Saxofon

Lew SOLOFF, Brooklyn 1944, va ser un trompetista valorat i reclamat des de molts i variats territoris musicals, els seus primers treballs van ser en els grups llatins dels Machito, Tito Puente, Mario Bauzá, ... posteriorment i durant més de vint anys a la Gil Evans Orquestra, també amb la Carla Bley , Mingus Big Band, Thad Jones, Lincoln Center Jazz Orquestra, Maynard Ferguson ..., cinc anys en els Blood, Sweat & Tears, acompanyant a Tony Bennet, Aretha Franklin, Barbra Streissand, John Mayall i un llarguissim etc... Poca discografia al seu nom, tot i haver participat en infinitat de gravacions i directes, aquest "With a Song In My Heart" de 1999, n'és un i bastant particular: només interpretarà balades i fa servir integrament la sordina. Molt ben acompanyat amb el pianista Mulgrew Miller, contrabaix George Mraz i bateria Victor Lewis i precioses balades com el I'm a Fool to Want You amb la que comencem el programa, fan d'aquest un disc Molt Plaent d' escoltar.

Un vell conegut del programa i un tros de músic el saxo tenor i soprano George GARZONE. Va néixer el 23 de Setembre del 1950, exactament 24 anys desprès que John Coltrane i és un dels músics que millor ha estudiat i comprés la seva herència musical; en aquest "Amnog Friends" del 2018 busca i troba el Coltrane de finals dels 50 quan gravava pel segell Prestige amb el pianista Red Garland, contrabaix Paul Chambers i bateria Art Taylor. Garzone és un estudiós i educador de primerissim nivell i nomes cal escoltar la versió que fa de la preciosa balada Theme For Ernie per comprovar la perfecte comprensió que té del Coltrane d' aquell període, certament aquí està "Entre Amics": un romàntic i amorós Steve Kuhn al piano, Anders Christensen contrabaix i un impecable Paul Motian a la bateria. Pura mel aquest "Among Friends" que recomanem de totes totes.

Richie BEIRACH és un pianista i compositor nord-americà veterà i que toca molt be el piano. "Inborn" és una gravació de 1989 editada recentment, que es presenta com a homenatge a dos músics que ja no hi son: John Abercrombie i Michael Brecker.; en format de CD doble, el primer una gravació a l' estudi i l' altre un directe en el Clinton Studio de Nova York, hi participen en diferents temes Michael Brecker saxo tenor, Randy Brecker trompeta i fiscorn, John Scofield guitarra, George Mraz contrabaix i Adam Nussbaum bateria ... un autèntic super grup. Richie Beirach és un pianista de formació clàssica que ha liderat o co-liderat un bon nombre de gravacions, particular sintonia amb músics com Dave Liebman, George Mraz, John Abercrombie o Chet Baker, tot i que el seu re coneixement més mediàtic li ve de la seva participació en el grup QUEST des de 1981 fins practicament a dia d' avui, allà també hi eren Dave Liebman tenor i soprano, Ron McClure al contrabaix i Billy Harth bateria. Un BON DISC aquest "Inborn"... que cal tenir.

En programes recents hem comprovat les capacitats del contrabaixista John HÉBERT i el bateria Gerald CLEAVER dos músics que han treballat junts sovint, que es compenetren a la perfecció i que representen una de les millors rítmiques que podem escoltar ara i des de fa ja un cert temps. En aquest "Continuum" de 2011 s'hi afegeix el corneta Taylor HO BYNUM, tots tres és fan dir Book of Three i aquest és el segon disc del trio, n'hi ha un de previ del 2009 que es diu simplement "Book of Three"; tres músics de forta personalitat individual el que no impedeix que el seu sigui un treball plenament cooperatiu i democràtic. El "nou", Taylor Ho Bynum toca la corneta en aquest disc però també és intèrpret de trompeta i fiscorn, va néixer a Baltimore l'any 1975 i els seus inicis van ser tutelats per el trombonista Bill Lowe i el bateria Tomas Fujiwara amb qui ha seguit treballant posteriorment, va estudiar composició amb el multi- instrumentista Anthony Braxton i també ha fet algunes gravacions amb ell, però el músic que ha exercit una major influencia sobre ell és sens dubte el també trompetista Bill Dixon i de manera ben concreta el seu disc November 81 tal i com ha reconegut sovint en algunes entrevistes. Recomano escoltar aquest November 81 que possiblement el programarem un dia d'aquests... Molta energia, investigació i cerca de noves formes però amb un profund respecte a la tradició. Recomanat per a aficionats no excesivament conformistes.

