Arqueopòdcast

La Cova Simanya, al parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, ha estat objecte d’una troballa de gran valor arqueològic. Allà s’hi han identificat restes de neandertals de fa més de 50.000 anys.

El conjunt està format per 54 restes neandertals i corresponen, com a mínim, a 3 individus. Això el converteix en el més important de Catalunya i un dels més rellevants de la península Ibèrica.

Aquestes restes neandertals es van presentar públicament coincidint amb la publicació d’un article científic a la prestigiosa revista científica internacional Frontiers in Earth Science.

A l’Arqueopòdcast no ens volíem perdre els detalls d’aquesta nova troballa i per això ens hem citat al MAC amb Juan Ignacio Morales, director de les excavacions de la Cova Simanya i investigador de l’IPHES – CERCA.

Benvinguts i benvingudes a un nou episodi de l’Arqueopòdcast Júnior! Avui us hem portat noves preguntes sobre el món de l’arqueologia. Algun cop us heu preguntat què fa exactament un arqueòleg o arqueòloga? Tots hem vist pel·lícules sobre exploradors que viuen aventures al límit i viatgen per països exòtics. Realment és això el que fan els professionals de l’arqueologia?

Per sort, tenim la persona idònia per esbrinar-ho. Avui ens hem citat amb una arqueòloga inquieta i exploradora: ella es diu Mireia Sabaté i és una de les fundadores de la cooperativa Arqueovitis.

Li preguntarem sobre excavacions, sobre el dia a dia de la seva feina... i ja posats, li preguntarem també què hem d’estudiar si volem seguir les seves passes.

Benvinguts i benvingudes a un nou episodi d’Arqueopòdcast! Aquesta setmana us presentem un nou episodi que, com veureu, té personalitat pròpia. Avui parlarem del culte al cos i a la pròpia imatge des d’una perspectiva arqueològica.

Perfum, maquillatge, ungles, depilació, arracades, anells, piercings... Són elements que configuren la nostra imatge i que construeixen la forma en què volem ser percebuts. Podríem dir que tots aquests complements formen part de la nostra personalitat o, senzillament... que som una mica presumits i presumides.

També ho eren fa 2.000 anys? Les investigacions arqueològiques ens demostren que sí, i molt! A Baétulo, la Badalona romana, en saben i molt d’això. Allà no només es conserven unes magnífiques termes romanes, sinó que s’hi han trobat ungüentaris, agulles de cabell, penjolls, arracades...

Allò que ara sovint considerem frívol o consumista era, en realitat, un aspecte essencial per a moltes persones. I no només parlem dels poderosos, sinó també del poble!

Així que avui anem a parlar amb Esther Espejo, tècnica del Departament de Difusió del Museu de Badalona, amb una missió molt concreta: esbrinar si els habitants d’aquella Baétulo romana eren presumits i presumides. I ja us avancem que l’arqueologia aporta detalls que us sorprendran...

Heu pensat mai en fer de detectius? Doncs avui tindreu una oportunitat de fer-ho! Però no de detectius qualsevols, no... detectius que viatgen en el temps!

Sí, sí: ho heu sentit bé. Avui a l’Arqueopòdcast Júnior us demanem la vostra ajuda per resoldre un crim. Però tenim un petiiiit problema, i és que aquest crim es va cometre fa... dos mil anys. Es tracta d’un esquelet trobat a Guissona. El cas és que no tenim ni idea de què va passar, ni de com va arribar allà aquell esquelet.

Per on començaríeu vosaltres?

Buscarem amb la resposta amb l’ajuda del director del Museu de Guissona, David Castellana. El nostre company Adrià Gratacós ja està en camí!

Sabíeu que l’arqueologia també ens pot aportar informació sobre el menjar? Avui a l’Arqueopòdcast ens hem preguntat què podem saber sobre l’alimentació més ‘delicatessen’ de fa dos mil anys. Ja us avancem que les respostes us sorprendran!

Coneixerem la salaó dels grecs, el gàrum, les salses del gáros i la hálme… De fet, a l’antiga Empórion hi va haver petites indústries de salaó, antecedents de la popular anxova de L’Escala.

Amb l’arribada dels romans, la cuina es va tornar encara més sofisticada i van millorar les receptes amb productes autòctons. Coneixerem el tractat de cuina de Marc Gavi Apici i entendrem l’origen de l’expressió “fer un tiberi”.

I, per descomptat, parlarem de vins, perquè els nostres avantpassats en sabien (i molt!) de com fer un bon reserva. Per esbrinar tot això, anem a buscar respostes al jaciment arqueològic d’Empúries, bressol dels autèntics ‘foodies’ grecs i romans. Allà ens hem citat amb l’arqueòleg Quim Tremoleda.

Benvinguts a un nou episodi de l’Arqueopòdcast Júnior!

