Arqueopòdcast

A només 12 quilòmetres de la poderosa Tarraco, a l’actual municipi d’Altafulla, hi havia una de les vil·les aristocràtiques més ben conservades de la Hispània romana. És la que es coneix com la Vil·la Romana dels Munts.

Situada en un lloc privilegiat, propera a la platja, els habitants d’aquesta residència de camp gaudien de la tranquil·litat de la vida rural i de la bellesa de l’entorn, sense deixar de banda el luxe i el refinament. El lloc tenia prou ‘glamour’ com per atreure l’interès de l’emperador Adrià: es creu que va gaudir de la Vil·la dels Munts al voltant de l’any 122 després de Crist.

Va ser, en definitiva, un espai consagrat a l’oci i al lleure de les elits de Tàrraco i que, de ben segur, va tenir un paper clau en les seves relacions socials, polítiques i econòmiques.

El nostre company Jordi González s’hi ha desplaçat per conèixer la vil·la, aquest cop de la mà de Josep Anton Remolà, arqueòleg del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.

A tocar del massís del Montgrí, a la comarca del Baix Empordà, trobem el jaciment ibèric més important de Catalunya: l’antiga ciutat d’Ullastret.

Ullastret va jugar un paper central en el comerç juntament amb la ciutat grega d'Empúries, ubicada a pocs quilòmetres.

El moment de màxim esplendor de la ciutat ibèrica va ser cap als segles IV i III abans de Crist, quan la població superava les 6.000 persones.

El jaciment del Puig de Sant Andreu formava part del poble iber dels indigets, que ja va ser mencionat per autors antics com Aviè, Ptolomeu, Estrabó i Plini el Vell. A banda d’aquest Puig, la ciutat ibèrica d'Ullastret tenia un segon assentament molt proper, el que ara coneixem com l'Illa d'en Reixac, situat al mig d'un estany de grans dimensions.

Temples, carrers, cases nobles... i sobretot unes imponents muralles feien de la ciutat d’Ullastret una gran capital de l’època.

El nostre company Aureli Vázquez hi ha anat per conèixer de primera mà el jaciment. I ho ha fet acompantat de Gabriel del Prado, arqueòleg i responsable del jaciment d’Ullastret.

Fa 7.000 anys, a Banyoles hi va haver un dels assentaments neolítics més singulars d’Europa: el que ara coneixem com La Draga. Es tracta d'un poblat ubicat sobre una zona humida, amb l’aigua com a protagonista.

De fet, va ser un dels primers poblats neolítics lacustres del continent. La ramaderia i l’agricultura eren, lògicament, el seu mode de subsistència.

Unes obres realitzades amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona’92 van permetre descobrir el jaciment. Gràcies a això ara coneixem molts detalls sobre aquest poblat.

El nostre company Robert Sendra s’ha desplaçat al mateix jaciment, a La Draga de Banyoles, per conèixer sobre el terreny aquest assentament neolític. Ho fa de la mà de Clara Bayarri, coordinadora dels museus educatius de Banyoles.

L’any 218 abans de Crist, els romans arriben a Empúries i comença una nova era per a la península. Us resulta familiar, oi? Els llibres d’història ens han repetit aquesta fita una vegada i una altra.

Però sovint oblidem que aquí, en aquest privilegiat enclavament de l’Empordà, ja hi havia hagut habitants des de molt abans.

Al segle VI abans de Crist, pobladors grecs procedents de Focea, a l’actual costa de Turquia, funden el que amb el temps coneixeríem com a Emporion.

Avui a l’Arqueopodcast ens hem preguntat com era això de viure a una polis grega: quanta gent hi vivia, com era el seu urbanisme, el comerç, la pràctica religiosa... en definitiva, com era el dia a dia a l’Empúries de fa 2.500 anys.

Per esbrinar-ho, un cop més anem sobre el terreny per preguntar als experts. Aquest cop conversem amb Joaquim Tremoleda, arqueòleg del jaciment d’Empúries.

Els pobles ibers del nord-est peninsular exhibien els caps tallats dels enemics vençuts com a trofeus de guerra. Els exposaven, acompanyats de les seves armes inutilitzades, en llocs públics i molt concorreguts, com les façanes d’edificis nobles o a les muralles. Els travessaven amb llargs claus de ferro per sostenir-los fermament.

Els assentaments on la pràctica ha estat àmpliament documentada són el poblat del Puig Castellar, a Santa Coloma de Gramenet, i la ciutat ibèrica d’Ullastret.

Ara, l’estudi d’aquestes restes òssies excepcionals ens permet conèixer com eren els antics ibers.

Per saber una mica més sobre aquesta pràctica ritual, un cop més anem al Museu d’Arqueologia de Catalunya a visitar l’exposició L’enigma iber. Aquest cop el nostre company Aureli Vázquez conversa amb Carme Rovira, coordinadora d’exposicions del Museu i una de les comissàries d’aquesta exposisió en particular.

Quina llengua parlaven els ibers? Era un ‘idioma’ tal com l’entenem avui? Ha quedat algun ‘rastre’ d’aquesta llengua en la llengua actual? Hi ha alguna relació entre l’ibèric i el basc? Són només algunes de les moltes preguntes que sorgeixen quan comencem a aprofundir en la qüestió de la llengua ibèrica.

Un cop més, anirem a buscar la informació a la millor font possible: l’exposició ‘L’enigma iber’ del Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Montjuïc. Allà hi trobarem una espectacular estela monolítica amb inscripcions en ibèirc. I allà s’hi ha citat el nostre company Aureli Vázquez amb un dels experts que han assessorat el Museu d’Arqueologia per a aquesta exposició: Joan Ferrer. És doctor en Filologia, investigador i expert en llengües i escriptures ibèriques.

Com eren les ciutats ibèriques? Com s’estructuraven? Hi havia classes socials? Com era l’arquitectura i l’urbanisme? I sobretot: què en sabem de la mítica Barkeno? Mirarem de resoldre aquests engimes de la mà d’un dels experts que han assessorat el Museu d’Arqueologia de Catalunya: el professor d’Història Antiga de la UAB Oriol Olesti.