Richie BEIRACH és un pianista i compositor nord-americà veterà i que toca molt be el piano. "Inborn" és una gravació de 1989 editada recentment, que es presenta com a homenatge a dos músics que ja no hi son: John Abercrombie i Michael Brecker.; en format de CD doble, el primer una gravació a l' estudi i l' altre un directe en el Clinton Studio de Nova York, hi participen en diferents temes Michael Brecker saxo tenor, Randy Brecker trompeta i fiscorn, John Scofield guitarra, George Mraz contrabaix i Adam Nussbaum bateria ... un autèntic super grup. Richie Beirach és un pianista de formació clàssica que ha liderat o co-liderat un bon nombre de gravacions, particular sintonia amb músics com Dave Liebman, George Mraz, John Abercrombie o Chet Baker, tot i que el seu re coneixement més mediàtic li ve de la seva participació en el grup QUEST des de 1981 fins practicament a dia d' avui, allà també hi eren Dave Liebman tenor i soprano, Ron McClure al contrabaix i Billy Harth bateria. Un BON DISC aquest "Inborn"... que cal tenir.

En programes recents hem comprovat les capacitats del contrabaixista John HÉBERT i el bateria Gerald CLEAVER dos músics que han treballat junts sovint, que es compenetren a la perfecció i que representen una de les millors rítmiques que podem escoltar ara i des de fa ja un cert temps. En aquest "Continuum" de 2011 s'hi afegeix el corneta Taylor HO BYNUM, tots tres és fan dir Book of Three i aquest és el segon disc del trio, n'hi ha un de previ del 2009 que es diu simplement "Book of Three"; tres músics de forta personalitat individual el que no impedeix que el seu sigui un treball plenament cooperatiu i democràtic. El "nou", Taylor Ho Bynum toca la corneta en aquest disc però també és intèrpret de trompeta i fiscorn, va néixer a Baltimore l'any 1975 i els seus inicis van ser tutelats per el trombonista Bill Lowe i el bateria Tomas Fujiwara amb qui ha seguit treballant posteriorment, va estudiar composició amb el multi- instrumentista Anthony Braxton i també ha fet algunes gravacions amb ell, però el músic que ha exercit una major influencia sobre ell és sens dubte el també trompetista Bill Dixon i de manera ben concreta el seu disc November 81 tal i com ha reconegut sovint en algunes entrevistes. Recomano escoltar aquest November 81 que possiblement el programarem un dia d'aquests... Molta energia, investigació i cerca de noves formes però amb un profund respecte a la tradició. Recomanat per a aficionats no excesivament conformistes.

Una agradable sorpresa el disc "Whispers and Secrets", de l'any 2017, dels fins fa ben poc perfectes desconeguts ( per mi) Adam Kolker i Russ Lossing. El compositor i excel.lent interpret de saxo tenor, soprano, clarinet baix i flauta Adam KOLKER és un músic reconegut entre els els seus companys de professió i per la critica especialitzada i bastant menys conegut del públic en general, ha tocat en diferents orquestres, amb la de Ray Barreto de 1994 a 2002, Gil Evans, Maria Schneider, Vanguard Orchestra, etc ..., també en formacions més reduïdes amb Kenny Wheeler, Bruce Barth, John Hébert, Paul Motian, John Abercrombie, Bobby Previte i bastants més ... Russ LOSSING compositor i pianista de formació clàssica i tècnica extraordinaria és també un músic no massa conegut tot i que ha dirigit diferents grups i és un prolífic compositor amb més de 400 composicions al seu nom. Ha treballat amb músics destacats com els Ralph Alessi, Dave Liebman, Paul Motian, John Hébert, Tim Berne, Mat Maneri, etc ...etc... Completen el quartet el contrabaixista Masa Kamaguchi i Billy Mintz a la bateria. Un disc MOLT ESTIMULANT i és que ...la bona música no és patrimoni exclusiu dels més mediat ics ...

Aquest és el meu homenatge al trompetista Roy HARGROVE, homenatge que van iniciar en Josep i Juan Pablo en el programa anterior. En el disc "Earfood" de 2018, hi son Justin Robinson un saxo alto que ens recorda un altre bon alto, Bobby Watson amb qui Hargrove va treballar a finals dels 80 i començaments dels 90, trobarem també una rítmica impecable a càrrec de Gerald Clayton pianista, Danton Boller contrabaix i Montez Coleman bateria, que fan un acompanyament de gran flexibilitat: poderós quan cal i delicat quan convé. Un altre bon disc que s'ha de tenir d' un Roy Hargrove que retorna als seus orígens i on fa memòria de músics com Charles Tolliver, Woody Shaw o Freddie Hubbard , que segur va escoltar molt i que té perfectament interioritzats. Recomanació INCONDICIONAL i no podeu deixar d' escoltar la versió que fan del "Speak Low".

Una agradable sorpresa el disc "Whispers and Secrets", de l'any 2017, dels fins fa ben poc perfectes desconeguts ( per mi) Adam Kolker i Russ Lossing. El compositor i excel.lent interpret de saxo tenor, soprano, clarinet baix i flauta Adam KOLKER és un músic reconegut entre els els seus companys de professió i per la critica especialitzada i bastant menys conegut del públic en general, ha tocat en diferents orquestres, amb la de Ray Barreto de 1994 a 2002, Gil Evans, Maria Schneider, Vanguard Orchestra, etc ..., també en formacions més reduïdes amb Kenny Wheeler, Bruce Barth, John Hébert, Paul Motian, John Abercrombie, Bobby Previte i bastants més ... Russ LOSSING compositor i pianista de formació clàssica i tècnica extraordinaria és també un músic no massa conegut tot i que ha dirigit diferents grups i és un prolífic compositor amb més de 400 composicions al seu nom. Ha treballat amb músics destacats com els Ralph Alessi, Dave Liebman, Paul Motian, John Hébert, Tim Berne, Mat Maneri, etc ...etc... Completen el quartet el contrabaixista Masa Kamaguchi i Billy Mintz a la bateria. Un disc MOLT ESTIMULANT i és que ...la bona música no és patrimoni exclusiu dels més mediat ics ...

Aquest és el meu homenatge al trompetista Roy HARGROVE, homenatge que van iniciar en Josep i Juan Pablo en el programa anterior. En el disc "Earfood" de 2018, hi son Justin Robinson un saxo alto que ens recorda un altre bon alto, Bobby Watson amb qui Hargrove va treballar a finals dels 80 i començaments dels 90, trobarem també una rítmica impecable a càrrec de Gerald Clayton pianista, Danton Boller contrabaix i Montez Coleman bateria, que fan un acompanyament de gran flexibilitat: poderós quan cal i delicat quan convé. Un altre bon disc que s'ha de tenir d' un Roy Hargrove que retorna als seus orígens i on fa memòria de músics com Charles Tolliver, Woody Shaw o Freddie Hubbard , que segur va escoltar molt i que té perfectament interioritzats. Recomanació INCONDICIONAL i no podeu deixar d' escoltar la versió que fan del "Speak Low".

Avui recordem el gran trompetista que va ser Roy HARGROVE, mort el passat 2 de Novembre. El Juan i en Josep han preparat aquest mini homenatge que a mi m'ha permès conèixer millor un músic al que per raons que no comprenc, no havia prestat l' atenció que sens dubte mereix.

