Solano & Tur

Els nous proposits de setembre passen per esquivar l'èxit. Fem el primer programa sense mascara. Alhora

que encetem una pretemporada de 5 capítols que farem des de Paris. Parlem de Messi i de futbol com si

en sapiguérem. Com que hem abandonat momentàniament la cotxera decidim celebrar-ho plantejant una

proposta radical: carregar-nos les falles. Però sense radicalismes i donant alternatives. Entre els proposits

nous per enguany, a banda de canviar el lloc on ens asseiem i demanar a la gent que ens diga malnoms,

volem dir la veritat. La nostra per descomptat.

I sense saber com ni per què apareix el vídeo d'un carnisser del Palmar que es va cansar d'uns clients

madrilenys desprésdel seu excés de 'madrilenyisme'.

I contem anècdotes antigues de central de telefonia perquè en l'atrezzo hem incorporat un telèfon antic,

També hem posat un retrat de comunió de Joan i no vestia de mariner. I com que estem molt difosos

parlem de Hungria i la proposta feixista per a prohibir o dificultar la venda d'alguns llibres. Un país que

ha estat bressol del porno i com ha acabat. Aprofitem, ja que estem, per aprofundir en la creativitat de les

pàgines pornogràfiques. I se'ns creua Hugh Grant i la seua mamada. En veritat, tenen certa relació ja que

parlem de sexe. En Florida igual no pemeten mamar-la.

Obrim sobre la marxa una secció de ciència. Grans preguntes: què és la 'baquelita'. I torna la cúrcuma

Si vols saber què vol dir "the best moments" en valencià escolta Solano & Tur.

Si vols saber què vol dir the best moments en valencià escolta Solano & Tur.

Des d'un 'tinglao incomparable' solano i tur han fet el segon directe del seu podcast. La Marina de València ens ha arreplegat i nosaltres ens hem fet avant. Hem parlat de sèpies i barcos, més o menys, i de 'pijos'. Hem fet la demostració empírica de la diferència entre com ballen els negres i els blancs. Ja que estàvem a la Marina hem decidit parlar de l'ampliació del port i de posicionar-nos a favor i en contra. Hem recomanat una pel·lícula que no hem vist i hem recomanat el primer minut d'un altra. I ja que estàvem no hem deixat passar l'oportunitat d'enviar a fer la mà als que van a escoltar reggaeton a la platja. I per acabar res millor que un orgasme. I les sèpies...

Demà posem un missatge en el podcast. “A petició del públic, perquè nosaltres també tenim dret a vacances encara que siga a Cuenca i per prudència davant in contacte d’un contacte d’un positiu, ací teniu alguna dels millors moments de Solano i Tur”

Programa que s'emet per primera vegada, però que es va gravar en gran part ( no tot) abans que Solano i Tur fora podcast. Parlem de malnoms, sí, recuperem un dels temes que volíem portar de tant en tant, però hi ha tantes coses de les que parlar i no callar. Joan es preocupa dels rectors que en cara portren sotana i de com pixaran i això deriva en anècdotes de viatges per la Xina i els urinaris de canal. També recuperen un clàssic que no ho ha sigut: els estereotips al cinema americà i la teoria de com menjaven als 70 a les pel·lícules de Hollywood. I recomanen llibres de Dostoivesky perquè era un viciós del joc i per això va escriure el jugador en una nit i parlen de Bach perquè tenia 16 fills i això deriva cap al patiment en el procés de creació i sense saber com a l'angelus valencià. Parlen de sexe o no. No està molt clar i de l'aparició de Ximo al Lecturas. Què ha passat amb les revistes del cor?

Parlen de coses que son mala idea, més bé, molt mala idea. Apareixen els que toquen el baix i la seua peculiar personalitat mentre parlen dels grups musicals de gent gran que es mouen com si en tingueren 20.

Ximo, en un moment donat, ens parla de la història de la filla d'una persona riquíssima i el seu descobriment del món rural. Com t'emociones si eres molt ric?

Torna Nàpols i l'aristocràcia i de sobte Joan proposa que poden obrir un Tinder. Mentre ho fan es creua Xàbia pel mig i comencen a parlar de la història del nacionalisme valencià, que porta més de 30 anys demanant el mateix. Estem en una democràcia plena? i ple i omplir quina és la diferència. Coses que van sorgint mentre fan un vol sense motor. Com que les coses van anant-se de mare parlen del popliteo, molt interessant ja us avancem.

La gran transgressió de Jesús que va demanar que menjaren i begueren d'ell.

Ximo i Joan comencen a fer un ball de Tik Tok i parlen de la Carrà, Raffaella.

No recordem perquè apareix José Luís Abalos i la seua desaparició del panorama polític.

En un moment d'inspiració creuen que poden fer un partit independentista perquè hi ha ninxol. Estableixen les bases del nou projecte polític. I parlant parlant comencen a parlar dels guapos del cinema, de Bratt Pitt, i Paul Newman de Brando i de pel·lícules.

