Solano & Tur

Ens fem un massatge coreà mil·lenari per encetar el podcast i no fem sessió de yogatton perquè nos ens dona temps. El màrqueting ens ho ven tot: això és evolució o estupidesa. Així que volem parlar de la societat de les aparences.

I acabem quan Joan li conta el conte dels 3 porquets a Ximo.

Abans, parlem de les rotondes, de l’art i de l’Étoile de Paris. Tenim temps per fer una sessió deixada d’història de Roma. Ximo ens diu que no li importaria ser papa i això ens porta a parlar de la persona i de l’ofici d’aquell que crema palla quan hi ha un conclau. I seguim amb San Manuel Bueno màrtir i la història real del rector que es va deixar lesglésia per amor.

Amb un cartell n’hi ha prou per defendre una causa? Què li passa a la gent que en divendres Sant volia fer saber al món que ells mengen carn.

Defensem la necessitat de restaurar les creuades.

Parlem d’una dona que opina de tot però bé no com nosaltres. Fran Lebowitz.

Obrim secció de viatges i parlem del Japó i d’unes botelles amb tap de rosca i de restaurants Japonesos del Soho de Londres que feien la rajada com les nostres ‘ueles’. Sense oblidar-nos de Toyota i el seu cooperativisme i això ens trasllada al naixement de l’empresa valenciana Dulcesol. I sí, li trobem un lligam.

Ens plantegem que hem de fer el podcast des de Paris, Nova York, Los Angeles i dels dels nostres pobles que sembla més realista.

Tornem a obrir classes d’història i parlem dels Borbón fent referència a Charles Maurice de Talleyrand.

I aprofundim en una investigació sobre els grans mamadors. En quin ofici es mama més?

Convidem als nostres bars a què posen el nom d’un entrepà o menú amb el nom del programa.

Nosaltres som molt de ‘pretending’ i mesclem uns pastissos amb el New Yorker per a què ens done prestigi.

Per acabar amb la pretensió fem referència al teatre pandèmic.

I Joan li conta el conte dels 3 porquets a Ximo.

Acabem enviant a fer la mà a...

I preguntant-nos què ha passat amb les copes de cavà baixetes.

Beneïm el programa abans de començar. Descobrim que és l’estossec psicogen i ens ocupem de les velles i les noves religions. Aquesta vegada Joan ens contarà un secret que ningú sap. Ens adonem sense voler que Panxo, el cantant de Zoo, treballa per a nosaltres.

Encetarem una nova secció de viatges. Primera destinació: Beijing.

Som una civilització ‘weird’? i què collons és això? El nepotisme il·lustrat i Zaplana se’ns posen pel mig mentre busquem una religió a la carta.

Els de Goldman Sachs es queixen perquè treballen 95 hores a la setmana i nosaltres pensem que en son poques. I això ens porta a parlar d’una religió: l’ultraliberalisme econòmic. I torna Tom Wolfe per parlar d’idees matrius. Som de clan o no som de clan i això com ens determina? No parem de preguntar-nos coses.

La gent major aprofita i ho reivindiquem arran del home de 90 anys que va ser detingut per conduir a 190 per hora.

I recomanem una sèrie perquè és molt fàcil parlar amb ella, des de l’altre costat de la pantalla.

Ens tornem a comprometre a contar perquè volem que sextingeisca la civilització. Esta vegada sí. I parlem del poder en moltes de les seues formes. De no abandonar el cotxe fins que acaba la cançó. Ximo i Joan troben afinitats les perden i les tornen a trobar. Repassem les famílies que son molt felices i fan teatrets. D’aquells que s’entropessen i s’enamoren i Ximo i Joan aprofiten per recordar els seus amors i proposar-se en matrimoni. Si el que hi ha baix i dalt de ta casa es teu, què hi ha dalt?

Recuperem a la fi un meló dels anunciats: és Sueca la nova Alcoi?, i ja que estem parlem de Borriana i de Carcaixent i de la seua relació i de la taronja i...

Fem la NO recomanació, una nova manera de ‘recomanar’. Los Bridgerton. Recorrem a la ciència per explicar la tensió sexual perquè som així d’esplendits.

La cervesa calenta i la història de Joan en Londres. Seguint amb el poder parlem del poder destructor dels valencians. Defensem a Calatrava, sí a Calatrava.

L’Star System valencià? Sí, hi ha molt gent bona al nostre país que no té un lloc on contar el que fa.+

Demanem que ens facen un carrer o una plaça o fins i tot una rotonda. Per demanar que no siga.

