Lletra lligada

Des de que era molt petit, el Pau acompanyava l'avi en el seu tractor. Sempre ha tingut clara la seva passió pel camp i la vida de poble. Per a ell, ser pagès no és només una feina, és sobretot una manera de viure. Ara té 17 anys i està estudiant Agropecuàries. El seu és un dels 10 testimonis que ha recollit la periodista de RTVE Agnès Batlle en el llibre que ha publicat: "Arrels rebels" (Ara Llibres). Set nois i tres noies li expliquen com han hagut de lluitar contra els prejudicis, les etiquetes i les pressions per finalment apostar per la seva vocació. En aquesta entrevista, hem pogut escoltar molts d'aquests testimonis.

Ensenyar als infants a prendre decisions és una tasca que ens toca a les famílies i a l'escola, també. Poc a poc, des de que són molt petits, els hem d'ajudar a triar, a pensar què volen i a adonar-se que les eleccions també tenen conseqüències. La vida està plena de decisions i no podem esperar que d'adolescents escolleixin amb responsabilitat i amb bon criteri si no els hem mostrat abans com fer-ho. La Carme Bartomeu, biòloga, professora de secundària i batxillerat des de fa gairebé 40 anys, i fundadora d'Educalm, ens explica com fer-ho

La vida ens va convidant a prendre petites decisions, pràcticament des de que som ben petits, i els pares i les mares hem d'aprofitar-ho per entrenar als nostres fills i filles en l'autonomia. Però no és una tasca senzilla. Ens topem sovint amb les presses, amb la nostra por a que fracassin, a que s'ho passin mlament, fins i tot davant les decisions més banals. Per això moltes vegades acabem decidint per a ells, però d'aquesta manera no els estem preparant pel futur. Un dia arribarà l'adolescència i hauran d'anar escollint el camí que recorreran, cada vegada més sols. Els haurem ajudat a tenir un bon criteri? Sabran quines són les seves fortaleses i els seus punts febles? O deixaran que els altres segueixin decidint per a ells? En parlem amb experts i també escoltem els testimonis de nois i noies que lluiten per la seva vocació, tot i les pressions socials i els prejudicis

Obrim consulta per parlar del xarampió amb el Dr. Pepe Serrano, pediatre d'atenció primària, expert en vacunes i membre de la Societat Catalana de Pediatria. L'OMS ha retirat a Espanya la certificació de país lliure de xarampió. Què vol dir això? Com afecta als infants i adolescents? Es tracta d'una malaltia vírica molt contagiosa: de quina manera podem protegir als nostres fills i filles de contreure-la? El Dr. Serrano ens dona totes les respostes

A l'AltaveuKids rebem la Marta Botanch, una jove infermera de la unitat de trasplantaments de medul·la òssia de l'Hospital Sant Joan de Déu que abans va ser pacient d'aquest centre hospitalari. Quan tenia 15 anys li van diagnosticar trombosi venosa. La malaltia la va posar en contacte amb un assaig clínic i, també, amb el Kids Barcelona, format per un grup d'infants i adolescents que actuen com a consell científic de Sant Joan de Déu. El primer metge que la va tractar va ser l'hematòleg pediàtric Rubén Berrueco, expert en hemofilia. Aquesta vegada ens visiten tots dos per parlar-nos de les malalties que afecten a la sang: com ha canviat el seu tractament al llarg d'aquesta última dècada, com les afronten els infants i les seves famílies i quin és el seu futur. I, un cop en el terreny de la salut, hem obert també consulta amb el Dr. Pepe Serrano, pediatre d'atenció primària, expert en vacunes i membre de la Societat Catalana de Pediatria. El xarampió ha deixat de ser considerada una malaltia erradicada al nostre país. Per què? Quins perills té contraure el xarampió? Com podem protegir els nostres fills i filles d'una patologia tan contagiosa?

