Som-hi doncs

Tal dia coma vui de 1915, Albert Einstein presentava la seva famosa Teoria de la Relativitat General davant l'Acadèmia Prusiana de Ciències de Berlin. També recordem els naixements de Percy Sledge, Ramoncin, la mort de Nick Drake, l'últim concert de The band i la publicació de Radical Sonora de Bunbury.

La gran majoria del planeta reconeix a l'instant Sweet Home Alabama gràcies als primers acords de guitarra de la cançó de Lynyrd Skynyrd. A això també hi ha contribuït definitivament la popularització que d'aquest tema s'ha fet a través del gran influenciador cultural de segle XX i XXI: el cinema.

És curiós que per poder parlar de “Sweet home Alabama” primer hem de parlar de dues cançons de Neil Young. «Southern Man» va ser la primera d’elles; una cançó composta pel músic canadenc i inclosa en l'àlbum After the Gold Rush de 1970. La cançó tracta sobre l'esclavitud al sud dels Estats Units. En ella, Young explica la història d'un home de sud que maltracta als seus esclaus, i es pregunta quan aquesta regió compensarà tot el mal causat per les fortunes aconseguides gràcies a l'esclavitud. La crítica no acabava aquí, perquè seguia fent esment a la crema de creus perpetrada pel ku klux clan.

No content amb això, temps després tornaria a posar a caldo aquella regió dels EE. UU. amb la cançó Alabama inclosa en l’LP Harvest i on de nou tornava a criticar el racisme i el suposat retràs mental dels surenys. «Alabama» va ser «un refregit desvergonyit de" Souther Man ", segons Jim Miller, periodista de la revista Rolling Stone.

I aquí és on entren els Lynyrd Skynyrd i la cançó de la que us parlem avui. Havia quedat clar que amb «Southern man» i «Alabama», Neil Young tenia als meridionals per racistes i violents, o aquesta és la conclusió a la que va arribar Ronnie Van Zant, el vocalista de la banda de rock del sud Lynyrd Skynyrd. Ell mateix va declarar en una entrevista: «Creiem que Neil

està disparant a tots els ànecs quan només vol caçar-ne un parell d'ells». El músic

acceptava la crítica als racistes, però no consentia que pintés a tots els meridionals com a

ignorants agressius.

La resposta musical li va arribar a Neil Young de manera tan directa com ell havia

llançat la crítica. Lynyrd Skynyrd publicaven el 1974 el seu segon àlbum, Second

helping, i en ell s'incloïa la cançó «Sweet home Alabama». Aquest tema venia a ser un

cant d'amor a la ofesa regió, destacant algunes de les seves grandeses, com els estudis de

gravació Muscle Shoals, i llançant algunes indirectes molt directes sobre el Watergate i

la corrupció política. Però no hi ha dubte que és la segona estrofa la més recordada de la cançó, amb al•lusió clara al rocker canadenc en les estrofes on canten:

“Bé, vaig sentir a el senyor Young cantant sobre ella, vaig sentir a el vell Neil admirant-la, espero que Neil Young recordi de totes maneres, que un home de sud no el necessita”.

Per desgràcia de Young, a més a més, el tema va ser un gran èxit, i des de llavors no ha deixat de sonar en emissores de tot el món, anuncis de televisió i fins i tot pel•lícules recordant-li aquell “zasca” que diríem avui. Però tranquils, la història entre els dos artistes va acabar bé; un cop passada la polèmica amb les cançons, van fer les paus amb Neil Young a causa del respecte i l'admiració mútua que es tenien. Tant va ser així, que Ronnie Van Zant va començar a portar samarretes de Neil Young en tots els concerts. A més a més, aquell fatídic dia, quan l'avió dels Lynyrd Skynyrd es va estavellar el 1977 matant a diversos membres de el grup en un desgraciat accident, el canadenc va interpretar en el seu primer concert després de la tragèdia una versió de "Sweet Home Alabama" en homenatge a la banda.

Tal dia com avui de 1963 moria tirotejat a Dallas el president dels EE.UU. John F. Kennedy. També recordem el naixement d'Steve Van Zandt, lees publicacions de "With the Beatles", el White Album, l'intent d'assasinat d'Elvis Presley a mans de jerry lee Lewis i el suïcidi de Michael Hutchence (INXS).

Teresa Riera ens parla de les estrenes de la setmana encapçalades per Frozen 2, Intemperie i Historia de un matrimonio. També parlem de Cómo ser un french lover i Adiós.

.

Qui més qui menys tothom ha cantat a viva veu allò de -“Welcome to the Hotel California” dels Eagles, i és que aquesta banda americana va copar, durant anys les llistes d’èxits del rock a nivell mundial amb el seu rock amb aires del sud. Tot i durar 6 minuts, Hotel California va aconseguir alçar-se amb el número 1 el mateix any del seu llançament, el 1976.

