Saxofon

Saxofon

By saxofonMusic
Download on the App Store

All Saxofon episodes

  • [Part 2] Archie SHEPP ( Four for Trane) & Lars DANIELSSON (Poems)
    Podem considerar el saxo tenor Archie SHEPP com un dels "fills" de John Coltrane tot i que mai un simple imitador. Un intelectual molt obert a qualsevol corrent artística, no solament musical, va ser a la dècada dels 60 un dels músics més punyent, dur i implacable a l'hora de mostrar la seva ràbia i el seu rebuig davant de qualsevol injustícia social; membre destacat de la Jazz Composers Guild ideada per el trompetista Bill Dixon l'any 1964 on també hi eren els Cecil Taylor, Bill Dixon, Don Cherry, John Tchicai, Paul Bley, Carla Bley, etc... Aquest 1964 gravarà "Four for Trane" una obra original i sobretot molt fresca on retrà homenatge a Trane interpretant quatre de les seves composicions i on el Blues hi és molt present. Un "ensemble" perfectament ideat i executat en el que hi participen John Tchicai al saxo alto, Alan Shorter trompeta, Roswell Rudd trombó, Reggie Workman contrabaix i Charles Moffett a la bateria, tots ells amb una participació individual i col·lectiva molt destacades fan que aquest sigui un disc MOLT RECOMANABLE.
    Lars DANIELSSON és un bon contrabaixista i compositor que a més toca el baix elèctric i el cello + David LIEBMAN un dels millors amb el saxo soprano encara que també toca el tenor, clarinet , piano i bateria, una mostra de la seva capacitat per la diversitat que l'ha fet participar en infinitat de projectes que van de la fusió a l'avantguarda, passant per la música de cambra, el jazz clàssic o el rock + l' excel.lent pianista que és Bobo STENSON + Jon CHRISTENSEN un poderós i molt versàtil bateria. Tots quatre fan un quartet de luxe, afegim-hi unes composicions mol fresques i lluminoses de Danielsson i Liebman on tothom hi té el seu espai ... el resultat final de l' equació és aquest "Poems" de l'any 1986, una AUTENTICA JOIA, recomanable de dalt a baix.
    26 min
  • (Part 1) Bill CHARLAP ( Notes from New York) & Cecil TAYLOR ( Nefertiti, the Beautiful One has Come)P
    El pianista Bill CHARLAP és un especialista en el repertori de temes populars americans, un terreny bastant relliscós en el que en principi resulta bastant complicat fer-ne cap aportació. Nascut a Nova York l'any 1966, debuta en això del Jazz a finals dels 80 amb el quintet de Gerry Mulligan, posteriorment s'incorpora al grup de Phil Woods, també ha acompanyat a Benny Carter, Clark Terry, Frank Wess, Wynton Marsalis ... , a les cantants Carol Sloane, Sheila Jordan i Tony Bennet, casat amb la també pianista Renee Rosnes amb qui ha gravat en duet en algunes ocasions, i si parlem de duets no podem oblidar el sensacional "2gheter" amb el corneta Warren Vaché. La associació amb el contrabaixista Peter Washington i el bateria Kenny Washington té una antiguitat de vint anys quan graven aquest "Notes from New York" el 2016, el trio funciona de meravella, un engranatge perfecte: suau com la seda i tant musculós com calgui, el Great American Songbook és un altre cosa quan son Bill Charlap, Peter Washington i Kenny Washington els seus intèrprets ...
    Any 1962, el Jazz està prenent noves direccions amb músics clau com Ornette Coleman o John Coltrane sense oblidar el pianista i compositor Cecil TAYLOR, que havia debutat molt fort el 58 amb el seu "Jazz Advance" i que el 62 gravarà aquest " Nefertiti, the Beautiful One has Come", l' obra mestra de la seva primera època. Formació de trio amb el saxo alto Jimmy Lions amb qui va tenir una forta i llarga vinculació de vint anys, de fet fins que va morir l'any 1985, i l' extraordinari Sunny Murray, músic que va contribuir de manera decisiva a definir el paper de la bateria en el jazz d' avantguarda. Cecil Taylor un músic en permanent evolució des d'els seus inicis, considerem aquest "Nefertiti ..." com una peça molt important en l' evolució posterior del Jazz i amb la perspectiva dels molts anys que han passat, un té la sensació que el Cecil Taylor de l' època anava ben bé un parell de passes per endavant de la música de Coltrane. MOLT RECOMENABLE.
