Memento

El periodista de "Fotogramas" Roger Salvans ens proposa analitzar l'obra d'un dels impulsors del Nou Hollywood dels anys 70, un creador amb una ambició desmesurada que el va portar a signar obres mestres de la talla d'"El padrí" i "Apocalypse now", i que des de fa molts anys el té una mica perdut, experimentant amb noves formes de fer cinema. De fet, al tràiler sencer recordarem una de les pel·lícules de la seva etapa més fosca, "Twixt".

El periodista de "Fotogramas" Roger Salvans ens proposa analitzar l'obra d'un dels impulsors del Nou Hollywood dels anys 70, un creador amb una ambició desmesurada que el va portar a signar obres mestres de la talla d'"El padrí" i "Apocalypse now", i que des de fa molts anys el té una mica perdut, experimentant amb noves formes de fer cinema. De fet, al tràiler sencer recordarem una de les pel·lícules de la seva etapa més fosca, "Twixt".

Des de fa quaranta anys, Glenn Close ha demostrat sobradament la seva valentia a l'hora d'assumir papers ben diferents, tan capaç de fer-nos sentir amb la seva mirada intensa l'astúcia de la marquesa de Merteuil o la dolenteria de Cruella de Vil com l'abnegació de la protagonista de "The wife", Joan Castleman. Per aquest últim paper va ser nominada per setena vegada a l'Oscar. És l'actriu que acumula més nominacions sense haver guanyat el premi. Avui homenatgem Glenn Close com es mereix ajudats per Àngels Gonyalons, que aquests dies és al Teatre Goya representant "La dona del 600". I, aprofitant que a la cartellera tenim "Puñales por la espalda", a "Les intocables" recordem un dels millors homenatges en forma de paròdia a l'univers Agatha Christie, "Un cadàver a les postres".

Des de fa quaranta anys, Glenn Close ha demostrat sobradament la seva valentia a l'hora d'assumir papers ben diferents, tan capaç de fer-nos sentir amb la seva mirada intensa l'astúcia de la marquesa de Merteuil o la dolenteria de Cruella de Vil com l'abnegació de la protagonista de "The wife", Joan Castleman. Per aquest últim paper va ser nominada per setena vegada a l'Oscar. És l'actriu que acumula més nominacions sense haver guanyat el premi. Avui homenatgem Glenn Close com es mereix ajudats per Àngels Gonyalons, que aquests dies és al Teatre Goya representant "La dona del 600". I, aprofitant que a la cartellera tenim "Puñales por la espalda", a "Les intocables" recordem un dels millors homenatges en forma de paròdia a l'univers Agatha Christie, "Un cadàver a les postres".

Arribem als cent programes, cent petites píndoles d'història del cinema. Ho celebrem amb el convidat més "chanante" que hem tingut mai, el còmic Joaquín Reyes, que ens parla d'un paisà seu, José Luis Cuerda, director tan bregat en comèdies surrealistes d'humor manxec com en drames sensibles. A més, ens atrevim a fer un tràiler sincer a la pel·lícula que ens dona nom, i afegim a "Les intocables" la que ens ha ajudat a obrir i tancar cada setmana amb la seva banda sonora. I, sobretot, volem agrair la confiança dels oients amb un regal molt especial, gentilesa de Filmin. Estigueu atents!

Amb "Liberté", definida com un poema a la nit, Albert Serra continua desafiant els espectadors amb propostes cada vegada més radicals, que reben premis a França i aquí provoquen una clara divisió d'opinions. Agradi o no el seu cinema, no es pot negar que les seves declaracions públiques sempre són per sucar-hi pa. I avui ens proposa analitzar l'obra d'un cineasta de qui sí que parlarà bé, d'algú a qui tampoc li feia por trencar les convencions, mestre del surrealisme, fetitxista i ateu: Luis Buñuel. De passada el farem parlar una mica de Marvel... i d'Scorsese. A "Les intocables", rescatem una joia oblidada dels 90: "Smoke".

Amb "Liberté", definida com un poema a la nit, Albert Serra continua desafiant els espectadors amb propostes cada vegada més radicals, que reben premis a França i aquí provoquen una clara divisió d'opinions. Agradi o no el seu cinema, no es pot negar que les seves declaracions públiques sempre són per sucar-hi pa. I avui ens proposa analitzar l'obra d'un cineasta de qui sí que parlarà bé, d'algú a qui tampoc li feia por trencar les convencions, mestre del surrealisme, fetitxista i ateu: Luis Buñuel. De passada el farem parlar una mica de Marvel... i d'Scorsese. A "Les intocables", rescatem una joia oblidada dels 90: "Smoke".

Amb "Liberté", definida com un poema a la nit, Albert Serra continua desafiant els espectadors amb propostes cada vegada més radicals, que reben premis a França i aquí provoquen una clara divisió d'opinions. Agradi o no el seu cinema, no es pot negar que les seves declaracions públiques sempre són per sucar-hi pa. I avui ens proposa analitzar l'obra d'un cineasta de qui sí que parlarà bé, d'algú a qui tampoc li feia por trencar les convencions, mestre del surrealisme, fetitxista i ateu: Luis Buñuel. De passada el farem parlar una mica de Marvel... i d'Scorsese. A "Les intocables", rescatem una joia oblidada dels 90: "Smoke".

Stanley Kubrick, cineasta perfeccionista i metòdic com pocs, va aconseguir portar al seu terreny tots els gèneres cinematogràfics, construint un discurs únic que continua sent vigent per a cada nova generació d'espectadors, com demostra l'èxit de la recent exposició al CCCB. Amb l'escriptora i crítica de cinema Núria Vidal analitzem obres mestres com "2001: Una odissea de l'espai" o "Eyes wide shut". A més, a "Les intocables", recordem una mostra sorprenent de neorealisme entre el thriller i el documental, amb una Silvana Mangano inoblidable que ha complert 70 anys: "Arròs amarg".

Stanley Kubrick, cineasta perfeccionista i metòdic com pocs, va aconseguir portar al seu terreny tots els gèneres cinematogràfics, construint un discurs únic que continua sent vigent per a cada nova generació d'espectadors, com demostra l'èxit de la recent exposició al CCCB. Amb l'escriptora i crítica de cinema Núria Vidal analitzem obres mestres com "2001: Una odissea de l'espai" o "Eyes wide shut". A més, a "Les intocables", recordem una mostra sorprenent de neorealisme entre el thriller i el documental, amb una Silvana Mangano inoblidable que ha complert 70 anys: "Arròs amarg".