Saxofon

Saxofon

By saxofonMusic
Download on the App Store

All Saxofon episodes

  • Giovanni MIRABASSI (No Way Out) & Bobby WATSON (Love Remains)
    Encetem temporada escoltant el bon pianista que és GIOVANNI MIRABASSI. Autodidacta, nascut a Itàlia l'any 1970, comença a ser conegut a finals dels 80's acompanyant a músics de pas com el Chet Baker i l' Steve Grossman, es trasllada a Paris i l'any 2000 rep el reconeixement internacional amb "Avanti", un disc a piano solo i els temes adaptacions de cançons revolucionaries ( Bella Ciao, El Pueblo Unido ....). Aquest "No Way Out" de l'any 2013, és un dels seus treballs més recents i es presenta amb un quartet molt ben compenetrat: l' excel.lent vibrafonista Stefon Harris, Gianluca Renzi al contrabaix i Lukmil Pérez Herrera a la bateria, una música exquisidament interpretada i que fa de molt bon escoltar... em recorda lleugerament els quartets amb vibràfon i piano dels Bobby Hutcherson i Kenny Barron de començaments dels 90.
    Un disc preciós el "Love Remains" del saxo alt BOBBY WATSON i una magnífica carta de presentació el primer tema que escoltarem, que és el que dona nom al disc. Músic molt valorat pels seus companys de professió, no és gaire conegut pel gran públic; ha gravat normalment per segells independents i a més bona part de la seva carrera l'ha dedicat a l'ensenyament a prestigioses universitats. Un cert reconeixement amb el seu grup Horizons de mitjans dels 80 a finals dels 90, allà ja hi era el seu contrabaixista preferit, el Curtis Lundy, que també el tenim aquí a més dels dos esplèndids sidemen que son el pianista John Hicks i el bateria Marvin Smitty Smith. Un molt bon quartet en aquest" Love Remains", s'ha de conèixer el Bobby Watson i aquest disc és ... IMPRESCINDIBLE.
    52 min
  • OAM + Mark TURNER ( Now & Here) & Un misteriós GUITARRISTA
    OAM és l' acrònim del trio que a finals dels 90's és van inventar el contrabaixista Omer Avital. el pianista Omer Avital i el bateria Marc Miralta. Les gravacions inicials pel segell Fresh Sound ja ens mostren un grup sòlid, multicultural, amb una visió de la música i un lideratge plenament compartits, composicions amb força color on hi trobem reminiscències àrabs i del flamenc barrejades amb l' ortodòxia que aporta el bostonià Aaron Goldberg. En aquest Now & Here editat l'any 2009 s'hi afegirà aquest estelar sideman que era el Mark Turner en aquella època , amb ell ja havien compartit actuacions i gravacions, una de particularment destacada va ser el "Live in Sevilla" del 2002. Hem parlat sovint de la categoria musical del saxofonista Mark Turner, de la seva sobrietat "tristaniana" ( via Warne Marsh) i en aquest disc m'agrada de manera particular el tema Lennies Grove que imagino dedica al mestre. Un bon disc, bons músics i unes composicions ben estimulants en aquest Now & Here.
    Un dels millors guitarristes de la dècada dels 50's, músic estrictament intuïtiu que no sabia llegir música i que va rebre un fort impacte escoltant el Charlie Christian i és va dedicar a copiar els seus solos nota per nota. Unes mans enormes i la construcció d'una guitarra especial que li permetia aprofitar aquest avantatge, li van permetre jugar amb inusitada facilitat línies molt ràpides on no hi tenia practicament competència, tot un espectacle les vertiginoses actuacions de mitjans dels 50 amb el pianista-vibrafonista Eddie Costa amb qui pel meu gust va fer les seves millors gravacions. El doble CD que estem escoltant recull algunes de les gravacions que va fer a L. Angeles com a sideman a diferents grups, comencem amb una sesió del 1950 a trio on el contrabaixista era ... Charles Mingus i l'acabarem amb un altre del 1955 compartida amb una colla de bons músics de la Costa Oest. Va desapareixer practicament de l' escena jazzística a finals dels 50 i va tornar amb un èxit limitat a mitjans dels 70 i fa algunes gravacions fins a mitjans dels 80, cap d'elles particularment destacada. Va morir el 1998.
