El naixement d’una nació. Moment històric en el podcast de Solano i Tur. Decideixen crear una nació pròpia i aprofiten per parlar de la pel·lícula de D.W Griffith, un dels primers llargmetratges de la història, que feia apologia del racisme. Els ‘castellans’ als pobles. Apareix Helen Hunt i li preguntem a Ximo si ha vist l’Òscar que ha guanyat l’actriu americana a sa casa. De sobte a Joan li ve la cançó de Norte y Sur i d’allà passen a la reconquesta d’Espanya a través de Múrcia. I parlen de què passarà als xiquets que han d’escoltar l’himne espanyol de bon matí cara al quadre del rei.

Solano i Tur posen les premisses de la seua nació. Fan una constitució a partir del tractat del pet. Quina relació té el pet i l’humor. I apareix l’anècdota del pet escocès al temps que anomenen a Camilo José Cela. La bandera serà una paella o no serà (serà invisible). El símbol de la bandera podria ser un taronger empeltat de kiwi. Fan la seua moneda. La llengua i el xicotet, ‘xicotiu’ i ‘xicotiuiu’ i com representa qui som. Com a ambaixador proposen a algú malcarat: Toni de l’hostal. I com ambaixadora Hortènsia Herrero. Lexercit estarà format pels que han sobreviscut a la ruta.

Una vegada es calfen decideixen ser estat-nació i comencen a ocupar territoris i annexionar colònies.

Joan conta com li arriba el de Guardian a casa i com la monarquia d’Anglaterra ha tancat les portes a a gent no blanca al servei del palau de Buckingham.

La recomanació de la setmana és pel barret que porta un senyor en el documental Slow news. I del periodisme passen a la reputació digital i al bot fascista i a les màquines que parlen entre ells sense que els enginyers les entenguen. Acaben de viatge per Guatemala. Un dels països més bonics del món, però amb una capital on passen coses. I encara tenen temps per acabar de decidir quina part d’Espanya s’apropien per al seu estat nació. Acaben en fals perquè dediquen l’últim minut a enviar a fer la mà a...

Numerar, números.

Fellini feia comptar en lloc de parlar. Carles Santos i John Cage. Repetitiu.

Salvatore Garau i l´obra d´art invisible.

Art contemporani i morro. Blau amb roig i 14/21. Sublimar la cartela.

Cremar museus va sent necessari. Hem d´eliminar soroll.

El nostre programa es música barroca, la resta va sobrant. Fem llistes de coses com museus hi han. Estar en silenci es complicat.

Nixon, Linda Lovelace, Deep through.

Mètode Niksen, mètode de no fotre un brot. Ser un gos. Fer escriptura creativa. Retransmetem com fan els locutors esportius. Accel.leració.

Joan el mestre de les retransmissions.

Maradona i Pennac i Cassius Clay( Mohamed Ali). Ballar i posició política. El Papa de Roma.

Artistes francesos incoherents i el trinquet Pelayo.

¨Primera comunió de jovenetes anemiques en la neu¨ igual a quadre blanc.

Dadaisme i les linies tortes. Futurisme i velocitat.

Ximo i el transport d´obres d´art a Xina.

La nostra cotxera i l´horror vacui. El banyador de Joan està demodé.

No hi sala de museu sense un segurata avorrit mal vestit.

El somni de Joan era ser segurata. Tota València ja ha passat per la sala de Julio Gonzalez a

l´Ivam.

Warhol i el cinema interminable.

Compte amb els museus americans. Hi ha que cremar museus americans també. Com no tenen

passat se l´inventen.

Tornem a Amèrica de nou, al restaurant XIQUET DE DANNY LLEDÓ de Dènia a Whasington DC.

Carta en valencià i anglés.

Per què alguns restaurants d´Oliva no fan la comunicació en valencià i si en espanyol i anglès?

Paelles de pam d´ample, brocoli i xoriç a Londres. Bomba Rice.

Paelles de Galbis per a 30.000 persones estratègia del PP. El dèficit fiscal no importa a ningú,

allò important es una ¨bona¨ paella.

Si el cos aguanta una cassalla a 70 graus a l´ombra, ni vacuna de Janssen ni res.

Esmorzar per a tots i després tots a vacunar.