A la primera part del programa en Josep ens presenta dues gravacions: el directe al Masey Hall "Directions in Music", gravat el 2001 amb ni més ni menys que Michael Brecker saxo tenor, Herbie Hancock piano, John Patitucci contrabaix i Brian Blade bateria. Un homenatge a Miles Davis i John Coltrane en el que no ens costa gens reconèixer el meravellós quintet del Davis amb els Wayne Shorter, Ron Carter, Tony Williams i Herbie Hancock, naturalment..., escoltarem un sol tema en el que encadena de manera magistral els So What i Impressions. Tot seguit Roy HARGROVE recordarà en el disc "Habana" de 1997, la seva vinculació personal i musical amb Cuba: David Sánchez saxo tenor, Gary Bartz saxo alto, Frank Lacy trombó, Chucho Valdés piano, John Benítez contrabaix, i Horacio "El Negro" Fernández bateria, en alguns temes Russell Malone guitarra i Miguel "Angá" Diaz, José Luis Quintero complementant la percussió. Un molt bon disc, també. A la segona part, el Juan ens explica el següent:

Nacido en Texas, fué descubierto por Wynton Marsalis y a finales de los años 80 empezó a participar en jam sessions en Nueva York. En su primera grabación colaboró con Bobby Watson y en el año 1994 fué contratado por Verve. A partir de aquí realizó como líder cerca de veinte grabaciones con figuras destacadas dentro del mundo del "Hard Bop" de los 90´. Su experiencia como "sideman" es larga y ha colaborado con músicos como Carl Allen, Ralph Moore, Antonio Hart, Sonny Rollins, Jackie McLean, Joshua Redman, David Sánchez, Johnny Griffin, Shirley Horn, Christian Mc Bride, Jimmy Smith, Cedar Walton, Niels Pedersen, Oscar Peterson, Ray Brown, Roy Haynes, Jimmy Cobb... y un largo etcétera. Músico polifacético que cultivó otros estilos con su banda RH FACTOR, como funk, hip-hop y soul.

Para esta ocasión hemos seleccionado 2 grabaciones "Nothing serious" del año 2006 con Justin Robinson al saxo alto y flauta, Dwayne Burno al bajo, Willie Jones III a la batería, Ronnie Maththews al piano, y Roy Hargrove a la trompeta y fliscornio. No son músicos muy conocidos pero aportan una excelente ejecución y conjunción con el resto de la banda: jazz de calidad sin tapujos. El siguiente disco que hemos seleccionado es "Parker´s Mood" (1995) que como indica su título,está basado en grabaciones del famoso saxofonista Charlie Parker. Aquí le acompañan Stephen Scott al piano y Christian McBride al bajo. Un trabajo elegante y con gran clase, donde Roy Hargrove muestra su técnica y musicalidad interpretando unas excelentes versiones de estos "standards". Esperamos que disfrutéis de éste músico que despunta como uno de los más significativos trompetistas de los últimos 40 años. Moltes gràcies per la teva música Mr. HARGROVE.

Avui recordem el gran trompetista que va ser Roy HARGROVE, mort el passat 2 de Novembre. El Juan i en Josep han preparat aquest mini homenatge que a mi m'ha permès conèixer millor un músic al que per raons que no comprenc, no havia prestat l' atenció que sens dubte mereix.

