Món digital

Els científics que busquen la vacuna contra el coronavirus necessiten tota la potència de computació possible per estudiar com el virus s'enganxa a les cèl·lules sanes per infectar-les. Microsoft ha posat a disposició dels investigadors un dels seus centres de dades perquè simulin la dinàmica de les proteïnes. Es tracta d'un contenidor tubular que conté 864 servidors i fa gairebé dos anys que està submergit a 35 metres de profunditat davant de la costa nord d'Escòcia. En parlem amb Albert Cuesta.

Mariola Dinarès conversa amb Anna Ramis, pedagoga i autora del llibre "De 0 a 3, res de pantalles?" sobre la relació que han de tenir els nadons i els nens de menys de tres anys amb els mòbils, les tauletes i la televisió.

Al mes de setembre es començarà a construir el corredor mediterrani 5G. El projecte, que té l'aval de la Comissió Europea, convertirà Catalunya i Occitània en el banc de proves de circulació de cotxes autònoms amb tecnologia mòbil 5G. Les proves les farà fins al 2023 un consorci de 21 empreses majoritàriament d'aquí i franceses, amb Cellnex com a líder del projecte i i2Cat a la coordinació tècnica. Tindrà un cost de 16 milions, dels quals Brussel·les n'aportarà 12. En parlem amb Albert Cuesta.

Mariola Dinarès entrevista el periodista català Eduard Martín-Borregón arran de rebre el Premi Sigma de periodisme de dades. Borregón, que treballa a Mèxic, ha analitzat quatre milions de contractes públics d'aquell país. A més, explica la investigació sobre antenes falses que capten les dades dels nostre mòbils sense que ens en adonem.

A l'"Amb xarxa o sense", Albert Cuesta ens presenta diferents gadgets i parla de l'actualitat tecnològica.

Arran de l'esclat contra el racisme policial, moltes expressions del món tecnològic s'han tornat políticament incorrectes. Entre les empreses que mouen fitxa hi ha Google, que deixarà de parlar de llistes "blanques" i "negres" per referir-se a les accions permeses i prohibides. La neutralitat racial també afecta els hackers. Fins ara els bons són els "white hat" i els dolents són "black hat", i per fugir-ne es proposa que els primers passin a dir-se "hackers ètics" i els segons, "hackers immorals". En parlem amb Albert Cuesta.

El govern espanyol prepara una llei que obligarà les empreses a donar d'alta com a empleats els "riders" que ara treballen com a autònoms, i això posarà en qüestió el seu model de negoci. Un sector que en ocasions cobra comissions abusives del 40% als restaurants que els confien el repartiment.

Benvinguts al Generació digital, el programa d'iCat que parla de videojocs, creativitat i cultura digital. En el programa d'avui fem la crítica del que ens ha semblat el videojoc culminant de la PlayStation 4: The Last of Us: part 2. Chris Vilchez, Oriol Dalmau i Albert Garcia ens ho expliquen.

L'Elisabet Sánchez té ganes d'anar a "escape rooms", però fins que no hi pugui anar es descarrega videojocs de dinàmiques semblants.

La Gemma Manzanero ens explica tot l'enrenou d'aquesta setmana de Twitch i la música sense llicència.

Francesc Xavier Blasco ens recorda la Turbografx i l'Star ens explica la miniconsola de l'aniversari de Sega.

A més, sabrem les darreres novetats del videojoc Unmemory, descobrim videojocs mai editats i escoltem música de videojocs.

Amazon i Microsoft deixaran de vendre tecnologia de reconeixement facial a la policia i altres cossos de seguretat mentre el Congrés dels Estats Units no revisi la normativa sobre aquesta qüestió. Les dues empreses s'afegeixen així a IBM, que dilluns va abandonar la comercialització de sistemes de reconeixement facial, tot i deixar oberta la porta a aplicacions que no siguin de propòsit general. En parlem amb Albert Cuesta.

Els atacs de denegació de servei han crescut entre el 40% i el 50% entre el febrer i el maig. Hi ha videojugadors en xarxa que fan servir aquest sistema per neutralitzar els seus rivals. A internet es pot comprar per 30 ¤ un atac contra una adreça IP durant cinc minuts, prou temps per fer que la "víctima" perdi la partida. D'altra banda, s'han presentat les noves superbateries del fabricant xinès Amperex, amb una vida útil de 16 anys i un milió i mig de quilòmetres, el doble del temps i sis vegades més distància del que garanteixen les bateries actuals.