Subtitolem TV3 en valencià perque sinó no s´enten. Andreu Buenafuente eres molt bo pero el

tràiler que heu fet es una merda. Andreu per favor, recomana´ns.

« El conte de la criada » i com mostrar el naixement d´un moviment feixista i de poder.

El decàleg de Bannon. Tot s´escampa per les xarxes. El periodisme està en dubte. L´Estat

espanyol i la manipulació mediàtica als darrers temps ha sigut flagrant.

Emprem les estratègies de moda per crear una secta. Solano i Tur. 72 verges i una torrà de

xulles.

Enviem a fer la ma a l´inventor dels joguets dins de l´ou Kinder.

Ens aterra un OVNI al descampat del costat.

Controvèrsia de Valladolid: ¨ son homes o no son homes?¨

En realitat es un OCNI objecte castellà no identificat.

Recomanem OSLO pel paregut d´un actor de la pel·lícula, Salim Daw, al gran actor valencià

German Muntaner.

Màster of None. La relació de la Bonig i Ximo s´està gelant. Joan i Ximo comencen una relació a

partir de textos de la sèrie.

Recordem que el primer programa esta a subhasta per 2000€, a vore si cau algú.

Primer directe de solano&tur des del restaurant Gloriamar.

La història del poble que va passar a parlar valencià d'un dia per l'altre. La gent ja no folla i això ens té preocupats. Pensem en obrir una clínica de blanquejament anal. L'alcohol i la creativitat. Ja que estan aprofiten Ximo i Joan aprofiten per fer-se un whisky i acaben emulant a Kate Winslet i Di Caprio en Titanic.

Una vegada més Ximo i Joan fan història de la ràdio i planifiquen un atracament en directe. A més, parlen d’un dilema moral: menjar paella amb forqueta o amb cullera. El debat entre dos creences tan diferents els fa parlar dels debats entre l’ateu, Umberto Eco, i el cardenal Martini que s’escrivien el diumenge a través del diaris. Ja que estan parlen de la màquina del fang d’Umberto Eco i de si prefereixes Martini o Vermuth.

Intenten establir conversa sense apel·lar a allò que és ‘normal’ o ‘objectiu’. I es pregunten com es diu la vora de la paella i si la cuixa de mamut estarà bona amb un bon sofregit. A partir d’això la conversa deriva cap a les tomaques del ‘terreno’ i que les coses de la terra no són necessàriament millors i es fan un embolic amb la ceba i el sofregit.

Resulta que Joan ja està cansat de matisos i vol que les coses siguen blanc o negre. Aprofiten i repassen als dolents, dolents de les pel·lícules. I parlen de Breaking Bad i de fulletons i de si Ximo fumava. Després de deixar-ho et sents superior? De sobte, Ximo diu que s’ha gelat amb el tema de la Bonig. No sent el caliu. I Joan li diu que l’atracció i el caliu es cosa de laics i no d’ultraortodoxes.

A Eurovisió tots van cantar la mateixa cançó excepte 3 o 4. Parlen de Falcon Crest i de Lorenzo Lamas.

Viatgem a Cambridge perquè Vicent Baydal va estar per allà i es pregunten on està el pomer on estava Newton quan va descobrir la gravetat.

La anècdota perquè sí. Hernán Cortés i el Yucatán i els noms dels edificis. I parlen de llengües i la llei d’immersió lingüística del francesos que ha tombat el seu constitucional.

Joan li fa una pregunta transcendental a Ximo. El nostre senyor parla valencià? I anuncien que el 10 de juny faran el primer programa en directe i amb públic al restaurant Gloriamar de la Platja de Piles a les 19:00h.

La recomanació és Balandrau.

I acaben amb la planificació de l’atracament. Planifiquen robar la Biblioteca nacional i per a fer-ho ajunten un equip immillorable. Entre ells Alfonso Rus, Isabel Bonig, Joan Lerma, Toni Cantó o Fran Ferri, entre altres.

El millor podcast de l’any passat va ser Dying for sex. Contem perquè és una història de sex i mort. Què us queda per fer abans de morir. Aprofitem per parlar d’Isabel Coixet i perquè ens cau mal. Tots estem carregats de prejudicis, què voleu? Això sí uns més que altres. Ximo defineix l’orgasme del pobre i Joan li pregunta si en un món on la gent follara més el món seria millor?

