que no pas fer manifestos de quinze pàgines parlant de les conseqüències del gir neoliberal tardocapitalista neofeixista. Té un accent gironí que enamora, parla amb claredat i concisió, és joveníssim, és cantant i, a més, porta arracada. És el Carlos Cuevas, però millor.

A més, respondrem les qüestions del públic i l'Iñaki i el Marc simularan un ple de l'ajuntament de Cervià i posaran contra les cordes a l'il·lustríssim alcalde.

Les parts:

0:00 - Intro

6:31 - Reforma o revolució

45:41 - Preguntes ràpides

1:03:46 - El Tomb

1:17:05 - El consultori

1:22:53 - La secció de l'Iñaki i el Marc

1:38:26 - Comiat

Segueix el pòdcast que es passa de frenada a totes les plataformes: