Avui hem sentit: Vals brillant en mi bemoll major, op. 18; "Andante spianato" en mi bemoll major, op. 22; Dues poloneses, op. 26; Quatre mazurques, op. 24; Vals op. 69 núm. 1, "L'adeu". Frédéric Chopin (1810-1849) va arribar a París la tardor de 1831, procedent de Viena i amb la intenció de viatjar fins a Londres, però s'hi va quedar per sempre més. En aquests primers anys a la capital francesa, Chopin va viure situacions dramàtiques i moments d'eufòria, èxits com a compositor i pànic escènic com a intèrpret, amistats de luxe, passions desfermades i fracassos amorosos. La ferotge repressió que va patir el poble polonès per part de l'exèrcit rus el va fer entrar en un estat d'amargor, nostàlgia i enyorança que no el va abandonar mai, i el va convertir en un apàtrida, un exiliat de luxe. La seva malatia s'agreujava mentre descobria l'amor de la seva vida, George Sand. I totes aquestes vivències es palpen en la seva música, com si fos un diari íntim.