La història del rock està plena de llegendes, algunes amb part de veritat i altres, mai ho sabrem. Hi ha artistes dels que s'afirma que mai han mort, com Elvis Presley, i n’hi ha d’altres als quals s'ha matat diverses vegades, com Paul McCartney.

La cançó composta per Don Henley , vocalista i fundador de la banda, forma part del seu 5è àlbum i va néixer en un hotel anomenat Califòrnia, en un petit poble de Mèxic, on curiosament, el grup assegura que mai s'hi havia allotjat. El ressort al qual es fa referència al a cançó estava a la ciutat de Todos los Santos, a la Baixa Califòrnia mexicana, no gaire lluny d'on, tots els nadals, Don Henley i el seu mànager Irwing Azoof passaven les seves vacances nadalenques. Tot i això, La foto de la portada té com a protagonista el Beverly Hills Hotel, anomenat també el Palau Rosa, però la foto de l'interior està realitzada al Lido de Hollywood.

Molt s'ha escrit també sobre els significats reals de les cançons, sobre segones intencions i missatges ocults quan es canta a l'inrevés o ajuntant determinats versos. Hotel California , el gran èxit dels Eagles és un d'aquells temes embolicats en una llegenda negra. A dia d’avui, el significat real de la lletra de la cançó segueix essent un misteri. Els Eagles han defensat el sentit que la cançó té per a ells, però molts fòrums i comunitats a Internet pensen que només és una cortina de fum per amagar un clar missatge satànic.

La llegenda es remunta a molt temps abans que la cançó fos escrita, i fa referència al fantasma d'una dona que apareixia algunes nits a l'hotel i convidava als allotjats a prendre copes al bar. Henley va filar encara més prim i va explicar la seva pròpia experiència. La cançó parla de com va arribar a aquest poble buscant un lloc de descans i va trobar en aquest hotel un "paradís", on una dona el va rebre amb les paraules: "Benvingut a l'Hotel Califòrnia , on sempre tenim la mateixa estació". Acte seguit va oferint-li una copa de vi, però el cantant, en veure que no arribava, li va a reclamar a l'encarregat, el qual, sorprès, li contestà: "no hem tingut aquest esperit des de 1969".

En general, l'enigmàtica lletra s'ha analitzat fins a la sacietat des de molts enfocaments. Destaquen entre ells les versions que apunten a rituals satànics, una altra que parla d'estar atrapat en el purgatori, i fins i tot una altra que afirma que l'hotel és una metàfora sobre les addiccions a les drogues. No obstant això, en multitud d'entrevistes, Don Henley ha defensat la versió oficial: "La lletra descriu la creació del títol com un “resort de luxe”, on pots pagar el compte en qualsevol moment, però mai pots sortir; la cançó és una al•legoria sobre l'hedonisme, l'autodestrucció, i la cobdícia de la indústria de la música de finals de 1970". A més afegeix: "és bàsicament una cançó sobre el costat fosc de el somni americà i sobre l'excés als Estats Units, que és una cosa sobre el que sabíem molt".

?

Però més enllà d'aquesta versió oficial, els seguidors de les teories de la conspiració han trobat molts indicis per donar suport a la idea del satanisme en el tema dels Eagles. Per començar el títol al•ludiria a la direcció en la que l'anomenat Papa Negre va fundar l'església satànica, a la Califòrnia Avenue, de San Francisco. Per a més inri, en una foto a la part interior del disc, on apareix el grup, es pot veure un tenebrós personatge apuntat a una finestra, calb i amb una afilada barba, que molts identifiquen amb l'Anticrist.

Versos com 'This could be heaven or this could be hell' ( 'Això pot ser el cel o pot ser l'infern') o 'You can check out anytime you like but you can never leave' ( 'Pots cancel•lar la teva reserva quan vulguis, però no pots anar-te'n mai ') són, segons algunes opinions, frases que no es refereixen a un simple hotel ni a una crítica social, com diu el grup, sinó que amaguen alguna cosa més.

Fins i tot hi alguna teoria més, com la que s’afirma que Hotel California és un manicomi on els clients estan atrapats i no poden sortir, o fins i tot que es tracta d'un hospital de rehabilitació. Llegendes a part, més d'un grup vendria la seva ànima a el diable per aconseguir l'èxit que els Eagles van aconseguir amb aquesta cançó.

Tal dia com avui de 1996, la ONU proclama el Dia Mundial de la Televisió. També recordem els naixements de Dr. John, Björk, Alex James (Blur), el llançament de l'LP d'Springsteen "The ghost of Tom Joad" i la mort de l'actor i cantant David Cassidy.