Improvisem un estudi per a saber quants claus pega la gent a la setmana i abordem un tema molt espinós: quan volem canviar el xassís per a posar-se de nou al mercat. Seguim avançant amb l’emparellament entre Isabel Bonig i Ximo Solano. Pel camí apareix Camilo Sesto i Jesucrist Superstar i els mormons i la poligàmia i els seus avantatges. Ximo conta la increïble història de son pare amb un testimoni de Jehova i Joan aprofita per donar consells gratuïts sobre com respondre a les telefonades que t’ofereixen coses.

Tenim clar que no intenteu parlar amb el vostre jo de 20 anys perquè no podreu. Apostem per tastar o no, perquè hi ha gent per a tot.

Entrevistem en exclusiva al pare de la xiqueta d’Alacant que ha denunciat a la mestra de l’escola per enviar una circular que no estava completament traduïda al castellà.

Obrim el concurs d’un, dos, tres per buscar sinònims de borratxera. Fem la recomanació de la setmana: Mare of Easttown precisament perquè l’actor representa meravellosament un pet.

I ens introduïm en una reunió de partit per saber com planifiquen el guió que segueixen els seus representants per a fer declaracions.

Acabem enviant a fer la mà a un que s’ho mereix una i mil vegades abans però Ximo ens diu una cosa que faria abans de morir.

Comencem el programa parlant dels balls prehistòrics. Ximo i Joan ballen al final i conviden als oients a que ho facen i ens envien els seus balls. Què va ser abans el ritme o la música. La història del descobriment del ritme i del descobriment que Ximo i Toni Cantó van fer una pel·lícula junts.

La utopia final: els valencians som els dominadors del món i imposem la nostra llengua i cultura a la resta. Com seria? Escolta i ho sabràs, perquè Hollywood s’ha traslladat de los Angeles al País Valencià. Per exemple, Nicole Kidman usaria expressions o paraules valencianes mentre parla anglès. Solano i Tur es pregunten que passaria si unim casalla i pistoles en Texas.

Joan s’imagina que va en pijama i està en una escena de pel·lícula i Ximo acaba l’argument de la història.

Seguim rebent informació sobre com va el procés de ‘casamenter’ de Joan per tal d’unir a Ximo Solano i Isabel Bonig. Pel camí es creua un debat sobre la necessitat de treure certes imatges violentes en les mitjans de comunicació i els codis deontològics. Ximo es mostra escèptic amb el món i la utopia ha esdevingut una distòpia.

Els colors donen molt i tornen a aparèixer perquè el mon s’està ‘barroquizant’. A l’edat mitjana el cinema estava dins de les esglésies i no vivien tan malament com ens pensàvem. Per cert, que a la Bretanya no diferencien entre blau i verd.

Què fan els actors quan fan com que parlen en les pel·lícules. La gran pregunta per a Ximo.

Fellini tenia personatges que no parlaven res perquè podia fer el que volia, com Billy Wilder. Entrem en una secció de cinema sense esperar-ho i coneixem algunes anècdotes amb grans directors i grans actors com Marlon Brando o Spencer Tracy que feien el que volien i com volien. De l’expressionisme a l’hiperrealisme al cinema. Ximo i Joan s’atreveixen amb tot des d’una profunda superficialitat. I a la fi després d’anunciar-ho durant dos programes fan una subhasta. I decideixen que siga el capítol pilot que encara no s’ha emès de Solano i Tur. I li posen un valor atenent a criteris objectius o què.

Abans d’acabar es pregunten que passa amb el deliri col·lectiu. Obrin un meló, conscientment, sabent que dona per a molt més i no van a desenvolupar-ho

I al final ballen com dos éssers prehistòrics.

Joan necessita pastilles? El professor de solfeig estalviador d´energia.

Història vertadera la de Harrison Ford. Pilar Almela, Manuel Peña Marco,Repelent Podcast, Maria Fuster, Finnona.

Harrison the Carpenter

La música es previsible. Joan sense movil no es persona. La gent se n´ha anat del podcast perque no sabem utilitzar dos verbs, dos subjectes, dos predicats.

