Saxofon

Saxofon

By saxofonMusic
Download on the App Store

All Saxofon episodes

  • [Part 2] Hank JONES (Collaboration) & Román FILIÚ (Blowin Reflections)
    Un dels pianistes que millor i a més músics va acompanyar, un gran solista amb una classe i una claredat expositiva com pocs i naturalment el pianista que millor ha interpretat la música de Thad Jones ... Hank JONES, naturalment. La llista de les seves intervencions com a sideman no s’acaba mai i com a intèrpret de la música del seu germà mitjà Thad Jones quedareu meravellats amb l’homenatge que li fan ell i el germà petit Elvin en el disc “Upon Reflection” de 1993. L’ any 1976 va iniciar la fórmula “The Great Jazz Trio”, inicialment amb el contrabaixista Ron Carter i el bateria Tony Williams , aquesta associació va durar un parell d’anys i van fer de l’ordre d’unes deu exitoses gravacions, de 1980 al 84 els seus companys eren Eddie Gómez al contrabaix i Al Foster o Jimmy Coob els bateries. bones gravacions també, i bastants anys després retorna a aquest format amb el seu germà Elvin, que podem dir d’ Elvin Jones ..., i l’excel·lent contrabaixista que és Richard Davis, el resultat és aquest “Collaboration” de l’any 2002 on tots tres fan un amorós repàs a una sèrie de vells standards que tornaran a lluir com si fossin nous ... Disc RECOMENAT, naturalment
    Román FILIÚ es uno de esos muchos músicos que sin ser conocidos, merecen por derecho propio la atención de los que nos gusta el jazz. Original de Santiago de Cuba, nació rodeado de una familia de músicos, y a los ocho años ya se sienta frente a un piano, poco más tarde cambia de instrumento por recomendación del médico y al pasarse al saxo, su enfermedad de asma desaparece. En el saxo alto se estrena profesionalmente en 1991, un año más tarde se incorpora a la orquesta de Isaac Delgado, y en el 99 entra en la legendaria banda Irakere, en la que permanece hasta 2005. Entre otras grabaciones destacamos las de Gonzalo Rubalcaba, David Murray y Steve Coleman. No tiene problemas en reconocer sus influencias en Wayne Shorter, Sonny Rollins, John Coltrane y Charlie Parker. A partir del año 2005 se establece en Madrid, a la vez que colabora como sideman con diferentes músicos y viaja de gira por diferentes paises. Hoy presentamos su primer disco, "Blowin Reflections" del año 2006. Consta de 10 temas, la mayoría composiciones del mismo Filiú. Le acompañan Carlos Sarduy: trompeta, Iván "Melón" Lewis y Pepe Rivero :piano, Yelsy Heredia: contrabajo y Noah Shaye: batería. Un jazz bien hecho y sin contemplaciones, que pese a su influencia "latina" mantiene una "voz propia" según palabras de su creador...y creemos que lo consigue.
    34 min
  • [Part 1] Roland HANNA (Sir Elf +1) & William Parker (Oncle's Joe Spirit House)
    Detroit ha sigut de sempre terra de grans pianistes i Roland HANNA en va ser un. Després de tocar a les bandes de Benny Goodman i Charles Mingus va liderar el seu propi trio i posteriorment es va incorporar a la Thad Jones- Mel Lewis Orquestra, associació que va durar més de deu anys, encara que alternant amb d’altres treballs com a líder o com a sideman en qualsevol projecte que li agradés. Músic elegant de brillant sonoritat, brillant i amb un domini exemplar de les dues mans, va ser un gran coneixedor de l’ historia del piano en el Jazz, historia acumulada que sempre hi és present a les seves interpretacions amb no menys de 60 gravacions al seu nom . El contrabaixista George MRAZ és el seu soci en aquest “Sir Elf Plus One” de 1977 i en moltes de les seves gravacions, un dels millors “dialogadors” que va tenir al costat Roland Hanna i molts altres pianistes ... Un plaer recuperar a aquest gran pianista, que feia temps i temps que no escoltava, un disc MOLT RECOMENABLE i ... no us podeu perdre la versió a piano sol que fa del Yesterdays.