Us heu preguntat mai com eren les cases de la prehistòria? Com vivien els homes i dones de fa milers d’anys? Avui estem molt acostumats a les comoditats que ens ofereix la vida a una llar moderna: unes parets fortes, un sostre sòlid, menjador, cuina, i amb una mica de sort...fins i tot una habitació per tu!

I doncs, què en sabem de les cases dels nostres avantpassats? Amb quins materials es construïen? Com us les imagineu?

A l’Arqueopòdcast Júnior aquest cop hem anat a visitar el Museu de Sabadell. Aquí tenen una reconstrucció d’una autèntica cabana prehistòrica que sembla de veritat! Hi hem anat per parlar amb Sílvia Comellas. Ella és arqueòloga i divulgadora, i ja us avancem que en sap mooolt!

A Catalunya hi ha prop de 850 jaciments subaquàtics i, tot i així, aquests espais arqueològics segueixen sent grans desconeguts. La seva peculiaritat és que estan sota les aigües, ja siguin mars, rius o llacs. Això requereix professionals de l’arqueologia que, alhora, estiguin familiaritzats amb la pràctica del submarinisme.

L’exposició Naufragis - Història submergida vol donar a conèixer la riquesa i diversitat del patrimoni arqueològic subaquàtic català i també la important tasca d’estudi i protecció que duu a terme el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya.

En aquesta exposició trobarem vaixells enfonsats, col·leccions de monedes, ampolles de vins centenaris, objectes peculiars, eines i armes militars...

L’arqueologia subaquàtica ha hagut de superar una gran quantitat d’obstacles, però potser el més preocupant és l’espoli i el saqueig que han patit la gran majoria dels jaciments.

Per acostar-nos a aquesta disciplina desconeguda, el nostre company Aureli Vázquez s’ha citat al Museu d’Arqueologia de Catalunya amb Rut Geli. Ella és arqueòloga subaquàtica i també és comissària, amb Xavier Nieto i Gustau Vivar, de l'exposició Naufragis. Història submergida.

L’or és un metall preciós de color groc daurat. No cal dir que és un element de gran valor! A la taula periòdica dels elements el seu símbol és ‘AU’, que ve del llatí AURUM i s’associa a l’aurora, és a dir, la sortida d’un sol brillant.

Al llarg de la història, totes les cultures han vinculat l’or al luxe. Per tant, els poderosos han mirat sempre de controlar-lo. Per això era tan important saber on aconseguir-lo. Qui sabia d’on sortia l’or, i controlava el procés d’extracció, tenia molts números per ser ric, o poderós. O totes dues coses!

Ara bé, d’on surt l’or? Anem a comprovar-ho!

Ubicat a poc més de 130 metres d’alçada, el poblat ibèric de Ca n’Oliver, a Cerdanyola del Vallès, és un jaciment arqueològic de primer ordre. Es tracta d’un assentament ibèric aristocràtic que va estar habitat entre el 525 i el 50 abans de Crist.

Ca n’Oliver va ser clau per entendre l’organització del territori laietà durant l’època ibèrica. Té una superfície de dues hectàrees i s’excava de forma gairebé ininterrompuda des del 1986.

Actualment es poden visitar més de 6.000 m2 i conèixer les restes constructives de totes les fases del poblat, elements de la muralla i la trama urbana.

La passejada pel poblat és una porta oberta al passat, a la història d’aquest assentament i a la vida quotidiana dels seus habitants.

Avui a l’Arqueopodcast us proposem acompanyar-nos en aquest viatge a la serra de Collserola. Ho farem de la mà de Joan Francès, director del Museu i Poblat ibèric de Ca n’Oliver. Allà s’hi ha desplaçat el nostre company Adrià Gratacós.

Amb una història de més de 2.000 anys, Baetulo va ser una de les primeres fundacions de la província d’Hispania Tarraconensis. Tenia una ubicació estratègica, molt propera al mar i situada dalt d’un petit turó.

En època d’August, Baetulo va esdevenir una ciutat pròspera del Mediterrani, coneguda entre altres coses per la seva producció i exportació vitivinícola.

El seu sistema d’aigües també demostra la importància de l’antiga Baetulo. De fet, es tracta de l’única conducció d’aquest tipus que es pot visitar a Catalunya.

El Museu de Badalona està construït sobre les termes de l’antiga ciutat romana, i visitar-lo és una experiència que no podem deixar passar. Les restes que s’hi conserven són un testimoni excepcional de les ciutats romanes.

Avui a l’Arqueopodcast anem a explorar les arrels de Baetulo de la mà de Margarida Abras, directora del Museu de Badalona. El nostre company Adrià Gratacós s’hi ha desplaçat per veure en primera persona els tresors arqueològics que amaga aquest museu.