Parlem de rituals i rutines. Posar l´automàtic. Diferència entre dèria i mania. Rafa Nadal fa coses que son mania o ritual. Shitsel o Unhortodox.

Ximo i el menjar Kosher. Avions i circunsició. Ensenyar el piu. Com abandonar un ritual. Ximo va conèixer Tarzan a Venessuela. El Tarzan de Villalonga que va conèixer Joan.

Beatriz Montañez un dia va desaparèixer. Perque ens sorprèn quan la gent va cap els pobles i no quan se´n van a la ciutat.

Darrer intent de Joan de casar-se amb Ximo. Casamenter o mamporrero. Els homes bons del poble. Ara judicialitzat i no funciona be. Els 39 homes bons dels jueus. Regidoria de Mamporreros o una Conselleria o Direcció General adscrita a presidència.

Classifiquem a Ximo com una persona a la que li agrada ¨untar-se¨ amb oli d´oliva mil.lenari i comença llibres i de tant en tant n´acaba. El cos untat fa ventosa. La mare de Ximo acceptarà el matrimoni. Bancals de cirerers a Alpatró amb bancals de baix. Si u es casa avança o retrocedeix. Fer favades per por a la llibertat. Ascetisme i moviment. La quietud es el nirvana. Seguretat i por al canvi. Les cartoixes i la quietud.

Plou sobre terrats submarins de Joan Tur. Adaptació lliure d´un pensament lliure.

Elogi de la lentitud.

El nostre candidat de Ciudadanos que no sabia córrer. Els cadàvers politics es podreixen prompte.

La magnitud de la tragèdia de Quim Monzó. Inevitable numeralitzar les coses. El primer disc que es va comprar Ximo va ser un de Supertramp. Isabel Bonig a enemic que fuig pont de plata. La mentida es perdona absolutament?

L´ajuntem amb Gabilondo?

Ajuntem a Isabel i Ximo. Necessitem un mamporrero. La programació neurolinguística dels nostres diputats.

El politburó del cel. Burocràcia a manta

Fem una subhasta. Alèxis Tur, alumne de la UV i son pare escolten el nostre podcast.

Què es necessita per fer un podcast segons un estudi canadenc. Joan i Ximo descriuen l´aspecte de la cotxera respecte del departament d´art del programa.

La mascareta ens fa guapos. No fem res be, estem abocats a l´èxit.

El nostre lema ¨constantment esquivant l´èxit¨

recomanem podcast, les nostres amigues de Les Golfes i Això fred no val res. Curiós i preciós programa. Amb llustre.

Per a què aprofiten les escaletes.

Gloria fuertes, viatges i periodisme.

Records per recordar. Viatjar en el temps.

Phil collins. And the Oscar goes to versus and the winer is.

A fer la ma l´Academia de Hollywood per la pell fina.

Programa d´anar a fer la ma.

Plinton i potre com a tortura de l´època. Mestres de gimnàstica i competitivitat, aneu a fer la ma. Saramago metges i futbolistes.

Elit i revolució francesa.

Italia fa dos mil anys que no te govern. Partits simultanis al pati de l´escola com a evolució de la raça.

L´hora catalana. Querubins. Nomadland. 1 milió vivint amb caravana als USA. Frances McDormand, Marylene Streep, Katherine Hepburn i Ximo ja no sap parlar.

Joan i el naixement de Gran Hermano. En quinze dies es pot aprofundir una relació.

Viatjar en caravana està sobrevalorat a no ser que rodes una pel·lícula. El mon dels rodatges i les caravanes.

Els cirurgians son persones? Som de ploure. Fernanda Melchor, Bukovsky, Burroughs, Joan Tur. Els valencians no som de ploure? La cosa humida no la tenim clara. L´aigua va per la última camà...

Com s´identifiquen dos valencians.

Els nostres amics catalans i el pa amb Tomàquet. San Rafel del Riu un poble partit entre dos paisos. Tomata de penjar d´Alcalà de Xivert. Marti Domínguez i les polèmiques.

La forma en la que veus els colors depen de l´idioma que parles. Blau curcuma roig. Canviem banderes. Cremem banderes. Batista i els cabarets cubans. Amb una mamella pots controlar el mon.

