Benvinguts i benvingudes a un nou episodi de l’Arqueopodcast.

Catalunya ha estat escenari d’episodis històrics importantíssims, i un d’ells sens subte va ser la Segona Guerra Púnica, que va enfrontar les potències de Roma i Cartago. L’entorn de l’Ebre va ser un dels emplaçaments clau d’aquesta batalla. L’arqueologia hi té molt a dir al respecte, ja que les evidències trobades aporten informació molt valuosa sobre el nostre passat, no només en la vessant bèl·lica, sinó també en l’organització social.

Al voltant de l’Ebre hi havia assentaments ilercavons, un poblat iber del qual encara estem fent nous descobriments. Avui volem parlar al respecte amb Jaume Noguera. Ell és Doctor en Història i professor titular d’Arqueologia a la UB. Vam conversar amb ell pocs dies abans de la seva intervenció al III Congrés Internacional dels Ibers a l’Ebre.

Hola, nois i noies!

Benvinguts a un nou episodi de l’Arqueopòdcast Júnior!

Com que sabem que teniu molta curiositat i que sempre voleu saber més i més coses, avui us convidem a un viatge divertit per la ciutat de Tarragona. Anem a explorar les restes de l’antiga Roma! Però no us amoïneu que això no serà una classe d’història, sinó més aviat una experiència divertida. Però abans... heu de passar una prova. Una pregunta molt concreta, d’acord?

És la següent: si us preguntem què era el circ romà... sabríeu què és? I què s’hi feia? Com us imagineu un circ de l’antiga Roma?

Nosaltres hem buscat una persona que se sap totes les respostes i coneix Tarragona i la seva història com pocs! Ella és Gemma Sebares-Valle.

La Gemma és arqueòloga, professora d’universitat i Guia oficial a ITINERE. Amb ella parlarem de les restes romanes i dels llocs més emblemàtics de la ciutat, però també d’objectes de l’època, com la misteriosa nina d’ivori.

Ah! I entre nosaltres... la Gemma ens parlarà de coses que els adults no s’atreveixen a preguntar a les visites guiades...

L’escoltem?

La Cova Simanya, al parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, ha estat objecte d’una troballa de gran valor arqueològic. Allà s’hi han identificat restes de neandertals de fa més de 50.000 anys.

El conjunt està format per 54 restes neandertals i corresponen, com a mínim, a 3 individus. Això el converteix en el més important de Catalunya i un dels més rellevants de la península Ibèrica.

Aquestes restes neandertals es van presentar públicament coincidint amb la publicació d’un article científic a la prestigiosa revista científica internacional Frontiers in Earth Science.

A l’Arqueopòdcast no ens volíem perdre els detalls d’aquesta nova troballa i per això ens hem citat al MAC amb Juan Ignacio Morales, director de les excavacions de la Cova Simanya i investigador de l’IPHES – CERCA.

Benvinguts i benvingudes a un nou episodi de l’Arqueopòdcast Júnior! Avui us hem portat noves preguntes sobre el món de l’arqueologia. Algun cop us heu preguntat què fa exactament un arqueòleg o arqueòloga? Tots hem vist pel·lícules sobre exploradors que viuen aventures al límit i viatgen per països exòtics. Realment és això el que fan els professionals de l’arqueologia?

Per sort, tenim la persona idònia per esbrinar-ho. Avui ens hem citat amb una arqueòloga inquieta i exploradora: ella es diu Mireia Sabaté i és una de les fundadores de la cooperativa Arqueovitis.

Li preguntarem sobre excavacions, sobre el dia a dia de la seva feina... i ja posats, li preguntarem també què hem d’estudiar si volem seguir les seves passes.

Benvinguts i benvingudes a un nou episodi d’Arqueopòdcast! Aquesta setmana us presentem un nou episodi que, com veureu, té personalitat pròpia. Avui parlarem del culte al cos i a la pròpia imatge des d’una perspectiva arqueològica.

Perfum, maquillatge, ungles, depilació, arracades, anells, piercings... Són elements que configuren la nostra imatge i que construeixen la forma en què volem ser percebuts. Podríem dir que tots aquests complements formen part de la nostra personalitat o, senzillament... que som una mica presumits i presumides.

També ho eren fa 2.000 anys? Les investigacions arqueològiques ens demostren que sí, i molt! A Baétulo, la Badalona romana, en saben i molt d’això. Allà no només es conserven unes magnífiques termes romanes, sinó que s’hi han trobat ungüentaris, agulles de cabell, penjolls, arracades...

Allò que ara sovint considerem frívol o consumista era, en realitat, un aspecte essencial per a moltes persones. I no només parlem dels poderosos, sinó també del poble!

