So de cobla

Avui, concert carnavalesc. Concretament un concert que va obrir la primera temporada del cicle Cobla, Cor i Dansa. Aquest va ser el primer cicle per a cobla que es va establir al Palau de la Música, proposat per Jordi León. A més de la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, que n'era la formació resident, el cicle incorporava regularment altres cobles convidades i obria les portes a directors i solistes procedents del món simfònic i coral. El projecte es va mantenir viu durant dotze temporades. I avui escoltarem el primer concert, celebrat el 21 de febrer del 1999, amb la Sant Jordi i Jordi León a la direcció.

"S'Alou" o "El bac de les ginesteres" són títols de sardanes d'Eduard Toldrà. Però també són vins de les Vinyes dels Aspres. Unes vinyes on la família política de Toldrà va fer vida, i on el mestre barceloní va estiuejar, es va enarmorari i es va inspirar. Avui repassem els paisatges on Toldrà va firmar algunes de les seves obres i on els seus hereus encara avui li fan honors a partir del fruit de la terra.

1937, Exposició Internacional de París. Al Pavelló de la República va sonar la Cobla Barcelona, en plena Guerra Civil a la península. Avui recuperem el repertori que hi va oferir i l'enregistrament que, aprofitant que era a París, va fer la cobla barcelonina. I us parlem d'un tàndem que sempre ha funcionat: cobla i coral. A partir de repertori clàssic i contemporani, seguirem algunes de les peces més emblemàtiques que s'han escrit mai.

Encadenat d'intèrprets de tenora que desfilen per antena, passant de l'un a l'altre i escoltant les composicions que més els han marcat durant la seva carrera. Amb el seu testimoni i, tot sovint, les seves interpretacions.

Amb l'escriptor i estudiós Jaume Nonell ens endinsarem en algun dels resultats de la seva tasca de recerca, com ara la descoberta de la barítona històrica, així com en la seva feina com a impulsor de propostes artístiques. De la cobla fusió als esbarts.

Una de les persones que més en saben, en aquest país, sobre la història de la cobla, els seus detalls i personatges, és Jaume Nonell. Acaba de publicar "100 motius per estimar la sardana" juntament amb el també sabadellenc Jordi Saura. Amb ell us explicarem un munt d'anècdotes, detalls històrics i obres que, segur, us sorprendran.

Us oferim el concert de sardanes populars que el març del 2024 va oferir la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona, sota la direcció de Marcel Sabaté, en el cicle de cobla que se celebra al teatre l'Aliança del Poblenou. Un concert de sardanes de plaça però amb molt interès musical.

Aquest gener també és moment d'obrir la capsa d'efemèrides. El 2026 ens porta dates rodones vinculades a compositors i compositores de l'àmbit de la cobla que cal destacar. Pepita Llunell, Enric i Pau Casals, Antoni Agramont, Francesc Mas i Ros o Ricard Castells passaran per l'antena.

Ens visita de la filla del compositor Rafael Ferrer i Fitó, un dels grans noms (oblidats, de vegades), no només de la cobla sinó també de la música feta a casa al tombar de la segona meitat del segle XX. Amb la Miana Ferrer repassem obres i moments vitals del compositor.

Obrim l'any amb un repàs d'algunes de les produccions discogràfiques que aquest 2025 ens ha deixat al voltant de la cobla. Propostes que passen per aniversaris com el de la Cobla la Bisbal Jove, efemèrides com la de Pau Casals o discos molt esperats com els de Jesús Ventura. I no hi faltaran propostes de fusió com la Marinada amb Guillem Roma, la Bisbal amb Newen Tahiel i les sempre sorprenents versions de la Contemporània.