Comencen el programa després d'una setmana de reflexió saludant als alumnes de màster que s'han graduat i decidint que cal posar-se per anar-hi. Ximo desenvolupa la teoria de la peixera per a parlar del folclore valencià. A partir d'ahi una caterva de temes que no sabem ni descriure.

Comencen el programa després d'una setmana de reflexió saludant als alumnes de màster que s'han graduat i decidint que cal posar-se per anar-hi. Ximo desenvolupa la teoria de la peixera per a parlar del folclore valencià. A partir d'ahi una caterva de temes que no sabem ni descriure.

Joan decideix parlar igual que com marca la llei de plurilingüisme a les escoles. 25 per cent en castellà i després un poc de valencià i molt d'anglès. Heu pensat en el crim perfecte. Com seria? Ximo i Joan ens descobreixen el cas d'una escriptora americana que al 2012 va publicar com fer-lo a un bloc i ara està patint un judici acusada de matar al seu home. I entre divagacions de sobre com fer el crim perfecte acaben parlant de com internet ha matat la coincidència, de l'idioma en què sommien i de com de menut s'ha fet el món amb les xarxes socials, però menut (en el mal sentit) perquè sempre ens arriben les mateixes coses. Tuiter explicat per solano i tur. Parlen dels diners des de diferents perspectives, la del que en té molts i la del que no té ni per arribar a final de mes.  Hui estan d'explicacions. I aquesta s'aprofita tota: per què els polítics conservadors són més guapos que els d'esquerres? I com segueixen a la Universitat ens descobreixen què és realment un TFG. I com no? els funcionaris no poden faltar a la cita. La recomanació de Ximo és la pel·lícula japonesa, Drive my car. I li aprofita per donar una lliçó als alumnes de la Universitat sobre la relació entre els productors i els qui fan les pel·lícules.

Parlem de lemes, d'Eurovisión a la nostra manera. De prínceps i de bous. De rap americà i valencià i recomanem no una sinó 3 pel·lícules romàntiques. Això sí amb una bonica història darrere i uns diàlegs meravellosos.

I tenim fins i tot temps d'enviar a fer la mà a qui correspon.

Quan comences un programa pel final eres un innovador. I ja no sabem què és el principi i el final. Només

sabem que la paraula ho és tot. I de seguida entra l'absurd quan parlen de l'inici de la pel·lícula 2001,

Odissea de l'espai i de la diferència entre os i os i el descobriment d'un arma.

Ximo i Joan decideixen convertir-se en assassins a sou. Professionals que porten als xiquets a l'escola i

tenen la seua faena. Posen una escena de Pulp Fiction i comencen a parlar del 'cuarto de libra' con queso i

tornem als clàssics. A Joan li agradava esta pel·lícula perquè tenia grans converses i des que està amb

Ximo en el podcast està desvanit.

Hui tenen molts problemes amb les pronunciacions i no saben si és pou amb o oberta o tancada metre

Ximo conta una història preciosa d'un burro i un pou de Malí. I es pregunten si estem perdent la tradició

oral.

Amb tot això necessiten 'un senyor llop' com en Pulp Fiction i decideixen que Joan va a doblar a Ximo en

directe. Després parlen de la necessitat que té la gent important d'eliminar gent. I comencen a pensar en el

màrqueting per veure que cobrarien i les ofertes que farien als potencials clients. Ximo conta que en

Colòmbia amb 5000 euros en un moment donat mataves a algú.

Treballarien en negre o en la Seguretat Social?

L'amor platònic també té cabuda i creuen que és massa optimista el concepte. I això els porta a parlar de

les llengües perdudes quan es perd un amor. Més llengües mortes al món.

Com que estan molt perduts Joan decideix contar-li acudits a Ximo.

Quan t'alces a les 6 enlloc de gitar-te i eres rocker la cosa es complica. Amb el cantant i guitarrista de

Ramonets, Ferran Martí, parlem de l'epifania que els va portar a fer un grup de rock per a tots els públics.

De la ruta del 'bakalao', dels juniors i dels campaments de rock and roll que organitza Ramonets.

Parlem dels deures, de poder botar damunt dels sofàs i de fer música per a menuts que no parle només

d'aprendre els colors.

Ferran en desvetlla quina seria la seua feina en cas que no poguera ser cantant i la seua vida en un poble

de 12 habitants. I atenció perquè descobrim la increïble història del propietari de la mítica discoteca de

Villa Adelina reconvertit a rector.

I en el partit independentista Ferran Martí seria el ministre del somriure.

Un programa en tres actes de 20 minuts. De píndoles, però amb el caos habitual. I dins d'eixe nova divisió

el tema en el que es volen centrar és la discriminació cap als vells, però també cap als joves. I ximo ens

contarà l'obra que està a punt d'estrenar a Paris i dels assajos que ha fet en Lemans. Aprofiten entre una

cosa i l'altra per parlar una vegada més de la feina dels editors periódistics. Quan torne a l'experiència de

Ximo ens conta la seua experiència després de quedar-se a dormir en una residencia de iaios i la

interacció amb la gent major. I ja que estan pensen en guardar-se un lloc allà. I resulta que el cuiner d'alla

era campió de fer hamburgueses a nivell mundial.

La perspectiva és tindre l'edat de Ximo i sentir-te jove si vas a dormir a una residència.

I després dels primer temps entren en la discriminació. I entenen que hi ha per a la gent major i la jove. I

que tots pretenem distanciar-nos de ser major amb la cirurgia o Disney discrimina perquè només fa

pel·lícules per a joves.

I apareix Larry Ellison que és un iaio amb molt diners, operat i que no pateix discriminació perquè té

molta 'pasta'.

Els divorciats en actiu i el Tinder i l'ús actiu o inactiu del mateix. L'amic que arreplega a tots els separats.

I Tinder lliga molt bé amb les mentides i el principi de Heisenberg. Com canviem quan interactuem amb

altres.

Si la natura és esplendor i mort diuen quan comença la caiguda dels éssers humans. Als 20 i escaig?

Ximo aprofitant la història del 'bulto' de Victor del cementeri de Pere Lachaise fa una proposta per un nou

programa: “Valencians refregant-se pel món”.

I atenció perquè en el tercer temps del programa Joan conta el seu viatge a Austràlia, i el futbol australià i

els deserts i els wàters enmig del no-res i el final en el parc natural de Darwin.

I la recomanació de la setmana és Somebody Somewhere.

I Ximo acaba enviant a fer la mà a nanisimo.

Per acabar el programa i quadrar el temps en tres parts de 20 minuts Joan li pregunta a Ximo perquè els

americans diuen que ho tenen 'toast' i els castellans diuen que ho tenen cru.

L'actor i director de teatre ha visitat Solano i Tur i ha demostrat com es pega una bofetada. A més de parlar del treball d'actor, dels premis i dels seus inicis han tingut temps de fer un càsting, concursos per endevinar pel·lícules, i, fons i tot, tindre un orgasme en trio. I molt més que no es pot descriure.