Avui hem sentit: Simfonia núm. 8 (2n i 4t moviments: Scherzo i Finale "Feierlich, nicht schnell"). Anton Bruckner (1824-1896) va ser un compositor de profundes conviccions religioses, "un catòlic medieval llançat al turbulent món de Wagner", segons Paul Henry Lang, o "un místic gòtic extraviat per error al segle XIX", segons Wilhelm Furtwängler. Expert organista i hàbil en el contrapunt, Bruckner era extremadament perfeccionista en les seves correccions, però també era un personatge profundament insegur i acomplexat, que mai va saber vendre la seva música amb convicció, i que va ser víctima d'invectives demolidores per part dels seus detractors més ferotges a Viena. No obstant, la seva concepció arquitectònica de la simfonia va dur a un punt al qual no s'havia arribat mai abans el model orquestral romàntic, amb obres de sonoritats colossals i solemnes que li van començar a ser reconegudes quan vorejava els seixanta anys.