En aquest capítol podeu sentir: Concert per a violí i orquestra en re major, op. 77. Acostant-se a la cinquantena, Johannes Brahms (1833-1897) es va llançar definitivament al món simfònic, en una dècada prodigiosa plena d'obres mestres de gran envergadura. Segurament l'ombra de Beethoven i la seva colossal producció simfònica intimidava el compositor hamburguès, però l'any 1876 (després de deu anys cuinant-la) estrena la seva primera simfonia, a la qual segueix la segona l'any següent, i també els monumentals concerts per a piano (el segon) i per a violí (l'únic), i altres obres simfonicocorals i obertures. Tot això coincideix amb la consagració internacional, la consolidació d'un cercle d'amistats fonamental per al seu futur, una còmoda situació financera, i una maduresa personal que el duu a viatjar fins a vuit vegades a una terra que l'enlluerna i l'enamora: Itàlia.