Arqueopòdcast

L’any 1348 va ser una data tràgica per a la història de Tàrrega i per a les comunitats jueves catalanes. Un seguit de males collites i una crisi econòmica van fer créixer la tensió social i també la confrontació religiosa. Aquesta situació esclata definitivament amb l’arribada de la pesta a Catalunya. A Tàrrega, el juliol de 1348 es produeix l’assalt al call, data que quedarà marcada en negre al calendari.

Per saber-ne més, a l’Arqueopodcast ens hem desplaçat al Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega.

El nostre company Adrià Gratacós conversa amb Oriol Saula, director tècnic del museu. Amb ell explorarem l’abast de l’avalot i a la vegada coneixerem aspectes de la vida quotidiana de la comunitat jueva.

L’any 77 abans de Crist, el general Pompeu ordena aixecar un oppidum sobre la Via Heràclea, la futura via Augusta. El sediciós Sertori era una amenaça militar per a Roma i calia combatre’l. Així que aquesta plaça forta emmurallada serà l’origen de Gerunda, l’actual ciutat de Girona.

La Girona romana de fa dos mil anys gaudia de bones comunicacions amb el port d’Empúries i controlava l’entrada a Hispània pel Nord. Però no només plantejava reptes militars. També hi havia reptes urbanístics, ja que el terreny presentava desnivells singulars.

20 segles més tard, Girona ha multiplicat per 100 la seva població. I tot i així, encara avui es pot intuir l’empremta romana.

Avui us convidem a acompanyar-nos en una immersió a la història de la Girona dels romans. I per fer-ho més fàcil, el nostre company Aureli Vázquez visita el director del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona, Ramon Buxó. Ambdós han escollit per a la conversa un escenari perfecte: l’espectacular monestir romànic de Sant Pere de Galligants.

A l’entrevista podreu sentir l’eco de de les naus de l’església, que des de 1857 és la seu a Girona del Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Com sempre, us parla Elena Viu. Comencem!

L’antiga ciutat romana de Iesso va ser fundada cap al 100 abans de Crist aprofitant els recursos naturals de la plana de Guissona. Era un terreny poc accidentat, idoni per a l'explotació agrària, i a més comptava amb la generosa presència d'aigua gràcies als rius Sió i Llobregós.

Aquest segon factor, l’aigua, va tenir una gran importància en la configuració del seu urbanisme. A Iesso s’ha documentat un potent sistema de clavegueram i d’aigua corrent, i també va comptar amb avançades instal·lacions termals.

El parc arqueològic de Guissona ocupa una superfície de dues hectàrees de l’extrem nord de la ciutat romana. La visita permet descobrir una espectacular ciutat en curs d’excavació.

Avui a l’Arqueopodcast us convidem a conèixer aquesta ciutat romana. Ho farem de la mà de David Castellana, director del Museu de Guissona.

Parlarem també de l'icònic genet de bronze, convertit ja en un símbol de Guissona.

El nostre text ficcionat d'avui està dedicat a l'excepcional làpida funerària dedicada a una nena anomenada Lèsbia, morta als onze anys. És una joia única de l’antiga Iesso i un testimoni emotiu de l'amor entre una mare i una filla.

Sabadell és una de les grans ciutats industrials de Catalunya, però alhora amaga un patrimoni arqueològic de valor incalculable. Un d’ells és la necròpolis de Can Piteu – Can Roqueta, de l’edat dels metalls. Es tracta d’un dels grans jaciments del sud d’Europa, amb més dues mil estructures que ens permeten acostar-nos a la vida de fa 3.500 anys.

Per conèixer més detalls sobre aquesta necròpolis, anem al Museu de Sabadell. Allà ens espera el nostre company Aureli Vázquez, acompanyat aquest cop per l’arqueòloga i divulgadora Sílvia Comellas.

Considerat un dels conjunts patrimonials més singulars de Catalunya, el Parc Arqueològic Mines de Gavà ofereix una experiència única: ni més ni menys que la possibilitat d’explorar el subsòl a la recerca de testimonis del Neolític.

Es tracta de les mines en galeria més antigues d'Europa. Aquí s’hi extreia variscita, un mineral amb el qual s'elaboraven ornaments i posteriorment s’intercanviaven per diferents territoris de la Mediterrània occidental. L'explotació es va iniciar fa una 6.000 anys i va durar prop d’un mil·lenni. També s'han recuperat restes singulars com un crani trepanat i la Venus de Gavà.

El Parc arqueològic de Gavà és una immersió divulgativa de primer nivell. Les estructures mineres autèntiques conviuen amb una presentació museogràfica moderna. El visitant pot copsar la magnitud del jaciment i conèixer així el sistema de vida i les creences dels nostres avantpassats mitjançant avançats elements audiovisuals i multimèdia.

Avui a l’Arqueopodcast ens hem posat el casc i el frontal per explorar en primera persona les espectaculars mines de Gavà. Ho farem de la mà del nostre company Aureli Vázquez, que ens convida a recórrer aquesta explotació neolítica en companyia de Josep Bosch, director del Museu i Parc Arqueològic Mines de Gavà, i de Mireia Forasté, conservadora de difusió.

L’any 218 aC, les tropes romanes desembarquen a la que després seria Tàrraco: la primera ciutat romana fundada a la península ibèrica i la base d’operacions de la conquesta d’Hispània.

Creat inicialment com un campament militar, el primer recinte fortificat s’aixeca al cim del turó que dominava el poblat indígena ibèric. A poc a poc, es va anar ampliant i es va definir l’urbanisme de la Tàrraco romana.

Al segle I aC, Cèsar li va concedir l’estatus de colònia. I poc després, August la va nomenar capital de la província, cosa que va definir el paper singular de Tàrraco. El Fòrum de la colònia, el Teatre, el temple d’August o l’Arc de Berà daten d’aquesta època.