    William PARKER és un contrabaixista excepcional i segur un dels millors en qualsevol context on cal molta energia des de la part rítmica. Combinar William Parker amb un bateria també “energètic” ha sigut fonamental a la música de músics com Cecil Taylor, David S. Ware, Charles Gayle, Peter Brötzman, Evan Parker, ... amb tots ells hi ha treballat sovint i ha sigut partícip en alguns dels seus millors discs. William Parker és molt més que un excel.lent especialista, ell és capaç d`explicar les seves vivències a través de la seva música perquè segons diu: “l’art real és l’art de viure” i això és precisament el que explica en aquest “Oncle’s Joe Spirit House” on ret homenatge a l’oncle Joe i la tieta Carrie, uns mestres en l’art de viure, en el seu 65è aniversari de noces, ho farà recreant la música vital que feien els Lockjaw Davis, Stanley Turrentine, Shirley Scott, Jack McDuff i d’altres els anys 60 i 70. Magnífics el saxofonista Darryl Foster, organista Cooper More i el bateria Gerald Cleaver en un disc MOLT RECOMENABLE.
    29 min
  • [Part 2] Roland HANNA ( Sir Elf + 1) & William PARKER (Oncle's Joe Spirit House)
    Detroit ha sigut de sempre terra de grans pianistes i Roland HANNA en va ser un. Després de tocar a les bandes de Benny Goodman i Charles Mingus va liderar el seu propi trio i posteriorment es va incorporar a la Thad Jones- Mel Lewis Orquestra, associació que va durar més de deu anys, encara que alternant amb d’altres treballs com a líder o com a sideman en qualsevol projecte que li agradés. Músic elegant de brillant sonoritat, brillant i amb un domini exemplar de les dues mans, va ser un gran coneixedor de l’ historia del piano en el Jazz, historia acumulada que sempre hi és present a les seves interpretacions amb no menys de 60 gravacions al seu nom . El contrabaixista George MRAZ és el seu soci en aquest “Sir Elf Plus One” de 1977 i en moltes de les seves gravacions, un dels millors “dialogadors” que va tenir al costat Roland Hanna i molts altres pianistes ... Un plaer recuperar a aquest gran pianista, que feia temps i temps que no escoltava, un disc MOLT RECOMENABLE i ... no us podeu perdre la versió a piano sol que fa del Yesterdays.
    William PARKER és un contrabaixista excepcional i segur un dels millors en qualsevol context on cal molta energia des de la part rítmica. Combinar William Parker amb un bateria també “energètic” ha sigut fonamental a la música de músics com Cecil Taylor, David S. Ware, Charles Gayle, Peter Brötzman, Evan Parker, ... amb tots ells hi ha treballat sovint i ha sigut partícip en alguns dels seus millors discs. William Parker és molt més que un excel.lent especialista, ell és capaç d`explicar les seves vivències a través de la seva música perquè segons diu: “l’art real és l’art de viure” i això és precisament el que explica en aquest “Oncle’s Joe Spirit House” on ret homenatge a l’oncle Joe i la tieta Carrie, uns mestres en l’art de viure, en el seu 65è aniversari de noces, ho farà recreant la música vital que feien els Lockjaw Davis, Stanley Turrentine, Shirley Scott, Jack McDuff i d’altres els anys 60 i 70. Magnífics el saxofonista Darryl Foster, organista Cooper More i el bateria Gerald Cleaver en un disc MOLT RECOMENABLE.
    26 min
  • [Part 1] Homage to John ABERCROMBIE: "That's for Sure"
    . Comencem aquest homenatge al guitarrista i compositor John ABERCROMBIE amb el disc "That's for Sure" de l'any 2000, un trio fenomenal on també hi son el trompetista Kenny Wheeler i el pianista Marc Copland. Aquí ja començarem a veure la seva gran transparència i facilitat per fer-se compatible amb un ampli espectre de músics. Uns temes preciosos i de gran lirisme, dels que no podeu deixar d'escoltar la versió que fan del "How Deep is the Ocean" que a mi m'ha fet venir ganes d'escoltar els duets de Jim Hall amb Bill Evans o els intercanvis de Philip Catherine amb Chet Baker.en aquest mateix tema al disc Chet's Choice.
