Solano & Tur

Airplane, “aterriza como puedas” de David Zucker. Es podría fer hui?

Joan intenta parlar polit i Ximo li agraeix.

Ens autocensurem? Sí, és inevitable.

Tot es censura? Ximo es pregunta quan es va acabar la llibertat?

Parlem del gag d’un programa de TV. “Bricoheroes”. Es pot desitjar mamar. I si haguera sigut a Felipe? Estem ja cometent un delicte? Que me la mame el Rei!!

-Quin Rei?

-A genolls

-A genolls tu que eres el súbdit….

Parlem del segrest de la Revista El Jueves.

Es delicte el que acabem de dir? Ho sabrem de seguida.

Joan argumenta que es pot fer humor de tot, però no. Ximo defensa a Xavi Castillo i el seu humor.

OnlyFans, xarxa de pagament on pot vore art de nus.

Una figa és una figa i un piu és un piu? L’origen del Mon de Courbet, el quadre del pintor francés que pronunciar em malament durant tot el programa, es pornogràfic? El sexe es censura des de fa deu mil anys.

La Venus de Willendorf també ha estat censurada. I tants i tants artistes.

Pornhub va oferir-se als museus per mostrar els seus quadres. Una manera especial de vore “art”.

El dia que Joan es va colar al museu d’Orsay, amb el carnet de periodista.

El dia que una dona va fer una performance davant del quadre de Courbet, Debora de Robertis, i es va obrir de cames davant del quadre. Va trencar les convencions.

Som capaços de fer alguna performance? Ens treiem el piu i…

Joan incorpora el mot “bencillà” a l’imaginari de Ximo. Tindre una “bencillà de piu”!

Als valencians no ens estimen, no tindríem cap repercussió si fem la performance el 9 d’octubre. Quaranta anys fa que demanem el finançament i mira…

Parlem de pel·lícules S, la història de Ximo al cinema del seu poble…Franco estaba mort pero no massa i la democràcia també…..”Interior de un Convento” pelicula S mítica.

Parlem de Rosita Amores es un referent nostrat.

Analitzem els cartells d’ Interior de un Convent” a nivell internacional i la paraula Calces al Pais Valencià i a Catalunya….

Novetats Solano i Tur, Casino d’Alaquas. I ” Tu I Jo En Som Tres” amb Vicent Baydal, Ferran Gadea, Maria Fuster i tants i tants d’altres al nou programa.

Joan obri el meló dels insults. Fill de Puta, cabró, cony depen de com es diguen….

Parlem dels premis Ondas, que no aprofiten per a res si no tel donen a tu. Ens donem premi a nosaltres mateixos, ja que som els millors.

Deforme setmanal i Estirando el Chicle. Analitzem els motius pels quals els hi ha donat el premi i veiem que nosaltres complim amb tot. Serà que tot es un genèric?

Pregunta critica. Els podcast premiats estan fets per homes o per dones? Ens sentim discriminats com a homes?

Es una aparença el parlar amb paraulotes?

Obrim de nou l’oficina de defensor del madrileny? En hivern hi ha madrilenys? Joan ens conta la seua experiència amb dos madrilenys a la tardor i la conversa sobre la temperatura i va intentar demostrar que València es el lloc més fred del mon.

Si a Madrid paguen més per un cafè es perque tenen més diners. La culpa de tot es del finançament, si ens torneu els diners que ens deveu vos posarem tapa a la canya. Alla te posen aigua de l’aixeta, ací no res, ni aigua ni diners.

homenatge a Paco Alonso.

Olives, cacaus i tramussos.

Recomanem Miguel Coll i el seu programa A Golpe de Micro, amb Jordi Company i Toni Sabater. Se parla dormint de la veu que te. Et convidem i parles tu sol, nosaltres volem escoltar-te i au.

A Rafa Lahuerta també el convidem i juren no parlar de Noruega.

Enviem a fer la ma a Rodalies València.

Animalets, xiquets, uelos, dones, homes. Eixe es l’ordre d´energia d’aplaudiment al teatre.

Problemes amb els cors i amb els sindicats, una nova aventura de Ximo al mon de l’òpera.

Ximo li refrega a Joan que es com Víctor Kuppers, pel to de la resposta deduim que una mica

de mal si que ha fet.

L’actitud es el mes important, encara que treballes a 44 graus al sol.