I recomanem esta vegada sí, un gran músic: Edgar Sekloka.

Ximo no ve vestit de manera apropiada o sí? Ser o no ser i les contradiccions que manen sobre la nostra vida. Ens serveix el seu jersei ‘desfilagarxat’ per parlar de les paraules, de Shakespeare, sí, recuperem un antic meló i parlem del Bard d’Avon i de les paraules inventades i provem d’inventar-ne amb més pena que glòria. Quantes paraules useu en el vostre dia a dia? I proposem una nova aplicació per comptar paraules. I això ens porta a parlar de les pronuncies de les paraules i dels barbarismes i dels registres de la vida i de la llengua i com els usem. Un desconegut anomenat J.Tur planteja una polèmica sobre l’ús de la llengua que no sabem on ens portarà. Obrim la cotxera com a sala d’exposicions.

Per què els actors murmuren tant ens preguntem? Les convencions en el discurs del cinema i el dogma i els dobladors i més coses. Castellanismes que va i no ho són. Cañizares, l’arquebisbe, i les seues ordres a feligresos i altres rectors. Estem adoctrinats. Ho deixem així.

L’epifania de Ximo; quan va saber que volia ser actor.

I acabem descansats enviant a fer la mà a...

Ximo no ve vestit de manera apropiada o sí? Ser o no ser i les contradiccions que manen sobre la nostra vida. Ens serveix el seu jersei ‘desfilagarxat’ per parlar de les paraules, de Shakespeare, sí, recuperem un antic meló i parlem del Bard d’Avon i de les paraules inventades i provem d’inventar-ne amb més pena que glòria. Quantes paraules useu en el vostre dia a dia? I proposem una nova aplicació per comptar paraules. I això ens porta a parlar de les pronuncies de les paraules i dels barbarismes i dels registres de la vida i de la llengua i com els usem. Un desconegut anomenat J.Tur planteja una polèmica sobre l’ús de la llengua que no sabem on ens portarà. Obrim la cotxera com a sala d’exposicions.

Per què els actors murmuren tant ens preguntem? Les convencions en el discurs del cinema i el dogma i els dobladors i més coses. Castellanismes que va i no ho són. Cañizares, l’arquebisbe, i les seues ordres a feligresos i altres rectors. Estem adoctrinats. Ho deixem així.

L’epifania de Ximo; quan va saber que volia ser actor.

I acabem descansats enviant a fer la mà a...

Like o no like, quin és el problema. ¨viva el vino¨ la Campana

de Gauss i la vida amb gust de suro. What I´m doing here. Els

nostres equips de guionistes amagats per tot arreu. ¨A river

revuelt gananç de pescaters¨. Biden tenia un pet entravessat.

Desembarcament de Normandia i Torres de Quart. Estan de moda les

orles d´ecografies. El somriure a traves de la historia de la

fotografia. Mascaretes i bellesa. Petar-se als avions. L´antiga

Roma va ser una smartcity. Revista Pantera és una cosa ben feta

i Altea va ser un poble bonic.

Tom wolfe es sopesava els collons i Ximo els hi pega voltes com

unes boles xines. Joan Lerma al senat fa com Tom Wolfe. 25 anys

a la barra del bar. James Stewart i Que Bello es Vivir. Sexe en

valencià. Volem pantalles individuals als bancs. Matrimoni o no

matrimoni again. Es Sueca la nova Alcoi?

Què passa si una pàgina d’ordinador no es carrega de seguida, si algú no et contesta un missatge instantàniament. No suportem a ningú i tots som tòxics? Són coses que ens preguntem. Tot això mentre Solano ens conta que vol ser bou i Tur li fa de psicòleg improvisat. No tenim por de res i obrim un debat que portarà cua: cúrcuma o colorant?

Apareix Bruce Lee a meitat programa i això té una raó de ser. Més preguntes que ens fem. Abans de Google i els telèfons intel·ligents que fèiem quan esperàvem en un cua o viatjàvem amb el metro. Ja no sabem mirar a l’infinit i no fer res més.

Atenció que parlem de gent que no follaria en valencià. Sí, hi ha gent que renuncia a pegar claus si parlen en valencià. I trobem allò que uneix a Eurovisión i els likes de Twitter.

Aclarim què es la dula i aprofitem per parlar de malnoms. La trona, ous per terra, fregit sense oli o mig cafenet. Tenim temps de parlar de la flagel·lació voyeur si això existeix i no sabem ben bé per què.