    . El segon bloc d'aquesta selecció conté alguns temes de les gravacions que va fer amb el violinista Mark Feldman, contrabaixista Mark Johnson i bateria Joey Baron en els discs "Class Trip" del 2003 i "The Third Quartet" del 2006. Una música elèctrica, vibrant i carregada d' energia on potser vol recordar els seus inicis en el Rock i el Jazz-Fusió de finals dels 60. Un gran treball rítmic dels Joey Baron i Mark Johnson i uns intercanvis carregats d'intenció de l' Abercrombie amb el violinista Mark Feldman.
    . Una bona mostra de la sobrietat i discreció, no exenta de gran classe, que podia exhibir John Abercrombie, la trobem en aquest "November" de 1992. No tindrà cap inconvenient a cedir el protagonisme a un John Surman sempre majestuós sigui quin sigui l'instrument que toca, ell hi participarà de manera destacada, ara dolç, ara poderós (escolteu el tema November que dona nom al disc). de la mateixa manera que uns excel.lents Mark Johnson al contrabaix i Peter Erskine a la bateria.
    23 min
  • [Part 2] Homage to John ABERCROMBIE: "Class Trip", "The Third Quartet"mber"
    . Comencem aquest homenatge al guitarrista i compositor John ABERCROMBIE amb el disc "That's for Sure" de l'any 2000, un trio fenomenal on també hi son el trompetista Kenny Wheeler i el pianista Marc Copland. Aquí ja començarem a veure la seva gran transparència i facilitat per fer-se compatible amb un ampli espectre de músics. Uns temes preciosos i de gran lirisme, dels que no podeu deixar d'escoltar la versió que fan del "How Deep is the Ocean" que a mi m'ha fet venir ganes d'escoltar els duets de Jim Hall amb Bill Evans o els intercanvis de Philip Catherine amb Chet Baker.en aquest mateix tema al disc Chet's Choice.
    . El segon bloc d'aquesta selecció conté alguns temes de les gravacions que va fer amb el violinista Mark Feldman, contrabaixista Mark Johnson i bateria Joey Baron en els discs "Class Trip" del 2003 i "The Third Quartet" del 2006. Una música elèctrica, vibrant i carregada d' energia on potser vol recordar els seus inicis en el Rock i el Jazz-Fusió de finals dels 60. Un gran treball rítmic dels Joey Baron i Mark Johnson i uns intercanvis carregats d'intenció de l' Abercrombie amb el violinista Mark Feldman.
    . Una bona mostra de la sobrietat i discreció, no exenta de gran classe, que podia exhibir John Abercrombie, la trobem en aquest "November" de 1992. No tindrà cap inconvenient a cedir el protagonisme a un John Surman sempre majestuós sigui quin sigui l'instrument que toca, ell hi participarà de manera destacada, ara dolç, ara poderós (escolteu el tema November que dona nom al disc). de la mateixa manera que uns excel.lents Mark Johnson al contrabaix i Peter Erskine a la bateria.
    24 min
  • [Part 3] Homage to John ABERCROMBIE: 'November'
    . Comencem aquest homenatge al guitarrista i compositor John ABERCROMBIE amb el disc "That's for Sure" de l'any 2000, un trio fenomenal on també hi son el trompetista Kenny Wheeler i el pianista Marc Copland. Aquí ja començarem a veure la seva gran transparència i facilitat per fer-se compatible amb un ampli espectre de músics. Uns temes preciosos i de gran lirisme, dels que no podeu deixar d'escoltar la versió que fan del "How Deep is the Ocean" que a mi m'ha fet venir ganes d'escoltar els duets de Jim Hall amb Bill Evans o els intercanvis de Philip Catherine amb Chet Baker.en aquest mateix tema al disc Chet's Choice.
    . El segon bloc d'aquesta selecció conté alguns temes de les gravacions que va fer amb el violinista Mark Feldman, contrabaixista Mark Johnson i bateria Joey Baron en els discs "Class Trip" del 2003 i "The Third Quartet" del 2006. Una música elèctrica, vibrant i carregada d' energia on potser vol recordar els seus inicis en el Rock i el Jazz-Fusió de finals dels 60. Un gran treball rítmic dels Joey Baron i Mark Johnson i uns intercanvis carregats d'intenció de l' Abercrombie amb el violinista Mark Feldman.
    . Una bona mostra de la sobrietat i discreció, no exenta de gran classe, que podia exhibir John Abercrombie, la trobem en aquest "November" de 1992. No tindrà cap inconvenient a cedir el protagonisme a un John Surman sempre majestuós sigui quin sigui l'instrument que toca, ell hi participarà de manera destacada, ara dolç, ara poderós (escolteu el tema November que dona nom al disc). de la mateixa manera que uns excel.lents Mark Johnson al contrabaix i Peter Erskine a la bateria.