    52 min
  • (((Vers. ONLY MUSIC))) Malachi THOMPSON ( New Standards) & Alan BROADBENT, Gary FOSTER Concord Duo Series
    Una grata sorpresa el trompetista Malachi THOMPSON y su Freebop Band, aunque me cuesta encontrar huella Free en este "New standards" de 1993 más allá de una cierta estética ... si encuentro similitud con los planteamientos de Woody Shaw y su imaginativa evolución del Hard Bop unos pocos años antes. Un buen grupo que toca con intensidad y fuerza unos standards con unos buenos arreglos: Pinnochio de Wayne Shorter, Resolution de John Coltrane, ... /// Malachi Thompson (trumpet), Joe Ford (alto sax), Carter Jefferson, Ron Bridgewater, Sonny Seals (tenor sax), Steve Berry (trombone), Kirk Brown (piano), Yosef Ben Israel, John Whitfield (bass), Nasar Abadey, Avreeayl Ra (drums), Dr. Cuz (percussion), son los músicos de este buen disco que con su habitual acierto nos ha presentado Josep.
    Un disco delicioso este Alan BROADBENT- Gary FOSTER Concord Duo Series de 1994. Un par de músicos inteligentes y muy compatibles que re- inventan unos standards sobradamente conocidos, lo hacen con gran respeto por las composiciones originales pero añadiendo su sensibilidad, su buen gusto y un tratamiento muy personal. El pianista compositor y arreglista Alan Broadbent fue una pieza importante en la orquesta del Woody Hermann de 1969 al 72 aunque empieza a ser conocido desde su estancia en el Quartet West de Charlie Haden a mediados de los 80 y parte de los 90's, entremedio y posteriormente una serie de discos excelentes para el sello Concord: piano solo en Maybeck, con un trío magnífico ó este dúo formidable que presentamos hoy. El saxo alto y tenor Gary Foster es un gran "tapado", músico que tiene una preciosa sonoridad donde se mezcla Warne Marsh, Lee Konitz, Paul Desmond ..., con poquísima discografía a su nombre y que ha tocado casi de incógnito en diferentes orquestas entre ellas una larga estancia en la de la pianista Toshiko Akiyoshi. Como decíamos al principio, un disco ENCANTADOR ... de comienzo a fin
    45 min
  • Malachi THOMPSON ( New Standards) & Alan BROADBENT, Gary FOSTER Concord Duo Series
    Una grata sorpresa aquest MALACHI THOMPSON i la seva Freebop Band, tot i que em costa trobar-hi empremta Free en aquest "New standards" de 1993 més enllà d'una certa estètica... si hi trobo similitud amb els plantejaments del Woody Shaw i la seva imaginativa evolució del Hard Bop uns pocs anys abans. Un bon grup que toca amb intensitat i força uns standards ben arranjats: Pinnochio del Wayne Shorter , Resolution del John Coltrane , .../// Malachi Thompson (trumpet), Joe Ford (alto sax), Carter Jefferson, Ron Bridgewater, Sonny Seals (tenor sax), Steve Berry (trombone), Kirk Brown (piano), Yosef Ben Israel, John Whitfield (bass), Nasar Abadey, Avreeayl Ra (drums), Dr. Cuz (percussion), son els músics d'aquest bon disc que ens ha presentat en Josep.
    Un disc deliciós aquest Alan BROADBENT- Gary FOSTER Concord Duo Series de l'any 1994. Un parell de músics intel·ligents i molt compatibles que re- inventen uns standards ben coneguts, ho fan amb gran respecte per les composicions originals però afegint-hi la seva sensibilitat, el seu bon gust i un tractament molt personal. El pianista compositor i arranjador Alan Broadbent va ser una peça important a l'orquestra del Woody Hermann de 1969 al 72 encara que comença a ser conegut des de la seva estada en el Quartet West del Charlie Haden a mitjans dels 80 i part dels 90's, pel mitg i posteriorment una serie de discs excel.lents pel segell Concord: a piano sol al Maybeck, amb el seu trio ó aquest duet formidable que presentem avui. El saxo alto i tenor Gary Foster és un gran "tapat" , músic que té una preciosa sonoritat on s'hi barreja Warne Marsh, Lee Konitz, Paul Desmond ..., amb poquísima discografía a nom seu i que ha tocat gairebé d'amagat a diferents orquestres entre d'elles una llarga estada a la de la pianista Toshiko Akiyoshi. Tal com dèiem al començament, un disc ENCANTADOR ... de començament a final.
