Reflexos de la seva glòria

Que poc que ens agrada patir! És normal per a l'ésser humà evitar el patiment i l'opressió. No obstant això, fins i tot les situacions difícils que arriben a la nostra vida poden comportar resultats favorables en diferents aspectes. A Fets veiem com l'opressió i la persecució van portar l'església de Crist a dispersar-se i així portar l'evangeli a diferents zones del mapa.
La mort d'Esteve a mans d'aquells que odiaven l'evangeli de Crist va iniciar una persecució dels del Camí, com els anomenaven aleshores. Els creients a Jerusalem van haver de sortir per tota la regió de Judea i de Samaria mentre els apòstols van romandre a Jerusalem, i van donar sepultura a Esteve. Però Saule, un fariseu present a la mort d'Esteve “solava l'església, i entrant casa per casa, arrossegava homes i dones, i els lliurava a la presó.” Les autoritats jueves a Jerusalem insistien a reprimir l'avivament que Crist havia impulsat. I mentre ells lluitaven per apagar la flama de l'Esperit, veiem al capítol 8 de Fets que aquells que havien de fugir de Jerusalem seguien predicant l'evangeli allà on anaven.
Felip, un dels set diaques elegits pels apòstols per ajudar l'església va sortir cap a Samaria, on Déu va fer senyals i molts van rebre la Paraula. Ens explica Lluc com l'Esperit del Senyor va guiar Felip cap a Gaza perquè pel camí es trobés amb un alt dignatari de la reina Candace d'Etiòpia que tornava de Jerusalem. L'eunuc etíop anava al seu carro mentre Felip corrent intentava mantenir-se a la mateixa alçada del carruatge. Felip li va preguntar a l'eunuc si entenia què estava llegint. Aquest home que tornava d'adorar al temple li va dir que llegia del llibre d'Isaïes, i va demanar a Felip que pugés al carro amb ell si li podia explicar el que llegia. Felip va pujar, i li va explicar el que Isaïes ensenyava sobre el Messies. «I el passatge de l’Escriptura que llegia era aquest: Com una ovella fou dut a l’escorxador, i com un anyell davant del seu esquilador, ha emmudit i no obre la boca. En la humiliació, el seu judici li ha estat negat; i del seu destí, qui se’n preocupa? Perquè ha estat segat de la terra dels vivents.» Felip li va explicar l'evangeli de Jesús, i l'eunuc va posar la seva fe en Crist i va ser batejat. Després d'això, Felip va continuar cap a Cesarea, i anunciava les bones noves de l'evangeli per on anava.
Aquells que perseguien els cristians no es van donar per vençuts, sinó que vam trobar Saule de Tars anant cap a Damasc a la recerca dels cristians que havien sortit de Jerusalem i que estaven estenent el missatge de l'evangeli fins més enllà de les regions de Judea i Samaria.
Ja els havia anunciat Jesús en ascendir al cel que li serien testimonis a Jerusalem, a Judea, a Samaria i fins a l'últim de la Terra. I els líders que s'oposaven a Jesús estaven, si es pot expressar així, fent necessari complir aquesta tasca.
Aquest viatge de Saule per destruir l'expansió de l'evangeli resultaria, sense saber-ho encara, en un avivament  més gran a l'església de Crist de l’època.
Molts van patir. Joan i Pere van ser empresonats en moltes ocasions, i en totes Déu els va ajudar, arribant a predicar l'evangeli fins i tot en cadenes. Alguns van haver de morir a causa de l'evangeli, com va ser el cas d'Esteve, o de Jaume, germà de Joan, el qual va ser ferit d'espasa a mans del rei Herodes, el mateix cruel Herodes que havia manat tallar el cap de Joan el Baptista .
Però el missatge de salvació de Crist és viu i és eficaç; i és per a temps bons i per a temps dolents. El missatge de salvació produeix goig per als que el reben i amargor per a aquells que el rebutgen. Les reaccions a la veritat de l'evangeli poden ser oposades, però alguna cosa queda clara, i és que quan una persona és confrontada amb la seva necessitat personal de penediment davant del regal de fe que Crist ofereix, no pot sortir com estava; o el rep joiós, o desenvoluparà un rebuig a aquesta veritat que el portarà a un judici etern.
La nostra tasca com a seguidors de Crist és compartir la veritat com van fer els primers creients, estant disposats a rebre la resposta que vingui. Això no està sota el nostre control, però sí sota la supervisió perfecta de Déu. L'obra de fe a cada cor prové de l'Esperit Sant de Déu i cada persona és responsable de la resposta a aquesta invitació. 
Que la paraula de Déu creixi i es multipliqui com en els dies que narra el llibre dels Fets, i transformi molts cors al nostre entorn.

* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana

Ens explica Fets 2:42-47 les experiències que van viure els primers cristians a Jerusalem,  després del lliurament del promès Esperit Sant. Com havia indicat la profecia de l'Antic Testament, i per deixar evidència que això era el lliurament de la promesa, Déu va permetre que els apòstols fessin moltes meravelles i senyals. Aquests miracles van succeir perquè tots els presents poguessin identificar el compliment de la paraula donada per Déu al llibre de Joel (Joel 2)
Enmig dels senyals que vivien, molts que havien sentit el missatge durant el ministeri terrenal de Crist van creure l'evangeli i es van unir a l'església. Ens diu el text que els creients estaven atents a les necessitats d'altres creients, i alguns fins i tot venien els seus béns per ajudar els necessitats. No hem d'entendre del text que vivien en comunes ni que ningú no tingués res propi, perquè veiem que cadascú tenia casa seva. Fins i tot, quan una família venia el seu terreny, tenien el dret de guardar el preu de la venda. Això ho veiem en la trista història d'Ananies i Safira, els quals, volent ser com alguns que havien venut els seus béns per ajudar els necessitats, però alhora mantenir part dels diners, van decidir mentir sobre el preu de venda de la seva hisenda. Pere els va assegurar que el seu pecat no va ser quedar-se amb els diners que els pertanyien. El seu pecat va ser mentir pel que fa a això.
Els primers cristians es reunien per adorar Déu i passar temps junts a diferents cases, i també es reunien al temple contínuament, perseverant en la Paraula i la pregària. Fets 5:42* «I no paraven ni un sol dia, en el temple i per les cases, d’ensenyar i anunciar la bona nova que Jesús és el Crist.» Sens dubte, es mantenien units i s'ajudaven els uns als altres. I tot això ho feien, com llegim a Fets 2, amb alegria i senzillesa de cor.
Aquesta fervent església de Jerusalem va créixer en nombre, i ens narra Lluc que va tocar la vida del poble sencer. «I el Senyor cada dia afegia a l’església els qui s’anaven salvant.» FETS 2:47*. Quin preciós exemple per a qualsevol grup de creients a qualsevol lloc.
Aquesta església a Jerusalem patia oposició dels líders de la ciutat, sent Pere i Joan arrestats en diverses ocasions per predicar la Paraula. Però els apòstols «van sortir del davant del Sanedrí joiosos per haver estat considerats dignes d’aquell ultratge en pro del Nom.» FETS 5:41*. Pere i Joan van ser alliberats per la gràcia de Déu i van poder continuar predicant la Paraula, però no tots els que compartien el nom de Crist van tenir la mateixa sort.
Esteve, un dels homes que ajudaven els apòstols a servir als creients a Jerusalem va ser assassinat per predicar la Paraula. Alguns que volien fer-li mal, en veure que no podien trobar res de què acusar-lo, havien mentit contra ell, acusant-lo de blasfèmia i de voler destruir el temple. Quan el principal sacerdot el va interrogar, Esteve va fer un llarg discurs sobre la trajectòria del poble d'Israel, i com el poble de Déu havia donat l'esquena a Déu malgrat el gran amor del Senyor cap a ells. Esteve va reprendre els qui escoltaven amb aquestes paraules: «Tossuts i tancats de cor i oïda! Vosaltres sempre resistiu l’Esperit Sant; feu el mateix que els vostres pares. Quin dels profetes no han perseguit els vostres pares? Van matar els qui profetitzaven sobre la vinguda del Just, de qui vosaltres ara us heu fet traïdors i assassins.» FETS 7:51-52*
I sentint aquests a Esteve, es van enfurismar molt i el van treure de la ciutat, i el van apedregar violentament. Confrontats amb l'evangeli no se'n van penedir, sinó que es van enfurismar. Esteve va perdre la seva vida aquell dia, però la vida eterna en Crist ningú no se la podia arrabassar. Llegim que «Esteve, ple de l’Esperit Sant, fixant la mirada al cel veié la glòria de Déu i Jesús dempeus a la dreta de Déu, i digué: “Veig el cel obert i el Fill de l’Home dret a la dreta de Déu.”» FETS 7:55-56 *
Aquells creients a Jerusalem sabien que visquessin o que morissin, tenien l'esperança de reunir-se amb el seu Salvador. Això és cert de l'església de Crist a qualsevol lloc i en qualsevol moment històric. El que compartien ells i podem compartir nosaltres és la seguretat que servim un Déu viu i amorós, el poder del qual sana i salva, més enllà de la mort.
Romans 8 ens ensenya que res ni ningú  ens pot separar de l'amor de Crist. La seva obra perfecta és el que uneix la seva església a través de la història. A Ell sigui la glòria!


