L'Arrabassada

Avui l’Arrabassada no marxa enlloc, l’Arrabassada se queda, com va dir Piqué amb Neymar. Ja hem criticat sense embuts en altres programes la nostra ciutat, amb qui tenim una relació d’amor-odi, però mai és tard per criticar-la encara més. Avui li dediquem exclusivament un programa a Barcelona, una ciutat plena d’europeus rics que fan trebacances i paguen lloguers de temporada a 2.000€ al mes, mentre els indígenes autòctons tenen feines de merda al sector serveis i gaudeixen només d’un 2% d’habitatge públic. Una ciutat venuda al capitalisme global, buidada de contingut, que ja és un producte més que un lloc on viure. Xerrarem de tot plegat amb l’Antonio Baños, periodista i autor del llibre “Barcelona no té solució” i, sobretot, noubarrienc. Com va tot?

Avui l’Iñaki us portarà una reedició del Joc de Trons però amb els alcaldables de la Ciutat Comtal, en Marc produirà una nova temporada de Plats Bruts més de vint anys després a la Barcelona actual i jo mateix m’endinsaré en un viatge al futur per saber com serà la nostra ciutat el 2035.

Una mica de soroll que són les festes de la Prospe! Avui a l’Arrabassada

agafarem els guants i les tisores de podar perquè ens ficarem en un bon

jardí del qual ens pot costar molt sortir. L’humor té límits? Es poden fer

acudits sobre qualsevol tema? Podem ofendre a qualsevol col·lectiu

existent o hi ha excepcions? La correcció política està provocant que no

es puguin fer bromes de res, tal com asseguren els humoristes

d’extrema dreta que opinen que les dones no haurien de sortir de casa?

Avui intentarem respondre a totes aquestes preguntes i ho farem

acompanyats d’un home que, per si no tenia prou amb néixer a Santa

Coloma de Gramenet, ha viscut la censura en la seva pròpia pell a la

Corpo.

En aquest desè episodi, l'Arrabassada recorre el sinuós camí del Far West i arriba als Estats Units, un país en què els tirotejos massius són tradició i les eleccions tracten de triar entre la dreta amb purpurina i l’überextrema dreta propera a Mussolini. Xerrarem sobre urbanisme distòpic cotxecentrista, sobre imperialisme, sobre el dret a tenir armes, sobre racisme policial o sobre la nul·la gastronomia del país en què les propines són obligatories. Radiografiarem el país de la llibertat (si l'entenem com a tenir la llibertat de vendre la teva sang a canvi de diners i exportar-la) acompanyats de la Marnie Manning, humorista estatunidenca i exiliada a Catalunya. L'Iñaki us portarà el concurs del "Preu Just" per endevinar algunes factures mèdiques, en Marc fundarà un nou mitjà de l'alt-right per difondre fake news i l'Oriol posarà a prova el coneixement amb un quiz sobre les lleis més absurdes dels EUA.

No cal ser un culturetes que llegeix compulsivament Núvol, para catanyol i fa veure que a l’Heliogàbal posen música bona per adonar-se que la cultura viu moments convulsos. Sí, ara la cultura arriba a més gent, però també és més precària i més elititzada que mai.

Però no cal que patiu, gent de Nou Barris. Per sort, per arreglar la cultura catalana. hem vingut els de l’Arrabassada aquí, en directe al Parc de la Guineueta! Tres homes que pensen que la Ilíada la va escriure Homer Simpson. Serà entretingut. L’Iñaki farà un pitching amb productes culturals made in Nou Barris, en Marc convidarà a la Juana Dolores perquè ens reciti un dels seus poemes i el seccionista platino Pol Solernou cantarà a les elits culturals que, de moment, no som nosaltres tampoc.

Queda ben poc per les eleccions municipals, aquella data mística cada quatre anys on, per art de màgia, totes les obres de la ciutat s’aixequen a l’uníson, el Comte Godó i Jordi Basté engeguen la maquinària perquè votis al candidat convergent de torn i els partits s’afanyen a intercanviar-se polítics per afegir-los a les seves llistes.

Per parlar de les eleccions municipals hem sortit al carrer per primer cop. És Sant Jordi i som a l’estand de la CUP al costat de l’Estació del Nord, probablement un dels llocs més decadents de la ciutat, on els lavabos només serveixen per fer cruising. Avui comptem amb l’Adriana Llena, la número 3 de la llista de la CUP de Barcelona. Amb ella debatrem plegats sobre l’obra de govern de l’Ajuntament aquests darrers quatre anys, però també us portarem tres seccions ben sucoses: avui presentarem el programa polític definitiu per Barcelona, també tindrem un debat electoral en directe amb el senyor Joan d’Enmig i per acabar vindrà la Glòria Serra del programa equip d’investigació a esbrinar els programes electorals dels partits que es presenten a Barcelona.