El Dr. Rubén Berrueco és hematòleg pediàtric. Ens ha dit que ell es dedica a tractar els infants que no fan el coàgul bé o que coagulen massa i que, per tant, tenen una coagulopatia congènita, és a dir, una de les malalties heretades que es caracteritzen perquè els pacients no tenen la capacitat de fer el coàgul de sang correctament. Quan l'infant cau i es fa una ferida, el cos envia les plaquetes per fer un tap i després unes molècules que formen una espècie de malla per fer-lo més resistent, però, en el cas d'aquests nens i nenes amb hemofilia, per exemple, el sistema no funciona bé i continuen sagnant. Quin tractament hi ha per aquestes malalties? Com ho viuen les seves famílies? És el tema amb el que hem engegat l'AltaveuKids d'aquest mes, amb l'ajuda de la Marta Botanch, avui infermera pediàtrica de Sant Joan de Déu, però, fins fa pocs anys, pacient del Dr. Berrueco i membre del consell científic Kids Barcelona.

La nostra prescriptora literària, Laura García, ens ha omplert l'estudi de llibres infantils i contes que reflecteixen els reptes i les qualitats dels infants amb alta sensibilitat. Ella mateixa és una persona amb aquest tret de la personalitat, i mare d'un infant Altament Sensible. Ens ha compartit la seva pròpia experiència i ens ha explicat com ajuda al seu fill a transitar per les situacions difícils més quotidianes. Estar a l'aula pot ser molt estressant per aquests nens i nenes, i adolescents. També els pot molestar molt uns tipus de teixits. O la textura d'un puré. Tenen habitualment terrors nocturns. Què li funciona a ella com a mare? Ens ha explicat les seves estratègies i ens ha receptat títols per comprendre millor com se senten aquests infants amb alta sensibilitat

El soroll típic de l'escola, l'etiqueta de la samarreta, la textura del puré, situacions que es perceben injustes... poden derivar en rebequeries, plors, mal de cap, ràbia, bloqueig. Són reaccions típiques de criatures i adolescents altament sensibles. Ho hem parlat amb la Laura García, que ens ha prescrit llibres i contes on aquestes criatures poden sentir-se reflectides i entendre millor el que els passa. També les seves famílies. I ens ha compartit el seu propi testimoni, com a persona Altament Sensible i mare d'un nen que també ho és. La Mercè Puell, experta en psicologia positiva i professional acreditada per la Fundació Espanyola en Persones Altament Sensibles, ens ha confirmat que és un tret de la personalitat hereditari. També ens ha subratllat que no és un trastorn ni una malaltia, i ens ha donat uns quants consells i estratègies per acompanyar millor a aquests nens i nenes, tant des de casa com des de l'escola

La mestra i psicopedagoga Margaret Álvarez dedica El Cercle a parlar dels beneficis de la musicoteràpia a les aules amb Juan Pablo Martínez, "JP", un músic xilè que resideix a Catalunya, i que ha impulsat un projecte anomenat "Escola sensible" per introduir aquest tipus de teràpia als centres escolars. Assegura que la música és capaç de cohesionar la classe, deixar anar l'emoció de cada infant i solucionar alguns dels conflictes i problemes que sorgeixen cada dia

La musicoteràpia pot ser una bona eina per treballar el benestar emocional i mental a les aules. A #ElCercle hem conegut al músic xilè Juan Pablo Martínez, "JP", que ha desenvolupat a Catalunya el projecte "Escola sensible", que ja s'ha posat en pràctica en alguns centres. Un d'ells, el de la mestra i psicopedagoga Margaret Álvarez. Els dos ens expliquen com es porten a terme aquestes sessions a dins de l'horari lectiu i de quina manera ha transformat els alumnes. A més a més, hem parlat amb el psicòleg Javier Urra del seu Vademècum, una guia interactiva que respon a les 115 preguntes més habituals que es fan els mestres i els professors i que tenen a veure amb la salut mental i emocional dels seus estudiants, i d'ells mateixos.