    28 min
  • [Part 1] Brian BROMBERG (It's About Time) & Paul DUNMALL (Rylickolum: For Your Pleasure)
    Brian BROMBERG és un contrabaixista de sonoritat robusta i rotunda que no amaga les influències dels seus predecessors Ray Brown, Niels Pedersen o Eddie Gómez així com l’estudi i coneixement d’altres mestres de l’ instrument de qualsevol época i estil. Una técnica excepcional, un estudiós que treballa les sonoritats de diferents contrabaixos, cordatges i afinaciones i una versatilitat que l’ha convertit en un sol·licitat músic d’estudi que ha gravat amb infinitat de músics d’estils ben diversos que van des d’el Funk al Mainstream, passant per tota mena de Fusions, cal recordar que toca indistintament el baix acústic ó l’ elèctric . “It’s About Time: The Acoustic Project” és una gravació de 1991 liderant un bon sextet: Mike Garson el pianista, el seu germà David Bromberg és el bateria i en diferents temes, els saxofonistes Doug Webb o Ernie Watts, també hi participa un Freddie Hubbard en plena forma a tres dels temes, el resultat és una música vibrant, molt ben interpretada i que fa goig escoltar. RECOMANAT.
    A “Rylickolum: For Your Pleasure” de l’any 2003 hi trobarem una bona dosi de lliure improvisació a càrrec del saxofonista Paul DUNMALL, el contrabaixista Paul Rogers i el bateria que també toca el vibràfon, Kevin Norton. Tres músics que s’ associen de meravella oferint un treball de gran llibertat, ple de matissos i girs sorprenents tot i que amb un sentit de l’ordre exemplar. Paul Dunmall i Paul Rogers son dos destacats músics britànics i vells coneguts des de la seva participació en el mític Mujician fundat el 88 amb el pianista Keith Tippett i el batería Tony Levin … a tots quatre els varem escoltar en un programa recent en l’excel·lent “Bebop Starburst” de l’any 1999 … El percussionista i vibrafonista Kevin Norton nascut a Brooklyn el 56 és un músic àmpliament reconegut i sobretot conegut per la seva llarga relació amb el multi instrumentista Anthony Baxton, també amb els guitarristes James Emery i Fred Frith, els contrabaixistes Wilber Morris, Joëlle Leandre o el veteraníssim Milt Hinton … i una llarga llista de noms importants en el mon de les avantguardes. “Rylickolum …” és un viatge apassionant , un disc que combina a la perfecció llibertat i disciplina. RECOMANAT.
    28 min
  • [Part 2] Brian BROMBERG (It's About Time) & Paul DUNMALL (Rylickolum: For Your Pleasure)
    Brian BROMBERG és un contrabaixista de sonoritat robusta i rotunda que no amaga les influències dels seus predecessors Ray Brown, Niels Pedersen o Eddie Gómez així com l’estudi i coneixement d’altres mestres de l’ instrument de qualsevol época i estil. Una técnica excepcional, un estudiós que treballa les sonoritats de diferents contrabaixos, cordatges i afinaciones i una versatilitat que l’ha convertit en un sol·licitat músic d’estudi que ha gravat amb infinitat de músics d’estils ben diversos que van des d’el Funk al Mainstream, passant per tota mena de Fusions, cal recordar que toca indistintament el baix acústic ó l’ elèctric . “It’s About Time: The Acoustic Project” és una gravació de 1991 liderant un bon sextet: Mike Garson el pianista, el seu germà David Bromberg és el bateria i en diferents temes, els saxofonistes Doug Webb o Ernie Watts, també hi participa un Freddie Hubbard en plena forma a tres dels temes, el resultat és una música vibrant, molt ben interpretada i que fa goig escoltar. RECOMANAT.
