Llibres

Avui abordem l'obra de Joan Barceló i Cullerés, poeta, pintor, dramaturg i prosista genial desaparegut amb només 24 anys, celebrant la reedició de la seva novel·la "Pare de rates" (Comanegra). En parlem amb dos joanbarcelonians com el poeta Eduard Escoffet i el filòleg i professor Andratx Badia, amb Anna Ballbona, Borja Bagunyà i Adolf Beltran. I Joan-Lluís Lluís ens porta la prosa poètica d'una icona de la contracultura: Bob Dylan.

Es tracta d'un assaig molt sensible sobre com relacionar-nos i també, segons en Lluís Ruiz, un crit a trobar maneres més humanes, més lentes, més fondes, de tractar el nostre entorn i la gent que ens envolta. Publica Més Llibres. També parlem de "Harvey", d'Emma Cline, sobre Harvey Weinstein, el productor que va ser acusat i condemnat per abusos i violació, i que publica Anagrama, i d'"Els desperfectes", d'Irene Pujadas, que publica L'Altra Editorial, un recull de contes que és un dels dos guanyadors del Premi Documenta d'aquest any.

Rebem Patricia Martín, directora editorial de Flamboyant, per parlar del projecte sostenible i d'emissions zero mentre coneixem alguns grans títols del catàleg. Adolf Beltran, a través de Don DeLillo, ens farà plantejar què passaria si de cop totes les pantalles s'apaguessin, com narra "El silenci" (Edicions 62). I Àlex Gutiérrez passa revista a algunes cançons que també s'han preocupat pel planeta, de Tom Waits a Talking Heads.

I si, de cop i volta, totes les nostres pantalles s'apaguessin? El gran escriptor nord-americà Don DeLillo imagina un apocalipsi digital a "El silenci", publicada per Edicions 62 amb traducció de Ferran Ràfols. Abandonats per la ciència i la tecnologia, els personatges d'aquesta novel·la de cent pàgines perden el sentit comú i la identitat. Adolf Beltran ha trobat "El silenci" angoixant, no tant pel que pugui endevinar del futur, sinó pel que ens diu de com ja som avui.

De Tom Waits a Talking Heads, l'Àlex Gutiérrez repassa propostes musicals preocupades per la salut i l'evolució del planeta.

Avui parlem de cambres pròpies en l'escriptura i de personatges literaris femenins amb la professora Anna Caballé, especialista en història del feminisme i estudis biogràfics, amb Xènia Dyakonova, Borja Bagunyà i Adolf Beltran, que glossa el llibre de Caballé "El bolso de Ana Karenina". Conversem també amb la directora Maria Ruiz, que aquests dies porta a la Beckett "Una habitación propia", la seva versió de l'obra de Virginia Woolf, amb Clara Sanchis de protagonista. l Joan-Lluís Lluís ens porta la veritable autora de l'Odissea, segons Robert Graves: Naausica.

L'espai "Llibres per escoltar" parla avui de desigualtats, empatia i connexió amb el món. Ens fixem en quatre assajos: "Interseccionalitat", de Maria Rodó-Zárate; "El manifest de les cures", del col·lectiu The Care Collective; "Connectar", de Kae Tempest, i "Els miratges de la certesa", de Siri Hustvedt.

"Irradiador" reivindicatiu especial 9 de març: recordem amb la Sherman esdeveniments com la Caputxinada, amb paraules de l'Arcadi Oliveres; el naixement de Iuri Gagarin i Aleksandra Kollontai; l'estrena de "Nabucco"; la presentació de la Barbie; el dia en què Mattel va depilar Frida Kahlo; quan la NASA va donar a Sally Ride 100 tampons per a 6 dies, i fem una lectura dramatitzada dels millors textos paròdics de la "male gaze" d'internet. Míriam Cano ens porta els testimonis de Vanessa Springora a "El consentiment" (Edicions 62), Chanel Miller a "Tengo un nombre" (Blackie Books) i l'assaig de Rebecca Solnit "Records de la meva inexistència" (Angle Editorial). I Adolf Beltran glossa la història de lluita i reivindicació de Claudette Colvin, il·lustrada per Émilie Plateau a "Negra" (Duomo).

Míriam Cano ens porta els testimonis de Vanessa Springora a "El consentiment" (Edicions 62), Chanel Miller a "Tengo un nombre" (Blackie Books) i l'assaig de Rebecca Solnit "Records de la meva inexistència" (Angle editorial).

Abans de Rosa Parks, una adolescent va desafiar les lleis de segregació racial als Estats Units. Amb només 15 anys, Claudette Colvin es va negar a cedir el seient a una dona blanca en un autobús de Montgomery, a Alabama. El seu gest va ser molt important, però ella va ser considerada massa jove i pobra per esdevenir una icona de la lluita pels drets civils. Émilie Plateau ha il·lustrat la seva història a "Negra", publicat per Duomo Ediciones. És impossible posar-se en la pell d'una noia negra a l'Alabama dels anys 50, però l'Adolf Beltran diu que aquest llibre ens permet intentar-ho.