Que tornen els malnoms. Colors i mes colors. Morat silenci i maduresa. Les tribus de Papua Nova Guinea. James Turrel a l´Ivam. Colors i sabors. Ampit i xiquets polonesos. Hauríem de tirar els nostres xiquets als tolls per templarlos com l´acer?

Els xiquets valencians quan plou se n´entren?

Canviem d´opinió mes que de camisa. Cap a on evolucionem?

La monyequera es una cosa que s´ha perdut i la cinta al monyo també. Regressions i reivindicacions. Mark Knofler i Dire Straits. Muscleres i patetisme als ´80 Miguel Bosé. Loco Mia i Flash Dance.

Fins les pilotes i més amunt del forat del Donuts. Si apaguem les televisions espanyoles i la meitat dels problemes del mon s´acaben.

A fer la ma als que no els interessa la política.

Ximo i Joan ens conten dos històries a veure quina és més increïble. Et proposem que ho escoltes i decideisques per tu mateix. Ximo li obri la porta a...(escolteu i flipareu) i Joan ens conta la història de la pluja, també en flipareu i no exagerem ni creem falses espectatives. Tot això en un programa on la mentida és la protagonista. La reivindiquem perquè sinó hi ha mentida no hi ha res que recordar. Donem lliçons universitàries sobre com ser un gran mentider. Parlem dels robots i la interacció que tenim amb ells i aprofitem per encetar una nova secció: Got ple o got mig buit.

Després acabem parlant d’opera abans de passar per la música de Ghost i descobrim que tenim una capacitat de divulgació fora d’allò normal i que la ‘uela’ de Beethoven era valenciana. Ximo i Joan resulta que són de llàgrima fàcil.

Ho volem ‘petar’ a Youtube i per això contarem perquè se separen Felipe i Leticia i convidem a Antonio Escohotado a que vinga al programa.

El viatge de Ximo a Paris i les PCR. Descobreix que tots porten sabates ronyoses i tots vesteixen de negre i Joan li amolla la seua teoria al respecte. Escoltem a un Bretó parlar en valencià i acabem amb la història de Joan i la pluja.

Quina serà veritat? La de Ximo o la de Joan?

Ens fem un massatge coreà mil·lenari per encetar el podcast i no fem sessió de yogatton perquè nos ens dona temps. El màrqueting ens ho ven tot: això és evolució o estupidesa. Així que volem parlar de la societat de les aparences.

I acabem quan Joan li conta el conte dels 3 porquets a Ximo.

Abans, parlem de les rotondes, de l’art i de l’Étoile de Paris. Tenim temps per fer una sessió deixada d’història de Roma. Ximo ens diu que no li importaria ser papa i això ens porta a parlar de la persona i de l’ofici d’aquell que crema palla quan hi ha un conclau. I seguim amb San Manuel Bueno màrtir i la història real del rector que es va deixar lesglésia per amor.

Amb un cartell n’hi ha prou per defendre una causa? Què li passa a la gent que en divendres Sant volia fer saber al món que ells mengen carn.

Defensem la necessitat de restaurar les creuades.

Parlem d’una dona que opina de tot però bé no com nosaltres. Fran Lebowitz.

Obrim secció de viatges i parlem del Japó i d’unes botelles amb tap de rosca i de restaurants Japonesos del Soho de Londres que feien la rajada com les nostres ‘ueles’. Sense oblidar-nos de Toyota i el seu cooperativisme i això ens trasllada al naixement de l’empresa valenciana Dulcesol. I sí, li trobem un lligam.

Ens plantegem que hem de fer el podcast des de Paris, Nova York, Los Angeles i dels dels nostres pobles que sembla més realista.

Tornem a obrir classes d’història i parlem dels Borbón fent referència a Charles Maurice de Talleyrand.

I aprofundim en una investigació sobre els grans mamadors. En quin ofici es mama més?

Convidem als nostres bars a què posen el nom d’un entrepà o menú amb el nom del programa.

Nosaltres som molt de ‘pretending’ i mesclem uns pastissos amb el New Yorker per a què ens done prestigi.

Per acabar amb la pretensió fem referència al teatre pandèmic.

I Joan li conta el conte dels 3 porquets a Ximo.

Acabem enviant a fer la mà a...

I preguntant-nos què ha passat amb les copes de cavà baixetes.