Recomanem a la nostra manera la pel·lícula 1917 per si voleu quedar-se sords. Atenció perquè parlem de la monarquia dels Burbon i ho fem amb un dels seus defensors a ultrança.

I ens endinsem en la història del regne de Johor i la ataràxia futbolística i ja que estem ens clavem en els aficionats dels equips menuts. De bon rotllo sempre.

Muyyy bien, com els accents influeixen en com veiem el món, busquem dies mundials, parlem d’un ninot

que no mereix ni nomenar-lo, però que és cap d’opinió d’un diari. Aquest home té prou amb l’anglès i el

castellà. Mostrarem com es pega un clau en ràdio tirant per terra tot el que hi ha damunt de taula.

Parlem de l’últim bastió de la llibertat: el contenidor. La recomanació de la setmana és una pel·lícula,

Network. La raó, perquè criden molt. I també tenim per a llibres: Me cago en Godard, de Pedro Vallín.

Recorrem ‘la història del periodisme’, bé no tant, i parlem de Hearst i Pulitzer i de la premsa

sensacionalista. I no sé com la mala sort entra al podcast i ens fem ressò d’una boda maldita. Ximo ens

fa la seua proposta de vacunació a través de la junta central fallera de València. Com seria el món si

tots anàrem ben pentinats? Preguntes transcendentals que necessitem respondre a un podcast com el

nostre. I enviem a fer la mà a qui s’ho mereix en la nostra secció, mítica podríem dir ja.

Com es parla el francès amb 4 paraules. Ho expliquem. I ja que estem en França parlem dels francesos

que han vingut a Madrid de festa o no. Ens interessa veure com es cuinen les notícies a les redaccions.

I alguna cosa més que no recordem o més d’una.

Hi ha alguna cosa més transgressora que contar un secret de la teua vida que no sap

ningú? Alguna cosa íntima que no saben ni els propparents. En aquest capítol li

plantegem el repte a Ximo Solano i ell no ho sap. Ho descobrirem al final del programa.

Parlarem, ja que estem, dels tipus de secrets. Tenim pobles lletjos. Això és així i

nosaltres ho argumentem.

Alguns malnoms: ‘rabo’ al foc o foc al ‘rabo’? En tenim més.

Reflexionem sobre la manera en què critiquem depenent si estem cara a cara o si ho fem

a través de les xarxes. No sabem com, però apareix Dalí i un piano de cua penjant sobre

el seu cap. Per què triomfen els podcasts de mal rotllo. Ens encanta patir?

La nostra recomanació del dia, a la nostra manera, és el llibre Noruega. S’ha creat un

fenomen artificial al voltant d’aquesta novel·la o, realment, és un fenomen. Lahuerta i

Baydal són dos parts aprofitats. Visitem Noruega, el país, i descobrim la seua música i

els seus dialectes. Què passa quan els fonamentalistes denuncien alguna cosa. L’efecte

Streisand del poema de Howl, de Ginsberg.

València Negra i una presentació amb certa polèmica.

Sabrem com influeix el màrqueting a l’hora de comprar una bicicleta i com un

‘biciclista’ et posa al lloc amb la seua saviesa popular.

Ens fem grans preguntes. Com es ventilen les cases a -25 graus sota zero? Les mosques

poden viure a Alaska?

Les discussions dels nostres majors a ple pulmó al carrer. El sucre o la sacarina.

Sabrem com Ximo Solano va conèixer a Lady Gaga. Sí, la Lady Gaga i tot perquè a un paio li brodaven

els llenços amb les seues inicials en un hotel.

Intentem imitar als youtubers, però això cansa molt. Ens preguntem on van nàixer els bars i acabem

passant pels bars d’ací, els de l’antiga Roma, els d’Itàlia, els pubs i els de Paris. Som així. Ens agrada

fer una bona ronda. Descobrim que la revolució francesa quasi es fa en un bar de trinquet i acabem

parlant de si els francesos son bons amants sense saber com. Recomanem una sèrie, que d’ara no és,

perquè caminen molt. I això ens porta a parlar de què fan els actors amb les mans i com fan eixos

monòlegs on parlen a soles o en Déu. Tenim una estoneta per analitzar també que tots se saben la

bíblia.

I recordeu Sarah Palin? La posem com exemple de...

Ja que estàvem allà parlem d’Alaska.

A Madrid tots treballen en la Office.

El sorteig per triar un tema del qual parlar i eix l’abstinència sexual.

Ens cap un malnom i en el comiat havíem de cantar.