    26 min
  • (Part 2) Bill CHARLAP ( Notes from New York) & Cecil TAYLOR ( Nefertiti, the Beautiful One has Come)P
    El pianista Bill CHARLAP és un especialista en el repertori de temes populars americans, un terreny bastant relliscós en el que en principi resulta bastant complicat fer-ne cap aportació. Nascut a Nova York l'any 1966, debuta en això del Jazz a finals dels 80 amb el quintet de Gerry Mulligan, posteriorment s'incorpora al grup de Phil Woods, també ha acompanyat a Benny Carter, Clark Terry, Frank Wess, Wynton Marsalis ... , a les cantants Carol Sloane, Sheila Jordan i Tony Bennet, casat amb la també pianista Renee Rosnes amb qui ha gravat en duet en algunes ocasions, i si parlem de duets no podem oblidar el sensacional "2gheter" amb el corneta Warren Vaché. La associació amb el contrabaixista Peter Washington i el bateria Kenny Washington té una antiguitat de vint anys quan graven aquest "Notes from New York" el 2016, el trio funciona de meravella, un engranatge perfecte: suau com la seda i tant musculós com calgui, el Great American Songbook és un altre cosa quan son Bill Charlap, Peter Washington i Kenny Washington els seus intèrprets ...
    Any 1962, el Jazz està prenent noves direccions amb músics clau com Ornette Coleman o John Coltrane sense oblidar el pianista i compositor Cecil TAYLOR, que havia debutat molt fort el 58 amb el seu "Jazz Advance" i que el 62 gravarà aquest " Nefertiti, the Beautiful One has Come", l' obra mestra de la seva primera època. Formació de trio amb el saxo alto Jimmy Lions amb qui va tenir una forta i llarga vinculació de vint anys, de fet fins que va morir l'any 1985, i l' extraordinari Sunny Murray, músic que va contribuir de manera decisiva a definir el paper de la bateria en el jazz d' avantguarda. Cecil Taylor un músic en permanent evolució des d'els seus inicis, considerem aquest "Nefertiti ..." com una peça molt important en l' evolució posterior del Jazz i amb la perspectiva dels molts anys que han passat, un té la sensació que el Cecil Taylor de l' època anava ben bé un parell de passes per endavant de la música de Coltrane. MOLT RECOMENABLE.
    30 min
  • John COLTRANE ( First Meditations for Quartet) & Alan PASQUA ( Milagro )// Part. 2
    L' evolució iniciada per John COLTRANE en el mític "A Love Supreme" de l'any 1964 va ser imparable i aquest "First Meditations (for Quartet)" del 65, fa evident la distància que el separa dels seus companys McCoy Tyner i Elvin Jones. John Coltrane ha entrat en una espiral (autodestructiva ?) i els que aviat seran els seus antics companys ja no podran , o no voldran, seguir-lo; continuaran encara uns mesos junts, participaran en el disc "Meditations" que amplia el quartet amb un segon bateria, Rashed Ali, i el saxofonista Pharoah Sanders, i a partir d' aquí cadascú seguirà el seu camí .. .els nous companys d'aquest viatge final seran la seva dona Alice Coltrane, Pharoah Sanders, Rashed Alí. Aquest "First Meditations ,,," és un disc molt especial amb uns McCoy Tyner i Elvin Jones esforçant-se al màxim per seguir a Coltrane i un Coltrane a la frontera a punt de saltar a la seva etapa final. MOLT RECOMANABLE.
    Una segona part bastant més relaxada amb el pianista i compositor Alan PASQUA, un discret músic de sessió que ha treballat en entorns ben diferents: acompanyant a Bob Dylan, Carlos Santana, la cantant Cher, un dels membres de una de les edicions del LifeTime de Tony , ha participat a la música de pel.lícules com El Color Púrpura o Oficial y Caballero, .... un autèntic tot terreny. L'any 1993 debuta com a líder amb el disc "Milagro", un disc que s' inspira en l' èxit de grups com els Step Ahead del saxofonista Michael Brecker, un bon quartet amb l' ofici de músics com el contrabaixista Dave Holland, bateria Jack de Johnette i amb una bona lògica el saxofonista Michael Brecker que ja havia marxat dels Step i que aquí està radiant. Unes composicions particularment fresques i lluminoses de l' Alan Pasqua i destacades intervencions de cadascun dels membres del grup, fan d' aquest un disc molt, molt agradable d' escoltar. RECOMANAT.