Es la paraula “ninot” comuna a tots els valencians? Els del Maestrat no diuen ninot? Son

valencians els del Maestrat? Anem de silogismes

Joan vol expulsar-nos del Pais. Ximo vol ser el nou San Marino.

El museu del ninot precedent d’ “en busca de l’arca perduda” d’Spielberg.

Es franquista indultar ninots, com si que ho es l’ofrena de flors a la mare de Deu? Monica

Oltra, tens resposta?

Cremem coses: Ximo vol cremar el museu del Ninot.

El Pare Puig, jesuïta de Gandia: “ no ofreneu…….” Un antivalencià més. “En lloc d’ofrenar un

ram, ofreneu diners per als pobres”

Ximo ens recomana El Joc del Calamar, una obra mestra. Comparada amb Kubrick, Linch,

Picasso, Shakespeare.

Tornem a recomanar Me Cago en Goddard de Pedro Vallin. Es caga un poc en la intelectualitat,

com nosaltres.

El meu veí no pot fer una obra mestra. El gran invent de la humanitat es la ciutat.

El Joc del Calamar ja el varen inventar els espanyols: la FacturaE, joc d’eliminació, de vida o

mort amb el programa FACE.

Algu ha entès Odissea de l’Espai 2021? No, mai. La Taronja Mecànica es emprar el nom de

Beethoven en va.

Joan ens parla de com diferenciar artesà i artista……Arriba un moment en la vida en que u

decideix què vol que li agrade. Hui podcast de culte.

T’estas obligant a que t’agrade la poesia. Pertanys a una secta i no pots dir aixi com aixi que no

T’agrada o T’agrada una cosa. Hem de ser conseqüents.

Benidorm sempre torna. La ciutat es el gran invent de la humanitat. Ciutat contra poble.

Gotmigple VS gotmigbuit. Joan defensa els pobles. La ciutat es soroll, tot negatiu….Ximo li

demana que Joan es pose positiu sobre els pobles. Ximo diu que no pots escollir la carniceria.

Esperit de poble es saludar i esperit de ciutat es no saludar ningú? Ximo en Nova Iork saluda la

gent!

….caminar per la mar, un altre mite. Amazon no arriba als pobles. Te pegues un tir i ningú no

s’entera. El poble es un mite. A la ciutat tens la possibilitat d’ anar a museus, els que encara no

hem cremat. No fa falta anar, nomes tindre la possibilitat. Què bonic que es pagar 3000€ de

lloguer a Paris.

Després d'anunciar-ho durant 35 programes a la fi parlaran del COACHING. La novetat d'aquestr

programa és que torna la normalitat a Solano i Tur i cadascú ocupa el seu lloc a la taula. El programa naix

amb la la utilitat d'allò inutil i una gran pregunta pensem en l'avenir? Com s'heu quedat? I clar d'això a

Keynes, l'economista, i dos de les seues frases de vida hi ha un viatge curt.

Ximo fa una promesa: no llegirà cap llibre més fins que Joan publique el seu. I ens parla del títol que no

serà: Finlàndia.

De sobte parlen dels pescaclics i de la decisió d'una jutgessa de Castelló de prohibir llibres. Els perills de

tindre una toga. En aquest programa les coses van molt lligades i per aquesta raó a continuació parlen d'un

estudi que relaciona els penis llargs amb una major infedilitat de les dones. Però no és veritat i serveix per

a que Solano i Tur enraonen de les associacions interessades per a aconseguir arribar a més gent.

Ximo aprofita per contar una bonica anècdota en la India amb un final inesperat.

Després de voltar prou parlen de la necessitat de les coses 'inutils' i de les coses 'belles' per se. I

descobreixen que en el 1848 Victor Hugo parlava de la falta d'inversió en educació com un desastre. Com

que estan tan exquiusits anomenen a Churchill i les seues frases.

I del mercantilisme de l'educació passen al moment en què Ximo començaa estudiar després de descobrir

a Shakespeare.

Una polèmica més amb la llengua després que Iñigo Errejón anara a À Punt i ell parlarà valencià i una

periodista valenciana en castellà. En comentem la polémica sorgida a Twitter.

I després de molts mesos arriba el dia en què parlen del coaching. Solano i Tur pensen que potser podrien

dedicar-s'hi. El final és per a escoltar-lo.

