Solano & Tur

Com guanyar-se la vida tirant-se pets. “Pandocades” de balena i canvi climàtic USA i les querelles absurdes. València, CNN, Jane Fonda i Ted sense cognom. Recomanen València com a destí turístic. Calatrava ( Ximo torna a defensar-lo) Qui ens recomana i per què. Com es fan eixos articles. Parallofa o pallorfa. Lliges eixos articles de “enlarge your penis”. Tots ho llegim. Fora dels Pirineus Madrid no compta, no se sap ni on està, vos assegurem que no és el centre del mon. El centre del mon segueix sent la estació de tren de Perpinyà encara que Valencià està molt bé. Mooooolt bé. Si els noruecs tenen com a referent el salmó encara que el mengen de granja marina com tots, nosaltres defensem la paella i les falles. Necessitem llocs comuns per reconèixer -nos. Anem al tema: guanyar-se la vida tirant-se pets. Coses americanes. Quina dieta hem de seguir, sistema de intubació, sistema d’oloració, quin tipus de seguidors has de tindre, motivacions diverses per adquirir una d’eixes obres d’art…… L’interès està en el comprador. Imaginem com deu ser l’arribada d’eixe pot a casa, com dissimular. A “quit fart” seria una bufa en anglés? I seguim amb les demandes americanes. Esta vegada contra Kellogs. Què desdejunaven de xicotets Cola Cao o Nesquik? Joan ens conta l´anécdota del dia que va demanar Kellogs per desdejunar perque va vore la publicitat. I es pensava que seria com a l’anunci. El poder de la publicitat. Al final li va decebrem el tema cereals. Haguera pogut demandar a Kellogs? Funcionament de les querelles als USA. Col·lectives i individuals, advocats i recorregut del tema. La cultura de la querella. A Macdonalds li va passar amb el seu cafè. El cafè “crema figues”, una senyora es va socarrar l’entrecuix. 190 milions de dòlars de querella. L’anécdota del cor americà, les veles i Ximo. A punt de la querella. Ai, els americans….. Thomas Jefferson, sí el president americà, ens il·lustra sobre reis europeus diversos. Entre tots no fan un borinot! Tots els borbons. Pero també les Bragança, els de Dinamarca, Prússia , Suècia i Austria també. Aixi com el d’Anglaterra que hauria de portar camisa de força. Per què els pega a tots per disparar, als reis? Haendel i la seua composició per la coronació d’un rei Jordi. El mateix Jordi que es va inventaran un impost sobre les finestres de les cases. Quina manera d’inventar-se els impostos, més o menys com ara. O no? Els impostos estan be? A Las Palmas de Gran Canària no pagues els impostos fins que pintaves la façana. Per això encara llueixen a meitat. Finalment les pandocades de balena. La merda alimenta el plancton, que alimenta el krill, la balena es menja el krill, i es tanca el cercle. El plancton fixa el CO2. Adoptar balenes per lluitar contra el canvi climàtic. Al final la lliguem: merda, Jefferson, emèrits amb Rifle i canvi climàtic, elefants fugint i femeters.

Guillem Tell de Rossini per ilustrar que tornem a la mascareta. La doble ela es pronuncia igual a Madrid que a Anglaterra. Inaugurem l’any amb un intent d’escaleta. La llegenda de Guillem Tell i la fundació del millor estat de l’univers, si més no per a l’emèrit, Suïssa. Es Joan Lerma el nostre Rossini, després de president de la Generalitat, no ha fotut brot. Li falta composar alguna cosa al final de la seua vida, sempre som a temps. Manolo Mata ens ha d’enviar alguna cosa de Lerma. Una poma damunt del cap es una cosa ben simple. En el moment actual estem en situació de prendre decisions com per exemple Guillem Tell? Discutim sobre si la sanitat als USA està bé o malament depenent de si arriba a tot el mon o no. Ens va passar tindre que prendre decisions com en Guillem Tell durant la pandèmia? Vàrem tindre que escollir a qui li posaven respirador i a qui no? Sacrificar algú o matar per a que la vida seguisca igual? El relat de com va ser el moment exacte en el que Guillem va disparar la fletxa…… I que fa Rus al mig de tot el bollit? Joan somia amb ell. “Els xiquets sempre son iguals, els que canviem som els adults” Joan dixit. “El Sacrifici d’un Cérvol Sagrat” de Iorgos Lanthimos. La gran recomanació. Lliguem aquesta pel·lícula amb Guillem Tell, sacrificar algú per un “be” superior o simplement perque la vida seguisca igual. I la gran pregunta: per què sempre que apareix Nicole Kidman en una pel·lícula s´ha de despullar? A Jack Nicholson també li agrada ensenyar el cul.  Els grecs ja ho van escriure tot. Euripides va escriure sobre Agamenon, un rei que va caçar un cérvol consagrat a la deesa Artemísia. Pot ser d’ací va treure alguna idea. El nostre cérvol sagrat pot ser Zaplana i Artemisia Rita Barberà. Al final pensem que la vida es un concurs, el que ha canviat és el premi. Fem el nostre concurs “COGEME SI PUEDES” “malatraza, trompelote,”. La cooficialidad és en provincias, aquí todo en español! “Acabar como el baile de Torrente, esa bella ciudad a las algarabias de Valencia” El castellano no se aprende, con el castellano se nace. El castellano es inmanente. Ens emboliquem amb les dites populars, as usual. Tot perque Twitter s´ha convertit en un lloc per posicionar-se políticament i insultar. Dir frases de pel·lícula en la vida real. “Seguisca eixe cotxe!” Anècdota de Ximo i el taxista madrileny que el volia enganyar. Una altra “ preocupat que la seua copa estiga sempre plena” Acabem amb una miscelània parlant de tot i no res que al cap i a la fi es la clau de volta del programa. I si no, que penseu d’acabar parlant de Boris Jonshon en un programa que comença amb Guillem Tell? Enviem a fer la ma “un” emèrit amb el final de l’obertura de Guillem Tell. Emèrit:” persona que s´ha retirat d’un càrrec i disfruta d’ algun premi pels seus bons serveis”

Alguna vegada has estat en un iglú? Ximo no, però Joan sí. Els va bé parlar de les representacions teatrals del dia de cap d'any mentre anuncien més novetats en la investigació que ja demostrat que el català és una invenció de Felip V. Sense saber ben bé com comencen a parlar dels colors i els seus significats en el cinema i Joan no sap si ja ha contat o no una anècdota i com que Ximo no té memòria aprofita per poder dir-li-la vàries vegades. Ximo aprofita per fer un mini tutorial de punt de ganxo. Es va quedar en ganes l'altre dia d'explicar com fer calça. I descobreixen que Rus en feia. Estan plens d'idees i per això pensen que els matellets de punt de ganxo anirien bé per a les taules dels restaurants d'estrella Michelín. I que deixen ja de voler ser famosos. La conclusió final és que no hi ha cap cuiner que estiga bé. És un programa de seccions i ara n'obrin una de cuina que es diu bollit amb bleda. El repte per als Michelín és que facen un menú amb el que trobarien en una nevera d'un estudiant. Una cosa porta a l'altra i Joan conta l'anècdota del suís que vivia amb ell i usava el microones per a tot. I Ximo recupera al seu amic Abib i un mal de panxa. Els xinos volen per plàstic amb semen de balena. I això els porta a que el semen dona molt i parlen de l'ejaculació de balena des d'un punt de vista científic. Ja que estan parlen de com el govern xinés fa d'influencer sobre els influencers. I d'ahí boten a parlar de la Kim Kardashian i Andreu Buenfuente i ho lliguen, sí. Perquè la Kardashian té 270 milions de seguidors en instagram i pot vendre el que vol quan vol. I sense saber com, però per alguna raó serà, parlen de la crisi d'opioides en Estats Units i dels grans filàntrops com la família Shackler, propietaris de dos de les grans farmacèutiques mundials. Un dels fundadors va ser una dels principals donants d'art contemporani, però ara s'ha decidit llevar el seu nom d'una de les ales del Metropolitan. El motiu quina és la seua participació en esta crisi dels opioides. Ximo creu que estem prop d'una revolució en algun moment. Com seran els trens d'ací 500 anys quan se li conte a un xiquet com és un tren? Serà encara amb ximeneia i fent xup xup. Ximo li proposa a Joan veure quin podria ser el viatge més llarg en tren des de Portugal fins a passar  Rússia, tirant cap a Xina. Ja que estan obrin la secció de viatges. Per cert que en el parlament britànic s'han trobat restes de cocaïna en 11 de 12 vàters del parlament britànic. I fan una anàlisi polític en profunditat. I Pompeia i envien a fer la mà a tots els que tenen bons proposits i aprofiten i feliciten el 2023 per avançar faena. I Ximo dona el missat de final d'any i Joan li promet que l'any que ve li llegirà les mans a Ximo.

