Avui hem sentit: "Un Rèquiem alemany" (números 5, 6 i 7); Rapsòdia per a contralt i cor masculí, op. 53. "Frei aber einsam", "lliure però sol", va ser el lema de vida, a partir de la maduresa, de Johannes Brahms. Una solitud que va començar a tastar quan vorejava els quaranta anys, en una època especialment fructífera quant a creació, amb obres de grans dimensions i alhora íntimes, de gestació lenta i totes amb un altíssim component emocional que les vincula a la seva situació personal, amb el caràcter reservat i solitari, amb la convulsa relació amb Clara Schumann (i amb la seva filla Julie), amb l'ombra allargada dels mestres del passat recent (Beethoven, Schubert...), i amb la indecisió constant sobre el seu futur professional. Obres que acaben sent una confessió personal a través dels textos triats, i de la mateixa música.