Memento

Ester Pujol, directora editorial del Grup Enciclopèdia Catalana, és una de les persones que més llegeixen d'aquest país. Però encara li queda temps per veure cinema i, en especial, comèdies romàntiques amb final feliç. Per això ens visita disposada a reivindicar la figura de Nora Ephron, columnista i assagista, una analista finíssima i àcida de les relacions entre dones i homes que va acabar aplicant la seva visió de la vida en els guions que va escriure i les pel·lícules que va dirigir. Si esteu enamorats de "Quan en Harry va trobar la Sally" com ho estem nosaltres, aquest és el vostre programa.

El dia 25 de març, un mes abans de fer 80 anys, ens deixava Bertrand Tavernier, un cinèfil amb una cultura enciclopèdica i un cineasta que en les seves pel·lícules solia parlar d'herois anònims enfrontats a la burocràcia institucional. Li retem l'homenatge que es mereix amb algú que, a banda de conèixer a fons el cinema de Tavernier, va ser amic personal seu: Esteve Riambau, director de la Filmoteca de Catalunya.

De pares espanyols, Louis de Funès va esdevenir un dels còmics més representatius del teatre i el cinema francès. Va saber explotar la seva gestualitat sense límits i un ús molt expressiu de les onomatopeies per convertir-se en una icona de fama mundial. El seu èxit es va cuinar a foc lent, però va acabar connectant amb el gran públic, ja fos disfressat de gendarme, de rabí o de ciutadà perpètuament atribolat. Repassem la seva filmografia, i una biografia que podria donar peu a una altra pel·lícula, amb tot un expert en biografies, l'escriptor i periodista Genís Sinca.

La idea que se li va acudir a Joanne Rowling en un viatge de tren de Manchester a Londres: el jove que no sap que té poders i és acceptat per una escola de màgia es va convertir en una saga de set novel·les, adaptades en vuit pel·lícules, que han marcat l'imaginari de diverses generacions adolescents. Una d'aquestes espectadores impressionades per tant d'encanteri és l'actriu Júlia Bonjoch, protagonista del musical "Pegados". Viatgem a Hogwarts sense necessitat d'agafar l'Exprés.

Al seu cinquè disc en solitari, "Parc", Ferran Palau ha introduït algunes picades d'ullet a una de les seves passions, el cinema de terror dels anys 80, i més concretament, el gènere slasher, en què el psicòpata assassí de torn es dedica a escorxar la població, normalment adolescents i jovenalla desprevinguda. Amb ell repassarem clàssics del terror dels 80 com "Divendres 13" o "Malson a Elm Street".

Des del Studio Ghibli, Hayao Miyazaki i els seus còmplices habituals ens han regalat algunes de les pel·lícules d'animació més importants de les últimes dècades, obres carregades d'una mitologia i una imaginació desbordants, com "El meu veí Totoro" o "El viatge de Chihiro". En parlem amb la crítica de cinema i experta en anime Mariona Borrull.

Des del Studio Ghibli, Hayao Miyazaki i els seus còmplices habituals ens han regalat algunes de les pel·lícules d'animació més importants de les últimes dècades, obres carregades d'una mitologia i una imaginació desbordants, com "El meu veí Totoro" o "El viatge de Chihiro". En parlem amb la crítica de cinema i experta en anime Mariona Borrull.

Hi ha qui només destaca l'Al Pacino dels anys 70, el jove actor que va fer història amb la seva participació en pel·lícules com "El padrí", "Serpico" o "Tarda negra". En canvi, Ramon Madaula pensa que la voluntat d'arriscar i oferir sempre alguna cosa nova s'ha mantingut al llarg de tota la trajectòria de Pacino i arriba fins a "L'irlandès". Per això ens en ve a parlar, ara que està a punt d'anar de gira per Catalunya amb "Els Brugarol", una comèdia escrita i protagonitzada per ell mateix i que està tenint un gran èxit de públic.

Cineasta polièdric i contradictori, Roberto Rossellini va passar dels films inicials de propaganda feixista a la denúncia neorrealista de la misèria moral de l'Europa de postguerra, l'exploració de la seva relació sentimental amb Ingrid Bergman i una etapa final en què va apostar pel cinema pedagògic en format televisiu. Es va arribar a considerar més mestre d'escola que artista. Hi ha molts Rossellinis, i mirarem de repassar-los tots amb Imma Colomer, actriu i directora que recentment ha estat treballant en un espectacle sobre la influència de "Solitud" de Caterina Albert en "Stromboli", una de les obres culminants del cineasta.

Cineasta polièdric i contradictori, Roberto Rossellini va passar dels films inicials de propaganda feixista a la denúncia neorrealista de la misèria moral de l'Europa de postguerra, l'exploració de la seva relació sentimental amb Ingrid Bergman i una etapa final en què va apostar pel cinema pedagògic en format televisiu. Es va arribar a considerar més mestre d'escola que artista. Hi ha molts Rossellinis, i mirarem de repassar-los tots amb Imma Colomer, actriu i directora que recentment ha estat treballant en un espectacle sobre la influència de "Solitud" de Caterina Albert en "Stromboli", una de les obres culminants del cineasta.