A la primera part del programa en Josep ens presenta dues gravacions: el directe al Masey Hall "Directions in Music", gravat el 2001 amb ni més ni menys que Michael Brecker saxo tenor, Herbie Hancock piano, John Patitucci contrabaix i Brian Blade bateria. Un homenatge a Miles Davis i John Coltrane en el que no ens costa gens reconèixer el meravellós quintet del Davis amb els Wayne Shorter, Ron Carter, Tony Williams i Herbie Hancock, naturalment..., escoltarem un sol tema en el que encadena de manera magistral els So What i Impressions. Tot seguit Roy HARGROVE recordarà en el disc "Habana" de 1997, la seva vinculació personal i musical amb Cuba: David Sánchez saxo tenor, Gary Bartz saxo alto, Frank Lacy trombó, Chucho Valdés piano, John Benítez contrabaix, i Horacio "El Negro" Fernández bateria, en alguns temes Russell Malone guitarra i Miguel "Angá" Diaz, José Luis Quintero complementant la percussió. Un molt bon disc, també. A la segona part, el Juan ens explica el següent:

Nacido en Texas, fué descubierto por Wynton Marsalis y a finales de los años 80 empezó a participar en jam sessions en Nueva York. En su primera grabación colaboró con Bobby Watson y en el año 1994 fué contratado por Verve. A partir de aquí realizó como líder cerca de veinte grabaciones con figuras destacadas dentro del mundo del "Hard Bop" de los 90´. Su experiencia como "sideman" es larga y ha colaborado con músicos como Carl Allen, Ralph Moore, Antonio Hart, Sonny Rollins, Jackie McLean, Joshua Redman, David Sánchez, Johnny Griffin, Shirley Horn, Christian Mc Bride, Jimmy Smith, Cedar Walton, Niels Pedersen, Oscar Peterson, Ray Brown, Roy Haynes, Jimmy Cobb... y un largo etcétera. Músico polifacético que cultivó otros estilos con su banda RH FACTOR, como funk, hip-hop y soul.

Para esta ocasión hemos seleccionado 2 grabaciones "Nothing serious" del año 2006 con Justin Robinson al saxo alto y flauta, Dwayne Burno al bajo, Willie Jones III a la batería, Ronnie Maththews al piano, y Roy Hargrove a la trompeta y fliscornio. No son músicos muy conocidos pero aportan una excelente ejecución y conjunción con el resto de la banda: jazz de calidad sin tapujos. El siguiente disco que hemos seleccionado es "Parker´s Mood" (1995) que como indica su título,está basado en grabaciones del famoso saxofonista Charlie Parker. Aquí le acompañan Stephen Scott al piano y Christian McBride al bajo. Un trabajo elegante y con gran clase, donde Roy Hargrove muestra su técnica y musicalidad interpretando unas excelentes versiones de estos "standards". Esperamos que disfrutéis de éste músico que despunta como uno de los más significativos trompetistas de los últimos 40 años. Moltes gràcies per la teva música Mr. HARGROVE.

Dave DOUGLAS i Joe LOVANO no inventen res en aquest "Scandal" de 2017, però sempre és un plaer escoltar aquest parell de "gats vells" Els dos comparteixen una llarga i exitosa carrera en fronts i experiències ben diverses, qui no recorda ell imaginatius treballs de Dave Douglas en el Masada de John Zorn, també hi era Joey Baron, o en el Tiny Bell Trio o en qualsevol dels molts grups que ha liderat ... si parlem de Joe Lovano ens venen a la memòria les magnífiques gravacions que ha fet per Blue Note, menció especial pel seu gloriós "From the Soul" de 1991, i també els treballs amb Paul Motian i el guitarrista Bill Frisell gravats a ECM, Soul Note o Winter & Winter. Un tercer veterà Top en aquest Scandal és el bateria Joey Baron i completen el quintet dos bons músics emergents, el pianista Lawrence Fields i la contrabaixista Linda Oh, un grup molt consistent que ja fa uns anys que treballen junts i que fan una musica molt PLAENT d'escoltar.

George Enescu va ser un compositor, pianista, violinista i director d' orquestra que va néixer a Rumania el 1881 i va morir a Paris el 1955. Figura idolatrada a la seva Rumania natal, es celebra anualment el Festival Internacional George Enescu i el 2009 hi va participar el seu compatriota pianista, compositor i arranjador Lucian BAN, el resultat va ser la gravació d' aquest Enesco Re-Imagined que colidera amb el contrabaixista John Hebert i que en configuració d' octet hi participen també Ralph Alessi trompeta, Tony Malaby saxo tenor, Mat Maneri viola, Albretch Maurer violi, Gerald Cleaver bateria i Badal Roy tabla i percussió. Desconeixem del tot els originals de George Enescu, però la Re Imaginació que en fan Lucian Ban i el seu octet és absolutament FASCINANT!