Després d'anunciar-ho durant 35 programes a la fi parlaran del COACHING. La novetat d'aquestr

programa és que torna la normalitat a Solano i Tur i cadascú ocupa el seu lloc a la taula. El programa naix

amb la la utilitat d'allò inutil i una gran pregunta pensem en l'avenir? Com s'heu quedat? I clar d'això a

Keynes, l'economista, i dos de les seues frases de vida hi ha un viatge curt.

Ximo fa una promesa: no llegirà cap llibre més fins que Joan publique el seu. I ens parla del títol que no

serà: Finlàndia.

De sobte parlen dels pescaclics i de la decisió d'una jutgessa de Castelló de prohibir llibres. Els perills de

tindre una toga. En aquest programa les coses van molt lligades i per aquesta raó a continuació parlen d'un

estudi que relaciona els penis llargs amb una major infedilitat de les dones. Però no és veritat i serveix per

a que Solano i Tur enraonen de les associacions interessades per a aconseguir arribar a més gent.

Ximo aprofita per contar una bonica anècdota en la India amb un final inesperat.

Després de voltar prou parlen de la necessitat de les coses 'inutils' i de les coses 'belles' per se. I

descobreixen que en el 1848 Victor Hugo parlava de la falta d'inversió en educació com un desastre. Com

que estan tan exquiusits anomenen a Churchill i les seues frases.

I del mercantilisme de l'educació passen al moment en què Ximo començaa estudiar després de descobrir

a Shakespeare.

Una polèmica més amb la llengua després que Iñigo Errejón anara a À Punt i ell parlarà valencià i una

periodista valenciana en castellà. En comentem la polémica sorgida a Twitter.

I després de molts mesos arriba el dia en què parlen del coaching. Solano i Tur pensen que potser podrien

dedicar-s'hi. El final és per a escoltar-lo.

Més novetats de la segona temporada. Ximo i Joan han canviat la posició en la taula i com això influeix en la manera d'interactuar entre ells. Poden dos homes heterosexuals parlar de la tipologia de vulves? No sabem si contestaran.

Hui tampoc parlaran del coaching, però si d'un estudi universitari sobre com caguen els coloms depenent del color dels cotxes. I d'allà a Xian i la història dels guerrers de la Xina i la por.

Descobreixen l'himne de Canadà i aprofiten per parlar de la comissió d'Ontari que ha decidit la 'crema' de 4700 llibres infantils per les ofenses als indígenes. Si es calfen ho prohibeixen tot. Apareix també l'himne de la RDA. La recomanació és un documental que posa en perspectiva qui és i qui no és productiu segons qui ho mire.

Els rècords mundials que s' han perdut en l'època de la Ruta. Una reflexió que no porta a cap lloc.

Apareixen les pel·lícules de l'oest i la seua representació del naiximent dels EEUU.

Es plantegen cremar llibres en directe només per obtindre repercussió. I un fum de coses més.

L'inici de la segona temporada és tan transgressor que no el podem explicar. Només es pot entendre escoltant el programa.

Ximo reconeix que té un problema per a identificar a Carlos Mazón. Així que l'anomenen el transparent. No pot recordar la seua cara de cap manera. Solano acaba de tornar de París i ens conta que ha estat fent allà. Pareu atenció perquè per ací no ho haureu sentit.

Per cert, li han posat un condó a l'Arc de Triomf de París.

Ja que estem en França Ximo ens presenta al nou candidat de l'extrema dreta francés. Quina por.

Parlant d'això, obrim un índex sobre com de bona persona és cadascú. Les novetats se succeeixen sense parar i llegeixen el principi d'un llibre d'un de l'est.

Atenció Pau Gasol que per a tu també n'hi ha. I tot i que no els agrada parlar de la monarquia apareixen els Borbons i el blanquejament anal i el lifting d'escrot. Els detalls realment seran esfereïdors.

Contem la denúncia contra el mag Lari per fer una broma en castellà.

Recomanem no matar a les abelles i un documental sobre xinesos. I no hi ha millor manera d'acabar el programa que amb una anècdota de Xina i parlant en castellà.

Ens fem un massatge coreà mil·lenari per encetar el podcast i no fem sessió de yogatton

perquè nos ens dona temps. El màrqueting ens ho ven tot: això és evolució o estupidesa.

Així que volem parlar de la societat de les aparences.

I acabem quan Joan li conta el conte dels 3 porquets a Ximo.