*BEC: Bíblia Evangèlica Catalana

Ens explica Lluc al capítol 3 de Fets que Pere i Joan van guarir a un coix de naixement que demanava almoina fora del temple. Aquest, en veure's curat, no se'n va anar, sinó que ens diu el text que va entrar al temple amb ells, i «Com que ell anava agafat a Pere i Joan, tot el poble, impressionat, va córrer per a unir-se a ells al pòrtic anomenat de Salomó. Pere, en veure l’aglomeració, els digué: Homes d’Israel, per què us admireu d’això? Per què ens mireu com si haguéssim fet caminar aquest home amb el nostre poder o la nostra pietat? El Déu d’Abraham, d’Isaac i de Jacob, el Déu dels nostres pares, glorificà el seu servent Jesús, aquell qui vosaltres vau lliurar i vau rebutjar quan va comparèixer davant Pilat, tot i que ell el volia deixar anar» FETS 3:11-13*
Al verset 15 Pere els acusa dient: «vau matar l’autor de la vida, però Déu el ressuscità d’entre els morts i nosaltres en som testimonis.» FETS 3:15* Pere aquí identifica Jesús com “l'Autor de la vida,” deixant clara la seva deïtat. Era pel poder d'aquest Autor de la vida que aquest home coix havia estat curat, i no obstant això, en lloc de penedir-se i reconèixer Jesucrist com a Salvador, ells havien rebutjat el Messies.
Al verset 19 veiem que Pere una vegada més convida els oients a venir a Crist dient: «Per tant, penediu-vos i convertiu-vos, a fi que els vostres pecats us siguin esborrats, a fi i efecte que vinguin de part del Senyor els temps de repòs» FETS 3:19-20*
Ens diu el capítol 4 que mentre parlaven, van venir els sacerdots amb els caps de la guàrdia del temple i els saduceus, els quals negaven la resurrecció, i van arrestar Pere, Joan, i l'home que havia estat curat, i els van tancar a la presó fins a l’endemà. Pensaven que arrestant-los acabarien amb el missatge de Jesucrist, però ens diu el text que els que van sentir van creure, i es van convertir a Crist uns 5000 homes. Imaginem el nombre de dones i nens que també haurien cregut a la predicació de Pere i els altres deixebles.
Davant aquesta revolta, els governadors i líders religiosos es van reunir per qüestionar els deixebles, preguntant-los: «Els van fer posar al mig i els interrogaren: Amb quin poder, o en nom de qui feu, vosaltres, això?” Llavors Pere, ple de l’Esperit Sant, els digué: aquest home és aquí davant vostre guarit en el nom de Jesucrist, el Natzarè, que vosaltres vau crucificar, i que Déu ressuscità d’entre els morts.» FETS 4:7-8, 10*
I va prosseguir proclamant la salvació oferta per Crist, explicant que «La salvació no es troba en ningú més, perquè no hi ha sota el cel cap altre nom concedit als homes en el qual puguem ser salvats.» FETS 4:12*
Després d'escoltar Pere i Joan estaven tots meravellats, perquè sabien que aquests no tenien estudis, i no obstant es notava que havien estat amb Jesús, perquè parlaven com el Mestre. Quina afirmació preciosa de part d'aquells que estaven en contra de l'evangeli. Van dir: «Què farem amb aquests homes? Perquè és evident que s’ha produït un miracle per mitjà d’ells; tots els habitants de Jerusalem ho saben, i no el podem negar» FETS 4:16*
No podien negar que Déu hi era amb ells, i no obstant això, volien fer-los callar. Els van amenaçar perquè no parlessin ningú de Crist, però ells van respondre: «Però Pere i Joan els digueren: “Jutgeu vosaltres mateixos si és just davant Déu d’obeir-vos a vosaltres abans que obeir Déu. Nosaltres no podem pas deixar de parlar del que hem vist i sentit.» FETS 4:19-20*. Amenaçant-los, els van deixar anar, però no podien castigar-los de cap manera perquè tot el poble havia vist les seves obres i havien sentit el missatge de l'evangeli. Quin testimoni preciós!
Si arribés el moment en què les autoritats et demanessin que callessis i no compartissis la teva fe en Crist, quina seria la teva reacció? Els creients podien creure, però no podien compartir la fe. Tot i això, Joan i Pere, amb mansuetud, es van negar a conformar-se a quedar-se el missatge per a si mateixos i no compartir-lo.
Malauradament, sovint no necessitem una amenaça per quedar-nos callats. Seria preferible que ens amenacéssim per parlar que Déu ens hagi de preguntar per què no compartim les bones notícies de l'evangeli.
Em sorgeix una altra pregunta per a nosaltres avui: Podrien aquells que estan en contra de Déu identificar-nos com a seguidors de Crist? Aquests homes van haver d'admetre que Pere i Joan tenien Déu en ells. Espero que qualsevol que ens vegi i ens senti es quedi amb la mateixa conclusió de nosaltres. Si tens Crist a la teva vida, si l'Esperit Sant viu en tu, deixa que la seva obra brilli de manera que tots la puguin veure i donin glòria a Ell.
*BEC: Bíblia Evangèlica Catalana

La celebració de la Pentecosta portava molts jueus a Jerusalem. Fets 2 ens narra que s'havien ajuntat jueus de moltes nacionalitats. Ens diu el verset 5 que «A Jerusalem residien jueus piadosos de totes les nacionalitats de la terra.» «Estaven tots reunits al mateix lloc, i, de sobte, sobrevingué del cel un brogit com si una ventada es precipités violentament, tant que va retrunyir per tota la casa on eren congregats, i van veure unes llengües com de foc que es repartien i se’n posava una sobre cada un d’ells» FETS 2:1-3* 
El vent i el foc són dues imatges que ja hem vist associades a l'Esperit Sant a l'Antic Testament. Imagina com de sorpresos estarien quan de sobte un vent es va aixecar. I després, sobre el cap de cadascun dels presents es van alçar com a petites llengües de foc. I ens continua dient el text, que «tots foren omplerts de l’Esperit Sant i van començar a parlar en diferents llenguatges, segons l’Esperit els concedia d’expressar-se.» FETS 2:4*
Les persones presents es van adonar que els galileus parlaven l'idioma de la regió de cadascú que escoltava. Diu el text que deien: «Entre confosos i admirats deien: “Guaiteu, ¿no són galileus tots aquests que parlen? Doncs, com és que cadascun de nosaltres els sent parlar en la pròpia llengua nadiua? Parts, medes i elamites, i els residents de Mesopotàmia, Judea, Capadòcia, i també del Pont, de l’Àsia, la Frígia, la Pamfília, l’Egipte i les regions de la frontera de Líbia amb Cirene, i els visitants romans, tant jueus com prosèlits, els cretencs i els àrabs, els sentim explicar la grandesa de Déu en les nostres pròpies llengües.”» FETS 2:7-11*
Notem que aquest do de llengües, regal de Déu, no es tractava de llengües estranyes que ningú no entenia. Això és el que molts que malinterpreten el do de llengües defensen; no obstant això, la Bíblia ens ensenya que quan l'Esperit Sant va baixar a Pentecosta, les llengües que es van parlar van ser idiomes que altres entenien, i una forma que l'evangeli de Jesucrist fos escampat a tots els confins de la Terra. A Fets 4:31* ens diu que els creients, «En acabar la pregària, el lloc on eren reunits va tremolar i tots van quedar plens de l’Esperit Sant, i proclamaven la paraula de Déu amb valentia.» Aquest era el resultat de ser plens de l'Esperit, compartir la Paraula de Déu. Ens diu al capítol 2 que els que allà es trobaven aquell dia «Entre desorientats i confosos es deien l’un a l’altre: “Què vol dir això?”» FETS 2:12*. No entenien el que estava passant. Alguns fins i tot van començar a acusar-los d'estar embriagats. En aquest moment Pere es va aixecar i va parlar als oients, explicant que això que estava passant havia estat anunciat pel profeta Joel a l'Antic Testament. Els va dir a més que Jesús, el qual ells havien entregat i matat, havia ressuscitat, com David havia profetitzat al Salm 16 i al Salm 110.
I va acabar Pere amb aquesta afirmació «Per tant, sàpiga de cert tota la casa d’Israel que Déu ha fet Senyor i Crist aquest mateix Jesús que vosaltres vau crucificar.”» FETS 2:36*«En sentir això van quedar amb el cor tan compungit per aquestes paraules que digueren a Pere i als altres apòstols: “Germans, què podem fer?” Pere els respongué: “Penediu-vos, i que cadascun de vosaltres es bategi en el nom de Jesucrist, perquè us siguin perdonats els vostres pecats, i rebreu el do de l’Esperit Sant. Perquè la promesa és per a vosaltres i els vostres fills i per a tots els qui són lluny, tants com en cridi el Senyor, el nostre Déu.”» FETS 2:37-39*

