Reflexos de la seva glòria

Romans 13 és conegut per molts com el text que explica la responsabilitat del cristià davant les autoritats i Pau a més és força clar en tractar el tema.
Les autoritats han estat establertes per Déu: Déu ha dissenyat un sistema en què tots tenim algú que exerceix autoritat sobre nosaltres. Encara aquells que es creuen que no han de respondre a ningú estan greument equivocats, ja que tenen sobre ells una autoritat més gran. Podem descansar que Déu, la màxima autoritat a l'univers, no dorm, i està atent al que està passant al nostre món.
Tot i que el que trobem en aquest text es pot aplicar generalment a qualsevol autoritat, Pau aquí s'està referint específicament a dos aspectes de l'autoritat, l'àmbit de les lleis i el dels impostos. En primer lloc, tracta sobre les autoritats que estan establertes perquè es compleixin les lleis del lloc, com ara les forces de seguretat o els jutges. Quan ens oposem als agents que tenen la tasca de l'ordre i castigar la desobediència, el text diu que “rebran el càstig que es mereixen.” Fem bé de veure els agents de seguretat pública com a guardians del bé, que hi són per protegir-nos del mal i proveir benestar. El verset 3 esmenta els magistrats, els alts comandaments, aquells que estableixen les lleis i decideixen qui rep lloança i qui rep el càstig. L'apòstol Pau afirma que aquells que fan el que és correcte no han de témer les autoritats, però sí que han de témer aquells que fan el mal; per tant “Porta’t bé i tindràs la seva aprovació”, conclou el verset.
L'altre aspecte que Pau tracta és el dels impostos. El verset 5 diu que hem d'obeir el que està establert, no només per evitar el càstig, sinó per motius de la nostra consciència. Jesús mateix, quan se li va preguntar si s'havien de pagar els tributs a Cèsar, va dir que sí, que se li donés a Cèsar allò que era de Cèsar, però que no ens oblidéssim de donar a Déu allò que és de Déu, referint-se al nostre ésser . És curiós com és de fàcil notar quan els alts càrrecs cometen accions que violen els preceptes de Déu, però alhora molts intenten justificar l'incompliment de les seves pròpies obligacions fiscals. No se'ns demana que paguem a hisenda només si ens sembla bon percentatge o si el que es recapta serà distribuït bé; se'ns demana que complim les nostres obligacions fiscals, i punt. Gràcies a Déu tenim oportunitat de votar els nostres representants, i hem d'exercir aquesta responsabilitat, però hem de respectar el sistema i les normes. Pau anima els creients a ser ciutadans exemplars, no rebels ni antisistema.
Ara bé, és cert que podríem argumentar que moltes vegades els qui han de fer justícia no actuen amb justícia segons la nostra opinió. Hi ha països on regna la injustícia; hi ha situacions en què sembla que es premia el mal o es condemna el bé. Què hem de fer els creients en aquestes situacions?
Tots tenim una autoritat superior, i hi ha vies legals per apel·lar les decisions de les autoritats o denunciar abusos de part d'autoritats deshonestes. A les forces de seguretat hi ha la possibilitat de reclamar, als jutjats es pot apel·lar una decisió que ens sembla injusta, i fins i tot el govern té un congrés i un sistema judicial al qual han de donar explicacions d'accions qüestionables si se'ls demana.
Déu no demana que consentim l'abús de cap autoritat humana, sigui a l'àmbit més familiar o en les altes esferes. Déu és el nostre defensor en darrera instància. Podem anar a les autoritats establertes per Ell directament o indirectament, i alhora sempre podem portar a la seva presència qualsevol injustícia feta en contra nostra.

Crec que podem tornar als principis del capítol 12 per reaccionar correctament davant les autoritats, fins i tot quan no hi estiguem d'acord. Ens diuen els versets 17-19*: “No torneu a ningú mal per mal; procureu tenir bona reputació davant de tothom. Si és possible,  mentre depengui de vosaltres, viviu en pau amb tothom.”
Si les autoritats fan alguna cosa incorrecte, això no ens dona llibertat de fer el que Déu no aprova. No paguem mal per mal, sinó procurem la pau amb tothom. El text continua dient: “No us prengueu la justícia per la vostra mà, estimats, millor que deixeu que el càstig vingui al seu temps, perquè tal com diu l’Escriptura: “Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor.” ROMANS 12:19*
Si consideres que les teves autoritats mereixen judici, porta les teves queixes directament a Déu, el que és la màxima autoritat, i descansa a la seva sobirania. Si hi ha vies legals que has de seguir, aprofita les institucions que Déu ha permès per protegir-te, i deixa els resultats al Senyor.
Com diu a Romans 12:21*,“No et deixis vèncer pel mal, sinó triomfa sobre el mal practicant el bé.” 
Podríem resumir el missatge sobre la submissió a l'autoritat al capítol 13 amb els versets següents: “Mireu de no deure mai res a ningú, llevat del deure d’estimar-vos els uns als altres; perquè qui estima l’altre ja ha complert la Llei.” ROMANS 13:8*
Siguem ciutadans savis per destriar el bé del mal, però humils per mostrar una ciutadania exemplar i responsable.

* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana

La voluntat del Senyor és que portem glòria al seu nom per la manera com pensem, la manera com vivim, i la forma en què tractem els altres, especialment els nostres germans en la fe. Ara bé, és important entendre que per poder conviure amb altres, primer hem d'estar convivint amb Déu. Si no pensem com Déu pensa, si no veiem el proïsme com Déu el veu, no podrem donar glòria a Déu en les nostres relacions amb els altres.
Per això, al verset 3 del capítol 12, després d'haver establert la importància de veure les coses com Déu les veu, Pau ensenya sobre les relacions interpersonals, començant des de dins, des de la nostra manera de veure'ns nosaltres mateixos i els altres: “En virtut de la gràcia que m’ha estat concedida, aviso a tots i cada un de vosaltres que ningú no se sobreestimi més enllà del que cal, sinó que es tingui en una estimació prudent, segons la mesura de la fe que Déu li hagi impartit. De la mateixa manera que en un sol cos hi tenim molts membres, i no tots fan la mateixa funció, igualment nosaltres, tots plegats, som un sol cos en Crist, i cada un, individualment, és un membre dels altres.” ROMANS 12:3-5*
Pau està recordant que no tots tenim les mateixes capacitats, la mateixa personalitat o la mateixa funció. I tanmateix, Déu ha creat i ha ajuntat diferents persones en grups perquè treballant junts puguin portar encara més glòria a Déu que individualment. Sent cadascun un membre diferent d'un mateix cos, podem exercir els nostres dons per a la glòria de Déu.
Així que en lloc de comparar-nos els uns amb els altres i tenir una sobreestimació de nosaltres mateixos, el verset 10 demana: “en l’amor fraternal sigueu afectuosos els uns amb els altres; en el respecte mutu, sigueu deferents.” ROMANS 12:10*
Ens diu que en lloc de cercar el nostre propi bé , procurem el bé pel proïsme. Això no és gaire popular. Diguem que aquesta actitud no es conforma a la cultura del món. Així no és com el món pensa, però sí que és com pensa Déu. Aquesta és la voluntat de Déu per als seus fills.
Els versets següents especifiquen com vol Déu que visquem en aquest món en què vivim: “En allò que requereix diligència, no sigueu indolents, manteniu-vos fervents en l’esperit, sempre servicials amb el Senyor.” ROMANS 12:11*
“Estigueu gojosos en l’esperança, (recorda que l’esperança que no veiem en el moment) sigueu pacients en la tribulació, (aguantant I esperant amb paciència) sigueu constants en l’oració.”( sabent que així ens podem mantenir ferms) ROMANS 12:12*
“Feu-vos solidaris de les necessitats dels creients; practiqueu l’hospitalitat.” ROMANS 12:13*
I tot això amb qui? Amb aquells que fan el mateix amb nosaltres? No sembla que estigui limitat a aquests casos. Perquè diu el verset 14:“Beneïu els qui us persegueixen, beneïu i no maleïu.”ROMANS 12:14*
És difícil ser perseguit, però trobar alguna cosa positiva a dir dels que ens estan fent la vida difícil o desitjar que Déu els beneeixi és una cosa sobrenatural, que només pot passar si l'Esperit de Déu està obrant en nosaltres. El que és bo és que Déu ha establert autoritats que ens protegeixin d'aquells que estan obrant malament contra nosaltres. Si la situació és il·legal, hem de portar el perseguidor davant la llei, i aleshores estarem lliures per pregar per aquesta persona en la voluntat de Déu. Si l'oprobi no està contemplat a la llei, encara podem portar la situació a Déu i demanar consell savi per deslliurar-nos de tal mal contra nosaltres, però sense la necessitat de maleir o prendre la justícia a les nostres mans. Al verset 17 ens diu el text que no tornem a ningú mal per mal (12:17), i no prenguem la justícia per les nostres mans (12:19), sinó que seguim les vies legals i confiem en Déu.
I és que Déu desitja que no ens deixem vèncer pel mal, sinó que puguem triomfar sobre el mal practicant el bé. Si així ho fem, procurarem la pau els uns amb els altres en tot el que ens sigui possible, com diu Romans 12:18.
En el tracte amb el nostre proïsme, aquells que estan al nostre voltant a la nostra vida diària, la Paraula ens anima a empatitzar amb ells: “Alegreu-vos amb els qui estan alegres, ploreu amb els qui ploren.” ROMANS 12:15*
Fàcilment podem sentir ràbia quan veiem altres gaudint d'alguna cosa que nosaltres no podem tenir en el moment, o podem riure o sentim consol, quan veiem com de malament a algú li van les coses, però això no és el sentir de Déu. El món anima que busquis el teu propi bé i no deixis que ningú et superi, però Déu demana que estiguem unànimes i no siguem altius. A la unitat hi ha goig pel goig del veí, i no desitjo que li vagi malament per sentir-me jo millor. Les actituds de Déu i les del món són contradictòries. A què ens conformarem? A Déu o al món?
No vulguem adaptar-nos al model d’aquest món, més aviat procurem  renovar la nostra  mentalitat, per pensar com Déu pensa, per veure el nostre proïsme com Déu el veu.
L'apòstol Pau els recorda i ens recorda, que no  ens vulguem fer els savis. En lloc de defensar el nostre punt de vista, busquem conèixer l'opinió de Déu, i deixem que la nostra ment sigui transformada perquè puguem pensar com Ell pensa, conformats més i més a la Seva imatge.

* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana

Després d'haver assentat les bases de la nostra salvació en Crist i de la nostra posició davant de Déu, l'apòstol Pau exposa com ha de viure un cristià perquè l'església de Crist pugui exercir el seu propòsit aquí a la Terra.
I quin és el propòsit de tenir cristians vivint en aquest món? Isaïes 43:7 ens diu que cadascú hem estat creats per donar glòria a Déu. Així també, quan rebem Crist, no  marxem directament a la presència de Déu, sinó que ens quedem en aquest món per glorificar Déu davant els altres. Els dos primers versets del capítol 12 de Romans són coneguts per la seva riquesa espiritual; aquests ens animen a entregar-nos a Déu diàriament per poder experimentar la Seva perfecta voluntat.
“Per la misericòrdia de Déu us exhorto, doncs, germans, a oferir la vostra persona com un sacrifici vivent, consagrat, agradable a Déu, que és el vostre culte lògic, i no vulgueu adaptar-vos al model d’aquest món, més aviat procureu transformar-vos renovant la mentalitat, a fi que pugueu discernir quina és la voluntat de Déu, allò que és bo, allò que li agrada, allò que és correcte.” ROMANS 12:1-2*
L'apòstol Pau està exhortant els creients de Roma no conformar-se a la cultura del moment, sinó a deixar que Déu els vagi transformant. Això mateix és el que Déu vol que nosaltres fem, i per això ha preservat la carta als Romans per a la nostra edificació. Aquesta transformació de què parla el text consisteix en una renovació constant de la nostra ment, de manera que la nostra manera de pensar no sigui com la dels que ens envolten, sinó més aviat es vagi conformant més i més a la manera de pensar de Déu. Quan aquesta transformació va passant a les nostres vides, comencem a comprovar que la voluntat de Déu és sens dubte bona, agradable i perfecta.
Hi ha situacions en què no sembla que la voluntat de Déu per a les nostres vides sigui bona o agradable, i no ens sembla perfecta. Aquests no són moments per discutir amb Déu, sinó per adonar-nos que potser la nostra ment està més conformada a aquest segle que a la ment de Déu.
Quan penso en els tres adjectius que Pau fa servir per descriure la voluntat de Déu, em ve al cap una il·lustració en l'àmbit de l’alimentació. Hi ha aliments que són bons. Si els mengem, ens fan més forts, o ens mantenen sans. Potser arribem a entendre que certa verdura és bona per a nosaltres, però no la considerem agradable perquè no en gaudim el sabor. Hi ha també aliments agradables, però que no consideraríem bons per la composició alimentària. El que és natural és pensar que o bé mengem el que és bo, o bé mengem el que és agradable, però hi ha poques coses bones i agradables alhora. Però el que ens ensenyen els nutricionistes és que hem de canviar la nostra manera de pensar per aprendre a gaudir aquells aliments que són sans i ens fan bé. En aquest procés d'aprenentatge, allò que no Sens posa bé o no és bo per al nostre organisme, tendim a evitar-ho i no ens sembla tan desitjable. Podríem dir que es produeix un canvi a la nostra escala de valors.
Pau no presenta la voluntat de Déu com una dicotomia, de vegades és bona, i de vegades agradable. La descriu com a bona i agradable alhora. Això només ho podem comprendre quan la nostra ment ha estat transformada per l'obra de l'Esperit, quan arribem a ser capaços de gaudir allò que ens serà beneficiós, i aprenem a no desitjar allò que no ens convé. Quan la nostra ment és conformada o modelada segons la ment de Déu, arribem a veure les coses com Ell les veu, i aconseguim comprendre que La seva voluntat és sempre bona i agradable; La seva voluntat per als seus fills és perfecta.
Et costa gaudir dels bons plats que Déu t'està servint a la teva vida? Demana-li que modeli la teva ment, i que transformi la teva manera de veure les coses, per poder gaudir del banquet que a la seva perfecta saviesa t'ha servit per a aquest dia. Confiem que al final de la jornada, el menú complet complirà el seu propòsit a la nostra vida, i podrem comprovar que la seva voluntat és realment bona, agradable i perfecta.
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana

“Quina profunditat tenen la generositat, la saviesa i el coneixement de Déu! Que en són d’inescrutables, les seves decisions, i d’inexplorables, els seus camins! Qui ha conegut mai la ment del Senyor? I qui ha estat mai el seu conseller? O bé, qui s’ha avançat mai a deixar-li res perquè li ho hagi de tornar? Ell és l’origen, el mitjà i el terme de l’univers. A ell sigui la glòria pels segles. Amén.” ROMANS 11:33-36*
Romans 11 presenta un argument difícil d'entendre i, per tant, difícil d'explicar. A Roma, els creients jueus i els creients gentils tenien una contínua discussió. Els gentils tendien a menysprear els jueus, entenent que aquests a través de la història havien rebutjat el Déu que els havia escollit. En conseqüència, ara Déu havia triat donar salvació als gentils per la desobediència del poble jueu. Era fàcil que els cristians gentils es veiessin a si mateixos com a superiors als jueus que havien rebutjat Crist. Pau tracta aquest problema i ho posa en perspectiva.
El text a Romans 10 i 11 explica a tots dos bàndols la bondat i la sobirania de Déu. El poble d'Israel havia estat escollit per la misericòrdia de Déu per a salvació. Però quan van rebutjar Déu i van desobeir, Déu va oferir la salvació als gentils, a tot poble fora del poble jueu. Per això és que diu que per la desobediència dels uns, els altres hem rebut l'oportunitat de la salvació, i la nostra inclusió en el pla de salvació de Déu suposarà un futur pel poble d'Israel, quan aquests es tornaran al Senyor i seran salvats.
Déu ha fet servir la desobediència del poble jueu per donar-nos oportunitat de ser salvats per la fe, i farà servir la nostra salvació per oferir un nou pacte al poble jueu. I el seu pla perfecte donarà oportunitat a tothom que accepti el pla de salvació per gaudir de vida eterna en Crist i d'una vida en comunió amb Ell.
Pau prossegueix a Romans 11:20b advertint els creients gentils de no enorgullir-se per la salvació per fe que els ha estat donada; diu aquestes paraules: “tu t’hi mantens per la fe. No presumeixis i vés amb compte.” ROMANS 11:20*
El text presenta la imatge d'una olivera on hi ha branques que han estat arrencades de l'arbre, que representen els jueus, que havien estat arrencats del pla de Déu. Hi ha altres branques d'una olivera silvestre que han estat empeltades a aquest arbre de vida. Però dels jueus diu: “Fins i tot ells, si deixen de ser incrèduls, seran empeltats, que Déu té prou poder per a empeltar-los de nou.” ROMANS 11:23*
Aleshores, canvia Déu d'opinió pel que fa als qui han de ser salvats? De cap manera. Romans 11:29-31* afirma: “ja que els dons i la crida de Déu són irrevocables. Així com vosaltres en altre temps no éreu obedients a Déu i ara per la seva desobediència heu obtingut misericòrdia, igualment ells ara són desobedients a causa de la misericòrdia que se us ha dispensat a vosaltres, a fi que també ells puguin obtenir misericòrdia.”
Els plans de Déu són perfectes, i dins del seu pla, ha ofert la salvació per pura gràcia tant a jueus com a gentils. Ni els uns ni els altres hem fet res per merèixer-ho, i ho acceptem sense arribar a entendre la ment de Déu.
Quan un text de les Escriptures ens sembli complicat, no oblidem que els pensaments de Déu són infinitament superiors al nostre enteniment. Demanem-li que ens mostri a través del seu Esperit allò que ens vol ensenyar, i confiem en la seva infinita saviesa.
“Quina profunditat tenen la generositat, la saviesa i el coneixement de Déu! Que en són d’inescrutables, les seves decisions, i d’inexplorables, els seus camins! Qui ha conegut mai la ment del Senyor? I qui ha estat mai el seu conseller? O bé, qui s’ha avançat mai a deixar-li res perquè li ho hagi de tornar?” ROMANS 11:33-35*
No oblidem mai qui és Ell, i qui som nosaltres. D'aquesta manera mantindrem l'actitud correcta davant del Rei de reis.
“Ell és l’origen, el mitjà i el terme de l’univers. A ell sigui la glòria pels segles. Amén.” ROMANS 11:36*

* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana

A Romans 9:20 llegim:  “Però qui ets tu, home, per a discutir amb Déu?”
Ja a la primera part del capítol 9, Pau ha estat qüestionant les nostres idees sobre Déu, afirmant veritats que han de quedar clares a les nostres ments.
En primer lloc, al verset 6, i després d'haver exposat la condició del poble jueu davant Déu i a través de la història, Pau afirma que la paraula de Déu no falla.
Al verset 14, durant la seva explicació de com Déu va escollir Jacob i no Esaú, planteja i resol un dubte comú a l'ésser humà. Diu així: “Què direm, doncs? ¿Que en Déu hi ha injustícia? De cap manera!” Romans 9:14 BCI
Déu és sobirà per prendre decisions i és perfectament just. El seu favor no depèn de si podem oferir-li molt, ni de poca cosa que li puguem donar. El verset 16 afirma: “Per tant, tot depèn no del voler o dels esforços humans, sinó de la compassió de Déu.” Romans 9:16 BCI
No importa quant ens preocupem, Déu és el que dona, i Ell dona segons la seva misericòrdia i segons la seva voluntat. Per això al verset que ja hem llegit diu: “Però qui ets tu, home, per a discutir amb Déu? És que la figura pot dir al qui l’ha modelada: Per què m’has fet així? El terrisser, no és amo de la seva argila per a modelar amb la mateixa pasta vasos nobles i atuells ordinaris?” Romans 9:20-21 BCI
Per què discutiríem amb Déu sobre les seves decisions? Qui creiem que som? Potser mereixem els uns més que els altres? Déu està deixant clar una vegada més que ningú en aquest món no mereix la seva misericòrdia, i quan Déu la dona, no l'hem de qüestionar. Nosaltres som el fang i Ell és el terrisser: Potser “dirà el got de fang a qui el va formar: Per què m'has fet així?”
Fàcilment, qüestionem les bondats de Déu, fàcilment dubtem de la veracitat de les paraules. I això és un menyspreu inacceptable. El text ens explica que Déu té potestat sobre la seva creació, i no fem bé de qüestionar la seva voluntat.
No és la primera vegada que Déu ofereix misericòrdia a aquells que no la mereixen. “Tal com diu en el llibre d’Osees: Anomenaré «Poble meu» el qui no era el meu poble i «Estimada» la qui no era estimada. I al lloc on els havien dit: «Vosaltres no sou el meu poble», allà mateix els anomenaran «Fills del Déu viu».” Romans 9:25-26 BCI “I tal com el mateix Isaïes havia predit: Si el Senyor de l’univers no ens hagués deixat una descendència, hauríem estat com Sodoma, ens hauríem assemblat a Gomorra.” Romans 9:29 BCI
Tots mereixíem càstig, i Déu ens ha ofert misericòrdia i salvació.
No hem d'oblidar qui som i qui és Déu. No intentem discutir amb Déu sobre les seves decisions. No ens pensem millors que Déu, més savis o més poderosos, perquè el principi de la saviesa és el temor de Déu.
En lloc de defensar les nostres idees davant Déu, humiliem-nos i demanem que La seva voluntat sigui feta. Creguem en Déu amb el nostre cor i confessem amb la nostra boca. Perquè com  diu a Romans 10:9-11 ”Si amb els llavis confesses que Jesús és el Senyor i creus en el teu cor que Déu l’ha ressuscitat d’entre els morts, seràs salvat. Qui creu de cor, rep la justícia; qui confessa amb els llavis, obté la salvació. Diu l’Escriptura: Cap dels qui creuen en ell no quedarà confós.“ Romans 10:9-11 BCI
Creu en la seva bondat, i descansa en la seva saviesa. Permetem que les mans poderoses i amoroses del Déu de l'Univers ens modelin segons la seva voluntat.

Déu ha deixat clar a Sa Paraula que en el que és bo i en el que és dolent, Ell és amb nosaltres. Ens va predestinar, ens va cridar, ens va justificar, i ens va glorificar. I com hem vist, a la nostra vida diària amb Ell, no deixa de concedir-nos favors de gràcia i misericòrdia.
Quan érem enemics de Déu (Romans 5:10-11) i esclaus del pecat (Romans 6), ens va lliurar, i ens va donar el seu Esperit Sant perquè habitant en nosaltres ens vivifiqués, i perquè quan no sapiguem com pregar, intercedeixi per nosaltres, "I el qui coneix els cors sap quin és el voler de l’Esperit: l’Esperit intercedeix a favor del poble sant tal com Déu vol.” Romans 8:27 BCI
Quan preguem a Déu, no en les nostres pròpies forces, sinó en l'Esperit, estem pregant-li que sigui la Seva voluntat la que operi en les nostres vides, perquè en la Seva voluntat sempre hi sortim guanyant.
Això és el que Romans 8:28 ens ensenya. Ve just darrere del pensament que quan l'Esperit Sant intercedeix per nosaltres, la voluntat de Déu a les nostres vides produeix l'obra perfecta de Déu en nosaltres, de manera que la resolució de la nostra situació glorifiqui aquell que ens va escollir, ens va cridar, ens va justificar i ens te ja com glorificats en Ell. La glorificació és una cosa futura per a nosaltres, però als ulls de Déu, el propietari del temps, ja ha passat, perquè el que Ell ha determinat, es pot donar per fet.
Així que “Què més podem dir, després d’això?” Ens repta Pau a Romans 8: 31*: “Si Déu és a favor nostre, qui se’ns posarà en contra?”
Aquesta és una pregunta retòrica, de les quals no espera ser contestada perquè té una sola resposta: Si Déu és del nostre costat, NINGÚ no pot contra nosaltres. Per això el text reafirma: “Aquell qui no va plànyer el seu propi Fill, sinó que el va oferir per tots nosaltres, com podem imaginar que no ens ho regali tot juntament amb ell?” ROMANS 8:32*
Potser dubtem que Déu pugui o vulgui donar-nos tot allò de que tenim necessitat? Si ja ens ha donat fins i tot al seu propi fill per salvar-nos, com no ens donarà també totes les altres coses que als seus ulls, i als nostres haurien de ser també, de menor importància?
L'apòstol continua amb preguntes retòriques per ajudar-nos a contemplar a qui lluita per nosaltres, el nostre aliat i defensor: “Qui podrà acusar els escollits de Déu? Déu és el qui justifica.” ROMANS 8:33* llavors ningú no pot presentar acusació vàlida davant el Jutge. 
“Qui gosarà condemnar? Crist Jesús és el qui va morir; millor dit, el qui fou ressuscitat, el mateix que està a la dreta de Déu, el mateix que intercedeix a favor nostre.” ROMANS 8:34*
El verset 26 ens deia que l'Esperit Sant intercedeix per nosaltres en la pregària, i aquí veiem que Crist intercedeix per nosaltres davant de qualsevol acusació del maligne. Per això estem completament i constantment coberts d'acusació davant del Pare. És per aquest motiu que, el capítol 8 pot començar amb l’afirmació: “Ara ja no queda cap condemnació per als qui estan en Crist Jesús”.
En aquesta condició rebem la darrera pregunta: “Qui ens privarà de l’amor de Crist? ¿Tribulacions, angoixes, persecucions, fam, nuesa, perills, espasa?” ROMANS 8:35*
Pots anticipar-ne la resposta?
Exactament: RES ni NINGÚ…
Afirma l'apòstol amb seguretat: “Tanmateix, de totes aquestes proves en sortim plenament victoriosos per mitjà d’aquell qui ens ha estimat.” “Perquè estic segur que ni la mort ni la vida, ni àngels ni principats, ni el present ni el futur, ni poders, ni altures ni profunditats, ni cap altra cosa creada no podrà separar-nos de l’amor de Déu, manifestat en Crist Jesús, Senyor nostre.” ROMANS 8:37-39*
Queda clar, oi? Tenim la victòria assegurada sempre que ens enfrontem a la vida amb Déu al nostre costat, sempre que hàgim estat reconciliats amb Déu a través de Crist Jesús.
Pau els diu al verset 12* “Així, doncs, germans, estem endeutats, però no amb la carn, perquè hàgim de viure seguint les seves inclinacions. Si seguíssiu el tarannà de la carn faríeu cap a la mort; però si per l’Esperit feu morir les obres del cos, viureu.” ROMANS 8:12-13
Escollim viure en l'Esperit per la gràcia de Déu i a través de Jesucrist nostre Senyor; perquè així ens assegura Déu que no hi ha condemnació. I estant del seu costat descansem en la seguretat que no hi ha força en aquest univers que ens pugui separar de l'amor de Déu.

* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana

Saps què és el millor d'aquest regal que Déu ens dona? Que ve amb molts més regals inclosos. Quan rebem el regal de vida eterna per la fe en Crist obtenim sens dubte la salvació eterna, però ja en aquesta vida, rebem molt més al mateix paquet.
Romans 5 ens diu que tenim pau amb Déu. Als versets  9 i 11 ens diu que “som salvats del càstig” de Déu, i hem obtingut la reconciliació. Llegim al  verset 2 que tenim “accés a la gràcia de Déu”. Gràcia significa, “favor no merescut.” i en Crist obtenim el favor de Déu que ningú no mereix. És a dir, que en rebre el regal de la salvació, no només som salvats del càstig de Déu envers el pecat, sinó que entrem en un estat de gràcia, és a dir, rebem favors de Déu, accions a favor nostre que nosaltres en realitat no mereixem. Ara podem gaudir d'una pau que Déu dona i que és impossible experimentar abans de rebre Crist.
L'apòstol ens diu que fins i tot en els moments difícils, quan passem per tribulacions en aquesta vida, els qui som fills de Déu, rebem una sèrie de regals durant aquesta tribulació. Per això els versets 2-4* emfatitzen que podem descansar tant en els moments bons com en els dolents; diu així: “Per ell, també, mitjançant la fe, hem tingut accés a aquesta gràcia en què ens mantenim, i tenim el goig en l’esperança de la glòria de Déu. I no sols això, sinó que també sentim goig en les tribulacions, sabent que la tribulació engendra paciència; la paciència, virtut sòlida; la virtut sòlida, esperança.” És a dir, quan passem tribulació, la nostra paciència és enfortida, i podem contemplar la prova, és a dir, l'evidència que Déu és el que ens sosté. Això verifica l'esperança que tenim en Déu. Ens confirma que la nostra esperança està fixada en el lloc correcte, en la sobirania, la saviesa i l'amor de Déu, i d'aquesta manera confiem que mai no ens sentirem defraudats d'haver confiat en Déu. Ja ho confirmava l'apòstol Pau al capítol 1:16 quan deia: “Perquè no m’avergonyeixo de l’evangeli, que és poder de Déu per a salvar tothom qui creu”  ROMANS 1:16*. L'esperança dipositada en Déu mai no ens avergonyirà; podem descansar en aquesta veritat.
Hi haurà moments en què aquesta esperança no presenti evidències, en què les circumstàncies del moment no ens permetin veure aquesta finalitat que desitgem. Ens diu Romans que aquells que tenim l'Esperit de Déu a les nostres vides patim juntament amb la mateixa creació de Déu en veure l'estat actual del món, però la nostra esperança no està posada en aquest món, sinó que “esperem amb ànsia l’afillament, que és el rescat del nostre cos” Romans 8:23.
Llegim a Romans 8:24-25* “ja que és en l’esperança que vam ser salvats. Ara bé, esperança d’allò que veiem no és esperança: si ja ho veiem, a què treu esperar encara? En canvi, si esperem allò que encara no veiem, ens cal constància per esperar.” 
En els moments que no puguis veure aquesta glòria futura, recorda que Déu és fidel. Deixem que aquesta tribulació present sigui una altra oportunitat d'experimentar la cura i la protecció de Déu a la nostra vida, i no perdem de vista l'evidència de l'esperança que tenim a través de Crist.

* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana

Voldria que reflexionéssim avui sobre el poder que actua a cada cristià des del moment de la salvació en Crist.
Romans 8:10-11* presenta una preciosa veritat; diu així: “Però si Crist és en vosaltres, encara que el cos és mort per causa del pecat, l’Esperit es viu per causa de la justícia. I si l’Esperit del qui va ressuscitar Jesús d’entre els morts habita en tots vosaltres, el mateix que va ressuscitar Jesucrist d’entre els morts vivificarà també el vostre ésser mortal per mitjà del seu Esperit, que habita en vosaltres.”
Encara que Romans 8 sempre ha estat el meu capítol favorit a tota la Bíblia, aquest verset va cobrar gran importància per a mi no fa gaires anys. El capítol 8 està dividit en moltes Bíblies en dues seccions, una que han titulat “Vivint en l’Esperit" i una segona anomenada “Més que vencedors”. Això fa que al nostre cap separem aquestes dues seccions, però proposo que l'únic motiu pel qual podem ser vencedors és per l'Esperit que habita en nosaltres.
El text ens diu que si Crist està en nosaltres, malgrat que aquest cos mortal continua influenciant la nostra vida diària, tenim l'Esperit Sant del Déu del cel dins nostre, donant-nos vida.
Per si no has parat a reflexionar en aquesta fascinant veritat, et convido a indagar amb mi en la veritat que ens comunica l'apòstol. El verset 11 diu: “I si l’Esperit del qui va ressuscitar Jesús d’entre els morts habita en tots vosaltres, el mateix que va ressuscitar Jesucrist d’entre els morts vivificarà també el vostre ésser mortal per mitjà del seu Esperit, que habita en vosaltres”. ROMANS 8:11
Qui és aquest Esperit que habita en nosaltres? És l'Esperit que va aixecar dels morts a Jesús. És un Esperit capaç de donar vida a un cos mort; té victòria sobre la mateixa mort. L'apòstol continua dient que és Déu mateix qui vivifica el teu cos mortal a través del seu Esperit. Aquest text no fa pensar que l'Esperit Sant a l'interior d'un cristià té graus de poder. L'Esperit Sant que habita dins teu és el mateix que va aixecar Jesús de la mort.
Algunes persones tenen por de donar la seva vida a Crist perquè creuen que Déu no els podria perdonar. El text pregunta: Potser penses que l'Esperit no et pot donar vida a tu? Aquest és l'Esperit que va aixecar dels morts Crist Jesús, la resurrecció que ha proveït vida per a tothom que la vulgui.
Dubtes de la salvació en Crist? Diuen els versets 15-17*: “No heu rebut pas un esperit d’esclavatge per a recaure en el temor, sinó que heu rebut un Esperit d’adopció filial que ens permet clamar: Abba, Pare! El mateix Esperit s’uneix al nostre esperit per assegurar-nos que som fills de Déu. I, si som fills, també som hereus; hereus sí, de Déu, i cohereus amb Crist, ja que si compartim els seus sofriments també compartirem la seva glòria.”
L'obra de salvació és completa i és afirmada contínuament per l'Esperit Sant. Si has acceptat l'obra de Crist a favor teu, demana-li que el seu Esperit doni testimoni a la teva ment i al teu cor. L'Esperit Sant ens hauria de donar la seguretat que per la gràcia de Déu som fills i hereus de la gràcia.
Quan estiguis passant per tribulacions; quan les situacions a la teva vida et produeixin temor o ansietat, recorda que si Crist és en tu, habita en tu el mateix esperit que va donar vida al cos inert de Jesús. Si l'Esperit ho va fer en Ell, per què hauríem de sentir aquesta por i ansietat? El verset 18 ens anima dient: “Considero, a més, que els sofriments del temps present no són comparables a la glòria que s’ha de reflectir en nosaltres.” ROMANS 8:18*. Aquesta tribulació que estàs passant és momentània, però la glòria futura és eterna.
No deixis de comunicar-te amb el teu Creador i Salvador, perquè aquest mateix “Esperit ve en ajuda de la nostra feblesa perquè nosaltres no sabem prou bé què hem de demanar, per pregar com cal, però l’Esperit en persona intercedeix per nosaltres amb gemecs indescriptibles”, ens diu el verset 26.
Aprofitem la benedicció de tenir l'Esperit Sant de Déu habitant al nostre interior, ja que aquest que és poderós per aixecar dels morts és el que vivifica el nostre ésser.
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana

“Tingueu present això: l’home vell que hi ha en nosaltres ha estat crucificat amb ell per tal que el cos del pecat sigui eliminat, i així ja no siguem més esclaus del pecat, ja que quan un ha mort queda lliure del pecat.” Romans 6:6-7*
El capítol 6 de Romans presenta un argument molt interessant. L'apòstol Pau ha estat explicant que quan hi ha molt pecat, la gràcia de Déu encara és més abundant. La gràcia de Déu, el seu favor cap a l'ésser humà quan aquest no s'ho mereix, és molt més gran que qualsevol mal que l'home pugui cometre. No obstant això, aquesta veritat no pot portar ningú a la conclusió que podem pecar tot allò que vulguem.
Pau exposa aquest pensament fal·laç en els primers versets del capítol: “Què volem dir, doncs? Què ens hem de mantenir en el pecat a fi que la gràcia abundi? De cap manera! Els qui hem mort en el pecat, com podrem viure encara dins del pecat? No sabeu que tots els qui hem estat batejats en el Crist Jesús hem estat batejats en la seva mort?” ROMANS 6:1-3*.
Pau proposa que si hem rebut la salvació de Crist, hem mort al pecat. Els versets següents expliquen que en el moment de la nostra identificació amb el Salvador, hem deixat el nostre vell ser esclavitzat al pecat i hem nascut a una nova vida.
Això està clarament il·lustrat en el baptisme que presenten els evangelis, representant la nostra mort i resurrecció amb Crist. Baixem a les aigües del baptisme il·lustrant la mort al pecat, i pugem, representant una vida nova en Crist.
Hi ha una història coneguda d'un home que netejant l'església va trobar una pipa de fumar al baptisteri. Portava unes inicials que coincidien amb un senyor que acabava de batejar-se el diumenge anterior, així que li va lliurar l'objecte perdut. Tot i això, aquest senyor que havia estat batejat va examinar la pipa i li va respondre: “No, això no em pertany.” Què estrany?, va dir el conserge, porta les seves inicials. El senyor li va insistir: “Pot ser que pertanyés a l'home que va entrar al baptisteri, però per descomptat no pertany a l'home que en va sortir.” Ell havia rebut una vida nova quan va rebre Crist, i ara ho feia evident amb aquest gest en el moment del seu baptisme públic. En aquesta nova vida, les coses que abans no podíem dir que no, ara no ens criden l'atenció. O sí?
En principi el pecat ja no hauria de tenir domini del nostre ésser. El títol d'aquesta reflexió pot semblar estrany, però la veritat és que quan algú ha mort ja no experimenta desitjos; no té la temptació de menjar o fer allò que abans feia. Tanmateix, és evident que encara que hem mort el pecat, seguim sentint temptacions i lluitant amb aquelles actituds o pràctiques que no volem fer. Pau en parla al capítol 7. Quan algú ha perdut un cònjuge, no hi ha infidelitat si es casa amb un altre. La vídua s'hauria de sentir lliure per estimar un altre home, i tanmateix, a l’àmbit espiritual, moltes vegades seguim intentant ser fidels al pecat, al qual ja hem mort en Crist.
Al verset 15 Pau diu: “De fet, allò que faig no ho entenc, ja que no faig allò que vull, sinó que faig allò que detesto.” ROMANS 7:15*. Sembla que el pecat continua tenint influència en nosaltres. Continua Pau dient: “Sé per experiència que el bé no habita en mi, és a dir, en la meva condició humana, perquè, estant al meu abast el voler actuar correctament, se’m fa impossible de dur-ho a terme, atès que no faig el bé que vull, sinó que faig el mal que no vull. De fet, atenent l’home interior, sento atracció per la Llei de Déu, però veig en mi, en el meu cos, una llei diferent que fa la contra a les regles de la meva raó i em fa presoner amb la llei del pecat que porto dintre meu. Pobre de mi! Qui em deslliurarà d’aquest cos de mort?” ROMANS 7:18-19, 22-24*
Has notat la lluita interna de l'apòstol? Segur que tu mateix ho has experimentat. I és que mentre visquem en aquest cos, seguirem lluitant amb la nostra humanitat, fins al moment que anem a la presència del Senyor. Però l'apòstol contesta el seu propi dilema al final del capítol 7 proclamant: “Serà la gràcia de Déu per mitjà de Jesucrist, Senyor nostre!” ROMANS 7:25*. Crist és el qui ens deslliura d'aquest cos de mort.
Ho explica clarament Romans 6:8,11* “I si hem mort amb el Crist, creiem que viurem també juntament amb ell, igualment vosaltres, feu-vos el compte que heu mort pel que fa al pecat i que viviu per a Déu en Crist Jesús.”
Pau conclou el capítol sobre la mort al pecat amb aquestes paraules per al creient:
“Per tant, que el pecat no domini el vostre ésser mortal, de forma que us deixeu portar per les seves passions, ni deixeu els vostres membres a l’albir del pecat perquè en faci armes d’injustícia; al contrari, com a morts que han recobrat la vida, oferiu-vos personalment a Déu, amb tot el que sou, com a armes de justícia per a Déu.” ROMANS 6:12-13*
Recorda que hem canviat aliances. Diu la Paraula: “Però ara, deslliurats de l’esclavatge del pecat i esdevinguts servents de Déu, tenim com a fruit la santedat, i com a terme, la vida eterna. Perquè la paga del pecat és la mort, mentre que el do gratuït de Déu és la vida eterna en Crist Jesús, Senyor nostre.” ROMANS 6:22-23*
Declarem-nos morts a la iniquitat i la tirania del mal, i visquem en justícia i santificació, gaudint de la llibertat que tenim en Crist Jesús.
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana

Podries explicar la diferència entre un premi i un regal? Podríem dir que un premi és una cosa que guanyes a causa dels teus talents o esforços, un mèrit pel qual tu has treballat i diguem que mereixes. El diccionari ofereix diversos termes relacionats, entre ells una “paga” o “remuneració” “recompensa” “compensació.” Un premi és una compensació pel que ets o has fet; una paga és una remuneració sobre la base d'un acord o una tasca acomplerta
El regal, a l'altre extrem, és una cosa per la qual tu no has treballat. No està vinculat al teu esforç ni a les teves capacitats. És una cosa que mostra l'estima d'una altra persona cap a tu, i encara que acostumem a donar regals per haver nascut, o haver arribat a certes fites a la vida, els regals no són una cosa “merescuda” o “obtinguda”, sinó una cosa donada immerescudament.
Romans 6:23* ens diu que “Perquè la paga del pecat és la mort, mentre que el do gratuït de Déu és la vida eterna en Crist Jesús, Senyor nostre.”
Aquest text explica que la paga, és a dir, la remuneració, la compensació o el premi derivat de tenir o practicar el pecat és la mort.
Romans 3:23* ens diu: “perquè tots van pecar i estan privats de la presència de Déu,”Com que estan destituïts o exclosos, no mereixem ser part de la glòria de Déu.
Els versets 9-11 afirmen que tant jueus com gentils estem en la mateixa condició. Diu Pau: “Doncs, què? Tenim algun avantatge? No cap; perquè ja hem demostrat que tots, tant jueus com no jueus, estan sota el domini del pecat. Tal com diu l’Escriptura: “No hi ha cap home just, ni un de sol. No n’hi ha cap d’assenyat, no n’hi ha cap que busqui Déu.” ROMANS 3:9-11*. Com que “tots van pecar” i “No hi ha cap home just, ni un de sol” hem d'entendre que la mort és la justa remuneració que cada ésser humà mereix.
Tanmateix, com trobem a través de les Escriptures, a la segona part de Romans 6:23 veiem l'altra cara de l'assumpte, la solució a aquesta condició desesperant. Diu que la paga del pecat és mort, però el do gratuït, (és a dir, el regal) de Déu és vida eterna en Crist.
La justa retribució és mort, però el regal de Déu és vida eterna. Recordem que el regal no és una remuneració justa. Per això és que Pau diu a Romans 3:24-28* que som “justificats gratuïtament per la seva generositat, gràcies al rescat que es troba en el Crist Jesús.” És a dir, aquest regal és de l'únic que no ha pecat, i per tant no té la condemna de la mort; aquest és Crist. Romans 5:1-2* ens diu que “Justificats, doncs, per la fe, tenim pau amb Déu per mitjà de nostre Senyor Jesucrist.”
Ens diu Romans 3:26* “que ell és equitatiu i perdonador del qui té la fe en Jesús.” “Per ell, també, mitjançant la fe, hem tingut accés a aquesta gràcia” ROMANS 5:2* a aquest regal de vida. 
Romans 5:18-19* repeteix: “Per tant, així com per una sola transgressió en resultà la condemna de tots els homes, (aquest és Adam també així, per un acte de fidelitat d’un de sol, (Jesucrist) n’ha resultat la justificació i la vida per a tots els homes. És a dir, de la mateixa manera que la desobediència d’un sol home (Adam) va constituir tothom en pecador, així també per mitjà de l’obediència d’aquest sol home (Jesucrist) seran constituïts justos tots els altres.”
Si el pecat va entrar al món per Adam, la solució al pecat va ser comprada i és oferta com un regal per Crist Jesús.
Com a humans, pels nostres propis mèrits ens hem guanyat la condemna de mort; aquesta és la nostra justa retribució, però Crist ha comprat per a nosaltres amb la seva pròpia sang la vida, vida eterna, ni més ni menys, per a tothom que la desitgi. I l'únic requisit per obtenir-la és la fe en Crist.
A Romans 3:27-28* se’ns pregunta: “On és, doncs, l’orgull humà? Ha quedat exclòs. Per quina llei? ¿La de les obres? No, sinó per la Llei de la fe.” Lògic. Si fos per obres, no seria un regal, sinó un premi o una retribució.
Romans 4:4-5* ens diu:  “Ara bé, al qui fa una obra no se li compta el salari com una gratificació, sinó com a paga d’un deute, mentre que al qui no fa cap obra, però creu en aquell qui restableix el pecador, la seva fe li és comptada com a justícia.”
El capítol 5 conclou amb aquesta afirmació: “per tal que, així com el pecat regnà per la mort, així també la gràcia regnés per la justícia que duu a la vida eterna, mitjançant Jesucrist, el nostre Senyor.” ROMANS 5:21*
Pau ens explica que ja no hem de carregar la paga del pecat. Romans 5:6* ens diu que “Quan nosaltres encara estàvem incapacitats, fou aleshores, en el moment oportú, que el Crist va morir pels culpables.” I a Romans 5:8* llegim “però Déu demostrà el seu amor envers nosaltres, perquè quan encara érem pecadors, el Crist va morir per nosaltres.”
Així que els que rebem aquest regal podem dir amb Pau: “que també ens sentim gojosos en Déu pel nostre Senyor Jesucrist, pel qual hem rebut la reconciliació.” ROMANS 5:11*
Hem estat reconciliats amb Déu mitjançant l'únic que ens podia reconciliar. Això no s'aconsegueix per complir cap llei, ni de jueus, ni cap religió. Això només es pot rebre com un regal de part de Déu, per una fe sincera a Jesucrist, el que va comprar el regal. Menysprear-lo et deixa amb la justa paga pel teu pecat. Acceptar-lo et dona la vida eterna en Crist, la pau i la reconciliació amb el Creador.
*BEC: Bíblia Evangèlica Catalana