El programa comença cantant cançons de missa i parlant del Velvet i el Benedict. (encara que només uns segons). La cançó de mans que obri el programa els recorda que Joan li ha de llegir les mans a Ximo. De sobte el programa es converteix en un programa recopilació, però en directe i això és novetat. El tema principal es la cultura de la cancel·lació i que suposa això en twitter i en la vida real. Boicot a persones, institucions pel seus comentaris. Quin tipus hi ha i a qui es cancel·la hui i per què? Ximo i Joan es posen seriosos o no i parlen fins i tot de Valtonyc. La cancel·lació és retroactiva perquè poden boicotejar-te per qualsevol cosa que hages dit o fet durant a teua vida. Tracten de recuperar una cançó de l'anterior programa de Marvin Gaye i conten la seua història tràgica ja que estan. Apareix Lerma que ja feia temps que no eixia a Solano i Tur i això els porta a portar de les faenes i tipus de faenes i dels assessors que només veuen conspiracions. I ja que estàn parlen de Déu i de la creació del món. I de la història de Jesus, els peus i l'oli. Ximo i Joan demostres la seua capacitat com a teòlegs i coneixedors de l'antic i el nou testament. L'oli usat seria de les oliveres de Ximo. El proposit nou és no dir tant val i més d'acord i entesos. Després comencen a parlar de vi i del celler Daniel Belda i la seua botella de 90 anys de la fundació del celler. S'autoconviden a fer un programa i recomanen la seua visita. Sense saber com Joan comença a donar consells sobre com vendre publicitat per telèfon i després tornen al vi i a la visita de Belda pels camps de vinya. Joan avança una part de la lectura de les mans i ho deixen per a un altre programa. I després fan la recomanació de la setmana per la veu sensual d'Andie MacDowell. I acaben amb la pregunta de si pots enamorar-te de una veu sense coneixer-la mai en persona.

Joan sotmet Ximo a un tercer grau de lectura ràpida amb l’inici de Transpoiting d’Irwing Welsh.

I això, no sabem com, ens porta a parlar de coentor.

Propòsits de cap d’any. Tornar a fumar per exemple.

Es veritat que follar amb calcetins és millor? A Brad Pitt li para bé segur. Es l’únic home al que li

para bé tot.

Joan ens conta el seu somni: Mazon, Zaplana i Ximo junts a la Marina de València ( aprofitem

per convidar a Carlos Mazon al programa) i Casado pegant voltes. Zaplana li dona consell a

Ximo: hi ha que follar amb els calcetins posats.Paco Camps pujant i baixant muntanyes tenia llustre.