I aquell dia tan especial, «Els qui van acceptar el seu missatge foren batejats, i aquell dia se’ls van incorporar unes tres mil persones.» FETS 2:41*
I des d’aquell dia «Es mantenien constants en l’ensenyament dels apòstols i en la comunió fraternal i en el partiment del pa i en les oracions.» FETS 2:42*
Adonem-nos que Pere, en el seu missatge aquell dia, els va dir: «Perquè la promesa és per a vosaltres i els vostres fills i per a tots els qui són lluny, tants com en cridi el Senyor, el nostre Déu.”» FETS 2:39*
Aquesta promesa de l'Esperit Sant es fa eficaç també avui dia per a cada persona que penedida, rep el missatge de Crist, i a partir d'aquell moment l'Esperit viu al cos mortal del creient. No es manifesta en llengües, com aquell dia de Pentecosta; aquesta ocasió va ser especial, per marcar clarament aquest primer lliurament de la promesa del Pare. L'evidència de l'Esperit en una vida es mostra per l'obra transformadora que produeix. Gàlates 5: 22-23* ens dóna una llista del fruit que manifesta la presència de l'Esperit a la vida d'un creient. Diu així: «El fruit de l’Esperit és: amor, goig, pau, tolerància, afabilitat, bondat, fidelitat, senzillesa i autodomini.»
Tens evidència a la teva vida de la presència de l'Esperit Sant?Que l'Esperit del Senyor produeixi el seu fruit al teu cor, i la seva obra sigui evident a la teva vida.
*BEC: Bíblia Evangèlica Catalana

El Senyor Jesús, abans de pujar al cel, els havia demanat que romanguessin a Jerusalem fins que rebessin la promesa.
Lluc 24:49*  diu «I jo faré venir damunt vostre la promesa del meu Pare. Vosaltres, doncs, quedeu-vos a la ciutat fins que hàgiu estat revestits del poder que ve de dalt.»
I a fets 1:4* diu que «En una ocasió que estaven reunits amb ell els va manar: “No us allunyeu de Jerusalem; espereu aquí la promesa del Pare, que us vaig anunciar»
Quina era la promesa que esperaven del Pare? Aquesta promesa, segons llegim als evangelis, era l'Esperit Sant de Déu. A Fets 1:8 Jesús els havia manat que escampessin el missatge de l'evangeli, però no ho farien en les seves pròpies forces, sinó que va dir: «però rebreu la força de l’Esperit Sant, quan davallarà damunt vostre, i sereu els meus testimonis, no solament a Jerusalem, sinó a tota la Judea, la Samaria i fins als confins de la terra.» FETS 1:8*
Des del principi del ministeri de Jesús havia estat anunciat que a diferència de Joan, el qual batejava amb aigua, Jesús batejaria amb l'Esperit Sant (Mt. 3.11; Mr. 1.8; Llc. 3.16; Jn. 1.33) d'aquí a no gaires dies .
A Joan 15:26* va dir «Quan vingui el Consolador que jo us enviaré des del Pare, l’Esperit de la veritat, que prové del Pare, ell serà testimoni a favor meu»
Llegim a Joan 16 com havia ensenyat Jesús dient: «Però jo us dic la veritat: us convé que me’n vagi, perquè, si no me’n vaig, el Consolador no podrà venir a vosaltres; en canvi, si me’n vaig, us l’enviaré. Quan vingui ell, l’Esperit de la veritat, us guiarà cap a la veritat plena, perquè no parlarà pel seu compte, sinó que comunicarà tot el que senti i us anunciarà les coses que han de succeir. Ell em glorificarà, perquè rebrà del que és meu i us ho farà saber.»
Això passaria, segons Joan 7:39, quan Crist fos glorificat; és a dir, quan després de mort hagués ressuscitat i ascendit en glòria al cel. Un cop Jesús va pujar al cel, l'Esperit Sant vindria a habitar a la vida de cadascú que prèviament diposités la seva fe en Crist.
Aquesta promesa havia de donar alè als seguidors de Jesús que el veurien patir a mans dels jueus i romans, el veurien crucificat en una creu. Gràcies a Déu, al matí del tercer dia, havia vençut la mort, ressuscitant i trobant-se amb molts dels seus seguidors. Ens narra Fets 1 que «També va ser a ells a qui es presentà després del seu patiment, i els donà moltes proves que ell era viu; durant quaranta dies se’ls féu visible i els parlà de coses relacionades amb el Regne de Déu.»FETS 1:3*
Quin privilegi haver pogut asseure's una vegada més als peus de Crist per sentir les seves paraules. Després d'això Jesús havia ascendit al Pare, no sense donar abans, com diu el verset 2 del primer capítol de Fets «instruccions als apòstols que ell s’havia escollit.» FETS 1:2*,això és, que compartissin el que havien vist i viscut per tota Jerusalem, per Judea, i fins als fins de la terra (Mateu 28:19-20). Fins a rebre l'Esperit, havien de romandre a Jerusalem, com Jesús els havia indicat.
Però quan vindria aquest promès Consolador? Com el reconeixerien? No els havia donat aquests detalls. Havien d'esperar amb fe a la incertesa.
D'aquesta manera, i en aquestes condicions, trobem els deixebles al principi del llibre dels Fets, junts a Jerusalem, reunint-se i repassant les veritats que havien sentit i havien viscut, esperant la promesa del Consolador, aquest preciós baptisme de l'Esperit que Jesús havia promès i que tenim registrat als quatre evangelis (Mt. 3.11; Mr. 1.8; Llc. 3.16; Jn. 1.33).
Que difícil que es fa esperar quan no en coneixem tots els detalls! oi? Però Déu vol que confiem en Ell encara que no veiem el com i el perquè; quan no coneixem la ruta de sortida. Ells van confiar en comunió amb Déu i amb altres de la mateixa fe. Pots esperar tu a Ell en les circumstàncies en què et trobes?


