Avui hem sentit: "Variacions simfòniques" per a piano i orquestra; "Psyché", poema simfònic per a cor i orquestra, op. 47. César Franck (1822-1890) és el compositor belga més rellevant de la història de la música, tot i que va passar la major part de la seva vida a París. La seva biografia va transcórrer en la més absoluta discreció, com a organista i com a docent, tasques que no li permetien compondre amb regularitat. Però va ser durant la dècada dels vuitanta, quan ja vorejava els seixanta anys, que la seva genialitat es va manifestar en una sèrie d'obres que l'han fet passar a la història. En plena maduresa va compondre una sola simfonia, un sol quartet de corda, una sola sonata per a violí i altres peces singulars, com si volgués deixar testimoni de tots els gèneres que mai havia tocat fins aleshores. Després de presidir la Societat Nacional de Música, el seu mestratge va acabar tenint ressò en la jove generació d'autors francesos, i va morir reconegut i llorejat.