Avui hem sentit: Dansa hongaresa núm. 1, en sol menor; Simfonia núm. 1 en do menor, op. 68. Johannes Brahms no va acabar la seva primera simfonia fins l'any 1876, quan ja tenia 43 anys (i després d'haver-la projectat durant més d'una dècada). L'intimidava i el coartava la producció dels grans mestres del passat recent, especialment la de Beethoven, a qui admirava profundament. Però a partir d'aquell any es va disparar la seva producció simfònica, i va crear un devessall d'obres orquestrals magistrals i de gran envergadura en pocs anys. Una època de maduresa creativa però també de relacions i amistats, d'estiueigs productius i de viatges iniciàtics (a Itàlia!), d'actuacions i estrenes, de banys de multituds, honors i reconeixements, fins a ser considerat el compositor més important d'Europa.