Dave DOUGLAS i Joe LOVANO no inventen res en aquest "Scandal" de 2017, però sempre és un plaer escoltar aquest parell de "gats vells" Els dos comparteixen una llarga i exitosa carrera en fronts i experiències ben diverses, qui no recorda ell imaginatius treballs de Dave Douglas en el Masada de John Zorn, també hi era Joey Baron, o en el Tiny Bell Trio o en qualsevol dels molts grups que ha liderat ... si parlem de Joe Lovano ens venen a la memòria les magnífiques gravacions que ha fet per Blue Note, menció especial pel seu gloriós "From the Soul" de 1991, i també els treballs amb Paul Motian i el guitarrista Bill Frisell gravats a ECM, Soul Note o Winter & Winter. Un tercer veterà Top en aquest Scandal és el bateria Joey Baron i completen el quintet dos bons músics emergents, el pianista Lawrence Fields i la contrabaixista Linda Oh, un grup molt consistent que ja fa uns anys que treballen junts i que fan una musica molt PLAENT d'escoltar.

George Enescu va ser un compositor, pianista, violinista i director d' orquestra que va néixer a Rumania el 1881 i va morir a Paris el 1955. Figura idolatrada a la seva Rumania natal, es celebra anualment el Festival Internacional George Enescu i el 2009 hi va participar el seu compatriota pianista, compositor i arranjador Lucian BAN, el resultat va ser la gravació d' aquest Enesco Re-Imagined que colidera amb el contrabaixista John Hebert i que en configuració d' octet hi participen també Ralph Alessi trompeta, Tony Malaby saxo tenor, Mat Maneri viola, Albretch Maurer violi, Gerald Cleaver bateria i Badal Roy tabla i percussió. Desconeixem del tot els originals de George Enescu, però la Re Imaginació que en fan Lucian Ban i el seu octet és absolutament FASCINANT!

Un gegant del saxo tenor i no només per la seva alçada física, feia gairebé dos metres, Dexter GORDON va ser segurament el primer saxo tenor del Bop amb una sonoritat rugosa i voluminosa que anticipava les de John Coltrane i sobretot de Sonny Rollins, que mai van negar la seva influència, com també ell va aprendre posteriorment d' aquests altres dos gegants. Una primera etapa americana amb discs destacats com The Chase o Go!, emigrarà a Europa el 1963, primer a Paris on va fer gravacions meravelloses, qui no recorda el seu Our Man in Paris amb el Bud Powell, desprès a Dinamarca on se li recorden actuacions memorables al Montmartre de Copenhague i estupendes gravacions per SteepleChase com aquest "Bouncin' with Dex" del 75 amb Tete Montoliu al piano, un Tete que estava en un dels moments mes dolços de la seva carrera, i ni més ni menys que Niles Pedersen al contrabaix i Billy Higgins bateria. El 1976 retornarà als Estats Units. Un disc fàcilment RECOMANABLE.

L'any 1963 John Coltrane cercava la connexió musica - espiritualitat en el seu mític A Love Supreme. El saxofonista Branford MARSALIS reinterpreta el 2003 en un directe a Amsterdam aquest A Love Supreme; hi ha respecte, gairebé reverència, però deixant de banda qualsevol consideracio mística obté una extraordinaria actuació "estrictament musical". Un gran Quartet el que tenia B. Marsalis en aquella època, amb els Joey Calderazzo al piano, Eric Revis contrabaix i Jeff "Tain" Watts bateria, tots fan aquí una feina impresionant i el resultat és aquest directe "d' alt voltatge" amb un públic totalment entregat. No cal dir que RECOMANEM aquest " A Love Supreme. Live in Amsterdam".