Abans, parlem de les rotondes, de l’art i de l’Étoile de Paris. Tenim temps per fer una sessió deixada d’història de Roma. Ximo ens diu que no li importaria ser papa i això ens

porta a parlar de la persona i de l’ofici d’aquell que crema palla quan hi ha un conclau. I seguim amb San Manuel Bueno màrtir i la història real del rector que es va deixar l’església per amor.

Amb un cartell n’hi ha prou per defendre una causa? Què li passa a la gent que en divendres Sant volia fer saber al món que ells mengen carn.

Defensem la necessitat de restaurar les creuades.

Parlem d’una dona que opina de tot però bé no com nosaltres. Fran Lebowitz.

Obrim secció de viatges i parlem del Japó i d’unes botelles amb tap de rosca i de restaurants Japonesos del Soho de Londres que feien la rajada com les nostres ‘ueles’.

Sense oblidar-nos de Toyota i el seu cooperativisme i això ens trasllada al naixement de l’empresa valenciana Dulcesol. I sí, li trobem un lligam.

Ens plantegem que hem de fer el podcast des de Paris, Nova York, Los Angeles i dels dels nostres pobles que sembla més realista.

Tornem a obrir classes d’història i parlem dels Borbón fent referència a Charles Maurice de Talleyrand.

I aprofundim en una investigació sobre els grans mamadors. En quin ofici es mama més?

Convidem als nostres bars a què posen el nom d’un entrepà o menú amb el nom del programa.

Nosaltres som molt de ‘pretending’ i mesclem uns pastissos amb el New Yorker per a què ens done prestigi.

Per acabar amb la pretensió fem referència al teatre pandèmic.

I Joan li conta el conte dels 3 porquets a Ximo.

Acabem enviant a fer la mà a...

Encetem programa parlant de la geografia dels Estats Units i de com follaven a l'època victoriana. I

contem la història dels valencians que vivien a Detroit i la solidaritat dels veïns per portar als xiquets a

l'escola. Ja que estem decidim parlar de la raó per la qual els americans no diuen mai adeu i Ximo aprofita

per contar la història dels de Malí que estan mitja hora saludant-se i acomiadant-se.

Ximo arriba a la conclusió que ens falten besos i abraços i per això fem una nova proposta empresarial:

fer condons de cos sencer i d'això botem a la proposta d'Elon Musk per a fabricar robots que facen les

faenes de força dels humans. Per cert, que este programa s'ha enregistrat des de baix de la piràmide del

Louvre i per això aprofiten per recomanar una visita guiada pel museu.

De Paris a Benidorm perquè Joan li demana a Ximo que faça una oda d'un minut sobre Benidorm. Parlen

de la sèrie de Benidorm i Joan Collins abans que Ximo faça la seua defensa de la capital de la marina

Baixa. Ja que estem descobrim una cantant que ens agrada, Last international i Joan diu que se n'aniria de

marxa, però Ximo no pot perquè sempre està treballant. Quan eixíem i no entràvem. Les discoteques, de

fet, estan en ruïnes i ja que estan parlen de l'Arsenal on Ximo Bayo va començar a triomfar.

Decideixen llançar-se al buit i triar un tema del perol de vidre i el tema és: què estem llegint i com ens

afecta? Ximo està rellegint els germans Karamazov. Joan li demana un resum, però Ximo passa. I ja que

estan fan promoció de l'obra de teatre que Ximo en breu estrenarà i del llibre de Joan. Apareix la

reinterpretació de l'arribada de Jesús, abans que Joan parle d'allò que està llegint: El pistolero. Una obra

de King per a desempallegar. També recomanen a Irving Welsh i una obra en la que parla de la

possibilitat de redimir-se.

Sense saber ben bé com parlen dels fesols de careta perquè Ximo s'imagina a Joan com a llaurador i Joan

veu a Ximo fent malabars amb els cons en el pont de Brooklyn. Ja que està Ximo conta la història que li

va passar a NYC en eixe pont.

Quines són les dinàmiques de l'hivern es pregunten. Crear mal rotllo al si de la parella és saludable per a

arribar millor a la primavera. Entre elles deixar les ungles i això ens porta a una anècdota al teatre de

Ximo. Mentre que Joan conta l'anècdota del company d'universitat al Bagdad i reconden a la Mònica

Levinsky i Kennet Star.

Imbuits de l'ambient parisenc, Solano i Tur segueixen amb el seu particular periple per la capital

francesa. I en aquest programa estan en l'ambaixada d'Aràbia Saudí gràcies a les influències de l'emèrit.

Després d'un començament força monàrquic Joan li demana a Ximo que li faça un càsting. Com que va

quedar pendent del capítol anterior, Joan li conta a Ximo les 3 propostes de matrimoni per les que ha

passat per donar-li idees. I es plantegen que et passa si et donen carabasses després fe fer una

proposta de matrimoni davant de milers de persones.

Arriba el moment de conèixer la història de Ximo en un casting a Madrid, quan va arribar a la final. Pel

mig parlen de la cuina de Vicent Mengual a la Vall de Laguart. Ximo no ha eixit en l'Alqueria Blanca,

però es va quedar a prop.

De Ximo fent castings passem a Ximo sent el que fa el castings a altres i parlem de l'experiència per a

triar a uns pocs actors d'entre 400. Després arriba el casting de prova a Joan que ha de fer de xofer de

l'ambaixador d'Aràbia Saudí. La història d'un assassinat, l'ambaixador d'Aràbia, un acordeó i un gat

formen part dels casting.

Hi ha que anar amb compte amb l'accent i sobretot a Madrid per a fer castings.

Joan també ha fet castings d'home de l'oratge i de rreporter en un barco antinc. Fàcil no era.

Tres setmanes després del final del mes d'agost abordem l'anàlisi d'allò que ens deixen els madrilens

quan acaben les vacances. Ximó ha trobat 7 fites que ens marquen cada any. Pel camí li pregunten a

Siri com li crida a Joaquin.

Com que no tenim país no tenim res i, per tant, de res hem de precupar-nos. Conclusió d'un programa

on realment s'han obert molts camins de germanor amb els madrilens. I per això creuen que s'hauria de

fer un sopar d'acció de gràcies amb els de la capital.

La recomanació de Ximo va relacionada amb un compositor, que es guanya la vida composant. Ha fet

un projecte que es diu Sleep on hi ha una orquestra tocant 8 hores durant tota la nit per a dormir. I això

porta a Ximo i Joan a acabar el programa xiuxiuejant, que està molt de moda i per això pensen que

podrien fer un programa per a À Punt de huit hores seguides. Mentre murmuren aprofiten per recomanar

el programa Les 5 llunes d'Amàlia Garrigós.

Ximo ens confessa que en dejú sempre té un quart d'hora que anomenaríem 'hora artística', cada dia.

I fent la llista de la compra acomiaden el programa.

Solano i Tur es posen melosets i en lloc de parlar de follar i de matrimoni decideixen parlar

d'amor romàntic, perquè l'amor és allò que et passa mentre coneixes algú. Per parlar d'amor fan un

recorregut històric, des de Plató fins el segle XVIII, per tal de contextualitzarel seu naiximent. Abans de

continuar amb l'amor, Ximo conta una anècdota sobre el primer dia que va conduir.

De retop, Joan li pregunta a Ximo com acaba el rosari de l'aurora? I Ximo no ho té clar.

Després de la història clàssica, molt resumida, dels grecs passem a la classe de Ximo del romanticisme

del XVIII. I ens agrada perquè aboga per la creativitat i moltes coses més.

Ximo ho para tot i li diu a Joan tonto perquè ha descobert que la sèpia recorda cada moment de la seua

vida. I decideixen que la sèpia és romàntica i el polp aristocràtic.

Mites de l'amor romàntic: amor predestinat, la mitja taronja. Ja és casualitat que tots el troben prop de

casa es pregunta Joan. L'amor ho pot tot i això siginifica engolir conflictes. Ens passem a reflexionar

sobre el fet que l'ésser humà té tendència a anar contra la lògica. Igual que l'amor romàntic.

Joan conta ja que està l'anècdota de l'últim casament on va estar. Feia 38 graus i estaven a l'aire lliure. I

explica perquè els nuvis mereixen durar prou de temps casats (almenys 3 0 4 anys) perquè era la quarta

vegada que intentaven casar-se a causa de la pàndemia.

Ximo conta el seu amor a primera vista en la Tate de Londres i Joan el seu en un tren a Catalunya, quan

estudiava. 2 boniques històries que van acabar sense haver començat.

I recomanen a la il·lustradora Laura Mars que ens ha regalat al programa un quadro de falleres

meravellós i una sèrie Noruega, Bienvenido a Utmark.