Fa prop de 50 anys (48 per ser exactes), que Led Zeppelin va pujar a l'escenari a la ciutat de Belfast i va interpretar en directe "Stairway to heaven" per primera vegada. L'enregistrament existeix i podem apreciar fàcilment els acords de Page i la veu de Plant tot i ser un enregistrament precari i de poca qualitat.

El public que assitia a aquell concert del 5 de març de 1971, realment no estava inspirat per la nova cançó dels Zeppelin, ells volien escoltar les seves cançons més famoses. On era "Whole Lotta Love" o "Heartbreaker" i què era aquella cançó tan llarga? L'audiència de Belfast no ho sabia, però estaven davant d'un moment històric. La cançó que van escoltar es va convertir en poc temps en el veritable so del rock, en un himne que va transcendir el seu temps i que avui és una de les cançons més reproduïdes en la història.

La idea de la cançó era tenir una peça que continués desdoblant en més capes i més estats d'ànim, que la intensitat o la subtilesa de la composició s'accelerés i s'emocionés cada vegada més". Segons Page, Robert Plant va tenir un dels seus millors moments amb aquesta cançó, més aviat, tots el van tenir, ja que va ser en una època en la que bàsicament es dedicaven a menjar, dormir i fer música. A diferència de com sol passar moltes vegades, "Stairway to Heaven" es va crear amb una lletra, ja que era difícil imaginar el que vindria a continuació sense una part vocal. Estaven assajant mentre Robert Plant escrivia com un posseït anotant-ho tot en un paper. Quan estaven a punt per començar a assajar Robert Plant ja tenia prop del 95% de la cançó escrita.

Però comencem pel principi; Jimmy Page estava tocant a la seva sala d’estar davant de la llar de foc. Estava fent uns exercicis d’arpegis amb la guitarra, i la melodia que en va sortir li va agradar tant que va provar d’escriure alguna cosa sense èxit. Va ser aleshores quan es va acostar Robert Plant i li va dir que li agradava molt la melodia. Page que admirava el talent de Plant alhora d’escriure, li va proposar de treballar sobre una idea primigènia: Li va demanar que s’imaginés que estava caminant dins d'un túnel fosc i que al fons com una llum veus la sortida, la foscor significa el sentiment de buidor i la llum representa la vida. Hi ha qui pensa que la lletra té un contingut fosc però no és així. Robert parlava de la recerca de l'esperança! És el sentir-te perdut i trobar la vida.

La gravació completa de l'estudi va ser llançada al novembre de 1971. El segell discogràfic Atlantic Records estava ansiós per treure el single, però el mànager de la banda Peter Grant va rebutjar les sol•licituds de fer-ho el 1972 i 1973. Als Estats Units, Atlantic va presentar “Stairway to Heaven” com a senzill promocional de Seven el 1972.

"Stairway to Heaven" és una de les cançons més importants de la banda, és per això que quan Led Zeppelin es va enfrontar a una demanda legal perquè se'ls va acusar de plagi en els primers acords de la cançó, el món del rock va patir com mai. El major èxit, la consagració, el que els va tornar místics dins del seu propi gènere ara era el que amenaçava amb deixar a la banda com un grup de lladres pocavergonyes.

Va ser Randy Califòrnia dels Spirit qui va llançar la cançó "Taurus" tres anys abans. Tot i que l’artista havia mort el 1997 els seus hereus van començar la batalla legal en contra de la banda. A l'escoltar les dues cançons és impossible no escoltar les similituds entre les dues introduccions.

Spirit havien estat teloners de Led Zeppelin en els inicis de la banda. En aquells concerts era normal que toquessin Taurus, així que Led Zeppelin hauria tingut oportunitat de sentir-la diverses vegades. Els advocats de Led Zeppelin, en canvi, van argumentar que aquest arpegi és conegut i utilitzat en composicions de tota mena des del segle XVI que no pot ser que estigui subjecte a drets d'autor.

Led Zeppelin, però, ha assegurat una vegada i una altra, que no havien plagiat mai a ningú. Jimmy Page, va explicar a la BBC que ell buscava fer una cançó amb una entrada en la qual es sentís una fràgil guitarra acústica, volia que la gravació tingués un toc medieval, recordem que els músics anglesos eren grans seguidors de les cultures celtes i clar, de les històries de Tolkien. Aquella primera cita judicial es va resoldre per decisió unànime a favor de Led Zeppelin. Però tampoc ara poden respirar tranquils, perquè aquest mateix any, un tribunal nord-americà ha ordenat reobrir el cas i analitzar de nou si l'inici de la famosa cançó es va construir a partir del del tema Taurus.