Així que avui anem a parlar amb Esther Espejo, tècnica del Departament de Difusió del Museu de Badalona, amb una missió molt concreta: esbrinar si els habitants d’aquella Baétulo romana eren presumits i presumides. I ja us avancem que l’arqueologia aporta detalls que us sorprendran...

Heu pensat mai en fer de detectius? Doncs avui tindreu una oportunitat de fer-ho! Però no de detectius qualsevols, no... detectius que viatgen en el temps!

Sí, sí: ho heu sentit bé. Avui a l’Arqueopòdcast Júnior us demanem la vostra ajuda per resoldre un crim. Però tenim un petiiiit problema, i és que aquest crim es va cometre fa... dos mil anys. Es tracta d’un esquelet trobat a Guissona. El cas és que no tenim ni idea de què va passar, ni de com va arribar allà aquell esquelet.

Per on començaríeu vosaltres?

Buscarem amb la resposta amb l’ajuda del director del Museu de Guissona, David Castellana. El nostre company Adrià Gratacós ja està en camí!

Sabíeu que l’arqueologia també ens pot aportar informació sobre el menjar? Avui a l’Arqueopòdcast ens hem preguntat què podem saber sobre l’alimentació més ‘delicatessen’ de fa dos mil anys. Ja us avancem que les respostes us sorprendran!

Coneixerem la salaó dels grecs, el gàrum, les salses del gáros i la hálme… De fet, a l’antiga Empórion hi va haver petites indústries de salaó, antecedents de la popular anxova de L’Escala.

Amb l’arribada dels romans, la cuina es va tornar encara més sofisticada i van millorar les receptes amb productes autòctons. Coneixerem el tractat de cuina de Marc Gavi Apici i entendrem l’origen de l’expressió “fer un tiberi”.

I, per descomptat, parlarem de vins, perquè els nostres avantpassats en sabien (i molt!) de com fer un bon reserva. Per esbrinar tot això, anem a buscar respostes al jaciment arqueològic d’Empúries, bressol dels autèntics ‘foodies’ grecs i romans. Allà ens hem citat amb l’arqueòleg Quim Tremoleda.

Benvinguts a un nou episodi de l’Arqueopòdcast Júnior!

Us heu preguntat mai com eren les cases de la prehistòria? Com vivien els homes i dones de fa milers d’anys? Avui estem molt acostumats a les comoditats que ens ofereix la vida a una llar moderna: unes parets fortes, un sostre sòlid, menjador, cuina, i amb una mica de sort...fins i tot una habitació per tu!

I doncs, què en sabem de les cases dels nostres avantpassats? Amb quins materials es construïen? Com us les imagineu?

A l’Arqueopòdcast Júnior aquest cop hem anat a visitar el Museu de Sabadell. Aquí tenen una reconstrucció d’una autèntica cabana prehistòrica que sembla de veritat! Hi hem anat per parlar amb Sílvia Comellas. Ella és arqueòloga i divulgadora, i ja us avancem que en sap mooolt!

A Catalunya hi ha prop de 850 jaciments subaquàtics i, tot i així, aquests espais arqueològics segueixen sent grans desconeguts. La seva peculiaritat és que estan sota les aigües, ja siguin mars, rius o llacs. Això requereix professionals de l’arqueologia que, alhora, estiguin familiaritzats amb la pràctica del submarinisme.

L’exposició Naufragis - Història submergida vol donar a conèixer la riquesa i diversitat del patrimoni arqueològic subaquàtic català i també la important tasca d’estudi i protecció que duu a terme el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya.

En aquesta exposició trobarem vaixells enfonsats, col·leccions de monedes, ampolles de vins centenaris, objectes peculiars, eines i armes militars...

L’arqueologia subaquàtica ha hagut de superar una gran quantitat d’obstacles, però potser el més preocupant és l’espoli i el saqueig que han patit la gran majoria dels jaciments.

Per acostar-nos a aquesta disciplina desconeguda, el nostre company Aureli Vázquez s’ha citat al Museu d’Arqueologia de Catalunya amb Rut Geli. Ella és arqueòloga subaquàtica i també és comissària, amb Xavier Nieto i Gustau Vivar, de l'exposició Naufragis. Història submergida.

L’or és un metall preciós de color groc daurat. No cal dir que és un element de gran valor! A la taula periòdica dels elements el seu símbol és ‘AU’, que ve del llatí AURUM i s’associa a l’aurora, és a dir, la sortida d’un sol brillant.

Al llarg de la història, totes les cultures han vinculat l’or al luxe. Per tant, els poderosos han mirat sempre de controlar-lo. Per això era tan important saber on aconseguir-lo. Qui sabia d’on sortia l’or, i controlava el procés d’extracció, tenia molts números per ser ric, o poderós. O totes dues coses!

Ara bé, d’on surt l’or? Anem a comprovar-ho!