Tots sabem el paper importantíssim de Tàrraco. Ara bé, com era la vida a una gran ciutat de Roma? Com vivien els seus habitants? Quina relació tenien amb altres pobles? Quin paper jugava el culte a la divinitat? Per conèixer la resposta a aquestes i d'altres preguntes, el nostre company Aureli Vázquez ens convida a acompanyar-lo al ‘Tinglado 4’ del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. Allà ens espera Josep Anton Remolà, conservador del museu.

Es consideraven els ibers iguals davant la mort? Quins eren els principals rituals funeraris? I què passava quan el difunt era un infant?

El món ibèric està ple de preguntes sense resposta i l’exposició 'L’enigma iber' és una forma excel·lent de conèixer aquests misteris. Recordeu que es pot visitar fins al 16 gener a la seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya de Montjuïc.

Avui volem centrar-nos en els enterraments infantils. Sabem, per exemple, que alguns nadons morts durant el part o pocs dies després eren enterrats sota el paviment de cases i tallers. És a dir, dins l’espai de l’hàbitat. Les restes eren embolcallades en un fardell i puntualment acompanyades amb un amulet i dipositades directament al subsòl o bé dins d’un atuell.

Per conèixer més sobre aquestes pràctiques funeràries, avui us convidem a visitar amb nosaltres l’exposició 'L’Enigma iber'. Allà ens hi espera el nostre company Aureli Vázquez, que està acompanyat per una especialista en el tema: Carme Belarte.

Olèrdola concentra, com pocs jaciments, vestigis de pobladors molt diversos: ocupacions prehistòriques, el poblat ibèric, la fortificació romana, la ciutat medieval, la moderna... Avui a l’Arqueopodcast mirarem d’esbrinar quins atractius tenia aquest indret, a tocar de l’actual Vilafranca, per atreure l’atenció dels seus pobladors.

El primer assentament protegit per una muralla data dels inicis de l'edat del ferro, concretament entre el segle VIII i principis del segle VI aC.

Posteriorment, va ser ocupada pels cessetans, un dels pobles ibers que ocupava la zona costanera catalana. El seu oppidum o poblat fortificat tenia una extensió considerable de 3,5 hectàrees

Ja als inicis del segle I aC, els romans establiren un campament militar a fi de controlar el territori i en especial la via d’accés cap a Tàrraco. Encara queden restes de l'empremta romana!

Quasi mil anys més tard, a l’alta edat mitjana, el recinte fortificat va tornar a ésser habitat. La història d’Olèrdola continuaria encara durant molt més temps, pràcticament fins arribar als nostres dies.

Per conèixer el detall d’aquesta evolució, avui el nostre company Aureli Vázquez visita el jaciment d’Olèrdola per parlar amb la seva responsable, Núria Molist.

Situat sobre un dels meandres que fa el riu Ter abans d’endinsar-se a les Guilleries, el jaciment de l’Esquerda és un espai impressionant amb un alt valor estratègic: des d’aquí es domina tota la plana de Vic i les muntanyes que l’envolten, amb un domini visual de 20 km a la rodona.

La ciutat ibèrica de l’Esquerda va viure un període de plenitud entre els segles V i III aC, tot i que ja hi ha evidències de població des de l’edat del bronze.

El conjunt es va refortificar durant el segle III aC, i posteriorment va patir una important destrucció que va afectar tota la ciutat. L’ocupació ibèrica va acabar al segle I aC, quan s’abandonà després d’una nova destrucció.

La importància estratègica d’aquest lloc va atreure l’interès dels visigots. Va ser també un enclau fort de la Marca Hispànica. Hi va estar ocupat fins el 1314, quan es va destruir i es va abandonar definitivament.

De l’època medieval encara es conserven les restes de l’església romànica de Sant Pere, la necròpolis medieval i el poble organitzat entorn d’aquest espai sagrat.

Avui l’Arqueopodcast torna a viatjar per Catalunya per conèixer aquest indret únic del nostre patrimoni. I ho fa de la mà del nostre company Jordi González, que conversa amb Montserrat de Rocafiguera, directora d’excavació de l’àmbit ibèric.

Entre els segles VIII i XV, la península ibèrica viu l’etapa del que es coneixeria com ‘Al-Andalus’. Durant aquests 8 segles de domini, els àrabs van deixar una petjada evident. La cultura, la política, l’arquitectura, la llengua... tots els elements identitaris de la societat es van impregnar d’una forta influència.

A Catalunya, el Pla d'Almatà és el jaciment més gran que es conserva de l’època. Les seves restes arqueològiques corresponen a un dels barris de madina Balaguer, una important ciutat de nova planta, perfectament planificada, que es creà a partir del segle X.

El Pla d'Almatà va ser el nucli originari de la ciutat i un dels barris principals. Estava envoltat per una muralla, de la qual se'n conserven uns 700 metres.

Balaguer disposava de tots els elements necessaris per poder ser qualificada de madina: la mesquita, el mercat i l'alcàsser o residència de l'autoritat local, per exemple. Però també gaudia de banys, un element fonamental en la vida social de la ciutat andalusina.

Les restes arqueològiques del Pla d'Almatà es troben distribuïdes al voltant de carrers, que dibuixen una ciutat regular i ordenada, amb zones residencials, zones industrials, zones de culte i cementiris.

Un cop més, a l’Arqueopodcast ens submergim en aquesta època apassionant i ho fem des del terreny. El nostre company Robert Sendra hi ha anat per parlar amb Carme Alòs, directora del Museu de la Noguera. Amb ella coneixerem com era la vida a la madina Balaguer i explorarem un dels espisodis més apassionants i desconeguts de la història de Catalunya: l’or de Balaguer.