    56 min
  • (((Vers. ONLY MUSIC))). Dick BERK ( East Coast Stroll) & Paul BLEY ( Touching )
    Primera parte con un buen grupo liderado por el batería DICK BERK, el disco "East Coast Stroll" grabado en 1993 y una música que nos lleva a los felices 60's. Un par de sidemen de lujo, los incombustibles John Hicks al piano y Ray Drummond al contrabajo y un par de jóvenes en aquel momento, Jay Collins un buen saxo tenor y Dan Faehnle un guitarrista que se inspira en los grandes de aquella época dorada , Wes Montgomery principalmente, pero también los Kenny Burrell, George Benson y en algún pasaje Jimmy Raney. El "jefe" ya lo hemos dicho es el batería Dick Berk, músico discreto a pesar de ser un buen batería que ha tocado entre otros con Ted Curson y Bill Barron (unos pocos programas atrás habíamos escuchado el excelente Tears for Dolphy con ellos), también con Charles Mingus, Freddie Hubbard, Milt Jackson, Jean Luc Ponty, etc ... Música sin pretensiones y sin contraindicaciones, para pasar un buen rato.
    ?Quién puede a estas alturas discutir la trascendencia del pianista y compositor PAUL Bley en la evolución del Jazz moderno?. Un corto período inicial en el Bebop y rápidamente empieza a relacionarse con los músicos de la vanguardia del momento, forma parte en 1961 de un trío decisivo en el desarrollo del Free Jazz con Jimmy Giuffre y Steve Swallow que gravan títulos como los Fusion , Thesis y Free Fall. Llegamos a 1965 y este "Touching", composiciones de su ex-mujer Carla Bley, de Annette Peacock y de él mismo; unos compañeros de lujo Barry Altschul a la batería y Kent Carter al contrabajo, músicos que comparten con él una gran flexibilidad y que llevan sus instrumentos bastante más lejos de ser un mero soporte rítmico, los tres moviéndose en terrenos de mucha libertad y proponiendo continuamente. Queda claro escuchando este disco que Paul Bley fue un músico maduro y muy directo ya desde sus inicios y también sabemos que su creatividad nunca ha parado de crecer en los últimos 50 años, lo ha hecho sin estridencias y tocando todas las "teclas" .... Buenos todos los temas de los disco, todos tienen su gracia particular ... puestos a elegir uno el último seleccionado: Mazatalán una composición propia.
    43 min
  • Dick BERK ( East Coast Stroll) & Paul BLEY ( Touching )
    Una primera part amb un bon grup liderat pel bateria DICK BERK, el disc "East Coast Stroll" gravat el 1993 i una música que ens porta als feliços 60's. Un parell de sidemen de luxe, els incombustibles John Hicks al piano i Ray Drummond al contrabaix i un parell de joves en aquell moment , Jay Collins un bon saxo tenor i Dan Faenhle un guitarrista que s' inspira en els grans d'aquella època daurada, Wes Montgomery principalment, però també els Kenny Burrell, George Benson i en algun passatge el Jimmy Raney. El "jefe" ja ho hem dit és el bateria Dick Berk, músic discret tot i ser un bon bateria que ha tocat entre d'altres amb el Ted Curson i el Bill Barron ( uns pocs programes enrere varem escoltar l'excel.lent Tears for Dolphy amb ells), també amb el Charles Mingus, Freddie Hubbard, Milt Jackson, Jean Luc Ponty , etc... Música sense pretensions i sense contraindicacions, per passar una bona estona.
    Qui `pot a aquestes alçades discutir la transcendència del pianista i compositor PAUL BLEY en l' evolució del Jazz modern ?. Una curta estada inicial en el Bebop i rapidament comença a relacionar-se amb músics de l' avantguarda, forma part el 1961 d'un trio decisiu en el desenvolupa ment del Free Jazz amb el Jimmy Giuffre i Steve Swallow que graven títols com els Fusion, Thesis i Free Fall. Arribem a 1965 i aquest "Touching" , composicions de la seva ex-dona Carla Bley, de l' Annette Peacock i d'ell mateix; uns companys de luxe Barry Altschul a la bateria i Kent Carter al contrabaix , músics que comparteixen amb ell una gran flexibilitat i que porten els seus instruments bastant més lluny de ser un simple suport rítmic, tots tres movent-se en terrenys de molta llibertat i proposant continua ment. Queda clar escoltant aquest disc que el Paul Bley va ser un músic madur i molt directe ja des d'els seus inicis i també sabem que la seva creativitat mai ha parat de créixer en els últims 50 anys, ho ha fet sense estridències i tocant totes les "tecles".... Trobo bons tots els temes dels disc, tots tenen la seva gràcia particular ... posats a triar-ne un l'últim seleccionat: Mazatalán una composició pròpia.