*BEC: Bíblia Evangèlica Catalana

El llibre dels Fets comença així: «Estimat Teòfil: En el primer escrit vaig tractar de tot allò que Jesús va fer i ensenyar des del principi fins al dia que fou endut al cel, després de donar, per mitjà de l’Esperit Sant, instruccions als apòstols que ell s’havia escollit. També va ser a ells a qui es presentà després del seu patiment, i els donà moltes proves que ell era viu; durant quaranta dies se’ls féu visible i els parlà de coses relacionades amb el Regne de Déu. En una ocasió que estaven reunits amb ell els va manar: “No us allunyeu de Jerusalem; espereu aquí la promesa del Pare, que us vaig anunciar,» FETS 1:1-4*
Un dels quatre evangelis, el de Lluc, comença amb una dedicatòria a aquest mateix Teòfil. El llibre de Lluc és el primer de dos llibres escrit per Lluc sota inspiració divina. Ens diu que va ser escrit perquè Teòfil conegués bé la veritat de les coses en les quals havia estat instruït.
Qui era aquest Teòfil? Encara que no s'ha identificat aquest personatge històric, podem deduir pel text que era algú amb un càrrec públic ja que se'n diu “excel·lentíssim” i que havia mostrat interès a conèixer Déu. Lluc dedica aquests dos llibres a Teòfil, el seu relat de l'evangeli i aquest segon llibre dels Fets ocorreguts després de l'ascensió de Jesús.
Si al llibre de Lluc s'havien relatat els esdeveniments que van tenir lloc des de l'anunci del naixement de Jesús fins a la seva mort i posterior resurrecció, el llibre de Fets exposa els esdeveniments a partir de la resurrecció de Jesús, i durant els primers anys del cristianisme.
El llibre originalment no es deia “Fets dels apòstols.” Els fets que es narren en aquesta segona part del llibre que va escriure Lluc tracta el que Jesús va fer durant els primers anys de l'església a través de l'Esperit Sant a la vida dels apòstols.
A Lluc 24:44-49 llegim: «Després els digué: “Quan encara era amb vosaltres, ja us vaig dir que calia que es complís tot el que hi ha escrit referent a mi en la Llei de Moisès, en els Profetes i en els Salms.” Tot seguit els obrí la intel·ligència perquè comprenguessin el sentit de les Escriptures, i els digué: “Així ho diu l’Escriptura, que el Crist patiria i ressuscitaria d’entre els morts el tercer dia, i que en el seu nom es predicaria el penediment per al perdó dels pecats a tots els pobles, començant per Jerusalem. Vosaltres en sou testimonis, de tot això. I jo faré venir damunt vostre la promesa del meu Pare. Vosaltres, doncs, quedeu-vos a la ciutat fins que hàgiu estat revestits del poder que ve de dalt.”» LLUC 24:44-49*
Al primer paràgraf del llibre llegim com Jesús havia estat a Jerusalem quaranta dies després de la seva resurrecció, per encoratjar i instruir els seus apòstols. Els havia deixat esperant una promesa i amb l'encàrrec de compartir allò que havien vist i sentit.
Veurem al llibre dels Fets com el missatge de l'evangeli es va escampar a Jerusalem i a Judea, i com es va estendre per tota Samaria, i fins a arribar als límits de la Terra. Així com el van veure anar al cel, ens diuen les Escriptures que el veurem tornar un dia.
«Aquest Jesús que ha estat endut d’entre vosaltres cap al cel, tornarà de la mateixa manera com l’heu vist que pujava cap al cel.» FETS 1:11*.
Mentrestant, estudiem allò que els primers seguidors de Jesús van experimentar, i aprenguem com esperar nosaltres aquesta preciosa vinguda.

* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana

Pujant Jesús a Jerusalem, va prendre els seus dotze deixebles a part en el camí, i els va dir: «Mireu, ara pugem a Jerusalem i el Fill de l’Home serà lliurat als grans sacerdots i als mestres de la Llei; el condemnaran a mort i el lliuraran als pagans perquè l’escarneixin, l’assotin i el crucifiquin; però el tercer dia ressuscitarà.» MATEU 20:18-19 *
Jesús havia passat tres anys de la seva vida ensenyant els seus deixebles, preparant-los per al dia que la promesa de redempció es culminaria amb la mort i resurrecció del Messies.
Els deixebles no semblaven estar llestos per a aquest missatge, per això els veiem insistint a parlar de temes trivials com qui seria el més gran en el regne de Déu. El regne del cel havia arribat, i Jesús, lliuraria el seu cos per prendre sobre si el pecat de tots nosaltres.
En continuar llegint els evangelis, llegim que quan van entrar a Jerusalem, Jesús sobre un pollí, alguns van rebre Jesús amb palmells i mantells, com la profecia havia assenyalat segles abans, però tots dotze no semblen relacionar-ho.
Els deixebles no semblaven entendre durant tota la setmana els esdeveniments que portarien Jesús al moment de la seva mort, encara que camí cap a Jerusalem, Jesús els havia dit que seria capturat, condemnat, assotat i crucificat.
Però aquest dia, en arribar al final dels evangelis, observem que els deixebles, com ens pot passar a nosaltres, estaven confosos amb les promeses que Jesús els havia fet i amb els esdeveniments que estaven vivint.
Ells estaven amb Jesús quan aquest els va dir que un d'ells el trairia, però ells no sabien qui seria. Quan Judes va portar el grup de soldats al jardí on l'apressarien, Pere va reaccionar per intentar rescatar el seu mestre, i aquest li va haver de parar, perquè com havia indicat, aquest havia estat el pla des de l’eternitat.
Quan Jesús era acusat i escarnit, alguns dels seus deixebles van fugir i el mateix Pere que va dir que moriria per Ell, el va negar per protegir-se a si mateix.
Veiem Jesús davant Pilat, i el poble sencer demanant la seva crucifixió. I per fi Jesús, clavat en una creu, mentre molts miraven, uns contents, uns altres plorant, i «Tots els seus coneguts es mantenien a una certa distància, així com les dones que l’havien seguit des de la Galilea, i des d’allà s’ho miraven.» LLUC 23:49*
El seu cos inert va ser baixat de la creu i sepultat per Josep d'Arimatea, el qual havia cregut en Jesús, i les mateixes dones que seguien el mestre i havien contemplat els fets van ajudar a preparar el seu cos.
Però tot i això, no semblava que els seus seguidors entenguessin tot el que estava succeint, perquè al tercer dia, quan Crist va ressuscitar de la tomba, tots van rebre la notícia amb sorpresa, malgrat que Crist els havia dit que aquestes coses passarien. Els àngels els van haver de repetir: «No és aquí: ha ressuscitat. Recordeu-vos de com us parlava quan encara era a Galilea i us deia: ‘És necessari que el Fill de l’Home sigui posat a les mans dels homes pecadors i sigui crucificat, i que ressusciti el tercer dia’.» LLUC 24:6-7*. Aleshores elles es van recordar de les seves paraules!
Aquesta és una preciosa reflexió. Per fi, per l'obra de l'Esperit, tot allò que havien escoltat tenia sentit. Ara entenien que el seu mestre, el Messies promès, estava complint davant dels seus ulls tot el que havia promès. Jesús va ressuscitar, victoriós sobre la mort. Es presentà davant de molts en el seu cos glorificat, i ascendí al Pare, tal com havia estat anunciat. És aquest Jesús qui ha obert el camí de cada pecador al Pare Sant, perquè tots puguem experimentar vida eterna en Crist. Meditem en aquesta veritat: Déu sempre compleix el que promet.
Els seguidors de Jesús tenien tota la informació necessària per entendre el que estava passant, però no podien veure el que Crist estava fent fins que els seus ulls van ser oberts.
Demana-li a Déu que t’obri els teus ulls, perquè vegis i entenguis el que Déu ha fet per tu.Viu la vida aquí conscient de l'obra de Crist i gaudeix de les promeses de Déu dia a dia.

* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana

A tots se'ns ha donat alguna cosa amb què aportar a aquest món en què vivim. Uns semblen tenir molts talents; capacitats artístiques, dons d’administració, facilitat per aprendre idiomes, manejar nombres complexos, analitzar problemes o cercar  solucions òptimes. És fàcil veure els que brillen pels seus talents, però la veritat és que cada ésser humà té alguna cosa que un altre ésser humà necessita. En temps de crisi sanitària ens adonem de com és de valuosa l'atenció i la cura dels sanitaris i la capacitat d'organització i ajuda dels serveis de seguretat ciutadana. I potser tu dius, i jo quina aportació tinc per oferir?
El Senyor Jesús va ensenyar sobre la utilitat del que se'ns ha donat i com treure el màxim profit del que tenim. Per això va explicar una història. A Lluc 19 «Digué, doncs: “Un home noble havia d’anar a un país llunyà per rebre la investidura reial i després tornar. Va fer venir deu servidors seus i els repartí deu mines i els digué: ‘Negocieu-hi fins que torni.’ Quan va tornar de rebre la dignitat reial, féu venir els servidors als quals havia donat els diners, per saber el que havia guanyat cadascú.» LLUC 19:12-13, 15*Un va venir amb la grata notícia que la seva mina havia produït deu mines. Aquest havia administrat el que li havia donat el seu senyor, de manera que ho havia multiplicat per deu. Li va dir el seu senyor: «Bé, bon servidor. Ja que has estat fidel en tan poca cosa, et concedeixo autoritat sobre deu poblacions.’» LLUC 19:17 *.El segon servidor li va presentar els guanys també. La mina que ell havia rebut havia produït cinc mines. No estava malament! El senyor el va lloar i el va donar per supervisar cinc ciutats. Va arribar un tercer servidor «i digué: ‘Senyor, aquí tens la teva mina, que he tingut guardada en un mocador» LLUC 19:20*Aquest servidor no havia invertit allò que se li havia donat, i com a conseqüència, estava lliurant al seu senyor allò que aquest li havia donat, sense cap guany. El senyor va tenir paraules dures per a aquest home. Li va dir fins i tot: «Per què, doncs, no has dipositat el meu capital al banc? En tornar, jo l’hauria cobrat amb el rèdit.’» LLUC 19:23*
Aquest servidor no era de fiar; si no havia tret partit del que tenia, com podria el senyor donar-li més? La història ens diu que la mina va ser donada a qui en tenia deu, ja que aquest era el que havia demostrat saber aprofitar allò que ja tenia.
A Mateu 25:14-30 tenim una paràbola similar, en què cadascú rep diferents quantitats, i administra el que ha rebut perquè això creixi i es reprodueixi.
Aquesta lliçó és important per a cadascun de nosaltres. Hem de reconèixer tot allò que se'ns ha donat i veure com ho estem administrant. Què t'ha donat a tu el Senyor? Potser al principi et costa pensar en alguna cosa. Deixa que et doni un parell d'exemples. T'ha donat una vida; què és el que fas amb ella? L'organitzes per al teu propi profit, o fas plans per viure-la de manera agradable a Déu i que porti profit als altres? T'ha donat un cos, com cuides el teu cos? Li dones el que et demana quan t'ho demana, o planeges allò que el teu cos necessita perquè es mantingui sa i porti goig al Senyor? T'ha donat una ment, fas servir la teva ment per donar glòria a Déu i per poder ajudar els altres? T'ha donat persones a la teva vida. Valores als teus familiars i amics i cuides les relacions perquè aquestes es desenvolupin positivament i portin honra a Déu? Pots anar anomenant cada part de tu, cada capacitat, cada regal que tens, i que de vegades potser no notaràs. Aquestes són les teves mines, aquests són els teus talents. Enumera'ls, i demana a Déu que t'ajudi a fer-los servir de manera fidel, perquè el Senyor pugui dir, «Molt bé, bon servidor i lleial. Com que has estat fidel en una cosa petita, te n’encarregaré de grans; vine i participa del goig del teu senyor.» MATEU 25:23*


* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana

Els evangelis ens expliquen que Jesús i els deixebles, de camí a Jerusalem, van passar per la ciutat de Jericó. A Marcs 10 que «Van arribar a Jericó, i quan en sortia amb els seus deixebles, seguit d’una gran multitud, Bartimeu, el fill de Timeu, un captaire cec que seia a la vora del camí, en sentir dir que era Jesús el Natzarè, es posà a cridar dient: “Fill de David, Jesús, apiada’t de mi!”» MARC 10:46-47*
Aquest home cec havia sentit sobre Jesús de Natzaret, i sabia que li podia donar la vista. Pel que llegim, sembla que sabia molt més de Jesús, perquè el va anomenar “Fill de David”. Entenia que Jesús era el promès Messies, el Salvador que vindria del llinatge de David.
Ens diu el text que «Molts el renyaven per fer-lo callar, però ell cridava encara més fort: “Fill de David, apiada’t de mi!” Jesús s’aturà i digué: “Crideu-lo.” Van cridar el cec dient-li: “Au, alça’t, que et crida.” Ell, llençant el seu mantell, s’aixecà d’una revolada i anà cap a Jesús.» MARC 10:48-50*
Aquest home va deixar tot el que tenia i aixecant-se, va anar fins a Jesús. «Jesús li va preguntar: “Què vols que faci per tu?”» MARC 10:51*. Em fascina. Jesús sabia el que aquest cec necessitava; però va fer que aquest li demanés el que volia. Déu vol que li demanem, encara que sap el que necessitem. Desitja que ens adonem de la nostra necessitat i tinguem la confiança d’anar a demanar-li, com va fer aquest home.«Jesús li va preguntar: “Què vols que faci per tu?” El cec li diu: “Mestre, fes que hi torni a veure.” Jesús li digué: “Vés, la teva fe t’ha salvat.” I a l’instant hi va veure, i el seguia pel camí.» MARC 10:51-52*
Jesús el va sanar, i la prova que aquest va rebre molt més de Jesús que la vista és que veiem que el seguia pel camí. Havia rebut de Déu el que li havia demanat, però no se'n va anar pel seu camí, sinó que se'n va anar seguint els passos del seu Salvador.
El segon personatge que volem veure avui és Zaqueu. Com hem vist al text, sortien de Jericó, Jesús, els seus deixebles i una gran multitud, per la qual cosa seria difícil per a alguns veure Jesús.
Per aquest motiu trobem el nostre personatge, entenent qui era aquest que passava per la seva ciutat, i fent tot el necessari per poder veure'l. Se'ns diu de Zaqueu que era un cap dels publicans, ric i de baixa estatura. Cap d'aquestes qualitats no l'ajudava a arribar fins a Jesús. Però aquest havia determinat veure qui era Jesús. Així que va buscar un arbre al qual es pogués pujar, i sense importar-li el que qualsevol pogués pensar, es va enfilar fins a dalt per poder albirar el Senyor des d'allà. Sorprenentment, «Quan Jesús va arribar en aquell punt, va alçar la vista i li digué: “Zaqueu, baixa ara mateix, que avui haig d’allotjar-me a casa teva.”» LLUC 19:5*
Com? El cridava per nom, i volia quedar-se a casa seva. Aquest no va deixar Jesús esperant. Ens diu el text que «Ell baixà de seguida i el va rebre tot content. Tots els qui ho van veure rondinaven i deien: “Ha entrat a allotjar-se a casa d’un pecador.”» LLUC 19:6-7*
Imagina els religiosos en veure que Jesús havia triat menjar i descansar a casa d'un cobrador d'impostos que treballava per a l'imperi romà. Zaqueu, però, havia trobat en Jesús la pau de la seva ànima. I ho sabem perquè la seva vida així ho mostraria.
«Zaqueu es posà al mig i digué al Senyor: “Mira, la meitat dels meus béns, Senyor, la dono als pobres, i, si he defraudat algú en alguna quantitat, la hi restitueixo quatre vegades més.”» LLUC 19:8*
Estava disposat a canviar la seva vida per agradar a Déu i ajudar els altres. «Jesús li digué: “Avui ha vingut la salvació en aquesta casa, ja que aquest també és fill d’Abraham. Perquè el Fill de l’Home ha vingut a buscar i a salvar allò que s’havia perdut.”» LLUC 19:9-10*
Recordes les paràboles del que és perdut que era trobat? Un cop més, Jesús recorda els oients que no havia vingut a qui es consideraven justos, sinó aquells que reconeixien que necessitaven salvació. Zaqueu n'era un. Havia buscat Déu i l'havia trobat, i amb això, tots els beneficis que porta conèixer’l.
A Mateu 7:7-8* ens diu el Senyor: «Demaneu, i us donaran; busqueu, i trobareu; truqueu, i us obriran. Perquè tot aquell qui demana, obté: qui busca, troba; i, a qui truca, li obren.»
Busca el Senyor mentre pugui ser trobat; com Bartimeu, clama a Ell; com Zaqueu, fes el que calgui per veure qui és aquest Jesús. Perquè a qui clama, Jesús escolta; a qui li obre les portes, Crist entra a habitar; i la comunió amb el Messies és dolça i duradora.

* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana

Va anar a Jesús un jove ric que amb gran respecte li va fer una pregunta que l’inquietava.«Mestre, què haig de fer de bo per obtenir la vida eterna?”» MATEU 19:16*. Jesús li va contestar d'acord amb allò que s'ha escrit en la llei dels jueus: «si vols entrar en la vida, guarda els manaments.”» MATEU 19:17*
Aquest noi va preguntar: «Quins?” Jesús li respongué: “No mataràs, no cometràs adulteri, no robaràs, no posaràs fals testimoni, honra el pare i la mare, i estimaràs el teu proïsme com a tu mateix.” El jove li va contestar: “Tot això ja ho he guardat, què més em falta?” Jesús li digué: “Si vols ser perfecte, vés, ven els teus béns i dóna’ls als pobres, i tindràs un tresor al cel; després vine i segueix-me.”» MATEU 19:18-21*
Aquest jove volia garantir-se un lloc al cel pel seu propi mèrit. Ja hem vist a la Paraula de Déu que ningú no pot guanyar-se el cel. Aquest noi afirmava haver complert tots els manaments de la llei. Jesús, que coneix els cors, ja li havia dit només arribar que de bo no n'hi ha més que un, i aquest és Déu mateix. Als ulls de molts, aquest jove sens dubte era un ciutadà honorable. I tanmateix, aquest noi a qui res material li faltava, sentia que li faltava alguna cosa per poder tenir la seguretat de pertànyer al regne de Déu. Volia heretar la vida eterna.
Jesús no li diu que la llei no hagi complert fidelment. No li qüestiona les ocasions, que n'hi hauria, en què el jove hauria infringit la llei en fet o en pensament. El que fa és anar directament a allò que per al jove tenia més valor que seguir el Mestre. Li demana que vengui les seves possessions, reparteixi el que tregui als pobres i el segueixi. 
Era aquest procedir que Jesús suggeria als seus seguidors? No, no ho era. Tenim evidència de Llàtzer, el seu amic, que juntament amb les seves germanes eren adinerats i amos d'una hisenda on el Mestre s'allotjava quan passava per Betània. No és que Jesús demanés com a requisit prescindir de riqueses per poder servir-li a Ell. Així i tot, això era el que retenia aquest jove. Jesús sabia que les riqueses el posseïen i no ell a les seves riqueses.
Jesús va dir que era difícil que un ric entrés al regne de Déu,  «Quan els deixebles van sentir això, es van quedar molt desconcertats i digueren: “Així, qui es podrà salvar?” Jesús se’ls va quedar mirant i els digué: “Això és humanament impossible, però per a Déu tot és possible.”» 
Mateu 19:25-26* ens recorda que l'entrada al regne és impossible, per a rics i per a pobres. Però Jesús la fa possible, perquè allò que és impossible per a l'home, per a Déu és fàcil.
El que és preciós és que després d'explicar el camí a la vida eterna, els deixebles van obrir el seu cor preguntant al Mestre: «mira, nosaltres ho hem deixat tot i t’hem seguit, què ens tocarà?” Jesús els digué: “Us asseguro que vosaltres, els qui m’heu seguit, quan arribi la renovació universal, quan el Fill de l’Home s’assegui en el seu tron de Glòria, vosaltres us asseureu també en dotze trons per a jutjar les dotze tribus d’Israel. I tothom qui hagi deixat cases, germans, germanes, pare, mare, fills, o terres per causa meva, en rebrà cent vegades més i heretarà la vida eterna.» MATEU 19:27-29
La vida eterna és l'herència de tots els qui de cor han rebut Crist, però Jesús els revela que els sacrificis fets pel Senyor aquí a la Terra no passaran desapercebuts. El fet d'haver sacrificat coses materials en aquesta vida o éssers estimats per fer l'obra de Déu no compra l'entrada al cel per a ningú. Però Déu no deixa sense recompensa allò que l’home fa per Ell. 1 Corintis 15:58* diu: «Per tant, estimats germans meus, manteniu-vos ferms, incommovibles, superant-vos contínuament en l’obra del Senyor, convençuts que el vostre esforç en el Senyor no és pas inútil.»
Ja tens l'herència de la vida? Està disponible gratuïtament per a tothom que creu. I no t’angoixis pensant que el teu bé aquí a la Terra passa desapercebut.
Jesús va ensenyar així a Joan 12:24-26* «Us ho asseguro: si el gra de blat cau a terra i no mor, resta ell tot sol; en canvi, si mor, dóna molt de fruit. Qui estima la pròpia vida, la perd; qui menysprea la seva vida en el món present, la conservarà per a la vida eterna. Si algú em vol servir, que em segueixi, i on jo sóc, també hi serà el meu servidor. El qui em serveixi, el meu Pare l’honrarà.»
Aquesta és l’herència de la vida en Crist.

* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana