Avui hem sentit: Quartet de corda op. 41 núm. 2; Andante i Variacions en si bemoll major, op. 46. Els nou mesos que van del juny de 1842 fins al febrer de 1843 van ser una explosió de creativitat excepcional en la producció de Robert Schumann (1810-1856). En van sortir fins a set obres cambrístiques d'envergadura, arrauxadament romàntiques i plenes d'audàcies: tres quartets de corda, un quintet, un quartet amb piano, les peces de fantasia per a trio, i unes Variacions per a quintet. Obres compostes en pocs dies, que sorgien com una flamarada d'inspiració i que enamoraven tothom qui les escoltava, especialment el seu dedicatari Mendelssohn, i l'esposa de Schumann, Clara, que va ser la primera intèpret de moltes d'elles. Schumann sortia d'una crisi professional i d'identitat provocada per l'enorme popularitat i prestigi que tenia la seva esposa, eminent pianista reconeguda arreu d'Europa. Però va vehicular aquesta frustració a través d'aquestes obres, que li van retornar la confiança.