El gran Antonio Machín també té un espai al programa. Les grans veus i el salari emocional, perquè no cobrem. Els funcionaris i les oposicions. Els peücs i els mobles d'Ikea.

Les no recomanacions sense dir-les perquè ens sap mal no recomar un llibre en valencià.

Acabem amb la lectura d'un fragment del llibre de Pedro Juan Gutiérrez, Trilogía sucia de la Habana.

Parlen de coses que son mala idea, més bé, molt mala idea. Apareixen els que toquen el baix i la seua peculiar personalitat mentre parlen dels grups musicals de gent gran que es mouen com si en tingueren 20.

Ximo, en un moment donat, ens parla de la història de la filla d'una persona riquíssima i el seu descobriment del món rural. Com t'emociones si eres molt ric?

Torna Nàpols i l'aristocràcia i de sobte Joan proposa que poden obrir un Tinder. Mentre ho fan es creua Xàbia pel mig i comencen a parlar de la història del nacionalisme valencià, que porta més de 30 anys demanant el mateix. Estem en una democràcia plena? i ple i omplir quina és la diferència. Coses que van sorgint mentre fan un vol sense motor. Com que les coses van anant-se de mare parlen del popliteo, molt interessant ja us avancem.

La gran transgressió de Jesús que va demanar que menjaren i begueren d'ell.

Ximo i Joan comencen a fer un ball de Tik Tok i parlen de la Carrà, Raffaella.

No recordem perquè apareix José Luís Abalos i la seua desaparició del panorama polític.

En un moment d'inspiració creuen que poden fer un partit independentista perquè hi ha ninxol. Estableixen les bases del nou projecte polític. I parlant parlant comencen a parlar dels guapos del cinema, de Bratt Pitt, i Paul Newman de Brando i de pel·lícules.

El gran Antonio Machín també té un espai al programa. Les grans veus i el salari emocional, perquè no cobrem. Els funcionaris i les oposicions. Els peücs i els mobles d'Ikea.

Les no recomanacions sense dir-les perquè ens sap mal no recomar un llibre en valencià.

Acabem amb la lectura d'un fragment del llibre de Pedro Juan Gutiérrez, Trilogía sucia de la Habana.

Solano i Tur viatgen a Nàpols, en veritat Solano i ens conta el seu viatge per a fer una obra de teatre i un documental sobre la figura de Maradona amb l'escriptor francés, Daniel Pennac.. Estrenen decorat d'estiu i a profiten per parlar de la màfia i de la mama i de quina seria la Nàpols del País Valencià i recomanem la lectura del Bukowski cubà. Una vegada més apareix Joan Lerma sense saber ben bé com i....parlen de més coses, però no ho recorden perquè el programa és en directe.

Quina és la revolució més gran que has fet en la teua vida? Pregunta per a Ximo. Ell creu que estar un any seguit a casa. ‘Mono’ d’aeroports i això fa que apareguen els assistents de vols i les anècdotes de viatges amb avions. Investiguen sobre models d’avions mentre Joan conta els seus viatges als 70 i com ha canviat el tracte de les companyies.

Ens adonem que hem d’explicar-ho tot i no volem. Preferim que la gent ens jutge sense conèixer-nos. Encetem història de l’antic testament arran de l’onanisme i això ens fa parlar de les herències.

El toc de queda on ha quedat i quin és el origen de l’expressió. Del ‘covreu feu’ al ‘curfew’ i al seny de lladre.

Prometen a meitat programa que parlaran del cafè tal i com havien promès en programes anteriors, però es dediquen a parlar de com eixirem de la pandèmia.

Ximo proposa prohibir tot l’esport començant pel windsurf i d’allà ens conten 2 anècdotes i l’odissea que va suposar intentar fer-ne. El futbol fora i les olimpíades també, però salvem la pilota valenciana i a més recomanem que la gent vaja al trinquet.

Es pregunten si han estat en un lloc somiat i Ximo conta la seua aventura a Veneçuela al Salto del Ángel i Joan la seua a Guatemala i la visita a les piràmides de Tikal. Enceten la secció de viatges. I resulta que Ximo ha viatjat en primera.

Els viatges els porta a discutir sobre la democratització dels viatges i a la vegada com la gent vol estar a soles en llocs on van tots. NO pot ser.

Una cosa porta a l’altra i parlen del FOMO, les sigles en anglès que defineixen la por a perdre’s alguna cosa davant l’allau de possibilitats que tenim. Ximo sent que la introspecció l’atrapa i Joan li obre consulta psicològica i això els porta a parlar de saber dir no i l’experiment de Milgram sobre l’obediència a l’autoritat encara que això entre en conflicte amb la seua consciència.

La recomanació és Master of None perquè la tercera temporada no té res a veure amb les altres 2. I mentrestant es pregunten si per a crear necessitem parar i patir.

.Al final parlen un poc del cafè i del viatge a Nàpols de Ximo per a fer un documental i una obra de teatre.

I acaben enviant a fer la mà als que fan mal el cafè, però abans Joan conta una història que no sabem si es o no verdadera.