Som-hi doncs

Teresa Riera enS parla dels films que ha vist aquest estiu sota les restriccions causades pel COVID-19. També parlem de l'estrena de "Uno para todos" rodada al CEIP Sant Martí del nostre poble.

Tal dia com avui de 2008 el banc d'inversió i préstec Lehman Brothers es va declarar en fallida i va provocar una caiguda de la Borsa sense precedents. També recordem les morts de Bill Evans, Johnny Ramone (The Ramones), Richard Wright, teclista de Pink Floyd i Ric Ocasek (The Cars), i el llançament del primer disc en solitari de Enrique Bunbury.

Tal dia coma vui de 1262 el rei cristià Alfons X conquereix la ciutat de Cadis a mans dels musulmans. També recordem els naixements de Steve Gaines i Ed King (Lynyrd Skynyrd) i Amy Winehouse, el casament d'Stevie Wonder i Syreeta Wright i la gravació de Tutti Frutti de Little Richard.

Tal dia com avui de 1898 l'emperadriu austríaca Sissí era assassinada per un anarquista italià. També recordem els naixements de Junior (Los Brincos), José Feliciano, Joe Perry (Aerosmith) i Siobhan Fahey (Bananarama).

Tal dia coma vui de 1998 es destapa un dels escàndols més grans de la política nord-americana, la relació extramatrimonial entre Bill Clinton i la seva becària Monica Lewinsky. També recordem els naixements de Otis redding, Bruce Palmer (Buffalo Springfield), Dave Stewart (Eurythmics), Michael Bublé i les publicacións del primer disc dels Duo Dinámico i de Imagine de John Lennon.

Tal dia coma vui de 1936 el poeta Federico García Lorca és afusellat pel règim franquista. També recordem el número 1 de "Don't be cruel" de Elvis Presley i de "Volare" de Domenico Modugno. També recordem la primera actuació dels Beatles amb la formació definitiva, l'edició de "Who are you" de The Who i la mort de Scott McKenzie.

Tal dia com avui de 2017, Barcelona i Cambrils eren l'objectiu de dos atemptats terroristes islamistes. També recordem els naixements de Kevin Rowland (Dexys Midnight Runners), Belinda Carlisle, el primer concert dels Beatles com a tals i la mort del cantant Bruno Lomas.

Corria l'any 1981 quan Survivor presentava al món el seu segon disc "Premonition". Els de Chicago no havien tingut gaire sort amb el seu anterior i homònim disc, i tornaven a intentar-ho de nou, en aquesta ocasió la faceta vocal del grup va passar a formar part en exclusiva de Dave Bickler, que havia compartit el lloc amb el teclista i fundador de la banda Jim Peterik en l'anterior disc.

El disc "Premonition" va aconseguir entrar en les llistes d’èxits, i una cançó "Poor Man's Son", va sonar bastant per la ràdio. El destí va voler que un dels oients habituals de les radiofórmules fos Sylvester Stallone, que ens aquells moments es trobava en procés de creació de la tercera part de "Rocky", i buscava música per la seva pel•lícula. Pel que sembla li va agradar tant la cançó que va contactar amb Tony Scotti, amo de Scotti Bros, la discogràfica en què es trobava Survivor.

Tony Scotti va posar alguns dels temes del disc de Survivor a Stallone, que es va adonar que l'estil de les cançons del grup eren les que buscava per la seva pel•lícula, així que sense pensar-s'ho dues vegades va deixar un missatge al contestador automàtic de Jim Peterik i Frankie Sullivan (els principals compositors de les cançons de Survivor), que van al•lucinar quan van escoltar la veu de Sylvester Stallone demanant-los de participar en la composició de la banda sonora de la seva nova pel•lícula. Evidentment ells van acceptar el repte encantats, i aviat van rebre una còpia de la pel•lícula "Rocky III", perquè veient-la posessin música a les seves escenes.

Stallone volia desmarcar-se de la música que havia format part de les seves dues anteriors pel•lícules, i que estava formada per temes bastant coneguts. Era el moment d'apoderar-se del mercat jove, i per això necessitava a un grup modern com Survivor. Però hi havia una part de la pel•lícula que Stallone considerava la més important, i volia que la música fos la coreografia de les imatges. En la còpia que van visionar Survivor, la cançó que Stallone havia col•locat de mostra era el conegut "Another one bites the dust "de Queen; la rítmica cançó quedava molt bé amb l'escena, i fins els mateixos Survivor van intentar convèncer-lo que no hi havia motiu per canviar-la. Stallone va ser sincer i va contestar que a ell també li semblava perfecte, però que era impossible aconseguir els drets de la cançó de Queen.

Així que Peterik i Sullivan es van posar a treballar començant amb el mític riff de guitarra, que secuenciava perfectament els cops de puny dels boxejadors en pantalla. Per a la lletra van utilitzar algunes frases de la primera pel•lícula de Rocky, i el fil argumental de la que tenien entre mans, en el qual, per cert, es van veure reflectits, perquè tan ells com Rocky, també lluitaven per arribar al cim tot i les dificultats que trobaven pel camí.