    29 min
  • John COLTRANE ( First Meditations for Quartet) & Alan PASQUA ( Milagro )// Part 1
    L' evolució iniciada per John COLTRANE en el mític "A Love Supreme" de l'any 1964 va ser imparable i aquest "First Meditations (for Quartet)" del 65, fa evident la distància que el separa dels seus companys McCoy Tyner i Elvin Jones. John Coltrane ha entrat en una espiral (autodestructiva ?) i els que aviat seran els seus antics companys ja no podran , o no voldran, seguir-lo; continuaran encara uns mesos junts, participaran en el disc "Meditations" que amplia el quartet amb un segon bateria, Rashed Ali, i el saxofonista Pharoah Sanders, i a partir d' aquí cadascú seguirà el seu camí .. .els nous companys d'aquest viatge final seran la seva dona Alice Coltrane, Pharoah Sanders, Rashed Alí. Aquest "First Meditations ,,," és un disc molt especial amb uns McCoy Tyner i Elvin Jones esforçant-se al màxim per seguir a Coltrane i un Coltrane a la frontera a punt de saltar a la seva etapa final. MOLT RECOMANABLE.
    Una segona part bastant més relaxada amb el pianista i compositor Alan PASQUA, un discret músic de sessió que ha treballat en entorns ben diferents: acompanyant a Bob Dylan, Carlos Santana, la cantant Cher, un dels membres de una de les edicions del LifeTime de Tony , ha participat a la música de pel.lícules com El Color Púrpura o Oficial y Caballero, .... un autèntic tot terreny. L'any 1993 debuta com a líder amb el disc "Milagro", un disc que s' inspira en l' èxit de grups com els Step Ahead del saxofonista Michael Brecker, un bon quartet amb l' ofici de músics com el contrabaixista Dave Holland, bateria Jack de Johnette i amb una bona lògica el saxofonista Michael Brecker que ja havia marxat dels Step i que aquí està radiant. Unes composicions particularment fresques i lluminoses de l' Alan Pasqua i destacades intervencions de cadascun dels membres del grup, fan d' aquest un disc molt, molt agradable d' escoltar. RECOMANAT.
    28 min
  • Mal WALDRON, Marion BROWN (Songs ol Love ...) & JD Allen (Americana)
    L'any 1985 Mal WALDRON i Marion BROWN graven a Paris aquesta preciositat que és "Songs of Love and Regret", un és el pianista més "econòmic" de l' historia del Jazz, punyent i percudiu quan vol i especialment dolç i melangiós quan el guió ho demana, l' altre un saxo alto que "no deu res a ningú", la seva sonoritat és única, un músic tan important com discret en el mon del Free Jazz i que no queda precisament enrere en termes de calidesa i dolçor. Hem seleccionat tres temes, qualsevol d' ells justificaria l'adquisició del disc però la versió que fan del A Flower is a Lovesome Thing deixairía bocabadat al mateix Johnny Hodges ...
    El saxo tenor JD ALLEN demostra en aquest "Americana" que no sempre cal sortir de casa i visitar llocs exòtics per ser un explorador de primer nivell. Des de dins del propi Jazz explora les seves arrels afroamericanes i sense cap complexe ho fa mirant de reüll el Coltrane del 63 que escriu Alabama i l' interpreta en el seu "Live at Birland, 1963" com a sentit homenatge a les quatre noies assassinades pel Ku Kux Klan a Alabama el setembre de 1963. Coltrane és una referència evident per JD Allen, ja ho era en el seu bon disc "Grafitti" del 2015 que varem programar fa un temps, allà també hi eren uns soberbis Gegg August al contrabaix i Rudy Royston a la bateria; respecte a un "Graffiti" clarament més extravertit , "Americana" marca una evolució a una música més interioritzada. Un músic JD Allen a tenir en compte i un disc "Americana" que la crítica ha celebrat com un dels millors del 2016.
    54 min
  • Charles TOLLIVER (Live in Tokyo) & Tony COE (Mainly Mancini)
    El trompetista Charles TOLLIVER és un músic que va participar molt activament a l' evolució del HardBop tot col·laborant a mantenir la flama del Jazz en aquells difícils anys 70 on el Rock i els seus derivats ho eclipsaven tot. Un músic molt més important del que aparenta la seva curta discografia i aquest "Live in Tokyo" del 73 ès una bona mostra de la seva manera única d'interpretar amb la trompeta, temes originals i un quartet de molts bons músics: l' excel.lent pianista Stanley Cowell amb qui va col.liderar la Music Inc. Orquestra i crear el seu propi segell Strata East, Clint Houston al contrabaix i Cliff Barbaro a la bateria completen aquest gran quartet.. Va desapareixer de l' escena jazzistica una llarguíssima temporada, de mitjans dels 70 a finals dels 90, un parell de bones gravacions en aquests darrers anys i alguns directes és tota la seva producció. S'ha de conèixer el Charles Tolliver i aquest directe a Tokyo n' és una bona manera, no et pots perdre els dos temes seleccionats: Effi i Truth.