    A “Rylickolum: For Your Pleasure” de l’any 2003 hi trobarem una bona dosi de lliure improvisació a càrrec del saxofonista Paul DUNMALL, el contrabaixista Paul Rogers i el bateria que també toca el vibràfon, Kevin Norton. Tres músics que s’ associen de meravella oferint un treball de gran llibertat, ple de matissos i girs sorprenents tot i que amb un sentit de l’ordre exemplar. Paul Dunmall i Paul Rogers son dos destacats músics britànics i vells coneguts des de la seva participació en el mític Mujician fundat el 88 amb el pianista Keith Tippett i el batería Tony Levin … a tots quatre els varem escoltar en un programa recent en l’excel·lent “Bebop Starburst” de l’any 1999 … El percussionista i vibrafonista Kevin Norton nascut a Brooklyn el 56 és un músic àmpliament reconegut i sobretot conegut per la seva llarga relació amb el multi instrumentista Anthony Baxton, també amb els guitarristes James Emery i Fred Frith, els contrabaixistes Wilber Morris, Joëlle Leandre o el veteraníssim Milt Hinton … i una llarga llista de noms importants en el mon de les avantguardes. “Rylickolum …” és un viatge apassionant , un disc que combina a la perfecció llibertat i disciplina. RECOMANAT.
    27 min
  • [Part 1] Homage to GERI ALLEN: Live at the Village Vanguard & Zodiac Suite: Revisited
    És gairebé obligat començar aquesta reduïda selecció de la música de Geri ALLEN amb un disc a trio amb els Charlie Haden contrabaix i Paul Motian bateria, van gravar sovint junts a finals dels 80 i començaments dels 90. "Live at the Village Vanguard" de 1990 és una bona mostra del treball que van fer aquest trio excepcional i democràtic, on el lluïment individual de cadascun d' ells suma i de quina manera al resultat final. En podríem haver triat d' altres, "Etudes", "Segments", "In the Year of the Dragon", ... i els resultats serien similars.
    La segona selecció mostrarà la admiració que Geri ALLEN professava a la pianista Mary Lou Williams, ho farà des d'el The Mary Lou Williams Collective en el disc "Zodiac Suite: Revisited" gravat en dues sessions els anys 2000 i 2003. M.L.Williams. va gravar la Zodiac Suite l'any 1944, dotze moviments que fan referència als dotze signes del zodíac i cadascun d'ells els va dedicar a una personalitat; el talent de Geri Allen i la seva completa interiorització del mon màgic de la Williams + un acompanyament soberbi del bateria Billy Harth i sobretot del contrabaixista Buster Williams fan d' aquesta revisió de la Zodiac Suite un disc ÚNIC i ABSOLUTAMENT RECOMANABLE, si amb això no n'hi havia prou, el disc es complementa amb la sessió del 2003, tres temes de la Williams, ara el bateria serà Andrew Cyrille que substitueix a Billy Harth, hem seleccionat una fantàstica versió del Intermission. Un disc IRREPETIBLE.
    25 min
  • [Part 2] Homage to GERI ALLEN: Live at the Village Vanguard & Zodiac Suite: Revisited
    És gairebé obligat començar aquesta reduïda selecció de la música de Geri ALLEN amb un disc a trio amb els Charlie Haden contrabaix i Paul Motian bateria, van gravar sovint junts a finals dels 80 i començaments dels 90. "Live at the Village Vanguard" de 1990 és una bona mostra del treball que van fer aquest trio excepcional i democràtic, on el lluïment individual de cadascun d' ells suma i de quina manera al resultat final. En podríem haver triat d' altres, "Etudes", "Segments", "In the Year of the Dragon", ... i els resultats serien similars.
    La segona selecció mostrarà la admiració que Geri ALLEN professava a la pianista Mary Lou Williams, ho farà des d'el The Mary Lou Williams Collective en el disc "Zodiac Suite: Revisited" gravat en dues sessions els anys 2000 i 2003. M.L.Williams. va gravar la Zodiac Suite l'any 1944, dotze moviments que fan referència als dotze signes del zodíac i cadascun d'ells els va dedicar a una personalitat; el talent de Geri Allen i la seva completa interiorització del mon màgic de la Williams + un acompanyament soberbi del bateria Billy Harth i sobretot del contrabaixista Buster Williams fan d' aquesta revisió de la Zodiac Suite un disc ÚNIC i ABSOLUTAMENT RECOMANABLE, si amb això no n'hi havia prou, el disc es complementa amb la sessió del 2003, tres temes de la Williams, ara el bateria serà Andrew Cyrille que substitueix a Billy Harth, hem seleccionat una fantàstica versió del Intermission. Un disc IRREPETIBLE.
    37 min