Olor de suat emmascarat amb desodorant Axe, smegma als calçotets, misogínia intensa, cryptos, tot plegat amb un micròfon en mà. Són els nous Mascles Alfa, els Santiagos Abascals i Bertins Osbornes joves del segle XXI a Internet. Han substituït el Brummel per l’olor a tancat de casa seva; ara ja no mengen filets de vedella amb Soberano, ara demanen hamburgueses insalubres per Glovo i beuen begudes energètiques; ja no van a caçar ni a córrer, ara són gymbros que fan mansplaining a qualsevol noia ambal gimnàs. La seva característica principal, a banda de no saber-se fer ni una truita o dormir amb els calçotets cagats després de tirar-se un pet pintor, és la misogínia. També l'homofòbia, l'anarcocapitalisme o el darwinisme social. Exemples? Andrew Tate, Victor Malatesta (conegut com a Wall Street Wolverine) o Jordi Wild (muy buenas tetas por cierto). En aquest episodi, l'Iñaki us portarà la guia definitiva del Sigma Male, el Marc us introduirà al món dels mascles alfa de Cuarto Milenio i l'Oriol us capbussarà en el dia a dia dels youtubers misògins andorrans.

Mercantilització, consum ràpid, publicitat enganyosa... No parlem de la franquícia de McDonald's que ha obert a 5 minuts de casa teva, no. Parlem de Tinder, que fa exactament el mateix amb les persones. Una app-aparador que fa uns anys semblaria una distopia del neoliberalisme o un episodi de la nova temporada de Black Mirror. Tinder és un mercat on les persones esdevenen productes de consum que altra gent desconeguda decideix o no comprar, amb tots els perills i la sobreexposició que això comporta. Alhora, però, és una app on els més tímids (però també els pedòfils i agressors) tenen més a l'abast arribar a la còpula. En la majoria dels casos, tot acaba amb un polvo ràpid o en ghosting, tot i que hi ha una part de gent que hi troba parella. En aquest episodi sobre Tinder ens acompanya l'Alex Ayres, un humorista britànic (sap greu tan jove) que té un pòdcast on parla d'amor i relacions. Un amic francès ens trucarà per ensenyar-nos les seves alternatives a la reconeguda app de cites i l'Iñaki i l'Oriol us llegiran la bio de Tinder d'alguns polítics reconeguts.

Cada estiu, centenars de milers de persones que porten mitjons amb sandàlies, que prenen el sol fins arribar a tenir tres melanòmes en potència, que tenen nul respecte per la gastronomia als seus països i que es refereixen a Barcelona com a "Barca" envaeixen la Ciutat Comtal. Resultat: barris sense identitat, expulsió dels veïns, augment de vòmits i pixum als carrers i multiplicació de negocis inútils. En aquest episodi parlarem -i sobretot, criticarem- els guiris. L’Iñaki ens portarà uns Jocs Olímpics molt especials, que atrauran els guiris encara més que les Olimpíades del 92, el Marc farà un quiz per esbrinar quines són les vacances de platja perfectes per un guiri a Catalunya i l'Oriol dissenyarà, basant-se en els plans del nazi Karl Jacobi, un barri immillorable per als guiris que venen a Barcelona.

Jugar al Candy Crush, creure en la meritocràcia o opinar d'absolutament qualsevol cosa sense saber-ne res són alguns dels trets característics dels boomers. Aquesta generació, nascuda entre els 50 i 70, comparteix certes actituds (de merda) transversals que no entenen de gèneres ni de classe. Els fills de l'època daurada del capitalisme, que pagaven hipoteca amb 20 anys, sempre estaran llestos per parlar-te amb condescendència i dir-te a tu, jove amb dos màsters que cobra 1000€ i no pot independitzar-se, que rondines per tot. En aquest episodi ens endinsarem en el món dels boomers: l'Iñaki us retransmetrà el Carrusel Cuñativo, el Marc us portarà el consultori per aquells joves que comencen a fer coses boomers, l'Oriol us farà un quiz per triar les frases més boomers possibles i el Pol Solernou (@elpolyklin), el nostre col·laborador preferit, se submergirà als comentaris de Twitter del 3/24.

L'imperialisme modern, l'obesitat mòrbida, el cotxecentrisme, el gihadisme, el menjar ràpid, el neoliberalisme, els nord-americans en sí... Són infinits els exemples d'invents de merda que tenen origen als Estats Units. Gran part de les sectes també han nascut allà, com els cryptobros, la cienciologia o els Testimonis de Jehovà, dels quals tracta aquest episodi. En Dani Herrera (@succeDani), exmembre de la secta religiosa, ens explicarà el seu pas pels Testimonis, el control social a què el van sotmetre i les prohibicions surrealistes que hi ha. A més, l'Iñaki us portarà el quiz "secta o govern?", el Marc crearà una nova secta i en farà un ritus i l'Oriol us llegirà un dietari d'un Testimoni de Jehovà que vam trobar a la boca del metro de Via Júlia.