Plagi o no, per Zeppelin la cançó va representar un dels seus moments més forts com a grup. Més que la composició de Page, la lletra de Plant, les idees de Jones o els cops de Bonzo, "Stairway to Heaven" és el resultat d'anys de treball que es concreten en una de les millors facetes de quatre amics que estimaven la música.

Tal dia com avui de 1945 començaven els "Judicis de Nüremberg" contra els caps nazis durant la Segona Guerra Mundial. També recordem els naixements de Paco Ibañez, Duane Allman, Joe Wlash (Eagles) i la publicació de "25" el disc d'Adele.

Scorpions va ser el primer grup occidental de heavy metal que va aconseguir tocar a la Unió Soviètica. La seva estada a l'altre costat del taló d’acer va inspirar a Klaus Meine, el gran cantant de la banda, en la composició de 'Wind of Change'.

L'abril de 1988 havien publicat el seu desè àlbum d'estudi anomenat Savage Amusement, que van promocionar amb una gira que va durar dos anys, i que comptava entre altres amb 10 presentacions a Leningrad, a l'antiga Unió Soviètica. En total, més de 350.000 seguidors soviètics van veure el grup, fet pel qual es van convertir en la segona banda de rock a penetrar la Cortina de Ferro.

De la seva experiència en la seva estada en territori soviètic ells van comentar: "Era com si el món estigués canviant davant dels teus propis ulls, així que vam decidir tornar a casa al setembre del 1989. El que vam veure a Leningrad al 88 i a Moscou en el 89 era un fort sentiment d'esperança de què el món podia canviar per a millor ".

Com a mesura aperturista i donat l'èxit, l'antiga Unió Soviètica va organitzar l'agost del 89 el Moscow Music Peace Festival, amb la participació entre d'altres de Bon Jovi, Mötley Crüe o Ozzy Osbourne. L'èxit es va repetir. La jove generació cridada a protagonitzar el canvi es va bolcar amb l'esdeveniment i per llavors, aquest "vent de canvi" de què parla la cançó era ja una realitat. Tot just dos mesos abans de la caiguda del mur "Wind of change" va començar a sonar a totes les emissores europees. Va ser en certa manera la banda sonora d'aquest episodi de la Història.

La lletra de Wind of Change, doncs, tracta dels successos polítics i socials d'aquella època, principalment els ocorreguts a l’Europa de l'Est; la caiguda del mur de Berlín, l'imminent fi de la Guerra Freda i de la Unió Soviètica i la fi de l'era comunista d'Europa Oriental. A més a més en la seva lletra s’hi poden trobar clares referències a Moscou ja que s’hi esmenta el parc Gorki i a el riu Moscova.

La cançó va rebre majoritàriament bones crítiques per part dels crítics. Per exemple, la revista Allmusic va dir, «al costat de Send Me an Angel, són sens dubte dues de les grans lentes de la banda». No obstant això va rebre algunes crítiques negatives, sent la revista nord-americana People la més dura. La va considerar com una gran sorpresa, i fins i tot va realitzar preguntes retòriques com «¿que tracten de fer aquests nois, arruïnar la seva imatge?» A més a més de, «¿un ombrívol to de reflexió i política?».

Al desembre de 1990 durant la presentació en viu dels teutons al recinte Deutschlandhalle de Berlín, van ser preses les imatges per al futur vídeo promocional que va ser llançat oficialment el 1991. Aquestes van ser barrejades amb altres d'esdeveniments importants durant aquell temps. El videoclip començava amb imatges del Mur de Berlín en les seves diferents etapes al llarg de la seva existència. A mesura que avançava, es mostraven imatges de diferents revoltes socials, així com l'accident del vaixell petrolier Exxon Valdez, entre d’altres.

El tema 'Wind of Change' -Vent de canvi- va estar a la part alta de les llistes de grans èxits d'un centenar de països i es va convertir en una mena d'himne de l'esperança per a milions de persones de l'est i l'oest europeus. És la cançó més exitosa de la banda, després de superar l'èxit aconseguit amb 'Still Loving You' llançat als anys 80.

Considerada com l'himne de la perestroika i el glásnost per la seva lletra sobre la pau i la reunificació del món després de la fi de la Guerra Freda, va arribar a ser un dels senzills més exitosos de tots els temps.

Tal dia com avui de 1933 a espanya s'obtenia el sufrage femení per primer cop. També recordem la publicació de "Desafinado" de Carlos Jobim i Joao Gilberto, la publicació de "Coda" de Led Zeppelin, el suïcidi de Tom Evans (Badfinger), la publicació de "Brainwashed" de George harrison i la mort de Terry Melcher.