En un sol dia ja tenien composta la major part de la cançó, i en els dos dies següents es va acabar completant. El títol de la cançó "The eye of the tiger", es va extreure de la seqüència en què Apollo Creed, l'amic de l' entrenador ja mort de Rocky, l'anima a deixar la mala vida que porta i que lluiti per que torni la seva mirada de tigre, i aquesta fam que ha perdut de ser campió.

El grup va lliurar la maqueta de "Eye of the tiger", a Stallone, que va quedar bastant content, tot i que va suggerir dues coses: Primer que les bateries sonessin més fortes i poderoses, i segon que s'afegís una quarta estrofa a la cançó, el grup que confiava molt en l'actor va acceptar les propostes d'aquest, i el tema va ser remesclat de nou.

El resultat ja el sabeu, tant la pel•lícula com el tema es van convertir en un grandiós èxit, i van formar part de tota una generació, "The eye of the tiger", arriba a la Nº 1 a Billboard i va acabar venent milions de còpies, a més a més va servir per donar títol al tercer disc de Survivor, que per descomptat es va construir al voltant d'aquesta cançó, també perquè el cantant Dave Bickler rebés un Grammy a la millor interpretació vocal.

Tal dia com avui de 1880 es col·loca la darrera pedra de la catedral de Colònia (Alemanya), la més alta d'Europa. També recordem els naixements de David Crosby /Crosby, Stills, Nash & Yong), Estrella Morente, l'edició de "Who's next" dels The Who i les morts de Johnny Burnette i Tony Williams (The Platters).

La banda nord-americana Kool & the Gang portava molt de camí recorregut quan ens va oferir 'Celebration' en el primer any de la dècada dels vuitanta. El seu regal va ser acceptat amb profusió pels aficionats al pop, que van elevar aquest enganxós tema fins al número u nord-americà -l'única ocasió en què ho aconseguien els de Nova Jersey-.

Kool & the Gang va néixer el 1964 sota l’empar del baixista i cantant Robert 'Kool' Bell i el seu germà Ronald. Des dels seus inicis ja va donar mostres de la seva qualitat orquestral i vocal, encara que en els seus anys inicials de vida va canviar de nom en diverses ocasions, amb abundants canvis en la formació. Va ser en 1969 quan definitivament es van presentar amb la seva denominació actual, just quan van signar amb la discogràfica De-Lite. En aquella època era una banda reconeguda per crítica i públic gràcies al seu rhythm and blues amb influències funky i jazzístiques, adquirint cada veure més popularitat, però sense obtenir un èxit espectacular. Aquest va arribar en 1980 amb 'Celebration'.

Per a això van saber aprofitar el boom de la música disco dels setanta. De fet van participar en l'enregistrament de la banda sonora de la pel•lícula 'Febre de dissabte nit', en què van interpretar el tema 'Open Sesame'. La seva carrera va enlairar-se coincidint amb l'arribada de James T. Taylor, qui va conjuminar esforços amb el productor Eumir Deodato.

Va ser llavors quan es van fer amb el prestigi i la fama de la qual avui gaudeixen després d'haver venut més de setanta milions de discos a nivell mundial, conquistant els mercats internacionals i convertint-se en una de les majors atraccions de la música negra. La clau del seu èxit reposa també en el seu espectacle escènic i en encertada combinació de la música ballable i de la de qualitat.

James T. Taylor i Ronald Bell van escriure ‘Celebration’ sense cap altre fi que el musical, però sempre s'ha cregut que 'Celebration' es va crear per donar la benvinguda a 52 ostatges americans que van estar 444 dies atrapats a l'Iran de l'aiatol•là Khomeini. De qualsevol manera, la composició aviat va transcendir de qualsevol objectiu i es va convertir en un clàssic del funky-dance i en una de les obres més conegudes del conjunt afroamericà, derivant finalment en la condició d'himne.

L'obra a la qual avui dediquem aquesta combinació de lletres i paraules pot ser qualificada, sobretot, d'optimista, d'aquestes nascudes per celebrar alguna cosa, perquè al costat d'ella ens arribaran pensaments positius, com els que de nens ens recomanaven a la pel•lícula ' Peter Pan '. Aquest do d'unir bones vibracions també ha fet que 'Celebration' sigui utilitzat fins al món de la política. El demòcrata Walter Mondale va ser el primer a reconèixer aquesta virtut i va usar aquest tema en la campanya presidencial de 1984. Vint anys després va ser triat per celebrar la victòria de Barack Obama.

'Celebration' també va influir en el posterior esdevenir de Kool & the Gang, que des d'aquest èxit va oblidar en certa manera les seves arrels funk i soul per endinsar-se al so pop i disco, encara que sense menysprear mai el rhythm and blues, tan ben acoblat al rang vocal de James T Taylor i a la instrumentació genètica del grup nord-americà.

Va ser també 'Celebration' el tema que va introduir a la banda en el corrent comercial que fins llavors se li havia negat. Per fi va saber connectar amb les noves generacions, necessitades d'una vàlvula que els permetés evadir-se de la vida quotidiana, celebrant simplement l'arribada del bon temps, del divendres anunciador del cap de setmana o d'unes vacances.