    54 min
  • (((Vers ONLY MUSIC))) George Garzone ( Crescent) & Jeanne Lee, Mal Waldron ( After Hours)
    GEORGE GARZONE y el disco "Crescent" del año 2015, un trabajo muy prometedor; el encuentro del profesor con dos de sus ex-alumnos en el Berklee College, el pianista Leo Genovese y la contrabajista, que también canta, Esperanza Spalding. George Garzone es uno de esos músicos que solamente saca un nuevo disco cuando "tiene algo que decir", mientras participa en otros proyectos y se dedica de forma apasionada a la enseñanza (que cantidad de grandes músicos han pasado por sus manos !!! ). Si tenemos en cuenta que él mismo es un gran músico con una amplia gama de recursos y una sonoridad cambiante desde la calidez hasta los registros más lacerantes, no resulta nada extraña la expectación que crea en cualquier nuevo disco. La química entre los tres músicos en este Crescent es muy grande y una grata sorpresa el fantasioso Leo Genovese al piano (qué diálogos en el tema Crescent!), Ninguna sorpresa la intervención de la Spalding, una excelente contrabajista que hace unos intercambios gloriosos con su voz y el tenor de Garzone en The Girl from Argentina. Todo un placer, Sr. Garzone.
    El pianista MAL WALDRON con Billie Holiday en 1957 y la vocalista JEANE LEE con el pianista Ran Blake en 1962 podrían ser los precedentes de este "After Hours" del año 1994. Uno al piano el otro con su voz, los dos son músicos altamente expresivos; Mal Waldron con su estilo rítmico, repetitivo, casi mántrico, transmite un aire de lo más melancólico y emocionante, ella a pesar de tener un verdadero arsenal de recursos en su voz hará una interpretación de murmullo, a veces utilizando el Scatt y en todo momento de gran emoción y intimismo. Los temas de lo más variado, todos ellos interpretados de manera muy relajada, muy "after hours" ... puestos a destacar alguno, tal vez el emocionante Goodbye Pork Pie Hat de Mingus y la versión del Caravan de Ellington. De incorporación forzosa a cualquier discoteca este "After Hours".
    37 min
  • George Garzone ( Crescent) & Jeanne Lee, Mal Waldron ( After Hours)
    GEORGE GARZONE i el disc "Crescent" de l'any 2015, un treball molt prometedor on el professor es troba amb dos dels seus ex-alumnes al Berklee College, el pianista Leo Genovese i la contrabaixista , que també canta, Esperanza Spalding. George Garzone és un d'aquests músics que treu un disc només quan "té alguna cosa a dir", mentrestant participa en altres projectes i es dedica de manera apassionada a l'ensenyament ( quants grans músics han passat per les seves mans !!!); si tenim en compte que ell mateix és un gran músic amb una amplia gama de recursos i una sonoritat canviant des de la calidesa fins els registres més punyents, no resulta gens estranya l' expectació que crea qualsevol seu nou disc. La química entre els tres músics en aquest Crescent és molt gran i una grata sorpresa el fantasiós Leo Genovese al piano ( quins diàlegs en el tema Crescent!), cap sorpresa intervenció de la Spalding, una excel·lent contrabaixista que fa uns intercanvis gloriosos amb la seva veu i el tenor del Garzone en el The Girl from Argentina. Tot un plaer, Sr. GARZONE.
    El pianista MAL WALDRON amb la Billie Holiday l'any 1957 i la vocalista JEANE LEE amb el pianista Ran Blake el 1962 podrien ser els precedents d'aquest "After Hours" de l' any 1994. Un al piano l'altre amb la seva veu, els dos son músics altament expressius; Mal Waldron amb el seu estil rítmic, repetitiu , gairebé mantric, transmet un aire de lo més melangiós i emocionant, ella tot i tenir un vertader arsenal de recursos en la seva veu en farà una interpretació de murmuri, de vegades fent servir l' scatt i en tot moment de gran emoció i intimisme. Els temes de lo més variat , tots ells interpretats de manera molt i relaxada, molt "after hours", posats a destacar-ne algun, potser l'emocionant Goodbye Pork Pie Hat del Mingus i una esplèndida versió del Caravan de l' Ellington. S' ha de tenir aquest "After Hours".
    49 min