    Tony COE i Henry Mancini, una combinació irresistible ! Mai sabrem quin va ser el percentatge que li correspon a Henry Mancini de l' èxit de pel.licules com The Pink Panter, Days of Wine and Roses, Breakfast at Tiffany's, etc., el que si és segur és que no serien el mateix sense la seva música ..., el saxofonista i clarinetista Tony Coe agafa algunes d'aquestes "senzilles" composicions i en fa unes recreacions absolutament delicioses. Tony Hymas al piano i Chris Laurence al contrabaix arrodoneixen i troben el punt exacte perquè aquest "Mainly Mancini" de 1985 sigui una petita Obra Mestre. En Josep ha quedat encantat amb la versió que fan de Charada, jo ... també.
    55 min
  • Art TATUM, Ben WEBSTER (Group Masterpieces Vol.8) & R. BRAFF, R. KELLAWAY ( Inside & Out)oie
    Per molt que, afortunadament, el Jazz hagi evolucionat no convé perdre de vista meravelles com aquest "The Tatum Group Masterpieces Vol. 8" i disfrutar-les periodicament. Art TATUM un pianista trascendental a l'historia del Jazz i Ben WEBSTER el baladista per excel.lencia amb l' impecable acompayament rítmic dels Red Callender al contrabaix i Bill Douglas a la bateria interpreten temes com All The Things You Are o My One And Only Love i fan d'aquest un disc imprescindible a la discoteca de qualsevol aficionat , però això ja ho savieu ... o no?
    El d' avui és un programa de tall clàssic, perquè tenim com a convidat en Miquel Inglés un expert aficionat en aquest Jazz Clàssic i naturalment perquè ... a nosaltres també ens agrada el que hem programat. Una segona part on escoltarem temes de la "prehistoria" del Jazz com poden ser I Got Rhytm o Memories of You i d' altres, temes infinitament interpretats per mols músics abans i dels que semblaria que ja no és possible treure'n més suc, però ja se'n encarregaran el corneta Ruby BRAFF i el pianista Roger KELLAWAY en aquest "Inside & Out" de 1993 de mostrar-nos que no és així. Un disc Molt Recomanable.
    55 min
  • Kenny WERNER (The Melody) & David MURRAY ( Ballads for Bass Clarinet)SS (
    Kenny WERNER és un pianista, compositor i arranjador nascut a Brooklyn l'any 1951, una llarga trajectòria treballant amb músics importants com els John Abercombrie, Tom Harrell, Joe Henderson, Lee Konitz, Chris Potter ( excel-lent el Concord Duo Series Vol 10), unes quantes col-laboracions amb Joe Lovano, trios amb Mark Johnson i Joey Baron o Dave Holland i Jack De Johnette, etc, etc ... Els seus acompanyants en aquest The Melody" de 2015 son el contrabaixista Johannes Weidenmueller i Ari Hoenig el bateria, toquen junts des de l'any 2000 i això es nota en l'alt nivell de compenetració. // Kenny Werner un músic excel-lent, delicat i molt flexible que dificilment colocaries en una llista dels millors pianistes però que quan escoltes un disc on ell hi és, inevitablement preguntaràs: qui és aquest pianista tan bo? . RECOMANABLE.
    Normalment toca el saxo tenor però David MURRAY és també un dels millors amb el clarinet baix i això quedarà més que clar en aquest "Ballads for Bass Clarinet" de 1991. Queda lluny aquella seva primera etapa més reivindicativa en lo social i musical, l'etapa dels "Ming" o "Flowers for Albert" i la seva relació amb l' avantguarda novaiorquesa, aquesta és una època mes acomodaticia en lo social i això també té traducció en la seva música i a la música en general. Un discurs tradicional en el que hi son molt presents els espirituals i el blues encara que la seva interpretació és tan impactant que fa que aquest material llueixi com si fos la cosa més novedosa... , molt bons també els seus acompanyants: John Hicks al piano, músic amb qui ha tingut una llarga i exitosa relació ( esplèndid duet a Sketches of Tokyo), Ray Drummond el contrabaixista i Idris Muhammad a la bateria, tots quatre un any abans havien gravat un altre bon disc, New Life. Un disc MOLT RECOMANABLE.
    56 min