Tant de parlar del PP i tal com ve la cosa, quasi que ens traurem el carnet. Del PP. Ells sabien

fer les coses, com quan inauguraven autovies amb dos autobusos de gent, sistemes d’àudio

inmensos, aire condicionat per dos minuts, aixo eren inauguracions.

Enviem a fer la ma ala UE pels procesos de participació que porten a la lletjor.

I com sempre, una dosi de Borbons.

Els valencians som un poc merda. Amb l’amant del Rei i amb el finançament. Que és el mateix.

Finançament per a Dummies: Ximo ens posa exemples per a que ho entengam. Una Mirinda de

taronja i altra de llima…..amb “duros” de Negrín també.

Oficina de defensor del Madrileny després de tanta infàmia.

Joan ens il·lustra amb una anècdota sobre comprar vi a Jesus Pobre. Regatejant per dos

botelles de vi, varen confondre Jesus Pobre amb el zoco de Tànger.

Encarregueu els bitllets nous d’euro als valencians arran de la celebració de zvalència capital

mundial del disseny.

Fem critica gastronòmica a partir d’un restaurant d’Oliva i un viatge a Sorrento.

“Torna a Sorrento”, els napolitans son els valencians d’Italia, els del nord els putejen com a

nosaltres.

Ens sentim identificats amb ells perque els Napolitans i els valencians som els reis de la

coentor, però ells no se l’amaguen sino que la defensen.

Ximo ens il·lustra amb anècdota Sorrentina de foc, fakirs, arbres de Nadal, matinada festiva i

gent de tot color i carabinieri.

La coentor es una indústria valenciana que hi ha que defendre.

Bars de moda contra bars de tota la vida. Formica i tubs de neó. Healthy contra esmorzar.

Paco Alonso te alguna cosa a dir?

Decoració de bars i finançament dels valencians, coses que van endarrerides!

Pulp fiction i llepar els peus. Ens posem calents? Joan proposa llepar els peus a la dona de

Ximo. Serà precís?

Làtex, calcetins i llepar peus. Quina manera d’acabar en alt.

Comença el programa ple d'aire i abans de començar a parlar del tema del programa es desvien i comencen a parlar de com traduir totes les paraules a l'anglès. Ximo vol parlar del turisme i Joan es burla dient-li que sembla molt interessant. Dénia, Dianium i Diània que és un restaurant de Barcelona portat per valencians. És un programa de molts incisos. Acudits dolents, i bromes recurrents. Que ara no volen que viatgem perquè contaminem o com es això. Joan confessa que de tots els viatges que ha fet cap ni un és veritat, tot és mentida. Classe d'història del turisme i Thomas Cook. Sense saber com parlen de ioga i fan una classe d'iniciació. Les anècdotes d'itàlia amb el malià Abib i la de Brick Lane en Londres amb els japonesos que feien cuina espanyola. Esta setmana fan recomanació per partia doble. Una sèrie per a patir i veure aspiradores i el grup de música Els Ramonets.

La pregunta que Ximo contestarà al final del programa quin joc d'atzar triaria per jugar-se la vida. Així que parlen de l'atzar i Joan diu que li llegirà a Ximo el futur en les mans arran de la seua trajectòria familiar. També parlen de la gent que lleig el futur en la ratlla del cul.  Parlen de la inflació i la sèpia. Ja es nadal en SIT encara que la decoració és pobra. Aprofiten per parar de papa Noel i la calor. Obrin nova secció: tutorial sobre com tirar-un per sense que es note.La història de Ximo i Nabokov i els bessons en el llobarro. I reclamen llibertat per a què els xiquets pinten el que vullguen sense ser dirigits. Per què les dones japoneses parlen tan agut? Ximo ens conta que faria depenent de la quantitat de diners que guanyara en la loteria. I anàlisi de política internacional amb Ximo Solano.Aprofiten no saben ben bé com per parlar del mític Genovés i una de les seves fites en l'esport. També conviden al 'yonki del diners' a vindre a SIT en som 3 i analitzen perquè li convé que eixe nom.